El Tió / cop de bastó

“Caga tió / caga torró / d’avellanes i pinyó, / si no vols cagar / et donaré un cop de bastó!”. Pot ser una metàfora de com confrontar els estralls de la policrisis, doncs fins ara els cops els rep la població treballadores per part dels senyors de l’economia i de les institucions estatals ultradretanitzades. Vivim una greu inflació, una davallada del poder adquisitiu, encariment dels preus dels aliments i augment dels beneficis empresarials. La lluita social econòmica necessita trobar l’encaix amb la vital alternativa política republicana que superi un Estat caciquil que mordassa les llibertats i la sobirania popular, un règim monàrquic corrupte i una Constitució caduca i obsoleta.

La Confederació Europea de Sindicats (CES) informa de la disminució d’un 9 % del poder adquisitiu a la Unió Europea. “Aquesta crisi del cost de vida està afectant a la gent  treballadora, però està demostrant ser una gran ajuda per a moltes empreses", diu Esther Linch (SG adjunta de la CES). Per la seva banda el BCE analitza que la tendència és a empitjorar en la previsió dels propers tres anys. “Salaris o Conflicte” està plenament vigent per legitimar la mobilització treballadora sindicalista.

El xoc prenadalenc entre les institucions estatals fa cruixir el règim polític al mostrar cruament la crisis estructural estatal i de la monarquia, així com la natura reaccionària d’aquest règim. Es tracta d’un cop de mordassa judicial, per part del Tribunal Constitucional, a la representació de la sobirania ciutadana. El TC prohibeix un debat (bloqueja deliberacions i decisions) del Senat. El TC s’imposa al Congrés escollit per la ciutadania i al govern. El Congrés i el Govern i el President estatal ho acaten. La mordassa tritura sobirania i llibertats. Una Constitució malejada i pervertida avala la limitació i el sotmetiment del Parlament escollit.

Gerardo Pisarello (ECP/BComú) ha denunciat la interrupció del debat parlamentari i exigit revertir aquesta situació amb la implicació de la societat civil. Mireia Vehí (CUP) ha reblat que no es pot mirar de costat, car la crisi institucional fomentada des de la dreta i ultradreta i per la Judicatura, afecta a tothom. Vehí ha reclamat alternativa política respectuosa amb la sobirania i les llibertats, mentre insistia en que fora republicana incloent el dret a l’autodeterminació.

El Tribunal Constitucional aplica a les Corts (Congrés, Senat) estatal la repressió judicial realitzada a Catalunya des del 2010, agreujada a partir del Fets d’octubre de 2017.  El TC ha imposat un Parlament a Catalunya sense llibertat de debatre i decidir, suspensió de lleis socials, segons el criteri de la dreta política i dels grans poders econòmics i estatals, en diverses ocasions com el rebuig a l’Estatut de Catalunya, o l’aplicació de la repressió del “155” amb el suport o connivència del PSOE-PSC. A Catalunya hi ha unes 2.500 persones repressaliades, encausades, empresonades i exiliades. A l’Estat l’amenaça és de clara involució política.

Quan es produeix una acció en contra les llibertats i la sobirania ciutadana, toca denunciar-la, desemmascara-la, rebutjar-la i no acceptar-la. El conflicte i xoc d'institucions, que degrada l'Estat, la seva legalitat i la Constitució, cal resoldre'l defensant i mobilitzant la sobirania legitima.

La Constitució caciquil avala les destrosses de la involució reaccionària. Resulta vital per la salut de la sobirania i les llibertats preparar l’alternativa republicana. Construir una perspectiva ferma i guanyadora significa treballar a fons i sense demores un gran pacte entre partits i actors socials i cívics, un acord de futur lliure, que inclogui el dret d'autodeterminació i l'amnistia; el futur constituent republicà ha de ser plural de repúbliques diverses que puguin decidir lliurement les seves relacions, convé així perquè interpel·li, cridi i motivi, a tota la ciutadania, residents, pobles i nacions. Temps de processos constituents republicans.

