27/1/15

Aliances pel procés de sobirania, independència inclusiva del factor social, cap a la república catalana


Compartir o Competir ha estat la trobada oberta de L'Aurora i la FSSF per debatre les perspectives d'escenaris autonòmic i municipalista, davant la convocatòria de les eleccions anticipades pel 27 de setembre.
Activistes d'EUiA i fora d'EUiA hem reflexionat a viva veu, sobre la possibilitat de canvis polítics cabdals a l'hegemonia política catalana, als consistoris, i al Regne d'Espanya. La ruptura democràtica és una possibilitat concreta, amb una component social fonamental, així en les vessants a Catalunya i a l'estat espanyol.
En un primer bloc va haver-hi tres ponències de David Companyon (Procés de processos constituents i rupturistes, República catalana, Federació de Repúbliques ibèriques); Àngels Tomàs (L'experiència inèdita de Guanyem a Barcelona i a Catalunya); Francesc MS (Ruptura constituent, social i aliances); A banda Josep Ferrer va resumir concís el contingut del full de ruta dels partits, amb el procediment emprat en la seva confecció des del 9 N.
L'Aurora defensa a fons la via d'EUiA de la república catalana, la ruptura constituent, la complementarietat del full de ruta de sobirania amb el full de ruta social, amb una entesa unitària de les esquerres mobilitzades que expressin l'anhel de llibertat i les necessitats socials de la immensa majoria de la ciutadania.
Ara és l'hora de fer el país que volem. Ara és l'hora de les aliances pel procés de sobirania, independència inclusiva del factor social, cap a la república catalana.
Adjunto la ponència exposada a la trobada.
El què s'escau millor a la situació actual, en un context de crisi econòmica, amb una mobilització potent nacional, és què... Ja n'hi ha ben prou. 73 anys de predomini d'hegemonia burgesa: 40 de la dictadura franquista, amb 37 anys del catalanisme conservador de dretes (CiU), inclòs un parèntesi de 7 anys del tripartit entorn el PSC.
Mirem a Syriza, l'esquerra radical grega, veurem que és un exemple de coalició entre partits i moviments, un referent per un canvi d'hegemonia política i de ruptura a Grècia i a l'Europa de la UE.
Al nostre país hi ha la simbiosis popular ciutadana del fet nacional català, amb l'anhel de sobirania i el  clam per la independència, amb el factor social popular treballador. La bandera de la llibertat catalana expressa l'hegemonia política i institucional a Catalunya. La població treballadora ha votat més a CiU a les eleccions autonòmiques, i el PSC a les generals estatals i municipals. Aquest binomi s'ha trastocat al ser les forces referents CiU i ERC i la davallada del PSC. La Coalició ICV-EUiA està com entre dos focs. La CUP en alça, tot i uns límits a esbrinar amb les expectatives de Podemos/Podem.
La frustració en la reforma de l'Estatut ha radicalitzat qualitativament la consciència ciutadana i popular. El motor i símbol polític i mobilitzador en el nou escenari ha estat i és la sobirania i la independència. EUiA ho ha entès i s'ha situat bé amb l'orientació de República catalana - Ruptura democràtica - Projecte (i eleccions) constituents.
L'escenari d'oportunitat de ruptura és triple.
                a) Amb l'estat i de l'estat del Regne d'Espanya,
                b) amb la burgesia espanyola (representació PP) i el domini ideològic i polític i institucional espanyolista, i
                c) amb el predomini -hegemonia- de les classes dominants catalanes (representades per CiU).
A la població treballadora i les forces polítiques de les esquerres i revolucionàries ens cal arrabassar la bandera catalana en primer lloc de CiU, o de la seva refundació.
La ruptura, amb la independència i per la república catalana, necessita de la força popular, de la unitat mobilitzada catalana. Dins i fora de Catalunya. Val a dir la unitat de la independència i social. La unitat amb la població treballadora d'arreu de l'estat i amb els diferents pobles i nacions.
Moment somriures.
Cal una sobirania i independència inclusiva del factor social. Per això es necessita una gran entesa entre les esquerres. Tàcita i explícita. Tant als Municipis com a l'Autonomia, per passar a un Estat independitzat de República catalana. Des de la sobirania lliure en referèndum d'autodeterminació és com es poden establir les relacions convenients acordades per la ciutadania amb l'estat espanyol i Europa. Només una gran aliança entre les esquerres inclusiva del fet nacional i del factor social pot aplegar amb força unitària la població treballadora i la ciutadania per la sobirania i la independència, per l'estat i la república catalana.
Mentre es tracti des de cada component de les esquerres de sumar uns vots per ampliar l'espai institucional, no s'enfocarà el full de ruta complert, nacional i social.
Alternatives d'escenaris d'aliances de les esquerres:
                a) Aplegar indecisos, candidatura paraigües, ERC parla de guanyar 300.000 vots. Volen incorporar a sectors crítics del PSC, separats per la defensa de la consulta.
                b) Pol d'esquerres basat en lo social però fluix amb el compromís nacional, entorn a la sobirania i la independència. Es circumscriu a la coalició ICV-EUiA.
                c) acumular rupturisme, però descartant derrotar en l'actualitat l'hegemonia política de CiU. És la candidatura de ruptura constituent entorn la CUP.
                d) una candidatura que representi el procés de mobilització, inclusiva de la       Independència, sobirania, República catalana, entre independentistes, sobiranistes, federalistes pro independència i federalistes pro-consulta, amb incorporació d'un Full de ruta social de canvi de política econòmica i Pressupostos, acordat amb els sindicats. Amb la concepció de guanyar les eleccions, junt a un canvi de l'hegemonia política catalana perquè passi de la dreta (CiU) a les esquerres.
Qui no es planteja aliances com Podem/Podemos, de moment no forma part d'aquestes alternatives.
Les eleccions del 27 S seran després de les municipals. Les locals de maig determinaran i indicaran la relació de forces entre els centres industrials i el conjunt de Catalunya. La pressió sobiranista s'expressarà en regidories i consistoris. El mapa municipal quedarà fortament influït en la clau de la independència i la república catalana.
Plebiscitàries o Constituents. Les eleccions seran autonòmiques, convocades segons la llei estatal espanyola. Llei que ni CiU, ni al seu torn ERC, han volgut canviar. El contingut precís del 27 S, queda per determinar en funció de la mobilització, així de com evolucioni l'ANC. La Declaració d'Independència o l'inici de un  procés de sobirania constituent també formen part de la voluntat popular mobilitzada i organitzada.
A debat...
                Þ Canvi d'hegemonia de la dreta a les esquerres.
                Þ Sobirania i independència inclusiva.
                Þ Full de ruta sobirania i social.
                Þ Ruptura constituent per la República Catalana.
                Þ Aliança entre les esquerres que representi el procés de llibertat de Catalunya.

