El pla d’emergència estatal és
d'envergadura, alhora neix coix, doncs li manca la dimensió dels serveis
elementals per a milions de persones de sous modestos o precàries o sense
treball. Els estralls del Coronavirus no seran tan temporals ni
conjunturals com anuncia el president Pedro Sánchez. Plou sobre una crisi
estructural de la globalització capitalista i de l’Estat espanyol. El dominó de
fallides serà de magnituds colossals.
El COVID-19 ho desgavella tot de forma
incontrolada. Els amos del món, de les finances, les empreses, la gran
propietat privada estan en pànic, superats per la magnitud de les conseqüències
de la pandèmia. Tanmateix els senyors de l’economia operaran per minimitzar els
danys del capital, així com aconseguir més quota de poder, ni que sigui
relativa. Espremeran tant com puguin a la població treballadora emprant els
Estats.
La crisi del 2007-8 n’ha fet tabú
del neoliberalisme, mentre el rescat bancari va suposar 220.115 M €, es
desencadenava l’austeritat retalladora que ha desmantellat, allà on n’hi
havien, els sistemes socials estatals de serveis i de relacions laborals,
conquerides en lluites duríssimes per la classe obrera, alhora pel moviment
feminista, més recentment per l’ecologisme.
Les llibertats fonamentals han
sofert un progressiu deteriorament en nom de l’anti-terrorisme, de la legalitat
i estabilitat dels Estats, de la protecció de les fronteres enfront de l’emigració
i les refugiades. A Catalunya se li nega la capacitat de poder decidir en
referèndum i de constituir-se com una república.
L’iceberg d’aquest cataclisme
víric i econòmic te conseqüències mortíferes. L’allau de milers d’acomiadaments
i d’ERTO forma part del funcionament del sistema econòmic i polític. No hauria
de ser la lògica treballadora i popular.
Els sindicats, CCOO, UGT, CGT,
entre altres, han alçat la veu per defensar els llocs de treball i les
condicions de vida. Comunicats de les entitats feministes, del món de les
cooperatives, de les ONG’s, de la PAH, de tot tipus de serveis socials, ofereixen
propostes elementals arran de terra: no als acomiadaments, moratòria de desnonaments,
de lloguers, de l’electricitat, gas i agua, de petits crèdits.
Innombrables iniciatives de
xarxes col·lectives solidàries mostren possibilitats inaudites del cos social.
La ciutadania confinada surt als
balcons a aplaudir contra la corrupció de la fortuna del Rei. Convé començar a
intervenir la seva fortuna i canalitzar-la al sistema sanitari, seguir amb les
grans fortunes i recuperar els injectats als Bancs. La Casa real simbolitza el
frau generalitzat, el privilegi de les grans fortunes, la inviolabilitat legal
de les lleis econòmiques. La Corona nega i obstaculitza un futur de processos
constituents republicans.
Les decisions obligades de
confinament individual, les conjunturals per frenar l’expansió de la pandèmia i
reduir el virus, poden ser el trampolí per una visió més ajustada a la
profunditat de la crisi.
Cal anar al fons de les causes
amb mesures de natura popular i de llibertats republicanes que permetin
alternatives al cicle endèmic de desigualtat, opressió i crisi.
Una situació d’emergència general
i global permet, ni que fora amb el mantra de ‘temporal’, dedicar els milions i
els avals pressupostaris a la intervenció o nacionalització (temporal) de
recursos i empreses privades, començant per les de salut i serveis bàsics. Així,
en comptes de sostenir els Bancs i les fortunes, desenvolupar una Banca
pública. És l’hora d’implementar una Renta Bàsica Universal Temporal (RBUT), de
moment seria una experiència innovadora.
Convé aprofitar per decantar el
dominó a mesures estructurals socials, comunals, col·lectives de drets i
serveis públics universals. Volem unes llibertats republicanes i socialistes. 19 de març de 2020
De
la Carta de L’Aurora.