El sindicat Kryvyi Rih (regió de Dnipropetrovsk), de la Confederació de Sindicats Lliures d’ Ucraïna (KVPU https://www.kvpu.org.ua/uk/), va a organitzar un "Nadal obrer" per a repartir regals a les criatures de la gent treballadora de les mines, les acereries, les empreses i els barris de la ciutat. Ajudem-los! Els sindicats volen reapropiar-se d’aquests dies nadalencs com a moment de convivència laica, progressista i emancipadora. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 22 de desembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Menjar és car

L’encariment continuat dels aliments, un 15,3 % de mitjana, colpeix implacable a la població treballadora, modesta, precària i empobrida. Els beneficis de les grans empreses es trastoca en les penúries de la immensa majoria d’habitants. La inflació fa estralls malgrat sigui del 6,8 % a novembre. El clam de “Salaris o Conflicte” no pot quedar en una rauxa hivernal, sinó ser bandera per conquerir, des dels carrers i les empreses, unes condicions de treball i vida mínimes suficients. Els Pressupostos de la Generalitat han de fer el tomb vers el conjunt de la població. L’increment del 8 % de l’IRSC cal acompanyar-lo de les dotacions suficients per Salut (el 25 % per Atenció Primària), Educació i avenç concret en la Renda Bàsica Universal. La perspectiva d’instauració republicana necessita fusionar llibertats (amnistia, autodeterminació i referèndum), drets i serveis públics universals, mesures que frenin la precarietat i la pobresa, per basar-se i enfortir la majoria social.

Ahir dimecres 14 els sindicats de CCOO i UGT de Sanitat es concentraren a Barcelona en defensa de la sanitat i del sector de la dependència de Catalunya per exigir pressupostos dignes al Govern. El Sindicat de metges convoca vaga pel 25 i 26 de gener. La Mesa de la Sanitat crida a tot el sector a fer aquesta vaga, mentre proposa a CCOO i UGT compartir i organitzar juntes la convocatòria.

Convé proliferin iniciatives com les de Municipalistes per la República des de baix que organitza la I Trobada de Municipis contra l’augment del cost de vida; el lema: “Pagar menys, Consumir poc i viure millor!”; serà el dissabte 17 de desembre, de 9 a 14 h, al

Centre Cívic Can Mas de Ripollet. Seria potent una onada municipalista enxarxada per cercar i exigir mesures polítiques que milloressin les condicions de vida i de treball dels segments modestos, precaris i més pobres. La Renda Bàsica Universal esdevé en aquest context una mesura estrella de perspectiva vital.

El govern estatal espanyol de coalició, liderat pel PSOE, pretén tibar la corda, temptant els límits dels suports parlamentaris atrapats en la tessitura de que si el govern cau, l’alternativa governamental amb el PP I Vox seria encara molt pitjor. Els socis coalitzats del govern, UP, així com d’una altra manera qui atorga la majoria d’investidura, els partits nacionalistes i independentistes i republicans, han de bregar per superar aquest atzucac, incidint des de la mobilització i la generació d’alternativa política republicana a un règim i un Estat incapaç de resoldre la crisis estructural que l’aclapara.

Si el govern deroga el delicte de sedició, no es pot estar per compensar-ho d’empitjorar greument el delicte de desordres públics. Les portantveus governamentals dels PSOE acaben de sentenciar per enèsima vegada que no hi haurà referèndum en cap cas, doncs queda fora de la Constitució. Tanmateix la petició d’ERC ha obert una escletxa. Ione Belarra de Podemos ha considerat explícitament que el referèndum “és molt legítim plantejar-ho en una taula de negociació”. Aquesta fissura política és important convertir-la en fets reals de llibertats i autodeterminació per Catalunya, i el Poble Basc i Galicia si ho volen. El Referèndum, l’Amnistia i la llengua catalana són elements que han de condicionar tant el suport al govern estatal per evitar que s’estavelli, com afavorir la generació d’alternativa republicana a perllongar un règim constitucional que fomenta, des de la cúspide reial, la involució i reacció política ultradretana.

Mil kilòmetres de fred i glaç s’estenen com a front de la invasió russa. L’hivern gèlid monopolitza l’escenari i eternitza el resultat dels avenços de la resistència ucraïnesa, mentre La Federació de Rússia procura frenar el seu retrocés per estabilitzar la partició d’Ucraïna, vol la consolidació de les fronteres de la invasió de 2014 en el Donbass i Crimea. Els atacs de drons russos a Kíiv no canvien el panorama. Les condicions per una pau sense annexions, prèvia retirada de les tropes russes i amb dret d’autodeterminació per les repúbliques en el Donbass (Repúbliques del Donetsk i Lugansk), encara rau a les beceroles. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 15 de desembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Frenar inflació i involució

En l’actual crisi d’inflació, post pandèmia, les grans empreses no financeres han traslladat les pujades dels costos (energia, matèries primes, transport) als preus de venda de les mercaderies i serveis; el fet és que han elevat els seus ingressos totals i han millorat o mantingut la seva rendibilitat (BE). La lluita per frenar la inflació esdevé general en les vessants sindical i política, alhora s’entrelliga, en el temps, amb la resistència i la mobilització per cercar alternatives a la involució política de repressió i limitació de les llibertats fonamentals. La necessitat de repúbliques és econòmica, social i política.