26/1/15

Grècia amb Syriza marca el Nord de l'esquerra


La política d'Austeritat i les imposicions de la Troica queden confrontades al nou govern de l'esquerra radical grega.
El poder financer mundial i europeu no han pogut derrotar el poble grec. Syriza i Alexis Tsipras representen la lluita per unes polítiques alternatives. Les decisions sobre el deute grec seran cabdals per a tota Europa.
La Unió Europea es veu abocada a un punt d'inflexió en la seva estructuració segons els interessos de les grans multinacionals i el poder financer.
La causa de Grècia és la de tots els pobles i de la ciutadania treballadora europea.
Tots, Totes som Syriza.
Syriza y Grècia són en el centre de l'esquerra europea i mundial. Serà necessària una gran dosi de solidaritat perquè Syriza pugui fer front i sostenir el repte de lidiar amb la crisi, així com amb els bancs i governs de la Unió Europea i la Troica.
Syriza significa en grec "Coalició d'Esquerra Radical"         . Una coalició que aplega diferents organitzacions, que ha aconseguit ser el referent dels últims anys de lluites massives, incloses més duna desena de vagues generals. L'economia grega està ensorrada pels grans pops i sangoneres, l'estat fa aigües, el govern i la dreta grega s'enfonsen sense alternativa econòmica i menys política.
Syriza amb Alexis Tsipras ha guanyat amb el 36,9 % dels vots. El peculiar sistema electoral grec, que premia en escreix al partit amb més vots, li atorga 149 escons, a manca de 2 per la majoria absoluta parlamentària.
Nova Democràcia amb 27,9 % és la segona força, Alba Daurada amb 6,3% la 3ª, disputant-ho amb To Potami (6,02 %), Li segueix el KKE (comunistes) 5,48 %, i Grecs independents (Anel) amb 4,71 %.
Alexis Tsipras  ha estat investit com primer ministre amb un pacte amb els Grecs Independents (Anel).
ANEL és un partit polític d’extrema dreta, populista i contrari a les polítiques europees, escindit el febrer de 2012 de Nova Democràcia, alineat al parlament europeu amb el grup afí del Partit Conservador Britànic.
Syriza i Anel, comparteixen poc més que el rebuig al pla d’austeritat i la defensa sobre la sobirania nacional grega enfront de les mesures destructives de la Troica.
El repte és ingent. Lluitarem amb Syriza en contra la Troica, fent front a les mesures sobre la crisis que empitjoren el treball i la vida de la població i dels pobles.
Aquesta lluita a Catalunya contra els Pressupostos de CiU i les retallades, va alhora en contra de les mesures econòmiques del govern de l'estat del Regne d'Espanya, amb el PP.
Endavant Syriza. A guanyar Alexis Tsipras!
De L'Aurora (organització marxista).

