26/5/22

Sofriment i guariments

‘Beneficiar-se del sofriment’ és el títol prou il·lustratiu que Oxfam Intermon ha escollit per l’Informe 2022 abans de la Cimera de Davos, la dels països més rics del planeta i de les grans fortunes mil milionàries. La pandèmia ha esdevingut un doll d’or per 2.668 mil milionaris (573 més que abans 2020), ha incrementat la riquesa i poder dels 10 homes de la flor i nata de l’elit econòmica mundial (disposen de més riquesa que les 3.100 milions de persones que formen el 40 % més pobre de la humanitat). Oxfam conclou lapidari: “Aquest augment de la riquesa i de la pobresa en paral·lel són dues cares de la mateixa moneda”. Entre els guariments possibles hi ha l’expectativa positiva del municipalisme del canvi, doncs segueix ben disposat a desenvolupar les seves polítiques veïnals, la presentació de l’Ada Colau és per enfortir el pols, des de l’alcaldia de la capital de Catalunya i segona ciutat de l’Estat. La gravetat de la post pandèmia te un focus ardent en la depredació i guerra contra Ucraïna, el sindicalisme aixeca la seva veu per demanar el suport de la gent treballadora.

Oxfam resumeix la situació com la Pandèmia de la desigualtat salarial, salut, gènere, racial i entre països; és un escenari que no es resol amb les fórmules normals del mercat capitalista, on la riquesa creix sense topall pels més poderosos a costa de les milers de milions de persones treballadores i de l’augment de la pobresa. Els governs fomenten aquesta contradicció esgavellada quan podrien i haurien de prendre mesures per disminuir les desigualtats. Sobre l’ordre legal l’informe expressa que les persones més riques del planeta són les grans usuàries i beneficaries dels paradisos fiscals. L’avarícia del capital és tant deshumanitzada que la riquesa actual acumulada pels mil milionaris esmentats equival ja al 13,9 % del PIB mundial, s’ha triplicat des de l’any 2000 quan era d’un 4,4 %. Cinc de les principals empreses energètiques (BP, Shell, Total Energies, Exxon y Chevron) s’embutxacaren l’anterior any 2.600 dòlars de beneficis per segon. L’augment de les fortunes dels amos dels sectors de l’alimentació i l’energia en els últims dos anys equival a mil milions cada dos dies. La família Cargill, junt altres tres corporacions del sector, controla el 70 % del mercat agrícola mundial. La bretxa de gènere laboral s’ha disparat pel gran volum de cures que recau sobre les dones, unes remunerades com la d’infermeria, però la immensa majoria fora del mercat laboral, sense ingressos, com les de la llar.

L’informe és una perla, les estadístiques que necessita l’economia capitalista per funcionar, ni que sigui amb el caos de la competència, les guerres comercials i militars, són una font de coneixement imprescindible per una anàlisi acurada i precisa. L’economia globalitzada neoliberal està en una profunda crisi amb unes perspectives de destrucció i involució política, de gènere i climàtica. Un escenari dantesc que necessita de la força revolucionària treballadora per finalitzar amb les penúries i desigualtats, fent brillar alternatives socials, comunals, feministes i de cures de la natura i la vida.

Els Estats no es poden revoltar contra els seus poderosos amos, de les grans corporacions multinacionals. Cal esmicolar-los i construir uns altres poders polítics que emanin i depenguin de les classes treballadores i de les dones, així com de les diverses minories extorsionades i oprimides. Un poder treballador que impedeixi l’espoli dels pobles i instauri una equitat veritable per a la majoria.

Les reformes proposades per Oxfam als estats i grans fortunes convé tenir-les en compte. Si s’apliquessin serien una volta de timó important. El rumb vers una disminució de les desigualtats alleugeraria els sofriments inaudits, tot i que no es posi en qüestió la font, les causes, del desastre econòmic, val a dir la propietat privada dels mitjans de producció, el domini sobre la meitat de la humanitat dones, l’espoli de la natura, l’explotació del treball, inclòs l’entramat estatal institucional i una moral i costums de cultura d’opressió i misogínia.

