30/3/10

Generació TOP (Tribunal de Orden Público)

La Comissió TOP de l'Associació Catalana d´expresos Polítics del Franquisme demana ajudeu a trobar persones detingudes o represaliades al llarg del període 1963-1977 –fins i tot si no haguessin arribat a ser processades- o familiars directes seves. A <generaciotop@gmail.com>.

Em fan arribar la demanda adjunta.

Una petició d’ajut.
Com us haureu adonat totes les notícies que s'estan generant a propòsit del que es presenta com la "memòria històrica" del franquisme estan centrant-se en exclusiva en la repressió feixista exercida durant la guerra i els anys immediatament posteriors: fosses comuns, afusellaments i empresonament durant la guerra i als anys 40, venerables avis i avies explicant la seva experiència... Tot plegat abundant en la presumpta evidència segons la qual la dictadura és una etapa remota de la història, sortosament superada i deixada definitivament enrere per un present democràtic per al qual el feixisme és sols un trist record.
Jo crec que tots sabem que no és així.
I aquí ve la cosa per la qual us voldríem demanar un cop de mà.
A la darrera assemblea de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics es va decidir tirar endavant una iniciativa que, en el marc de la celebració del seu 30 aniversari, consistent en la convocatòria d’un acte públic no institucional de vindicació de la memòria de la “generació TOP”, és a dir de persones que van ser detingudes per la policia política i, sovint després de ser torturades, posades a disposició del Tribunal de Orden Público, el TOP.
El TOP va ser el tribunal dedicat a jutjar els delictes polítics entre 1963 i 1977. És cert que algunes persones, com jo mateix, vam continuar caient en mans de tribunals militars, però la immensa majoria de processats i processades ho van ser a través d’aquesta jurisdicció especial.
Estem buscant dades de més enrere, però us podem avançar que des de 1970 a 1975, el número de sumaris oberts pel TOP va ser de 14.178. L’any 1970, foren 1.358; el 1971, 1.361; el 1972, 1.695; el 1973, 2.065; el 1974, 3.382; el 1975, 4.317. En el moment de la seva clausura per ser substituït per l’Audiencia Nacional el número de sumaris oberts per un sols dels jutjats del TOP, el número 1, s’acostava als 2.600.
En absolut volem fer un acte de nostàlgia reparadora, ni res per l’estil. Del que es tracta és de retre homenatge als represaliats, però també de recordar que els responsables polítics, judicials i policials d’aquella repressió no sols van continuar i continuen en molts casos en actiu, sinó que no pocs d'ells han merescut reconeixements públics per la seva contribució a la “defensa de la democràcia”.
Les implicacions polítiques del nostre propòsit són d’una volada important, en la mesura què impliquen un sever qüestionament a propòsit de les condicions en les que es va produir l’anomenada transició democràtica i, més enllà, sobre si aquesta es va produir realment, si més no de la manera com ens ho han presentat oficialment.
Doncs bé, el que us demanem és que ens ajudeu a trobar persones detingudes o represaliades al llarg del període 1963-1977 –fins i tot si no haguessin arribat a ser processades- o familiars directes seves, de cara a aplegar el major nombre possible de destinataris directes de la convocatòria. No cal dir que s’acceptaran de bon grau incorporacions al nucli de persones que estem preparant aquest acte.
El que us demanem és que si sou una d’aquestes persones que busquem –víctimes del TOP o afins- escriviu-nos un missatge a . Si no ho sou, però teniu amics, parents o coneguts que ho siguin, feu-los arribar aquesta convocatòria i que ens escriguin a aquesta adreça. En qualsevol cas, reboteu aquest missatge a qui creieu adient.

27/3/10

Metro

El Transport públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona inclou metro, autobús, tren i tramvia. Set-cents milions de persones viatgeres. Seixanta milions sense bitllet, val a dir que no paguen. Això representa un 8 % de frau, amb un 1 % de frau detectat i per tant comprovat.

El gruix de la gent treballadora veu malament que no es pagui. En canvi per a molta gent amb pocs recursos es considera un sistema d'alleugerar el pressupost. Hi ha que afirma que el bitllet està pujant anys rere any bastant per sobre del nivell de vida i dels sous. I és ben cert.

