Un símbolo de la resistencia y defensa de la soberanía útil para la reflexión

Jesús Uzkudun saluda la jornada FSSF.

Saludo de Jesús Uzkudun a las jornadas de la Fundación socialismo sin fronteras. Buenas tardes, Bienvenidos al Albergue de Lekaroz, a este precioso y tranquilo Valle de Baztan.

Quisiera comenzar con una autocrítica, pues abordar el debate sobre la cuestión de las libertades nacionales, sin superar la desigualdad lingüística y los obstáculos en la comunicación en cada una de las lenguas, es un problema a superar.

Hoy no ha sido posible, pero trataremos que en futuro cercano, cada uno pueda expresarse en su lengua y todos/as podamos entendernos mediante traducción simultánea.

Aunque en el marco de la globalización, la cuestión de las libertades nacionales adquiere un carácter social especifico, haríamos mal olvidarnos de los conflictos que marcaron la historia.

Hace 500 años, el sur del Reino de Nafarroa era conquistado por las fuerzas militares del Reino de Castilla. Este Valle resistió 10 años más, con el Castillo de AMAIUR, situado a unos 8 kilómetros más adelante en el Valle, hasta que en 1.522, un ejercito con más de 5.000 hombres armados con potentes  cañones, sitiaron el castillo de Amaiur defendido por dos centenares de hombres, hasta convertirlo en ruinas, aniquilando su defensa.

Más de uno, desconocíais el significado del nombre de AMAIUR, ahora tal vez conociendo la historia, comprendáis porque AMAIUR se convirtió en símbolo de la resistencia y defensa de la soberanía de Nafarroa y Euskalherria.

Recogemos ese símbolo para nuestra reflexión, que unido a las ventajas del lugar, posibilitan un marco inmejorable para un debate relajado.

Quiero desearos una buena estancia a todos y especialmente a los activistas del valle que os habéis animado a incorporaros a las jornadas por su interés.

Ánimo, Jesus Uzkudun Illaramendi, convocante de las Jornadas de la FSSF

Arratsaldeón, Ongietorriak Lekarozko Aterpera, Baztango bailaran leku eder eta paketsu honetara.

Lehendabizi barkamena eskatu, ez bai zait bidezkoa iruditzen, askatasun nazionalei buruz mintzatzea, baikotzaren hizkuntzaren eskubideak rrespetatu gabe aritzeagatik. Gaur ez da posible izan, baino saiatuko gara denbora laburrean baikotza bere hizkuntzan mintzatzeaz, denok ulertzeko gai izan aitezen itzulpenaren bitartez.

Nahiz eta globalizazioaren esparruan askatasunaren gaiak izaera sozial konkretu bat hartzen duen, gaizki egingo genuke gatazka historikoak kontuan hartuko ez bagenitu.

Egun hauetan 500 urte kunplitzen dira Nafar hegoaldea, Kastilla erresumako indar militarrak konkistatu zutenetik. Baztango bailarak gogor erresistitu zuen 10 urte gehiago, 1522 an, kanoiez armaturiko 5.000 gizonek menperatzea lortu zuten, gaztelua hondamendira eramanez, baitaila hartan berrehun gudarik bizia eman zuten bere defentsan.

Zuetatik gehienek ez duzue jakingo AMAIUR izenaren adierazgarria, orain behar bada historia ezagutuz, ulertuko duzue, zergaitik AMAIUR, Nafarroako eta Euskalherriko burujabetzaren Ikur bihurtu den.

Ikur hau gure hausnarketarako jasotzea egokia iruditu zaigu, beste aldetik bailara horrelako ekitaldi bat antolarzeko aproposa iruditu zaigu, leku paketsua eta ederra delako.

Guztioi ondo sentitzea opa dizuegu.

Ezkertu nahi nuke bailarako zeinbat pertsonek adierazi duten interesa gure jardunaldiekin.

Ongi etorriak.

Lifta, en disputa des de l'ocupació de 1948 a Palestina

La brigada de Pau Sempre a Palestina, dimecres 22 d’agost de 2012. Dia 2: Lifta i societat israeliana. Són les 7 del matí. Aquest matí teníem preparada una visita a Lifta, un poble en disputa que es va deixar tal com va quedar després de l'ocupació del 1948. Ha quedat intacte gràcies a que les corts israelianes van reconèixer els documents d'alguns palestins que reclamaven la propietat de les cases. 