El Banc d’Espanya senyala que els beneficis de les empreses estudiades (920) han crescut 7 vegades més que els salaris al 2022. Els guanys de les companyies han augmentat un 21 % de mitja, en els tres primers trimestres respecte el 2021. La despesa per persona treballadora (salaris i cotitzacions) s’ha incrementat un 3 %; en conjunt, per l’empresa, la despesa en personal s’ha elevat gairebé un 7 %, degut a l’augment de les plantilles després de l’històric xoc de la COVID en 2020; fins i tot amb aquestes dades més globals el creixement dels beneficis és tres vegades superior als costos de personal.

En aquest context La Mesa Sindical de la Sanitat de Catalunya crida a tota la gent treballadora de la Salut a ampliar i enfortir la vaga convocada pel Sindicat de metges pel 25 i 26 de gener. La Mesa reclama pressupostos suficients, mentre alerta de perquè siguin útils cal fer un reset, canviar de model i establir de bell nou tot el sistema públics de salut; atenció primària prioritària, el teixit públic-privat d’herència pujolista convergent ha de sortir de les urpes del capital privat i dels concerts maldestres, de les condicions semi precàries dels i les professionals de tot tipus. Un sistema de Salut públic, gratuït i universal, a partir de revertir les privatitzacions i dedicar els diners públics als serveis públics. El nostre suport a la concentració convocada pel dia 14, a 10 h, a la Plaça de Sant Jaume, en defensa de la sanitat i la dependència.

Hi ha èxits parcials en aquest xoc entre realitat social i polítiques pressupostàries. El govern ha cedit en acceptar l’increment del 8 % de l’ IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya, el barem per accedir a prestacions socials, habitatge protegit, etc.) que feia 12 anys que estava congelat. Resulta obvi que no es recuperen aquests anys, hauria de ser del 15 %, però també que els 1.400M € compromesos en el marc dels pressupostos, alleugerarà l’accés i la quantia de les prestacions socials, especialment la RGC (Renda Garantida de Catalunya) a les persones més vulnerables (1 de cada 4 en risc de pobresa). L’Acord de Diàleg Social signat per CCOO i UGT amb el govern d’ERC, en minoria parlamentària, aborda la transformació verd i digital del teixit productiu i el reforç de les polítiques d’ocupació i ocupabilitat, promou el reforç i recursos dels serveis públics ocupació i de la formació professional; concreta el marc del diàleg social i seguiment dels acords. Pels Sindicats majoritaris el consens per molt difícil que sigui és possible i ara es tracta de que els pressupostos s’han d’aprovar. Convé que a aquest èxit si sumin els d’altres sectors com la salut. I avenços pràctics cap a la Renda Bàsica Universal.

La mobilització del 6D des de l’ANC contra l’ampliació penal estatal dels desordres públics ha omplert la Plaça de Sant Jaume, incloent en el mateix sac la derogació del delicte de sedició, sense aprofitar la predisposició a reformular el delicte de malversació econòmica, així com la denúncia i atac al govern de la Generalitat, per no fer ja la independència i estar fent acords amb el govern estatal repressor de les llibertats catalanes. Tanmateix no hi ha propostes d’estratègia d’organismes cívic socials fora del marc constitucional i electoral. Fa camí una proposta de llista única i una altra de llista cívica, totes dues enfocades vers les eleccions autonòmiques dins l’Estat monàrquic. Òmnium no ha convocat ni ha participat per considerar que no era encertat dividir i confrontar l’independentisme. Som en un escenari on la Constitució de 1978, que tenalla les llibertats, sosté un règim monàrquic pilar d’un Estat que conspira sense rubor amb la ultradreta per una involució política. L’alternativa s’hauria de generar amb totes les forces objectivament interessades, per una república catalana, un referèndum i uns processos constituents estatals republicans amb dret d’autodeterminació.

El clam persistent i sa per la independència s’esbiaixa quan es concreta la política. En el cas del control extern i independent dels mossos, qui ha esbombat una iniciativa de Drets Humans defensada des de Iridia i Amnistia Internacional, ha estat els vots en contra de PSC, Junts, PP i Vox, han votar a favor ERC, CUP i ECP.

La nostra gent. Sebas Parra Nuño (Socuéllamos, Ciudad Real, 10.9.1946 – Girona, 1.12.2022) ha traspassat. Un educador nat. Un mestre amatent i dialògic. Un convençut fins el moll de l’os de la Cultura Popular. Un nicaragüenc adoptiu. Un amic sincer de Paulo Freire i propagador de la Pedagogia de l'oprimit. Pioner i director de la Escola d'adults de Salt. Un ferm defensor de les llibertats, de la lliure decisió i de la República Catalana. Un revolucionari íntegre, honest i compromès. Visca en Sebas!