Oxfam proposa fiscalitat transparent i impostos extraordinaris als “beneficis caiguts del cel” de la pandèmia per pal·liar l’impacte dels elevats preus dels alimentes i l’energia: un impost temporal del 90 % als beneficis excessius; Impostos permanents sobre el patrimoni de la híper concentració de la riquesa suprema. Fa una simulació de que un impost anual sobre el patrimoni net (un 2 % per més de 5 milions $, 5 % els de per sobre els mil milions de dòlars) podria general uns 2,52 bilions $ anuals, suficients segons l’informe esmentat per ajudar a sortir de la pobresa a 2.300 milions de persones, produir vacunes per a tot el mon i proporcionar serveis de salut i de protecció social universals a la població dels països de renda mitja-bixa i baixa. Alhora proposa condonar el deute als països més necessitats i que no el poden pagar, enfortir la prestació social, controlar els preus i establir uns sistemes fiscals més justos. L’organització internacional que alerta de no fer-ho “ens abocarà novament al desastre”.

Li manca a aquest hipotètic i positiu programa agafar del tot el brau per les banyes. Una Renda Bàsica Universal. Drets i Serveis de salut i sector vitals siguin públics i gratuïts arreu. Drets, llibertats i respecte a totes les persones i pobles i minories.

Els sindicats ucraïnesos demanen suport, contra la guerra de Rússia i per frenar mesures contra els drets a la gent treballadora a la pròpia Ucraïna. Tot el suport a aquesta crida i a la resistència, per la retirada de les tropes russes. Una Europa de pau és amb llibertats i unió, des de l’Atlàntic fins els Urals, per sobre del xoc interimperialista. Per aquesta mobilització us proposem un suport i aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 26 de maig de 2022

De la Carta de L'Aurora.

https://www.oxfamintermon.org/es/nota-de-prensa/pandemia-crea-573-personas-milmillonarias-mundo )

 https://www.oxfam.org/es/informes/beneficiarse-del-sufrimiento

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/comunicat-davant-la-tortura-i-assassinat-de-dues-germanes-de-terrassa-al-pakistan

25/5/22

Plou sobre mullat

Una greu alerta provoca el govern estatal quan anuncia que vol reduir la inflació entre el 5 % i el 6 %, mentre el Banc d’Espanya estableix unes previsions del 7,5 %. Som davant la confirmació de que l’economia està desbocada. Tanmateix les grans companyies energètiques reparteixen dividends a mans plenes. La guerra de Rússia contra Ucraïna empitjora un escenari post crisi 2008 i post pandèmia, en si mateix ben galdós per les condicions de vida, drets i llibertats de les classes treballadores i els pobles. El govern català es bloqueja davant els atacs estatals a la llengua i el del ciberespionatge. Cau l’immens complex fabril Azovstal i la ciutat de Mariúpol, que han resistit heroicament durant 82 dies a l’exèrcit invasor rus. La divisió d’Ucraïna pot ser el nou objectiu del Moscou de Putin.

Deu milions de persones treballadores tenen de fet els sous congelats; uns 4,93 milions de població treballadora, dels 14,85 M d’alta a la SS (segons el Ministeri de Treball), han aconseguit formalitzar convenis en els paràmetres econòmics de 2022, amb un augment salarial mig del 2,35 %, que implica un descens net salarial i pèrdua del poder adquisitiu; el cas és que qui disposa de clàusula de garantia salarial en relació a la inflació es limita a un 29,1 % dels 4,93 % (1,436 M). És un empobriment generalitzat de qui te treball, una gran pressió cap a la precarietat i desesperació de qui segueix a l’atur. Un panorama de preus disparats i sous a la baixa que tendeix a menys capacitat de consum i porta cap a la recessió.

EEUU està en pre-recessió durant el primer trimestre, junt a una escalada de la inflació (8,3 % PIB abril) que ha disparat les probabilitats de recessió, això encamina a un escenari d’inflació i recessió (estanflació) que incrementa l’anarquia de mercat i dificulta les polítiques monetàries de contenció financera. Una de les vàlvules d’oxigen que aplica el govern nord-americà és un substanciós increment dels pressupost militar de defensa i seguretat, prioritzant aviació i nuclear.

