Agressió, violació i consentiment

Dempeus per posar al traster de la història la xacra de la misogínia i el sistema de dominació patriarcal, ple de la simbologia jeràrquica de l’agressió, la violació, la tortura, el terror, la crucifixió i la mort contra la font de vida -la terra, les dones, la llibertat-, les cures i el compartir, el consentiment entre iguals, l’estima entre les dones i els homes i la natura. Cal eliminar un imaginari, una moral i una estructuració social que manté sotmesa a la mitat de la humanitat, un encadenat de valors i costums bàrbares que ha fet causa comuna amb la depredació i parasitisme del mercantilisme i explotació capitalista. I demà 25 N Dia Internacional contra les violències masclistes.

L’avenç profund i internacional del moviment de les dones dels últims anys des del 2017 (Women’s March, MeToo) està fomentant canvis a l’imaginari col·lectiu on millora el sentiment vers els drets i la realitat concreta de les dones. La reacció a una nova concepció de les llibertats de les dones, on un dels centres rau en la llibertat al propi cos i la lliure decisió, així com en l’equitat de les feines i de les relacions entre dones i homes i institucions, ha estat immediata, violenta, agressiva, per part de les institucions amb la punta de llança de la judicatura, promoguda en l’expressió política amb entusiasme per l’extrema dreta. La hipocresia, el foment de la confusió i les temptatives de divisió del potent moviment feminista embolcallen un conglomerat destinat a frenar en sec, sinó a fer retrocedir, el progrés del rol femení dins la societat i la vida. Fins i tot amb argumentacions espúries arrastra a alguns sectors del propi feminisme a oposar-se a una plena i radical emancipació de les dones.

Els descobriments i debats i formulacions i polítiques, en el rerefons dels drets i fets, segons el sexe natural o el gènere o la situació en l’escala social, necessiten reconduir-se al diàleg, al respecta a la lliure expressió, a la consciència de que la força de transformació rau en la unitat i massivitat del moviment, com en aplegar cada cop una majoria social, val a dir incorporant els homes i, de manera clarivident, a totes les minories i causes agreujades d’aquest món.

La Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, promoguda des del Ministerio de Igualdad amb Irene Montero, concentra aquest 25N l’agressivitat i les ires, que demanen la dimissió de la ministra, per bloquejar l’aplicació de la llei.

L’Associació de Dones Juristes, amb seu a Ca la Dona, senyala: “La nova llei és una conquesta del moviment feminista que implica un canvi profund en el tractament penal dels delictes sexuals, fins ara fonamentats en la resistència de les víctimes i que des de la promulgació de la llei es basen en el consentiment de les dones... les feministes no necessitem lleis punitives, les condemnes no són el més important per erradicar les violències, el més important és imposar una nova cultura del consentiment...  La nova llei atorga a les dones víctimes d’agressions sexuals un conjunt de drets com el dret a l’assistència integral especialitzada i el dret a la reparació i a la indemnització, i les equipara a les dones víctimes de violència masclista”.    

El govern estatal en fa una d’arena i una de cal. Ha perpetrat l’expulsió racista de Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir, deportats a Marroc sense proves; el primer, resident d’ençà 30 anys, i malgrat el suport dels moviments socials i del consistori de Reus. Avui, dijous 24 de novembre, a les 18 h, concentració de denúncia davant de la Subdelegació del Govern a Catalunya (Mallorca 278, BCN). ERC, CUP, Junts i Unidas Podemos-En Comú Podem han denunciat que és víctima de la repressió política mediant la Llei d’Estrangeria. Signa per la regularització del mig milió de persones residents a qui se’ls hi nega la ciutadania legal.

La post pandèmia no disposa de la recuperació econòmica desitjada i prevista. L’enriquiment i concentració del gran capital dominat per les finances paràsites i especulatives, resulta insalubre pel planeta, nociu per a la població treballadora i insostenible per a l’economia. Tanmateix el poder aconseguit és tant superior que pel moment anem de crisis múltiples a incerteses oneroses. La OCDE s’afegeix al panorama desolador, preveu “desacceleració pel 2023 i manteniment moderat el 2024... creació nul·la de llocs de treball”. Per Espanya no hi la previsió de recessió i estanflació de UK i Alemanya, però el PIB serà molt limitat i l’economia no recuperarà els nivells previs a la pandèmia fins almenys al 2024. El deute públic (110 %) i el dèficit es mantindran elevats, així com la inflació.

Les polítiques monetàries i els pals de cec no resoldran la crisis. Manquen mesures estructurals socials i fiscals per frenar la voracitat de las grans multinacionals y finances. Cal empreses públiques dels sectors vitals socials i industrials, salut (inclosa la farmàcia), banca. I una Renta bàsica universal. L’FMI, BM, OCDE, governs, haurien de fer una llambregada a les experiències d’economia social i solidaria, els valors del cooperativisme i mutualisme, per vivificar les previsions d’actuació des de la concepció i praxis comunalista que pretén evitar l’explotació, l’extorsió i destrucció.

El 25 N Ocupem juntes els carrers. Punt de trobada de la Plataforma unitària contra les violències de gènere de Catalunya: Ps de Gràcia /Provença (18,15h).

Com aconseguir l’alto al foc i la pau sense annexions a Ucraïna, amb retirada de les tropes russes, que inclogui la lliure determinació de les repúbliques del Donbàs, sense la bota militar que determini un resultat o altre. Ens cal una visió d’unitat europea des dels Urals a l’Atlàntic. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 24 de novembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.

https://donesjuristes.cat/comunicat-sobre-la-llei-nomes-si-es-si/