Tot sembla que ha estat Ucraïna qui ha burlat les defenses russes i atacat dins la pròpia Rússia, a Moscou; la destrucció de l’exèrcit rus a centrals tèrmiques, a Kíiv i Donetsk, no s’ha fet esperar; tanmateix el colpejar la rereguarda de Rússia mostra que la resistència ucraïnesa està enfortida. Fins quan la retirada de les tropes de Rússia sense annexions per possibilitar acabar una invasió que perjudica a Europa sencera i a tot el món? Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 8 de desembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Recursos i empatia

La manca de recursos vers les necessitats, els serveis i els drets més a prop de la vida de les persones i la natura, és endèmica. Ajornar els pressupostos mínims vitals per a les cures es cronifica a la cerimònia anual en el Parlament de Catalunya i en el Congrés de l’Estat. Els bons propòsits, les grans proclames, es queden en desitjos de curta volada davant la prepotència i avarícia especulativa de la gran indústria privada. El sindicat de metges anuncia convocatòria de vaga pel 25 i 26 de gener, a Hospitals i Atenció Primària. Les entitats d’atenció a les dones en situació de violència de gènere i les agredides sexualment, clamen per disposar de recursos per poder exercir responsablement les seves funcions. Els diners públics per a les cures, la salut i les dones són escadussers.

L’èxit desbordant de la mobilització per la Salut a Madrid encoratja a plantar cara a la degradació greu del sector. L’estament mèdic s’ha mobilitzat a Sevilla i torna a la càrrega a Madrid. A Catalunya es prepara per començar l’any 2023 amb una vaga de dos dies. La sobrecàrrega assistencial i les llistes desbordades d’espera creixen mentre la manca de metges/es, infermeres i personal auxiliar, resulta aclaparadora. Els convenis del SISCAT i l’ICS mostren un escenari de precarietat laboral. El sindicat de metges denuncia que el sistema públic de Salut, CatSalut, està en fallida, a punt de col·lapsar. El mateix govern va alertar la setmana passada de que l’atenció primària a la infància entrava en fase de col·lapse. El govern s’ha de replantejar un canvi fonamental del conjunt de l’entramat públic-privat que beneficia el capital privat i penalitza l’assistència pública. Cal ultrapassar les línies roges de l’empremta convergent a l’Hospital, el CAP i la Mutua privada. Es pot aprofitar la consciència pública que es va generar amb la pandèmia vers els serveis i les persones professionals de les cures i la salut per potenciar una sanitat catalana saludable y eficient.

Recursos i empatia i rebuig a la cultura de la violació pot concentrar les alertes i peticions que emergeixen de les ponents feministes del 6è Congrés per l’erradicació de les violències masclistes des dels serveis socials i sanitaris, dedicat als Abordatges feministes davant les violències sexuals, al Paranimf de la Facultat de medicina de la UB al Clínic. Les experiències de les ponents acadèmiques i de les entitats, denuncien una societat on les violències sexuals en concret i les masclistes en general semblen fenòmens aïllats i aliens. Hi ha un negacionisme pràctic i una reacció omnipresent que, en nom de punicions individuals, evita un enfocament de prevenció, reparació i empatia amb les víctimes. Les causes estructurals que alimenten les violències sexuals no són confrontades amb una estratègia i unes polítiques troncals per erradicar la misoginia, ni permeten copsar que són els poders ideològics, els valors simbòlics i les costums, les estructures econòmiques, socials i polítiques vigents, els pilars d’aquestes violències.

Creure a les dones, fer cas de les entitats, recursos per les recerques, les diagnosis i el tractament de les dones amb empatia, estima i empoderament. Les polítiques i pressupostos públics han de ser suficients i útils. Una base cabdal és fomentar i enfortir el teixit cívic i socials de les pròpies dones. Entitats diverses, cooperatives, fundacions, col·lectius formen unes xarxes de mil i un nòduls que convé esdevinguin creatius, lúcids i potents.

La llengua també pateix de manca de recursos. I de voluntat i decisió política. Les lleis anul·lades pel Tribunal Constitucional empitjoren el panorama. La ruptura per part de Junts del govern és una oportunitat per un canvi seriós de polítiques i aliances. Convé reflotar el pacte d’ERC amb la CUP-G per possibilitar les millores en els serveis públics que efectivament contribueixin a la vida i la capacitat de sobirania de la majoria ciutadana i residents.

El fred glaçat amenaça a una Ucraïna amb moltes de les centrals d’energia destruïdes selectivament per l’exèrcit rus. La guerra és cruel i perllongar la invasió russa criminal. Una pau sana i reparadora necessita de la retirada de les tropes de Rússia sense annexions. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 1 de desembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.