El nostre guia ha estat el Deaoud, un palestí alt i de caràcter afable que ens ha transmès el que coneixia del poble; com va ser ocupat, com s'hi vivia abans del 1948 i quins projectes hi tenen tant palestins com jueus. El grup que composa la brigada, que integra gent tant de Madrid com de Galícia i Catalunya, comença a cohesionar-se. Conversem amb Pepe Goldman, després Jeff Harpen (cofundador de l'ICAHD com Meir Margalit), ens ha vingut a saludar i a presentar-nos la feina de l'organització.

Dues de les reflexions que m'han cridat l'atenció de les converses d'aquesta tarda han estat:

* “Cal treballar en valors que van més enllà de les ètnies”

* “Abans de tenir un espai per poder ser d'un grup o de l'altre en llibertat, cal tenir un espai per construir confiança”

Les converses entre nosaltres es fan cada cop més interessants: diferents models socials econòmics i organitzatius, la situació de la dona a l'Orient Mitjà, el dret i l'aplicació de les lleis... Ens anem a dormir ràpidament ja que demà haurem de matinar (ens haurem de llevar a les 6!) per començar la reconstrucció. Mentre acabem d'escriure aquestes línies, la majoria ja dormen (fins i tot alguns ja ronquen profundament). Per cert, en dues habitacions amb llits força còmodes! (i ventilador!).

La crònica sencera:

Dia 2: Lifta i societat israeliana

Día 1 (20-08-2012): Llegada a Palestina.

Per fer revolució i socialisme

Philippe Ogonowski.

Sempre de lluita en lluita, a cent, convé un espai d'oci i bona companyia, relaxat, veure'ns les cares, coneixen de noves. Tots i totes les persones de L'Aurora i el POR donem importància a aquest sopar anual, a compartir-lo junts i juntes. En nom de L'Aurora i del POR us agraïm la vostra participació.

Sopar 2012 L'Aurora-POR ·

Bona nit a tothom, Bona nit a tots i totes. Companys, companyes,

El panorama és desolador si anem a remolc dels poderosos. Tanmateix tenim importants exemples amb bones notícies, sí, la lluita és la que ens dóna forces i perspectives. La condició per avançar, pel progrés de la gent treballadora, per fer revolució i socialisme, doncs aquesta és la nostra estratègia cabdal, és lluitar i construir-ho en el dia a dia, en l'estratègia política i en la praxis quotidiana.

Aires de Grècia i França hem assenyalat pel sopar, el tiquet es tota una imatge de declaració de principis. També ens cal remarcar aires euskalduns; i... aires de la mineria! Son lluites que hem de compartir i socialitzar. Són les nostres lluites.

...         Aires de Grècia amb la coalició Syriza. Una coalició d'una part de l'esquerra grega que ha aconseguit convertir-se en un referent polític massiu de la població treballadora. Com? Ha plantat cara als rescats, ha plantat cara als dictats de l'euro i les imposicions de la UE, ha fet seva la valerosa lluita grega sense defallir. Ha passat per endavant dels socialistes del Pasok. Per això ha tingut tant d'èxit la idea d'una Syriza catalana. A Grècia, Syriza no ha guanyat encara el govern, però amplia la seva força social i política. La lluita segueix.

...         Aires de França amb el Front de Gauche i la pressió al PSF. La victòria electoral del PSF ha desllorigat l'eix Merkel - Sarkozy. El Front de Gauche està en un procés d'acumulació política, s'ha format per la unitat de l'esquerra del PSF (PG), el PCF, autònoms, tendències del NPA (GU). Avui mateix el NPA torna a debatre de forma decisiva la relació o incorporació amb el FG; la plataforma del NPA anomenada Esquerra Anticapitalista (GA) proposa i decideix tot seguit la incorporació unitària al Front de Gauche, sense deixar l'afiliació al NPA. El NPA haurà de tornar a encarar la relació amb el Front d'esquerres en el Congrés de final d'any.

...         Aires d'Euskal Herria amb EH Bildu, Amaiur. És el progrés més nítid d'un poble i d'una esquerra que no es vol deixar destruir ni sotmetre. Que vol guanyar la seva llibertat. Després de deu anys de moviment il·legalitzat, han aconseguit la legalització de Sortu. Visca Sortu legalitzada! Molta feina queda en el tinter. Alliberar Otegi, l'acostament de les persones empresonades basques, l'Amnistia, la normalització política i en la pau. I, el què és cabdal, aconseguir que el poble basc pugui decidir.