A l'infractor/a se'l tracta com un delinqüent de la pitjor mena, de manera barroera i repressiva, humiliant-lo, tirant-lo per terra, abraonant-li gossos, arrastrant-lo davant de tothom, amb puntades i trepitjant-los amb les botes; coses que he vist ben a desgrat i he denunciat, essent fins i tot colpejat pels guardians-goriles amb complerta impunitat doncs es neguen a identificar-se.

La Generalitat i els mitjans porten una campanya a tota pàgina. I a trompeta plena s'anuncia que es combatrà aquest frau per rebaixar la xifra del 8 % a l'1 %.

Hom pot fer-se la il·lusió i pensar que un govern de les esquerres potser burxarà i es recuperaran les propostes programàtiques de la coalició ICV-EUiA, per tant de posar en circulació bitllets d'abonament gratuïts o a un real baix preu pels col·lectiu joves, estudiants, aturats i més damnats per la crisis, per la gent jubilada i la gran, perquè te uns ingressos modestos que li fan onerós el bitllet del metro.

No sembla pas que la cosa vagi per aquí.

El poders públics, els de les esquerres inclosos, treuen pit contra la gent pobre i necessitada, però segueixen curosos, ben respectuosos i servils amb la gent poderosa i adinerada.

Potser hauran de concloure que les quatre milions i mig de persones aturades creades per la crisis de l'economia de mercat lliure són els delinqüents potencials i reals?

Seria força interessant que tractessin d'aquesta manera el frau dels empresaris i especuladors. No caldria que el frau general que grava brutalment al conjunt de l'economia baixés a un 1 %, es podria començar per situar-lo a la mitjana europea. Hi ha qui planteja xifres del 30 i fins i tot el 40 % de frau. Complementat amb la imprescindible reforma Fiscal perquè les grans fortunes contribueixin a l'Hisenda Pública, aleshores potser el preu del Transport Públic podrà ser més assequible per la gent modesta.

Francesc Matas Salla

26/3/10

Cuba

Uns apunts per a les propostes als Ajuntaments sobre Orlando Zapata Tamayo.


Després d'una prolongada vaga de fam de 80 dies ha mort el pres cubà Orlando Zapata Tamayo, reconegut per Amnistia Internacional com a pres de consciència.


a) Lamentem sincerament la mort de Orlando i el dolor que això ha portat a la seva família.

b) Aquesta mort senyala de manera punyent que els DDHH i les llibertats democràtiques no formen part del règim polític cubà.

c) El règim cubà que ajuda de forma solidària a molts pobles llatinoamericans i abans africans, te seriosos problemes de supervivència fins i tot alimentària i industrial, per l'ofec que representa el brutal i inhumà bloqueig dels EEUU contra el règim i el Poble cubà, secundat per l'anomenada posició comú de la Unió Europea. Aquests bloqueig és enguany el principal obstacle per un desenvolupament sa i positiu del Poble cubà, de les seves llibertats i institucions, lliure i sobiranament escollides sense interferències i intervencions externes.

d) Denunciem aquest sofriment que pateix el Poble cubà, amb l'aplicació de l'embarg de matèries i productes necessaris per a una millor qualitat de vida; embarg imposat des de fa dècades per EEUU, justificat i animat per la dreta del Partit Popular i de l'estat espanyol.

e) Demanem al govern del Partit Socialista, que presideix aquest semestre la Unió Europea, que realitzi els tràmits necessaris per a possibilitar l'anulació de la "Posició Comú" de la UE sobre Cuba. Posició adoptada essent president del govern espanyol José María Aznar del PP, en el moment de la seva presidència de torn de la Unió Europea.

Aquesta "Posició comú" fou per condicionar les relacions bilaterals de tots els estats membres de la UE amb Cuba, i possibilitar una política de sancions contra el Poble cubà, com així fou al 2003, mesures tendents al restabliment del capitalisme a Cuba, amb l'eliminació de les conquestes socials de la revolució i sobirania cubana.

f) Actualment la presidència espanyola de la unió Europea es favorable a aixecar definitivament al "Posició Comú". Aquesta proposta afavoreix millor els drets de la població cubana amb respecte a la seva sobirania, i alhora pot permetre un avanç vers la consecució plena dels Drets Humans.

g) Contràriament, el que pretén el Partit Popular, és seguir fent pagar al Poble cubà les privacions derivades de l'embarg. És clar que ni els EEUU, ni el Partit Popular, que no fa gaire ens van portar a una guerra de destrucció i invasió de l'Irak, o que veten totes les resolucions que obligarien a Israel a abandonar la massacre contra la població palestina, i tants d'altres, no poden donar lliçons de defensa dels DDHH a cap Poble ni regim estatal.

