26/1/18

Ignomínia de les vides precàries


Caritas.
L’Informe ‘Vides precàries. Quan la precarietat ho envaeix tot.’* elaborat per Caritas diocesana de Barcelona referent a la província, corrobora la realitat i la tendència que assenyalava el de CCOO** per Catalunya el passat juliol de 2017. 
 
El mercat es recupera, el gran luxe viu vaques grosses, la indústria, la producció, l´àmbit immobiliari milloren, uns bancs fan l’agost, així com les grans fortunes i els inversors, però res d’això repercuteix en el treball que malignament empitjora, el resultat és que la precarietat avança de manera imparable.
Una ignomínia que degrada vides, drets i país. 

La política de retallades continuades des del govern de l’Estat i de l’Autonomia beneficien els grans poders econòmics i perjudiquen a tots els altres; sobretot a les dones, joves i persones immigrants.

Malgrat els ministres de l’Estat endinyin qualsevol desgavell a la desestabilització del règim monàrquic del 1978 que implica la immensa mobilització de la democràcia catalana republicana, la precarietat, demostrada i denunciada per CCOO i Caritas, te ben poc a veure amb el ‘procés’ i tampoc amb els atemptats de l’estiu passat.

Caritas.
Ciutadans no baden boca per atacar la voluntat i la perspectiva de república catalana, en canvi eludeixen destacar i denunciar les polítiques neoliberals de retallades que agreugen la precarietat. Arrimadas mira a una altra banda quan la corrupció que gangrena l’Estat no és la de certes elits catalanes sinó del PP. 

Taxa de pobresa en el treball d’un 12%, gairebé 390.000 persones treballadores. Taxa d’atur del 14,9%, 556.000 persones no tenen on treballar.

Entre les diferents propostes i consideracions sobre els pactes i legislació laboral, a l’informe esmentat es proposa l’augment del salari mínim de 850 € a 1.000 €. El 91% dels contractes de treball de novembre de 2017 eren temporals. En el 2017 el 26% dels contractes van ser de 7 dies o menys.

Impacta la contundència de l’afirmació que augmenten les persones que tot i treballant segueixen sota el llindar de la pobresa, cobrant menys de 837 euros mensuals. 

El treball informal, els contractes brossa, l’encadenament de contractes temporals, els falsos contractes com autònoms/es, són font de manca de drets laborals, sous de fam, val a dir la galàxia del treball precari i persones treballadores pobres que tot i treballant no poden cobrir les necessitats bàsiques i tenen que adreçar-se als serveis socials públics i/o privats per fer-ho.

A l’informe esmentat entre diverses propostes s’avança la d’augmentar el salari mínim interprofessional a 1.000 € mensuals.
En una setmana que bull entorn a la investidura del president, seria un bon moment perquè el candidat Puigdemont assumís un compromís per arranjar aquest precariat que denuncien CCOO i Caritas.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

100 dies d’excepció


El 16 d’octubre l’Estat va procedir a la detenció i empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Ahir 24-G en va fer cent dies. El 15 de setembre s’havia intervingut les finances de la Generalitat. L’1 d’octubre es votava, amb èxit de mobilització i vot, independència i república. 
 
El 21 de desembre es revalidava aquest vot amb la majoria independentista de 70 escons (JxCat, ERC, CUP). I amb una majoria més àmplia democràtica sobiranista republicana de 78 escons (incloent Catalunya en Comú).

El 27 d’octubre el Parlament votava la República Catalana. El president Puigdemont ho va anunciar però no la va aplicar, per aplacar la repressió estatal. El president i el govern no van estar a l’alçada de les expectatives ni de la mobilització pacífica popular, que insistia en ‘Els carrers seran sempre nostres’ i ‘Ni un pas enrere’.

El mateix dia el govern del PP de Rajoy, amb la pressió de Ciutadans i el suport del PSOE-PSC, decretava l’aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978, suspenia el president i el govern, convocava les eleccions del 21-D en les que han perdut el bloc del 155, i empresonava al vicepresident i consellers/es.

L’escorcoll de la Guàrdia Civil a ANC i Òmnium d’ahir és una nova provocació. Com ho és que la fiscalia titlli d’indicis d’incitació a l’odi a dues mestres de la Seu d’Urgell. O la cancel·lació de l’oficina de la Generalitat a Brussel·les.
No hi ha treva. No hi haurà oblit de l’1 d’octubre. T
ampoc profit per l’avenç democràtic  del país amb les declaracions de renúncia a la unilateralitat per part dels empresonats. 