En comptes de pressupostos per la salut (vitals), les cures, el treball, els drets i llibertats, les empreses públiques i la natura, els grans poders dediquen el plus de beneficis que permet la concentració de la globalització i la rapinya imperialista a garantir explotació, espoli i opressió, a una important inversió en rearmament militarista. Els Estats de la UE, Espanyol inclòs, segueixen fil per randa la tendència que marca, i obliga, el lideratge del gran capital nord-americà.

El bloqueig governamental a la Generalitat es dóna en un rerefons de fins a quin punt el canvi de lideratge polític cap a ERC permet establir una nova hegemonia social i econòmica. A les embranzides de discriminació i sotmetiment de la llengua catalana, o a la impunitat judicial ara amb el nova tanda repressiva contra l’anterior Mesa del Parlament, o la de l’espionatge massiu, faríem bé d’ajuntar-li la constant brega dels projectes estrella del gran i mig capital català, ben de la maneta amb l’estatal, pel macro port i creuers de gran luxe, l’ampliació de l’aeroport, Negocis de casinos, els jocs d’hivern al Pirineu, l’entramat públicprivat a la Salut, el turisme i l’immobiliari i els omnipresents bancs, entre d’altres.

ERC des del govern està optant, sinuosament, per ampliar la seva influencia i base electoral, cap el centre dreta social, val a dir a fagocitar el que es pugui de la crisi de Junts, alhora a fer-se de bon veure entre l’empresariat. El que se li pot escapar de les mans a ERC és que, tot i guanyar terreny i devocions, allunyi l’aconseguir una majoria suficient, potent i compromesa, del icònic 80 % social que es pot aplegar entre el republicanisme, sobiranisme i independentisme, considerant la necessitat d’una gran entesa amb el sindicalisme, municipalisme, feminisme i moviment climàtic.

El lideratge de la Generalitat cap a l’esquerra, cap a l’amnistia i l’autodeterminació, vers a construir alternativa republicana, cal consolidar-ho des de l’eix de l’acord amb la CUP, el sobiranisme republicà, les necessitats del territori i les de la població treballadora majoritària.

La nova tanda de la vaga del Som escola a l’educació, així com les mobilitzacions a la Salut, mostren uns dels tombs a fer per avançar en majoria social republicana.

Mariúpol ens esperona. Fora les tropes russes d’Ucraïna, referèndums lliures en els territoris des del dret d’autodeterminació sense el condicionament militarista, inclòs a Crimea. Som, sense reserves, del costat del poble resistent ucraïnès. Som per una pau justa i fraterna que doni pas a la reconstrucció d’Ucraïna, a un nou tipus de relacions internacionals, basades en el respecte entre nacions lliures i en la col·laboració entre els pobles. Volem una Europa unida de les classes treballadores i pobles des de l’Atlàntic fins els Urals. Per sostenir aquesta lluita, no supeditada a un bloc o l’altra, demanem un suport i aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 19 de maig de 2022

De la Carta de L’Aurora.

16/5/22

Llengua i escoles

El 25% de castellà obligatori a les escoles forma part d’una bateria de míssils del TSJC que privilegia la llengua estatal mentre discrimina la catalana. Un altre 25 % ben diferent és el que reivindiquen el personal de la Salut al govern, com a pressupost per l’Atenció primària. La Comunitat educativa programa una nova tanda de mobilitzacions per maig i juny, confrontades a les decisions de la conselleria d’Educació. El CNI pretén apaivagar el poder de les cloaques estatals i el trepig de drets per part de l’espionatge canviant una torre per una altra, vol preservar la impunitat de l’agència i la responsabilitat política de la ministra. Ucraïna mostra a l’imperialista Rússia i al món, que la pau no pot ser la dels cementiris que imposen les potències militaristes.

El TSJC posa contra les cordes al govern de la Generalitat. La proposta de Llei sobre el català queda moribunda per una justícia centralista estatal espanyola; una Llei contestada amb vigor per un front estens d’entitats que la consideraven inacceptable.

La vaga de la Comunitat educativa és el fracàs de la conselleria d’Educació. Entestar-se en unes mesures que revolten el sector fa mal a les escoles, al personal educatiu, als currículums i alumnat, resta credibilitat al govern i a ERC. La mobilització: manifestació pel dia 14 de maig per una educació pública de qualitat (no unitària); vaga unitària, parcial durant els matins del 17-Mg i 2-Jn; de tot el dia el 17 de maig i el 2 de juny.