24/1/15

Celebració per Grècia i Syriza, l'-Esquerra radical.

Grècia i Syriza -Esquerra radical- acaparen amb justícia tota l'atenció. El diumenge electoral disposa de tots els pronòstics per guanyar.
Estem preparat per celebrar-ho. La victòria de Tsipras la vivim d'antuvi com a nostra.
Aquet divendres tarda i dissabte matí Barcelona acull eI Fòrum del Sud d’Europa organitzat per Syriza, ICV, EUiA i IU. És el signe del temps. Més de cinquanta organitzacions i partits d’àmbit europeu debatiran en una alternativa comuna contra la austeritat sota l'estela de Syriza.
Els reptes d'un govern Syriza són de talla colossal. Necessitarem tota la força i l'èpica de la mitologia grega per conjurar els idus i hades.
El Deute greg és una espada de Damocles que posarà a prova la capacitat revolucionària del nou govern de Tsipras. El capital europeu, liderat per l'alemany, no acceptarà una quita fàcil, i una reestructuració com proposa Yannis Varoufakis i Syriza. L'altra repte capital rau en com transformar una economia enfonsada i a la misèria en una font nova de treball.
La ruptura a Grècia tramet una onada de perspectives per enfrontar-se a la crisi econòmica amb una òptica favorable a la població treballadora.
La solidaritat serà cabdal per convertir l'anella grega en l'inici de la ruptura de les cadenes en que s'està estructurant la Unió Europea de les multinacionals i els grans bancs.
Syriza ha fet realitat la coalició d'una munió de grups, organitzacions i partits polítics, que s'han convertit en la bandera del canvi transformador radical. Tsipras encapçala la referència política d'un procés d'anys de lluita duríssima de la població grega, incloses una vaga general rere l'altra.
L'Esquerra radical està a tocar una victòria electoral que expressa un canvi social en el govern. Alhora en l'hegemonia política de la societat grega.
Ens cal obrir força els ulls per copsar el conjunt d'elements socials, sindicals, ciutadans i polítics que desemboquen en aquest diumenge 25 a Grècia i en Syriza.
EUiA va llançar la idea d'una Syriza catalana fa dos anys i mig. Després el concepte de Guanyem Catalunya, per donar cos a la proposta de ruptura democràtica constituent i de república catalana.
Realitzar un camí constituent representa situar-se dins el moviment existent de la ciutadania per la sobirania, mentre breguem per una aliança entre les esquerres, si més no rupturistes del estatu quo. En clau catalana vol dir amb la Constitució de 1978 del Regne d'Espanya, així com amb l'hegemonia política de les dretes espanyoles i catalanes.

23/1/15

Escenari d'aliances x #RupturaConstituent #RepúblicaCatalana: Sobirania i Independència inclusiva de #Fullderutasocial.