Segona foto amb les "damas de blanco" en manifestació de protesta.

20/3/10

Llum

El temporal ha tombat les torres, mitjanes i petites. Això ha deixat sense llum a centenars sinó milers de llars. Plou sobre mullat.

La privatització de Fecsa-Endesa pel govern Aznar del PP va ser un frau complert. La gestió privada d'aquest servei públic esdevé un desastre. El fracàs va costar milions a l'Hisenda Pública pel desmantellament del monopoli. Amb els nostres impostos els grans capitalistes engrassen les seves finances.

El president Montilla i la dreta catalana han fet un clam al cel per la M.A.T. (soterrada?), ans què en diuen d'unes torres que no són de la M.A.T. i que no aguanten unes inclemències naturals que les estadístiques situen a cada vint-i-cinc anys? Els estalvis en la inversió en l'electricitat no es poden tractar amb proclames ni multes.

A sobre, la nociva gestió -privada- del servei públic, recaurà en el compte negatiu del fer governamental de les esquerres tripartites.

Alguns Ajuntaments diuen que canvien de companyia. Altres criden a una rebel·lió elèctrica. Joan Herrera d'ICV parla de nacionalització. El nostre coordinador d'EUiA, Jordi Miralles, estableix unes propostes d'urgència amb "la participació de la Generalitat al Consell d´Administració d´Endesa, donat que subministra un servei bàsic i “per poder garantir un control efectiu i eficaç de la gestió”; Control de les obligacions de l'empresa; Seguiment de les inversions compromeses; Exigir les plantilles necessàries per a garantir la qualitat d'aquest servei bàsic; Incrementar les Inspeccions de Treball, donat que s´estàn subcontractant serveis a un preu més baix i aquestes empreses han presentat ERO i acomiadat treballadors; Exigir les indemnitzacions les elèctriques per a persones, administracions i empreses, en funció del dany que han generat". Esmenta la Llei del subministrament elèctric. Enguany aquesta Llei ha quedat en paper mullat, si més no, per la gent afectada per la tallada persistent de l'electricitat.

Un govern de les esquerres hauria de fer per manera de denunciar aquest greuge i destret per revertir tant la privatització com la liberalització d'un sector públic estratègic. Això te noms. Empresa pública. Nacionalització de Fecsa-Endesa.

A les fotos torres de Salt y de Sils.

Del Butlletí d'EUiA

19/3/10

Desfile contra la violencia de género de Sarah Button

Desfile contra la violencia de género de Sarah Button en Budha Kudeta, Madrid.

La diseñadora Sarah Button ha irrumpido en la pasarela de lo fashion con un compromiso convencido contra la violencia de género. Sarah Button es iconoclasta y derriba tabús por su respeto a las jóvenes modelos, pues es contraria a los usos y costumbres de los modistos y del sector de condenar a mucha joven a la anorexia, a las tallas de pre-adolescentes, al uso ofensivo de la mujer como cuerpo destruyendo su alma y personalidad, en fin al glamour regado con champagne, alcohol, drogas y sexo obligado, en muchas ocasiones pura violencia de género que rezuma por muchos de los poros del sector de la moda. Sarah confía en jóvenes promesas, y en tallas de hermosas mujeres en sus distintas edades.

El movimiento por la erradicación de la violencia de género, es decir la violencia cotidiana machista, se abre paso a pesar de todos los pesares. A los quince años del Protocolo de Beijing en que se define de forma universal el concepto de violencia de género, los derechos de igualdad y de la persona de la mujer representan una dura lucha. La realidad de la mujer trabajadora, indiscutible y masiva en la mayoría de oficios y empresas, se proyecta en todos los sectores y clases sociales, en los aparatos ideológicos y culturales, en la música, las películas y la literatura. Los pasos a la igualdad son imparables. Ni las religiones pueden forzar el sometimiento de la mujer y contener su emancipación. El obstáculo estructural patriarcal del machismo profundamente incrustado en el sistema social capitalista, tendrá que barrerse para seguir el camino.

Estos desfiles en base a la Agencia Julia Alonso de Gijón, se harán en distintas ciudades del Estado, en preparación Sevilla, Gijón, Barcelona (12 de junio), y otras.