El cessament de la directora del CNI és convenient però no resolt la crisi del ciberespionatge a l’independentisme i al propi govern. L’Agència d’espionatge s’està revelant com una institució per sobre del govern i del Parlament. Impune, opaca i inexpugnable; actua a l’ombra de lleis franquistes que protegeixen el que es qualifiqui de secret d’estat, situació que dificulta la seva desclassificació legal pel poder governamental. L’entramat del règim monàrquic es protegeix sobretot de la sobirania ciutadana, la transparència, els drets i les llibertats fonamentals. El govern n’és responsable, no pot seguir sostenint una ministra que enfanga la coalició i provoca a la majoria d’investidura. Tanmateix convé posar-hi mà en el fons; val a dir, desclassificar els dossiers, mostrar els responsables de l’operatiu inclosos els judicials, sobretot canviar la pròpia Llei.

La pèrdua de Junts del lideratge de la Generalitat fa trontollar l’hegemonia econòmica i territorial del catalanisme i independentisme dretà. L’intent de reconfigurar una neoconvergència empeltada de sectors i personalitats procedents de l’esquerra independentista i fins i tot social, està sofrint un trasbals que posa barres de ferro a les rodes de conformar una organització política interclassista de centre esquerra. El pacte de líders, entre la independent i presidenta del Parlament per Junts, Laura Borràs, i el dirigent  de partit de CDC, el PDECAT i Junts, ex pres independentista, Jordi Turull, facilita una entesa cohabitada en el Congrés de Junts. Alhora aflora que la complementarietat de projectes polítics, entre posar la directa i declarar, fer, la independència, i la pràctica autonomista per agafar noves forces i una nova estratègia conjunta, al que ha d’afegir-s’hi la dependència de formar part del govern de la Generalitat, esdevé un trencaclosques de confusa resolució. Vista la configuració i el tarannà de les persones responsables, el que queda malmès abans del Congrés és el concepte de força política del centre esquerra català, en tot cas, és ERC qui va ampliant i ocupant l’esquerra centre.

Ucraïna s’està configurant com una baula vital que afecta a tota l’Europa occidental i oriental, a EEUU i al planeta. L’escenari militar de la guerra, el polític i l’econòmic, estan determinant la post crisi de 2008-12 i la post pandèmia. El compromís de L’Aurora amb Ucraïna i la seva resistència, així com amb una Europa unida, lliure i en pau, s’ha refermat aquesta setmana en el viatge d’una delegació europea d’organitzacions polítiques i sindicalistes. El proper dissabte 14 us convidem a una sessió telemàtica oberta, en el marc de la FSSF, a les 19 h (enllaç adjunt). Traslladarem aquesta experiència i diàleg a les localitats que convingui. Aprofitem per demanar-vos un suport en la difusió i una aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 12 de maig de 2022

De la Carta de L’Aurora.

8/5/22

Crónicas ucranianas · domingo 8 · ¿Qué dicen feministas, ecologistas, gitanos?

Siempre hay que preguntar a las minorías o, sin ser minoría, sobre todo a las mujeres, para saber qué grado de cultura y progreso ha alcanzado una sociedad. Durante estos días que estoy en Lviv he tenido ocasión de escuchar a activistas de organizaciones diversas que hablan de la situación interna de Ucrania respecto a temas sensibles como feminismo, racismo, destrucción ecológica. Esto es lo que podido recoger de sus informaciones y opiniones, tras el filtro de las traducciones de ucraniano a inglés o, a veces, en francés.

Ksenia, una mujer activista del grupo Feminist Workshop, nos cuenta que en las ciudades o pueblos ocupados por los rusos la situación es muy difícil para las feministas. Muchas activistas han sido asesinadas. Esto y otras brutalidades han hecho que la gente normal que nunca se había metido en política haya salido a protestar contra las tropas rusas en la calle.

“Las tropas rusas incorporan la homofobia como parte oficial de la nueva situación en tierras ocupadas. Es una cultura patriarcal dominante que ataca a la cultura europea como “gai-europea”. Y eso se traslada a los políticos de nuestro país. Los militares rusos y el ejército defienden la idea de que, si los políticos no son capaces de satisfacer a las mujeres, es por ese motivo que hay lesbianas en Ucrania. No se trata sólo de una guerra por defender la tierra y la independencia de nuestro país, sino también por nuestros valores”.