Ja n'hi ha ben prou. Val a dir de 73 anys de predomini de l'hegemonia burgesa, amb 37 del catalanisme conservador dretes (CiU), inclòs un parèntesi de 7 anys del tripartit entorn el PSC.
Compartir o Competir és el títol de la Trobada de dissabte 24 de gener per la tarda a les 16 hores. Preparada per la Fundació Socialisme sense fronteres (FSSF) i L'Aurora (organització marxista).
La dictadura franquista va derrotar a la classe treballadora catalana i espanyola, a la 2ª República espanyola i a Catalunya. D'ençà el 1939 la classe dominant espanyola, la dreta terratinent, industrial, comercial i financera, va sotmetre a la població treballadora i la nació catalana. Tot sigui dit amb el finançament i suport de l'elit financera i bona part de la industrial catalana.
Des de 1978, amb la Constitució del Regne espanyol i el govern estatal, el desembarc de la Generalitat de Catalunya de la mà entrellaçada entre Tarradellas i Suárez (ex cap del Moviment nacional franquista, cap del govern de l'estat), a Catalunya ha predominat l'hegemonia de la dreta catalana amb fricció i pactes amb la dreta espanyola. Amb la contradicció de set anys del govern català tripartit liderat pel PSC.
Tanmateix quatre anys de mobilitzacions immenses amb el clam del dret a decidir, la sobirania i la independència, han forjat les condicions per una ruptura constituent i fer camí cap a una república catalana. L'ANC neix amb aquest repte.
El fons és una oportunitat concreta de ruptura revolucionària política amb l'estat del Regne d'Espanya.
L'altra vessant d'aquesta possibilitat de ruptura és que va associada a la necessitat d'un canvi d'hegemonia política i institucional catalana. Mentre hegemonitzi CiU, la ruptura es dilueix i s'ajorna.
La corrupció, el frau i les retallades de CiU, amb la deconstrucció de país en treball, serveis socials i públics, així com en drets universals, impossibiliten disposar de la força de la majoria ciutadana treballadora que permeti consumar ruptura.
Només una gran aliança entre les esquerres inclusiva del fet nacional i del factor social pot aplegar amb força unitària població treballadora i ciutadania, per la sobirania i la independència, per l'estat i la república catalana.
Mentre es tracti des de cada component de les esquerres de sumar uns vots per ampliar l'espai institucional, no s'enfocarà el full de ruta complert, nacional i social.
Uns pretenen aplegar el que anomenen com indecisos. Malgrat la realitat és que bona part de la població desconfia profundament en tot el que pugui liderar o fer tuf de CiU, Mas i Pujol's. El millor antídot a aquesta desconfiança treballadora, sana i natural, és la simbiosis amb un full de ruta social. El defalliment, o el seguidisme continuista, com està passant amb la feblesa per voltejar els Pressupostos de CiU, són el veritable taló d'Aquil·les de les esquerres catalanes.
Altres volen mirar a una altra banda, al govern de l'estat, o passar de puntetes sobre l'anhel de llibertat catalana. Però no pot haver-hi un pol d'esquerres aliè a la voluntat mobilitzada per la sobirania i la independència.
També hi ha qui, tot hi dedicar-se a consolidar un espai rupturista revolucionari, cosa fonamental que comparteixo de tot cor, pensen que és quelcom paral·lel a derrotar en l'actualitat l'hegemonia política de CiU, qüestió que va molt més enllà de guanyar unes eleccions.
Syriza, l'esquerra radical, grega, n'és un exemple de coalició entre partits i moviments, referent per un canvi d'hegemonia política i de ruptura.
Per quin escenari lluitem i quines aliances són les adients, és la idea de la trobada. Allà ens trobarem.  

 

22/1/15

El reptes de les esquerres per “Ciutat Morta”: reobrir el cas 4F i depurar responsabilitats


