 |
| Escola Mestre Gibert. St Andreu, BCN. |
El referèndum del 1er d’octubre va créixer amb l’aturada de país
del 3-O. La defensa del dret al vot i el rebuig a la repressió desfermada per
l’Estat, van generar la vaga general més immensa de la història de Catalunya.
La mobilització sobiranista unitària és la via democràtica
republicana de l'entesa sindical, municipalista i feminista. La unitat es
consolida fent camí social, aliances d'esquerres.
El 20-S va ser l'espurna d'una indignació col·lectiva. L'1 d’octubre l'exercici d'autoorganització popular més gran en democràcia, d'abast sense precedents. El 3-O ho va amplificar desbordant institucions, entitats i partits.
El 20-S va ser l'espurna d'una indignació col·lectiva. L'1 d’octubre l'exercici d'autoorganització popular més gran en democràcia, d'abast sense precedents. El 3-O ho va amplificar desbordant institucions, entitats i partits.
El llegat d'aquells dies durarà anys. És un compromís de futur
lliure i republicà.
Els actes festius d’aquest any a les escoles, la mobilització
estudiantil, la massa ciutadana ha tornat a fer seus els carrers de cada poble,
de la grans ciutats, inclòs Barcelona.
És el retruc d’una generació 1oct que ha pres consciència de la
seva força i de l’anhel per una República Catalana. No serà endebades. La
voluntat de lluita no accepta la submissió a l’Estat ni la repressió. El clam
de Llibertat presos/es polítiques ha ressonat ferm i decidit a aconseguir-ho.
El govern s’ha mostrat impotent davant la pinça d’una doble
provocació. La de l’Estat, amb les condecoracions a la Policia Nacional i a la
Guàrdia Civil; per altra banda, les agressions violentes i sagnants dels Mossos
contra els manifestants independentistes i antifeixistes que rebutjaven la
mobilització estatalista unionista.
El clamor de dimissió del conseller d’Interior Buch, s’ha
acompanyat el de dimissió del govern. S’obre pas una sensació de que el govern
i el parlament són hostatges entre el bloqueig, prohibicions i repressió
estatal i la voluntat popular republicana. S’opera una escletxa de clarificació
en el sentit de les responsabilitats del lideratge polític institucional,
mantingut per la dreta catalanista.
La legitimitat institucional l’atorga la decisió lliure
ciutadana. La ministra del govern estatal, Celaá, inverteix els termes, quan
pretén que la llei i la legalitat siguin la font de legitimitat contra el vot
popular.
L’alternativa que proposen PP i Ciutadans és antidemocràtica de
tarannà dictatorial. Exigeixen agressió, prohibicions i presons, un 155
reforçat. L’alternativa enunciada pel PSOE de nou Estatut català i reforma
Constitucional no te recorregut, doncs el règim de 1978 està caduc i corrupte.
L’alternativa d’avenç democràtic va de llibertats i república, des de la lliure
decisió ciutadana de cada poble.
Quim Torra ha fet al Parlament un envit al govern estatal perquè
accepti, abans de novembre, un referèndum acordat a Catalunya; ha afegit que en
cas de negativa retirarien el suport a Pedro Sánchez; aquesta situació
foragitaria el PSOE del govern i encaminaria a noves eleccions.
El referèndum és necessari per compartir i aplegar les forces
del conjunt ciutadà sobiranista, precisament per aconseguir que la seva decisió
sigui efectiva. Generar les condicions polítiques per un nou referèndum
significa aliances a Catalunya i fraternitat amb les forces estatals favorables
a que Catalunya decideixi.
El president de la Generalitat pretén resoldre la reflexió
col·lectiva en curs i la necessitat de front ampli sobiranista republicà amb
una fuita endavant sense la deguda preparació política.
El moviment cerca les aliances i forces socials
necessàries per a prosseguir amb la execució de l’emancipació i llibertats
catalanes amb un procés constituent republicà. 4 d’octubre de 2018
De
la Carta de L’Aurora.
very nice post, i actually love this web site, carry on it casino online
ResponderEliminar