En Járkiv y otras ciudades las activistas van a recibir a las personas que llegan como refugiadas de otros lugares, sobre todo mujeres y niños. Se han constituido cinco cooperativas feministas. Hacen masajes, pircings y otros servicios para contribuir a una vida normal. En ellas hay jóvenes llegadas de todas las regiones de Ucrania y toman las decisiones por consenso. El 80% de las activistas están integradas en el la defensa territorial luchando por la victoria de Ucrania. De hecho, hoy es el país europeo donde las mujeres tienen más peso en la defensa armada. En general, el 50% de las mujeres están en tareas de defensa.

Ulyana Ustinova, de la Fundación KSENA Charitable explica la grave situación de explotación sexual de las mujeres ucranianas. Las redes mafiosas se han incrementado y hoy hay muchas mujeres que han sido enviadas para esta explotación a Rusia, Polonia y Turquía. Es el negocio del porno.

Iryna Yuzyk, de People’s Action aborda las violaciones a mujeres y niñas. Se trata de una violencia sexualizada cuyo objetivo es la destrucción emocional. La violación es una tragedia no sólo personal sino también social por sus efectos. Por ejemplo, la decisión de abortar a veces las mujeres la toman fuera de plazo seguro y eso comporta muchos problemas pues se criminaliza el aborto ilegal y es más peligroso. También la legalización del uso de armas puede convertirse en un peligro para mujeres, niñas, niños. La guerra trastoca las normas tradicionales y patriarcales y, por lo tanto, que las decisiones sean sólo de los hombres plantea un conflicto.

Iryna Yuzykm, de Acción Popular, dice que en las ciudades muchos hombres han perdido la vida y sólo quedan las mujeres y sus hijos. Han perdido sus trabajos y fuente de alimentación. Tienen una red de médicos internacionales que manda medicinas y su organización las distribuye por el frente en el ejército y la defensa territorial. Los anarquistas tienen su cooperativa y trabajan dentro de la defensa territorial. Pero se queja que el transporte del material es muy alto, entre 5 y 7 mil euros.

Serhii Mouchan es miembro de Operación Solidaridad, una red de resistencia antiautoritaria que ya existía antes de la guerra. Uno de sus objetivos ahora es la defensa de las mujeres. El primer periodo tras la guerra fue caótico, reunieron activistas de toda ideología: de izquierdas, sociales, anarquistas. Organizan envíos de materiales allí donde hace falta y cuentan con el apoyo de sindicalistas.

Julian Kondur representa a la Fundación de Mujeres Gitanas, Roma Women Fund. Para él no hay diferencia entre la implicación ideológica de una ONG y el Movimiento Social (nombre de una organización de izquierdas) porque están ambos implicados socialmente.

La mayoría de gitanos provienen del Este y Sudeste y sufren una situación de marginación. Pero la mayoría están ahora en el ejército. Las mujeres y niños sufren una situación dramática cuando cruzan la frontera porque los gitanos no tienen papeles. La estrategia para buscar su defensa ha sido acogerse a la cláusula europea de protección de las minorías. Con ellos el gobierno ha decidido crear un gabinete especial para poder dar documentación a esas personas. Necesitamos ayuda de los europeos para poder salir más fuertes en derechos después de esta guerra. También señala que la mayoría de medios de comunicación rusos desfiguran los ataques a gitanos en Ucrania para  presentarnos como una sociedad racista y violenta.

Oleh Stavytskyi, de la organización ecologista Ecodia muestra en un contador la cantidad de millones que los países europeos y del mundo están pagando a Rusia por el gas, petróleo y carbón. La suma es realmente enorme. La petición de su organización es que haya un boicot a estos productos. 

Durante una charla que tuvimos con varios grupos ecologistas de Ucrania me entero de cómo los oligarcas se están aprovechando de la situación de guerra. Por ejemplo, Ucrania dedica la mitad de todas sus tierras a la agricultura y buena parte a la exportación de granos, semillas. Los rusos han minado parte de las tierras, entonces el gobierno está promoviendo decretos en los que puedan ser invadidas zonas naturales protegidas. También la invasión de las zonas naturales sirve para poder edificar.

