16/7/21

Irresponsabilitat dels poders

La criminalització del jovent, com la demonització de la ciutadania, per l’onada desfermada de la pandèmia, és fruit de la irresponsabilitat dels poders, dels senyors dels diners, el cacics i els jerarques estatals, enlluernats per un manà europeu, promès en euros, en una emulació del miracle bíblic dels pans i els peixos, malgrat que es demorin i sigui amb condicions oneroses. Mentre, han ajornat la vacunació del gruix del jovent, tot hi obrir les comportes dels negocis des d’on es generen els contagis massius. Altrament, l’atenció primària i els hospitals, estan acomiadant a les infermeres el personal de cures vitals, atès que els diners van cap el gran capital i empreses i bancs. Els nous cicles governamentals espanyol i català s’inicien amb uns dèficits socials i públics cada dia més feixucs, insostenibles.

En canvi hi ha un pacte d’ omertà castiza, al moll de l’os del règim de 1978, que bloqueja qualsevulla acció que denunciï o prepari una alternativa republicana a una monarquia obsoleta, atès que el Congrés, sota disciplina PSOE-PP-Vox, nega que es pugui investigar sobre el Rei emèrit i el seu fill. La informació que ha estirat dels fils dels comptes opacs a Suïssa i ves a saber on més, ha difós que la fortuna del símbol de la democràcia parlamentaria espanyola monàrquica s’ha farcit a través del tràfic d’armes, corrupció i frau a dojo. Un país de cacics patriòtics. Tanmateix el comissionista i negociant reial és tabú, no se’l pot criminalitzar, ni molt menys jutjar.

El remodelat govern estatal te uns condicionants majors: allargar la pervivència del règim i monarquia constitucional i la dependència de la UE. I uns hàndicaps immediats: fer front a la pandèmia amb els fons europeus d’emergència, al preu que sigui, i la taula de diàleg del govern estatal amb el de Catalunya, per apaivagar, neutralitzar, transicionar o ajornar el conflicte amb Catalunya. Poc sembla que la Moncloa es plantegi resoldre’l, encaminant-se cap a l’amnistia i un referèndum d’autodeterminació. Tanmateix les 3.300 persones repressaliades, l’exili i la inhabilitació de les 9 indultades, és un factor que condiciona tot moviment de distensió. La recuperació evita el munt de lleis compromeses a derogar, com la reforma laboral o la de mordassa.

La negociació dels Pressupostos estatals 2022 tornarà a tensar i a posar a prova la majoria, contradictòria, d’investidura. 

A l’escenari internacional denunciem que l’ofec econòmic i diplomàtic imposat pel bloqueig de Cuba per part de l’imperialisme USA, amb la col·laboració de la UE, causa estralls a la perla del Carib, abans antiga colònia espanyola. No volem que l’esclat de mobilització popular beneficiï a les grans multinacionals nord-americanes que per res contribuirien a resoldre la situació social ni els drets i llibertats. Tanmateix denunciem la repressió del règim contra la revolta i defensem l’alliberament de les persones detingudes.



Aquí li correspon a ERC liderar el nou cicle. Ha de mirar a la ciutadania, el teixit social, els moviments, fins i tot els que tenen una dimensió de natura estatal, com el sindicalisme, precarització, municipalisme, feminisme, pensionistes, habitatge, climàtic. On és el pla de xoc compromès del govern de la Generalitat? On queden les empreses públiques acordades, la reorientació dels Mossos? Les mobilitzacions se succeeixen mantenint la flama d’uns carrers que hauran de tornar-se a omplir.

La perseverança en la independència és lògica, ara bé, insuficient en sí mateixa per fer-la en concret. Cal un projecte social, unes aliances polítiques unitàries entre l’independentisme i el sobiranisme, un estat major que lideri, alçant la bandera de les necessitats i somnis de la ciutadania i del conjunt popular. Les llibertats i la sobirania catalana, l’estat i la independència, necessiten com a vital el pla de xoc econòmic i social en un avenç cap a l’estructuració republicana. 15 de juliol de 2021

De la Carta de L’Aurora.

15/7/21

La lluita agermana

La marxa zapatista “Gira europea per la vida 2021” ha mobilitzat un munt de jovent que vol lluitar per un món que respecti els drets de tothom, els de les dones i el de totes les minories, inclosos els pobles i ètnies originàries. L’Esquadró 421 de Chiapas ha unit la seva lluita a la causa palestina amb els crits de “Zapatistas con las presas palestines” i “Hermana Juani Ruíz libertad”. La denúncia ha estat il·lusionant enfront de la repressió dels estats, de la globalització, l’imperialisme, el patriarcat, el masclisme i la misogínia, el racisme, la LGTBI-fòbia, el colonialisme i el feixisme. Emergeix una convicció universal de drets naturals i socials que il·luminen perspectives unitàries i revolucionàries.

L’assassinat de Samuel a A Coruña s’ha respost amb una mobilització per arreu contra l’homofòbia, això anuncia una millora en la consciència cívica vers el respecte a les persones i als drets fonamentals. La diversitat de gènere i les diferents minories LGTBI+ són una prova del cotó de la salut de les llibertats i les relacions de poder.

El masclisme estructural hegemònic sotmet a la meitat de la població, a les dones, i allarga la brutalitat a tots els col·lectiu minoritaris. La divisió que es produeix a cada llar, a cada família, a cada poble, empresa, escola o entitat, afavoreix el predomini i el sosteniment de la comunió entre el patriarcat i el capitalisme.