“Ciutat Morta” no és un cas aïllat. #Reobertura4F   
“Després de 9 anys denunciant el muntatge polític, policial i judicial del 4F, estem molt emocionades perquè finalment s'escolta la nostra veu”. Així comença el comunicat de les víctimes i familiars del muntatge policial denunciat al documental “Ciutat Morta”.
La seva emissió, vista per més de mig milió de persones, ha estat un acte de reparació a les víctimes d’aquest cas i una victòria de la pressió popular davant la direcció de TV3. Els cinc minuts de censura imposats per un jutjat no han fet més que amplificar el seu ressò.
L’actuació de l’Ajuntament de Barcelona i dels alcaldes Clos, Hereu i Trias ha quedat desacreditada, i en entredit els partits que han estat en els equips de govern, uns per acció i altres per omissió, uns per encobrir i altres per no exigir l’esclariment dels fets i la veritat. No s’ha estat a l’alçada.
Ara cal reobrir el cas. Que Xavier Trias posi a disposició de la fiscalia tota la documentació, informes, gravacions... si no ho fa l’afirmació de que cal reobrir el cas, només haurà estat un exercici de cinisme i seguir en els paràmetres de l’opacitat.
Ciutat Morta ha estat un sotrac per molta gent a la qual ha posat davant una realitat: la dels muntatges policials, policies corruptes, la fabricació de proves, el biaix xenòfob i homòfob de moltes actuacions policials, la complicitat del poder institucional que acaba condecorant i atorgant pensions vitalícies a policies condemnats per tortures i fals testimoni davant els jutges, i jutges que actuen com a braços executors d’una política d’Estat contra els moviments socials, la dissidència, okupes, els antisistema, els lluitadors bascos...
I és que plou sobre mullat, quan la reobertura del cas denunciat per “Ciutat Morta” és un clam, encara ressona la batuda i detenció dels anarquistes a Barcelona, la detenció d’advocats bascos, la condemna a l’Alfon, les peticions de penes a vaguistes o el proper judici al Dani i l’Isma.
Arnaldo Otegi i els seus companys del cas Bateragune encara són a presó per motius polítics... en tots ells la sospita de muntatges policials al servei de “la raó d’Estat”.
La recent llei “mordassa” aprovada pel PP a Madrid marca aquesta línia d’impunitat i limitació de les llibertats emparant aquest modus operandi dels cossos de repressió de l’Estat, autonòmics i locals.
L’actuació dels comandaments de la Guàrdia Urbana de Barcelona no és, malauradament, cap excepció. La UPA, la seves unitats antiavalots, tenen un historial d’abusos i maltractaments. Als Mossos i les unitats de la BRIMO la llista de casos és extensa i què dir de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. Cal dissoldre els cossos repressius i abordar una política de seguretat basada en la mediació, la proporcionalitat, el desescalament de conflictes i el respecte a drets fonamentals com el de manifestació o de vaga...
  L’esquerra alternativa té el repte, però, d’anar més enllà de la denúncia i la resistència. Si Guanyem venç a Barcelona haurà de gestionar les polítiques de seguretat, haurà d’aprendre dels encerts i errors que l’esquerra ha fet per recuperar la GU com a servei públic veritablement al servei de la ciutadania i no com una estructura al marge d’una ciutat tant complexa com Barcelona.
De la Carta de L'Aurora.

19/1/15

Segones eleccions anticipades de Mas



El president Mas i CiU estan molt febles, no han pogut imposar el seu full de ruta: llista única i refundació de CiU en el “Partit del President”. La pressió ciutadana expressada abans d'ahir a Girona fou premonitori. El president va ser rebut amb una pancarta de l'ANC exigint les eleccions. Mas va ser escridassat: “Eleccions o dimissió”.
Hi ha convocades eleccions pel 27 de setembre, anticipades. L'ANC ha munyit aquest acord que ha posat al govern de la Generalitat entre les cordes. CiU no pot governar sola ni establir el rumb, encara que guanya temps per seguir governant. Veurem quines condicions li posa ERC en els pressupostos.
Cal que la ciutadania esculli una representació política que faci passes concretes en el desenvolupament de la sobirania catalana. Cert que el president Mas ajorna la convocatòria fins a finals de setembre, en comptes de seguir el clam popular, expressat per la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, d'eleccions en tres mesos. Tanmateix aquest menyspreu al sentiment ciutadà encara podrà mostrar millor el perjudici polític i econòmic que per les classes populars representa CiU i representa un veritable escull per la sobirania i la independència .
La concepció de eleccions plebiscitàries s'esvaeix. Les retallades i la necessitat d'una resposta política a la crisis amb un canvi de polítiques econòmiques i socials serà cabdal. Convocar-les després de les municipals i a prop de les estatals afavorirà la unitat del fet nacional amb el social. L'oportunitat de ruptura democràtica tindrà una base més profunda, municipalista i envers l'estat.
No hi ha llista única de país del president amb l'absorció de la societat civil. No hi ha tampoc control possible sobre les candidatures. El Full de ruta presidencial és un paper mullat. El post 9 N està coent a foc lent a una CiU, i a un president, que no te capacitat política d'acomplir amb la demanda popular, ni amb les resolucions del Parlament.
El full de ruta que emergeix és amb contingut inclusiu d'una sobirania rupturista amb incorporació de les necessitats socials, així com dels drets universals. Les eleccions del 27 de setembre són en el marc autonòmic estatal i encara no són constituents. Però posaran en el centre que es vol decidir sobre tot.
ERC necessita revisar aquest dos anys maldestres de suport a uns Pressupostos retalladors. Tornarà a picar l'ham? Acceptarà de nou una tercera vegada el parany dels Pressupostos de CiU?
L'estratègia d'EUiA en aquest nou mesos convulsos és potent, clara i rupturista: a fons per l'oportunitat de canvi d'hegemonia, Ruptura democràtica, República catalana, defensa d'unes eleccions constituents, avenç a un canvi de política econòmica. La demanda de complementar el Full de ruta nacional per a la sobirania i la independència amb un Full de ruta social és la millor aposta per construir país sobirà i lliure.
El maig les eleccions municipals anem a convertir-les en un trampolí per la ruptura democràtica i la decisió sobirana de la ciutadania de Catalunya. Catalunya ha d'esdevenir una república lliure, sobirana, social i neta.