Una de las campañas que llevan desde hace un tiempo es la defensa del bosque primario de los Cárpatos, en la región de Svydovets. Esta es una región casi única del Centro y Este de Europa que se extiende desde Chequia, Polonia, Hungría, Ucrania y también Rumanía y Serbia. En la parte de Ucrania están talando el bosque primario para hacer una estación de esquí. La guerra está pues dando nuevas “oportunidades de negocio” a costa de la naturaleza y de la gente pobre que no puede comprar tierras al estado, pues la mayor parte del bosque es del estado.

Una carta de 40 organizaciones ecologistas ucranianas pide la entrada a la Unión Europea. Su objetivo es que, formando parte de la UE podrán acogerse a leyes ambientales más proteccionistas. En el debate surge la pregunta: pero si la Unión Europea sabe que mucha de la madera de Ucrania sale de zona protegida ¿por qué no pone un freno a las empresas europeas que la importan? Al final aceptan que también hay mucha hipocresía en la UE, pero creen que estarán mejor dentro que fuera.

Alfons Bech

8 de mayo de 2022

La Aurora participa esta semana de una delegación europea a Lviv, Ucrania, formada por organizaciones políticas y sindicalistas, con el ideario de ofrecer y dar apoyo a todas las formas de la resistencia ucraniana (civil, militar y pacifista) a la invasión militar depredadora de Rusia; la delegación busca confraternizar con la población, con entidades y milicias de la izquierda y con organizaciones sindicalistas. Pedimos contribuir a este apoyo con difusión y aportaciones económicas.

7/5/22

Crónicas ucranianas · viernes 6 · Los sindicatos y la guerra

Los sindicatos de Ucrania, como en muchos países antiguamente llamados socialistas, están formados por una parte oficial y una parte creada más recientemente, a partir de la caída del muro de Berlín, llamados también sindicatos libres. La primera está ligada más o menos a los gobiernos y sigue las consignas de arriba y está organizada con dos centrales sindicales que tienen a su vez las ramas industriales o servicios. Los sindicatos libres no tienen por ahora una central y surgen en cada ramo de producción o servicio o, incluso, en una región. Seguramente es el mismo proceso que siguieron muchos de los actuales sindicatos en Europa y en el mundo antes de que se constituyeran las centrales sindicales nacionales.

He estado en una conferencia en la que han hablado representantes de los sindicatos libres, así que sólo puedo hablar de ellos. Pero, para empezar, debo situar al lector en el contexto que estamos hablando. Ucrania está en guerra tras ser invadida por Rusia el 24 de febrero y el gobierno ucraniano ha decretado la ley marcial. Eso quiere decir una restricción casi total de las actividades reivindicativas que tienen que jugar los sindicatos: está prohibido hacer huelgas; hay que aceptar los cambios o prolongación de horarios; no se pueden pagar los salarios completos, etc. Los sindicatos, oficiales o libres, han aceptado esta situación. Entonces, ¿qué papel juegan durante esta guerra?

El dirigente sindical ferroviario del Depósito de Kiev, Olexander Skyba, dice: “los ferroviarios no sólo transportamos personas. También transportamos materiales y ayuda necesaria de una ciudad a otra. En estos momentos es la forma de movilidad y transporte más importante de Ucrania. Sin el ferrocarril muchas ciudades quedarían aisladas. Los rusos consideran al ferrocarril como un enemigo y destruyen los vagones y máquinas que transportan medicinas, insulina, comida. Dejaron pasar algunos medicamentos por la presión internacional, pero destruyeron el ferrocarril. En estos momentos los ferroviarios tenemos una gran responsabilidad en el país.”

Yurii Salmoilov, dirigente del Sindicato Independiente de Mineros de Ucrania dice que “es muy importante la comunicación de la izquierda europea con la izquierda ucraniana. Esta conferencia debe servir para consolidar la relación. El sindicato minero es la alternativa que tenemos”. Al acabar nos sorprende a todos los occidentales al levantar el puño. Se ve que la prohibición oficial del Partido Comunista hace ya años no ha afectado la ideología de muchos viejos militantes.