La llei “Sólo sí es sí” (Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual) és un nou avenç. És important que la definició d’abús sexual s’assimili a agressió sexual. Tanmateix està llastrada per unes àncores reaccionàries que mantenen el predomini del poder masclista, així com interpretacions funestes d’una judicatura amb un clar tarannà neofranquista.

Quan una persona denuncia a la policia un robatori o una pallissa, li pregunten si hi ha donat el consentiment explícit, el Sí? O si ha provocat l’assalt? De cap manera. En canvi a les dones sí que se’ls hi pregunta i preguntarà si han donat el consentiment


o, donat el cas, si s’han oposat suficient i explícitament. La llei no contempla ras i curt la declaració de la dona com a prova suficient, no practica el “Jo sí que et crec”, que defensa la mobilització feminista. I quan la noia pugi en un cotxe, o no s’atreveixi a negar-se davant un cap, o familiar? Com és que la llei es centre més en la conducta de la víctima que en el context de l’agressió i sobre l’agressor? Quina necessitat hi havia de recuperar una llei franquista (la tercera locativa) per limitar els drets de les prostitutes a l’hora de llogar espais? Hi ha un gran dèficit, indefensió, per a les dones indocumentades, immigrades i racialitzades. L’omnipresència repressiva de la Llei d’estrangeria i de la pràctica repressiva racista policial, malmeten les bones intencions.

L’increment de la Covid-19 entre el jovent s’aprofita malèvolament per criminalitzar-lo, quan hi ha una responsabilitat pública clara en el retràs i manca de vacunació entre els segment jove i la gent de quaranta anys. Vacunes per a tothom!

Per convicció democràtica i per acord polític la Generalitat no ha d’actuar i s’ha de retirar de les acusacions particulars contra les víctimes de la repressió. Marcel Vivet és un símbol de la supeditació i la tolerància governamental al Deep Estat, a l’agressivitat i corporativisme de la repressió dels Mossos als drets de les persones i col·lectius.


La Judicatura va desbocada en creuada per reprimir i limitar la sobirania de la ciutadania. Isa Serra condemnada per oposar-se a un desnonament. El Tribunal Suprem obliga a l’Ajuntament de Barcelona  a restituir el bust del rei al saló de plens.

El Col·loqui republicà de la FSSF sobre l’Amnistia ha aplegat una representant de la Plataforma Amnistia i Llibertat, un diputat sobiranista inhabilitat i una diputada cupaire en el Congrés estatal, després que l’indult dividís i neutralitzés el moviment independentista; es tracta de convertir l’amnistia en un ariet unitari i massiu popular, per enfocar estratègia i acció que doni consistència al nou embat democràtic, vers les aliances i força unitària suficient per aconseguir l’autodeterminació (referèndum) i el procés constituent republicà. 8 de juliol de 2021

De la Carta de L’Aurora.

7/7/21

Els carrers són vitals

Important la mobilització al territori per l’atenció primària i la Sanitat pública. La plantilla de CaixaBank ha fet vaga contra els acomiadaments i la reducció de llocs de treball. Els líders i lideresses indultades són ben rebudes popularment, mentre insisteixen en que manquen les exiliades, l’amnistia i l’autodeterminació. El Tribunal de comptes fomenta confrontació amb unes multes de 14 milions d’euros en 3 anys pel procés. El conseller d’Economia eleva a 18/20.000 milions el dèficit fiscal de l’Estat amb Catalunya (entre 2.400 i 2.600 euros per persona i any). L’anunci de la Taula de diàleg d’aquí a tres mesos mostra que el més calent és a l’aigüera. La mobilització és vital per l’avenç social i les llibertats.

L’Audiència de Barcelona ha ratificat la condemna de 5 anys de presó per Marcel Vivet Regalón. L’advocat Gonzalo Boyer a punt de ser processat. La Judicatura estatal vol encausar les advocades dels presos d’ETA. Les temporeres del maduixot de Huelva, obligades a treballar i viure en condicions infrahumanes, són font de riquesa pels cacics del miracle econòmic i de la ultradreta, ara alcen la veu i s’uneixen en la lluita.

Ha estat la mobilització qui ha aconseguit amb fòrceps la Llei Trans i dels drets LGTBI.

Haurà de ser amb els carrers mobilitzats que s’imposi la derogació de la llei d’estrangeria, de la llei mordassa, de les reformes laborals, dels abusos i avarícia especulativa a l’habitatge, els lloguers i el sol, l’increment del salari mínim, la fiscalitat, els drets i serveis públics.

Ens cal lluita, mobilització potent, unitària i proposta clara social, autodeterminista i republicana.

Necessitem tots els sentits, voluntats i forces per construir una estratègia d’unitat i aliances que obri una llum en la foscor de la crisi estructural del règim del 78, de la monarquia i la corrupció, de la impunitat dels poders econòmics i dels hereus neofranquistes.

Les 3.300 persones repressaliades per la causa general contra l’independentisme es mereixen una reflexió de fons de lluita irreductible. Quins són els següents passos a fer després de presentar les firmes per l’Amnistia al Congrés? Quines propostes i mobilització són necessàries i suficients per aconseguir la independència, la sobirania, l’autodeterminació i la república?

Són l’amnistia i el referèndum les propostes que susciten més empatia, suport i consens, si més no al 80 % de la ciutadania a Catalunya. Aquestes dues necessitats democràtiques junt a un pla de xoc social, entorn les cures vitals i els serveis públics, conformen un programa que permet aplegar un bloc d’esquerres, republicà i autodeterminista, per liderar-ho, així com una entesa catalana republicana, independentista i sobiranista. Ens cal imaginar i forjar un front imbatible d’avenç de les llibertats i social. 1 de juliol de 2021

De la Carta de L’Aurora.