Des de la intervenció financera i amb el 155 s’està condicionant, per tant impedint, un normal funcionament democràtic. Flota la il·lusió que quan hi hagi president i govern es tornaria a la situació anterior amb la recuperació de les institucions autonòmiques. No hi ha indicis de que l’Estat es faci enrere tant fàcilment. Les llibertats i la democràcia han de guanyar a Catalunya i a Espanya.

S’anuncia el proper dimarts 30 com a probable per la investidura del president. Alhora segueix l’amenaça del TC per impedir el Ple del Parlament i evitar la investidura de Puigdemont. El govern de l’Estat torna a interferir en l’elecció del president i del nou govern.

Puigdemont no descarta cap escenari per la investidura, ni que tothom hi sigui present; així ho ha dit al president del Parlament, Roger Torrent. Tanmateix convindria que es plantegés el programa pel govern. La situació de més gent treballadora pobre cada dia fa que Càritas proposi l’augment del salari mínim a 1.000 €, està disposat a fer-ho el president?

Cal foragitar el 155 i la intervenció. Cal reprendre forces i aliances per complir amb la decisió popular de l’1 d’octubre i del 21-D. Defensem la majoria parlamentària de la democràcia catalana sobiranista i republicana: Independentistes d’esquerres (ERC, CUP), JxCat, amb el sobiranisme republicà de Catalunya en Comú.

De la Carta de L'Aurora.

19/1/18

Roger Torrent enceta una legislatura conflictiva i inestable



El Parlament enceta una legislatura conflictiva i inestable, en un context d’excepcionalitat per les prohibicions, imposicions i limitació del drets fonamentals per part de l’Estat. 

Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, Girona, membre d’ERC, és el nou president del Parlament de Catalunya. Torrent ha estat escollit amb una Mesa del Parlament, reductiva respecta l’anterior en diversitat democràtica i ideològica, així com en un ostensible retrocés en la paritat de gènere.

Quatre representants de l’independentisme (2 PDECat, 2 ERC), 3 de l’anti-independentisme del bloc del 155 orquestrat per l’Estat (2 Ciutadans, 1 PSC). Una sola dona (ERC) de set. 

El Parlament ha deixat passar l’ocasió de formalitzar una entesa tàcita de majoria democràtica sobiranista republicana, entre l’independentisme i el sobiranisme republicà (Catalunya en Comú).

El discurs d’inici de legislatura de Roger Torrent, és una peça política que sofreix de l’amenaça i de l’estat d’excepció imposat amb l’article 155. 

Presos polítics 3 mesos. Arc de Triomf.
Ja pot omplir-se la boca de democràcia i de representar al conjunt català Inés Arrimadas. Ciutadans agreugen la conculcació de les llibertats democràtiques, mentre atien el neoliberalisme de les retallades socials del PP i de l’Estat. Per això ataca enfurismada a Catalunya en Comú. Arrimadas no vol ni fet democràtic ni factor social.

El nou president analitza la situació com excepcional (‘context complex i anòmal’), denúncia la intervenció de les finances de la Generalitat, demana la retirada de l’aplicació del 155, es fa ressò dels presos polítics i de les persones represaliàdes (‘Vull recordar els escons buits’), no s’estalvia explicitar l’anomalia democràtica que representa la suspensió del govern i del Parlament.

El compromís que assumeix Torrent contempla en la vessant social ‘l’obligació de defensar els que més pateixen’, alhora fa esment a ‘la igualtat efectiva... un repte pendent... em sento compromès amb la lluita feminista’.

El president alerta que cal ‘Defensar el dret d’expressió de les 135 veus, dels i les parlamentàries... al Parlament s’ha de poder parlar de tot’. En aquest sentit afirma ‘vull fer de la democràcia i la convivència els pilars fonamentals del meu mandat’, per concloure en que ‘Cal recuperar la normalitat institucional’. 
També Torrent ha fet al·lusió a l’escurçada representativitat de la Mesa, ha anunciat la continuïtat de la pràctica inaugurada per Carme Forcadell, d’invitar a les reunions de la Mesa a les persones representants dels partits polítics que no en formen part.

Ha estat un discurs en un marc que segueix autonomista, entre el post 1 d’octubre i la proclamació republicana non nata, d’intenció pre-republicanista, sota la imposició del 155. La CUP ha remarcat l’absència de referència al llegat de l’1 d’octubre i a la fita de la república catalana. No hi ha hagut cap senyal referent a cercar maneres per desenvolupar un procés constituent popular. He  trobat que hagués estat adient esmentar entre els reptes el de la  restitució de les Lleis derogades pel Tribunal Constitucional.

Els poders fàctics parlamentaris van amb peus de plom. El moviment republicà ciutadà, sobiranista i independentista, ho admet disposat a preparar el nou embat des de la prèvia recuperació institucional. 