Vasily, otro líder minero nos dice que “500 miembros del sindicato están en el ejército. Mi mensaje a todos los sindicatos, parlamentos y gobiernos es que dejen de importar el gas, petróleo o carbón de Rusia. Que dejen de alimentar el monstruo”.

Pavlo Oleshchuk, del Sindicato Atómico de Ucrania, explica las duras condiciones en que trabajan: “a pesar de los ataques que hubo a la central nuclear más grande de Europa, los trabajadores continuamos trabajando. Cuando las tropas rusas abandonaron la parte que ocuparon de la central sólo encontramos destrucción y basura en las salas, no sabemos si fue una orden de los mandos o no. Ahora seguimos trabajando “mandados” por los rusos, aunque ellos no siguen ahí. El objetivo es recuperar el anterior nivel económico… No estamos cobrando los salarios. En marzo cobramos sólo 70 dólares…”

Un científico interviene: “pedimos ayuda para Ucrania, no sólo para ayudar a los ucranianos, sino para ayudarnos todos. El imperialismo agrede a todos los pueblos del mundo, a diferentes naciones, por lo que toda solidaridad obrera, toda ayuda por los derechos sociales, es bienvenida.” También entra en el debate político: “Zelensky fue elegido democráticamente. No aceptamos otra visión del pueblo ucraniano. Queremos y esperamos la victoria de Ucrania. No queremos aplastar a Rusia, en caso de que pudiéramos. No somos imperialistas”.

Al finalizar el debate me acerco a Olexander, el ferroviario y le digo que yo también trabajé en el ferrocarril. Se le ilumina la cara y enseguida me invita a ir a Kiev a subir en un tren. Le digo que no puedo, que por ahora no, pero le acepto su invitación para más adelante. Le hago entrega de una pequeña donación económica que hemos recogido para los sindicatos. En el descanso para comer me invita a una cerveza ucraniana que, para mi sorpresa, está en una botella de plástico de un litro. La amabilidad de esta gente no la veía hace tiempo. Casi, casi…me voy a Kiev…Otra vez será.

Alfons Bech

6 de Mayo de 2022

La Aurora participa esta semana de una delegación europea a Lviv, Ucrania, formada por organizaciones políticas y sindicalistas, con el ideario de ofrecer y dar apoyo a todas las formas de la resistencia ucraniana (civil, militar y pacifista) a la invasión militar depredadora de Rusia; la delegación busca confraternizar con la población, con entidades y milicias de la izquierda y con organizaciones sindicalistas. Pedimos contribuir a este apoyo con difusión y aportaciones económicas.

 

5/5/22

Sous, Pau i Opacitat

S’ha notat combativitat treballadora en la recuperació dels carrers per l’increment dels salaris i una pau a Europa a l’1 de maig, enfront de la inflació, la carestia i l’ombra tenebrosa que provoca la guerra de Rússia contra Ucraïna. Els sindicats amenacen amb mobilització, tanmateix estan frenats per l’acceptació de les imposicions patronals, governamentals i de la UE. Les marees, per la sanitat, la regularització de la immigració, pensionistes, són qui vehiculitzen les lluites vives, guspires de futur social. Com a contrapunt, immobilisme, opacitat i polítiques escorades cap a beneficiar el gran capital, així com a sostenir l’essència més reaccionària estatal i el règim constitucional monàrquic. El PSOE ha fet pinya amb el PP, Vox i Cs per impedir una comissió d’investigació del Congrés sobre el ciberespionatge Pegasus. La preparació d’alternativa republicana clama al cel de les llibertats democràtiques.

El que mana és la raó d’Estat. Sostenir a qualsevol preu el règim coronat. El govern s’ha tornat a dividir al Congrés mostrant el veritable rostre a on aboquen les polítiques desenvolupades. El PSOE fa causa amb un PP crescut. Unidas Podemos s’hi oposa, cosa que l’honora, mentre arrastra l’estigma de manca de credibilitat al no aconseguir fomentar polítiques socials i de defensa de les llibertats. El govern pateix de feblesa congènita, per la crisi estructural del règim i per la incapacitat de portar a terme el seu programa de coalició. De fet, tot s’hi val per sotmetre la lliure autodeterminació sobirana de Catalunya, bloquejar tot brot d’alternativa republicana, i ofegar les temptatives de sanejar i guarir uns mínims de salut democràtica.

