Ni privilegis, ni discriminació

Deu milions de persones, estirant molt, es diu que parlen el català arreu del món, en canvi el castellà s’estén a cinc cents seixanta milions. Tanmateix el català és sotmès a una constant discriminació que tendeix a anul·lar-lo mentre es privilegia el castellà. A l’escola, la Universitat, els mitjans de comunicació, la Judicatura o a l’ordre públic s’imposa el castellà com a llengua dominant espanyola. La cooficialitat i el plurilingüisme són conceptes teòrics legals que s’esvaeixen per afavorir la llengua majoritària.

L’avantprojecte de llei audiovisual ha desencadenat l’alarma, doncs evita en el seu redactat garantir un mínim ús i producció en les llegues cooficials minoritàries com el català, el basc i el gallec, sense deixar de pensar en les llengües ultraminoritàries com l’aranès i d’altres o dialectes que formen part de la riquesa lingüística, cultural i de costums, menystingudes dins l’Estat.

A la Diada Òmnium feu una crida a mobilitzar-se a fons en defensa de la llengua, Jordi Cuixart animà a promoure un front comú pel català per frenar el nou despropòsit i provocació que representa aquesta llei.

Les Entitats cíviques, les del lleure i la llengua, han posat el crit al cel. Els partits independentistes -ERC, Junts, CUP- i el govern de la Generalitat han relacionat l’oposició frontal a discriminar el català en la llei, fins i tot amb el seu vot als propers pressupostos estatals 2022.

També ECP ha alçat la veu i explicitat el seu desacord. El secretari primer de la mesa del Congreso, Gerardo Pisarello, ha fet saber la necessitat d’arranjar el destret; Un diputat d’ECP, ha piulat: “Menystenir les llengües cooficials diferents dels castellà al PL de l'audiovisual deixa un trist retrat de quin especial respecte i protecció es dona les diferents modalitats lingüístiques, al patrimoni cultural i bla, bla, bla i bla.”

La llengua és un bé vital hipersensible d’un col·lectiu, una comunitat, una nació i un país. No en va ha estat reivindicada i cultivada com essència cultural i de vida d’un poble que vol ser lliure i conviure amb els altres en igualtat suficient.

Resulta il·lustratiu que Andreu Nin, l’any 1935, relacionés nació i idioma, dins “Els moviments d’emancipació nacional”, tot desgranant teoria marxista i la interpretació de Lenin: “Perquè les diverses nacions puguin viure juntes lliurement i en pau o, quan els convingui, puguin separar-se constituint estats separats cal un democratisme complert, sostingut per la classe obrera. Ni un privilegi per a cap nació ni per a cap idioma! Ni la més petita vexació ni la més ínfima injustícia envers la minoria nacional!; heus aquí els principis de la democràcia obrera” (#45, Editorial Base).

En dues setmanes la mobilització nacional de la Diada ha revifat la unitat d’acció als carrers, tot i les dissonàncies i dificultats en metabolitzar els fets d’octubre del 17, així com l’estratègia que permeti fer via per l’amnistia, la república i l’autodeterminació.

La concentració contra l’ampliació de l’Aeroport va enfortir el moviment ecologista mediambiental i climàtic, en el fet que la retirada governamental estatal no fos només momentània, sinó un pas a replantejar-se el model de transport i de convivència.

A la Mesa de diàleg entre els governs de l’estat i Catalunya hi haurà d’introduir-se el respecte i la cura de la llengua catalana. Resulta obvi a l’imaginari popular que el que es tracta de resoldre, el conflicte sobre la república i la independència, vaja, es concentra en l’amnistia, l’autodeterminació i el referèndum, tanmateix incloent la defensa de la llengua. 23 de setembre de 2021

De la Carta de L'Aurora.