17/11/22

Ciutat d’acollida i trobada

Carla Simón, directora de la pel·lícula Alcarràs, ha creat un pregó de les festes de la Mercè de Barcelona ple de simbolisme. La cineasta ha ofert uns valors universals, des d’una defensa compromesa i sentida per una ciutat d’acollida i de trobada, verda i sostenible, on es generi convivència i pluralitat no excloent, que ha d’escoltar els altres territoris. La imatge de somnis esbossada sobrepassa la capital, doncs és útil per totes les ciutats, alhora que s’interroga i interessa pel món rural. De manera poètica i delicada ha estat un cant a la ciutat comunal. El projecte de ciutat que despunta en alguns carrers, a la vida veïnal i l’estima vers la quitxalla, s’ha ben reflectit en el Pregó.

“He vist el mar per primera vegada” ve a ser el fil del curtmetratge de gent jove immigrada, realitzat pel programa Cinema en curs de l’aula d’acollida, presentat per Carla Simón, en una imatge bella i contundent de la diversitat plural i acollidora de qui arriba d’enfora; sigui de l’estranger o de pobles rurals.

Aquest pregó simbolitza els somnis i les transformacions que l’Ajuntament amb l’alcaldessa de BComú volen fer, illa a illa, a les antípodes de “la millor botiga del món” del PSC (coalitzat al govern), o la del gran luxe del passeig de Gràcia de Trias (PDECat, Junts), i de la normativa que permet buidar els barris de veïnatge, per colonització dels grans operadors i fons immobiliaris del turisme, mentre foragita el comerç centenari autòcton, a favor de la uniformització de les grans marques multinacionals i dels beneficis del capital immobiliari.

Hi ha projecte comunal de ciutat a Barcelona. Hi ha projectes de tall veïnal i arran de terra a molts pobles i ciutats, on el municipalisme de base combatiu i compromès es prepara i pot donar un tomb al conjunt del territori. Cal pensar en una xarxa de punts d’arribada, trobada i acollida; un teixit de drets bàsics, de respecte per la llengua catalana, d’impuls de les llibertats individuals i col·lectives; una concepció integral on se sigui bel·ligerant en defensa de la gent represaliada (Amnistia!), colpida per l’Estat que nega la sobirania de Catalunya; una estructuració social que promogui el dret a decidir inclòs el d’autodeterminació vers una realitat efectiva republicana.

La tortura i assassinat de la jove kurda iraniana Mahsa Amini ha fet esclatar la rebel·lió feminista del vel, gairebé dues setmanes de denuncia i ocupació dels carrers, centenars de persones ferides i unes desenes mortes, com la també jove Hadith Najafi, assassinada per encoratjar a alliberar-se del vel i de les imposicions dictatorials del règim dels ayatollah.

Negre panorama ultradretà, ple de racisme, homofòbia y misogínia contra les dones, acompanyat de simbologia feixista, és el resultat electoral a Itàlia. Unes esquerres disgregades i un avenç de l’abstenció treballadora, conformen un combinat amarg i verinós. Europa retrocedeix cap a la dreta, vers les imposicions dels grans capitals i s’endinsa en un militarisme capitanejat pels USA i l’OTAN.  

La guerra de Rússia contra Ucraïna augura negror a la fi del túnel de la multiplicitat de crisis. Les espurnes de llum provenen dels moviments per la pau i per aturar la guerra a la pròpia Rússia, així com la resistència abnegada ucraïnesa. Contribueix a l’acció de L’Aurora, dins la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, amb una petita aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

29 de setembre de 2022

No hay comentarios:

Publicar un comentario