El govern anomenat de coalició progressista pateix del mal de la involució estatal, conservadora i reaccionària. El decret anticrisi es va aprovar gràcies al vot inestimable d’EH Bildu. La comissió ‘Pegasus’ s’ha impedit per obra i gràcia del bloc amb la dreta i ultradreta. La reforma aigualida de les reformes laborals s’aprovà per un vot (extraviat) del PP. En poc dies el govern ha surat pel salvavides del que titllen d’ ”ex-etarres”, val a dir l’independentisme republicà revolucionari basc, així com de l’abraçada de l’Ós del PP i Vox. Un panorama de tragicomèdia esperpèntica. L’espantall de govern PP-Vox que provoca el ‘mal menor’ de la majoria d’investidura, potser és un joc de llums o d’ombres xineses, on el que es va configurant és un bloc pro règim i UE, on temptegen el PSOE i el PP. 

L’oxigen que alimenta la combativitat no procedeix dels partits governamentals, sinó de moviments de la gent treballadora, lluites sindicalistes, la gran potència feminista, el fet democràtic nacional, autodeterminista, en defensa de la llengua i republicà. A les properes setmanes donem suport i promovem les ILP per una Sanitat Pública al 100 % (i 25 % del Pressupost a l’Atenció primària, signatures el dia 20); la ILP per la regularització de les persones immigrades; el proper 14 Consulta per votar sobre República o Monarquia.

El govern de la Generalitat, liderat per ERC en coalició amb Junts i suport extern crític de la CUP-G, s’empantana a cada barrabassada del Tribunal Constitucional a les lleis catalanes, a cada estossec de l’estès entramat públicprivat empresarial, a cada embranzida del gran capital (Jocs d’hivern al Pirineu, Aeroport, Port, Joc, gran luxe-turisme i tenidors immobiliaris), inclòs posant els peus a la galleda fins dalt contra la Comunitat educativa, o en la gestió de l’enverinat 25 % d’obligació del castellà contra la immersió i el català a les escoles. És un govern gairebé sense marge, que ha vist esfumar-se tot horitzó de diàleg, en una taula entre l’Estat i Catalunya que te més de mortvivent (zombi) que expectatives pràctiques útils.

Els moviments dins Junts, on no es presenten a reelecció el secretari general i ara el president, Puigdemont, van trufats de crisi i noves penúries pel govern. El catalanisme independentista està en recomposició, obligat a esbossar una nova estratègia que combini la realitat autonòmica sotmesa a la repressió estatal i la perspectiva de ruptura autodeterminista, independentista i republicana. Incloure aliances i enteses entre l’independentisme i el sobiranisme sobre la base republicana autodeterminista, és un element cabdal per resoldre la confrontació de l’Estat. Cal afegir-hi que el lideratge del moviment es decanti clarament cap a l’esquerra social, es a dir cap a la CUP i el republicanisme sobiranista, vers una gran aliança amb el municipalisme, el sindicalisme i el moviment feminista, sense oblidar el del territori i climàtic. Un altre element vital és contribuir i formar part d’un procés d’alternativa republicana estatal.

El Pacte Nacional per la Llengua o l’Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació, són unes plataformes, d’esperit unitari, que convé es transformin en ariets de la societat civil catalana. Aconseguir-ho vol dir mobilització ciutadana potent, concretant propostes polítiques clares i suficients, per enfocar les maneres de resoldre uns conflictes provocats per l‘Estat, que tenen el suport i l’imaginari d’entre el 70 i 80 % de la ciutadania.

Aquesta setmana L’Aurora participem d’una delegació europea a Lviv, Ucraïna, formada per organitzacions polítiques i sindicalistes, amb l’ideari d’oferir i donar suport a totes les formes de la resistència ucrainiàna (civil, militar i pacifista) a la invasió militar depredadora de Rússia; la delegació cerca confraternitzar amb la població, amb entitats i milícies de l’esquerra i amb organitzacions sindicalistes. Demanem contribuir a aquest suport amb difusió i aportacions econòmiques. 5 de maig de 2022

De la Carta de L'Aurora.