La Junta Electoral Central i el Tribunal
Suprem torpedinen la sobirania, la immunitat parlamentària, el drets
fonamentals, els pressupostos i el compromís de diàleg entre els governs de
l’Estat i de la Generalitat.
La suspensió de la condició de
diputat del president Torra, supedita la sobirania, la immunitat de les
persones escollides i del Parlament, a les decisions judicials i
administratives d’una Judicatura que no representa la sobirania ciutadana. És
una actuació pròpia de règims dictatorials.
La sobirania, el Parlament i el
govern segueixen de fet condicionats i segrestats per la Judicatura estatal. Som
en un post 155 judicial que subverteix les llibertats democràtiques.
El Centre d’Estudis
d’Opinió (CEO) havia detectat que la situació era insostenible: només un 1,6 %
de persones consideraven que ‘el govern sap resoldre els problemes del país’.
La divisió
entre els aliats de la coalició governamental s’ha estès entre la Crida, JxCat
i el PDECat. Tot pivota en si és el moment adient de fer front a l’envit
judicial estatal, si hi ha la força popular suficient, o si cal una acció
política persistent i ferma que prepari un nou embat per avançar en la
llibertat, la lliure decisió, el referèndum, la independència i la república.
El dimarts els
presos i preses de JxCat, PDECat i ERC han lamentat, en la compareixença a la
Comissió del 155, la dissort parlamentària del dilluns amb el ple del Parlament
ajornat i bloquejat.
El vertigen
del
desastre ha forçat al president Torra a anunciar la
convocatòria electoral, sense data, després d’aprovar els pressupostos i de l’entrevista
amb el president estatal Sánchez del proper 6 de febrer.
La mesa de diàleg, compromesa entre
els governs espanyol i català, pot esdevenir en un element de palanca entre les
escletxes de la crisi del règim.
Tanmateix aquestes accions
aconseguiran resultats si el moviment republicà de la lliure decisió s’enforteix.
La perspectiva republicana cal
inscriure-la com alternativa viva dins la crisi estructural estatal, per tant necessita
confraternitzar amb les tendències democràtiques i republicanes, espanyoles i
dels pobles ibèrics.
Una entesa entorn la lliure decisió
ha d’incloure els factors socials, feministes i mediambientals per aspirar a aplegar
‘el 80 %’ de la ciutadania.
Un govern de la Generalitat que
superi la paràlisi actual haurà de virar cap el lideratge de les esquerres
sobiranistes, independentistes i autodeterministes. La bandera s’ha de brodar
amb Amnistia, República, Autodeterminació.
El debat sobre si Amnistia, Indult
i revisió del Codi Penal, convé realitzar-ho des de la mobilització massiva i
potent per l’Amnistia. Hi ha masses persones empresonades, a més de les
condemnades, i milers d’imputades.
Diàleg i mobilització resulta vital
per fonamentar una estratègia conjunta de sobirania, lliure decisió i procés
constituent republicà. 30 de gener de 2020
De la Carta de L’Aurora.