... Tots/totes som MINERS i MINERES. Més aires on emmirallar-nos.  Visca la Marxa negre de la mineria, Visca la ferma lluita de les conques mineres. Tothom a Madrid l'11 juliol. Preparem la rebuda d'aquests destacaments d'irreductibles. La seva llum a la nit ens il·lumina de com enfocar la crisi, lluitant. Els miners i les mineres ens mostren la defensa del treball com a font de vida. Visca la CIÑERA minera! Visca la mineria!

El 10 de juliol serà el 2n aniversari del clam massiu ciutadà del poble català: deia i diu "Som una nació" "Nosaltres decidim". Sí, toca decidir, amb una Consulta vinculant. En el programa del POR tenim inscrit la "unió lliure entre els pobles", unió i lliure, unió treballadora en la llibertat, des de les "repúbliques lliurement constituïdes en les nacions de l'actual estat espanyol...". La nostra concepció federalista és amb el dret a l'autodeterminació, des de la llibertat d'escollir. A Catalunya, als Països catalans, llibertat! Volem que la ciutadania i la nació catalana,  la població treballadora, ha de poder decidir sobre formar un estat, una república catalana, que estableixi llaços solidaris i fraterns, federals, amb els altres pobles, nacions i estats de l'estat espanyol i d'Europa.

La lluita contra la crisi, les conseqüències nefandes de les retallades, del rescat, mobilitza unes parts de la classe i de la població treballadora; però la gran massa aturada i la qui treballa, és una majoria aterrida, atemorida i paralitzada. Les majories del PP al govern de l'estat, les de CiU amb el PP a Catalunya viuen sobre els estralls de la crisi, i de la disgregació i desorientació treballadora.

Recomposar l'esquerra és una tasca titànica inevitable, imprescindible, una tasca cabdal. Veiem que amb l'experiència del recents acords entre les esquerres i del tripartit necessitem fer un altre camí unitari. Un camí d'esquerres amb lideratges diferents, uns lideratges que no es sotmetin a les imposicions dels amos dels mercats i dels capitals.  

El tomb a EUiA amb la 6a Assemblea ens posa a voler navegar amb l'aire provinent de Syriza. L'Assemblea d'EUiA ha estat un èxit de tothom, de tota l'afiliació, també nostra. EUiA  gira al compromís amb els moviments socials  tal qual son, no com ens agradarien que fossin, i sense instrumentalitzar-los. EUiA gira a la defensa i lluita pel Dret a decidir de forma conjunta amb Federalistes, Autonomistes i Independentistes. EUiA ha superat una fase, ha cridat a combatre a d'independentisme i sobiranisme de dretes, per titllar com a legítim dins a la mateixa EUiA a d'independentismes i catalanisme d'esquerres. EUiA assumeix el repte de construir un Nou espai català d'esquerres i ecologista, social i polític, des de la base social i la mobilització, amb diàleg amb les altres forces polítiques. Nosaltres, des de Bastida i, fa un anys escaig,  des d'Arpa hi hem contribuït a aquest èxit d'EUiA, amb molta altra gent de corrents variades. Ara ens cal consolidar-ho des de les tasques col·lectives de direcció; els acords s'han de materialitzar, hem de fer camí amb ells, per tant hem de ser amatents al progrés de les assemblees i de les bases. El que fem és la prova de foc. Amb aquesta òptica prepararem la X Assemblea federal d'IU de la tardor.

Finalitzo i aprofito per convidar-vos a la Jornada de la Fundació Socialisme sense fronteres: "L'esquerra revolucionaria: crisi i llibertat nacional". Serà els dies 29 i 30 de setembre a Baztan, Nafarroa, Euskal Herria, a prop de la mítica població d'Amaiur. En aquesta Jornada reflexionarem i compartirem en diàleg, taules i ponències, amb altres tendències revolucionàries; tendències com el PCC, amb Joan Josep Nuet, i amb l'Esquerra Abertzale (futura Sortu) amb Pernando Barrena.

Bon sopar.

Paraules que vaig adreçar al Sopar de L'Aurora - POR del dissabte 7 de juliol.