16/1/15

El president s'ha hagut d'empassar el seu Full de ruta: 27 S eleccions sense llista única


Les porres sobre les eleccions ja s'han consumat. A molta gent li tocarà pagar dinars i sopars.
Unes per no creients (qüestió sana en clau científica) en que el president no optés per exhaurir la legislatura, arrapat al PSC. Però Mas ha intuït que l'agonia podia ser infernal. Mentre les files de CiU se li esgarriaven, i la base electoral seguia un trànsit fora de la Casa gran del catalanisme convergent.
Altres perquè l'avançament electoral s'ha demorat a un llarg termini de vuit mesos. Gairebé tres quarts de l'any. I encara se'ls hi afegeix un tercer estol que perjurava amb convicció que hi hauria llista única.
El president s'ha hagut d'empassar tota la seva segura decisió, amb la imatge de que tot està al seu control, pel sol fet que és qui pot legalment convocar les eleccions.
Tanmateix hi ha la ciutadania, la pressió popular amb el clam de sobirania, dret a decidir i independència. I una Entitat com l'ANC, que deu la seva existència al procés profund d'aconseguir la llibertat i sobirania catalana. Vuitanta mil persones entre associades i adherides, junt a les potents mobilitzacions immenses des de fa quatre anys, fan que hi ha hagi una pressió cívica inaudita per fer avançar a Catalunya i la població com a "subjecte polític i jurídic de sobirania catalana.
Mas ni te llista única, ni de país amb la societat civil com ostatge, ni negociació eterna amb l'estat, ni el full de ruta just en el post 9 N. Avui en dia el president disposa de fins on arribin les concessions d'ERC. Un marge de mesos per si gira el vent polític, i si cau alguna flexibilitat des de l'estat. També de quina és la paciència de l'ANC, fins i tot que aquesta Entitat faci ulls clucs a l'emergència social.
Com es pot resoldre fer el país què volem, amb les necessitats bàsiques de la població d'aquest país?
Els Pressupostos 2015 de CiU són antisocials, retallen el país, condemnen els seus habitats i gent treballadora, mantenen els privilegis sense mesures de xoc urgents, eviten el frau i la corrupció. Aquests Pressupostos són un nou greuge per l'avenç de la sobirania i la independència... liderada per CiU. Fins quant ERC dirà que el president l'enganya?
Les eleccions autonòmiques del 27 de setembre vol dir que les eleccions Municipals del maig viuran una ona imparable de sobirania. Una posició ferma i clara a favor de la sobirania de Catalunya és cabdal per a la representació municipalista.
Per EUiA és fonamental convertir la lluita que hi haurà, embogida segons expressió d'un amic, en l'oportunitat de que la dreta perdi l'hegemonia política, que denteta de dècades, perquè passi a ser de les esquerres.
República catalana, Ruptura democràtica, Projecte constituent inclòs amb les eleccions. Aquesta concepció de sobirania vol dir una política econòmica i social entorn serveis públics, drets universals, pobresa zero, neteja de la corrupció i el frau.
“Forçar CiU a fer un full de ruta social i contra la corrupció, a banda del full de ruta nacional que han avançat que faran”, ha emplaçat Joan Mena a ERC; mentre situava les eleccions del 27 S en les “que aprofitarem per fer un canvi, i per decidir-ho tot”.