Un to i contingut ben diferent va emprar el president de la mesa d’edat, Ernest Maragall. El reclam de la mobilització i decisió del referèndum de l’1 d’octubre ha ressonat nítid i potent. El desig ‘El Parlament serà sempre nostra’, recorda el clam ‘Els carrers seran sempre nostres’, que junt al ‘Volem votar/Votarem’ i ‘Som gent de pau’, va derrotar la repressió de l’Estat.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

La ma al foc es crema, Cas Palau



El Cas Palau ha fet forat en la impunitat que encobreix la corrupció, a l’Estat del Regne d’Espanya de 1978 així com a l’Autonomia de la Generalitat de Catalunya.

9 anys i 8 mesos de presó s’ha condemnat a Fèlix Millet, per un delicte continuat de malversació i apropiació indeguda i per tràfic d’influències i emblanquiment de capitals. 7 anys i 6 mesos a Jordi Montull. 4 anys i 6 mesos a Gemma Montull. 4 anys i 5 mesos a Daniel Osàcar, l’ex-tresorer de CDC. L’Audiència de Barcelona condemna Convergència a pagar 6,6 milions d’euros d’indemnització a les arques del Palau de la Música, i considera provat que es van pagar comissions il·legals per obra pública.

Es lliuren de la condemna l’ex-directora general Rosa Garicano i els dos dirigents de Ferrovial que eren acusats, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga. La sentència conclou que Millet i els Montull van desviar 23 milions d’euros del Palau de la Música. 

Els responsables polítics de CDC i de la Generalitat, com el president Artur Mas, han aconseguit un tallafocs judicial, com també el president espanyol JM Aznar. 

Joan Llinares, responsable del Palau el 2009, va fer una auditoria decisiva, malgrat lamenta que es van apartar masses coses de la instrucció preliminar. Mas, Pujol i Ferrovial, han quedat impunes del finançament il·legal de CDC. La Generalitat va impedir el 2011 seguir aquesta via. 

La Generalitat amb Pujol i Mas no ha estat gens neta de corrupció. 

Quantes vegades Artur Mas ha assegurat ‘Poso la ma al foc’, per Daniel Osàcar, per Germà Gordó, pel finançament de CDC, abans per Jordi Pujol.

El cinisme és el tarannà d’uns dirigents amb esperit i pràctica caciquil, que han considerat a Catalunya com
el seu feu, al que trasquilar impunement amb el 3% o el 4% o el que es posi per davant. Mas comenta la sentència, posant-la en dubte, per concloure que CDC ja ha pagat prou en dissoldre’s. L’expresident de CDC, CiU, de la Generalitat i del PDECat, no gasta cap embut per dir que CDC no pagarà els 6,6 milions d’euros, malgrat haver-se transmutat en l’actual PDECat.

Vull retre homenatge a la mobilització veïnal, a les associacions de veïns i veïnes, a una amiga perseverant com Sol Ruiz de Vargas de Ciutat Vella, que no han fet cas de les pressions polítiques i han insistit en la lluita. Ni que sigui parcial, ha estat un èxit.

Entre els valors d’una república catalana resulta vital el de la transparència i la netedat en corrupció. Resulta adient un compromís actiu de les entitats, partís, parlament i govern, per denunciar i foragitar la pràctica de corruptes i corruptors.

Enllaços:





12/1/18

Algorisme per una nova estratègia sobiranista constituent


El delegat del govern estatal, Enric Millo, ha fet saber que una derogació de l’article 155, en el cas de que es formi el govern català, no significa automàticament la retirada de la intervenció econòmica a la Generalitat.



La política d’intervenció econòmica s’ha iniciat a Catalunya, però no s’ha quedat en les mesures de bloquejar, derrotar i supeditar la democràcia catalana, va molt més enllà. 

Ciutadans demana intervenir i aplicar el 155 a Castilla-La Mancha, mentre aprofita per exigir finalitzar amb el Concert basc. Montoro ha intervingut l’Ajuntament de Madrid. L’ajust, via reducció del marge de fiscalitat que obliga retallades substancioses a totes les Autonomies, arriba fins les retallades a tots els ministeris; també els senyors de l’administració governamental han de passar les seves inversions i despeses per la ploma de l’interventor.

L’algorisme per resoldre positivament la sobirania de Catalunya es combina, de manera contradictòria però natural, amb l’algorisme per superar un Estat, un Règim i Regne de 1978, que són un llast per tots els pobles i per les classes treballadores i populars.

Els elements a incloure en aquests algorismes són molt variats: a) la retirada de la intervenció econòmica; b) derogació del 155, val a dir la llibertat presos polítics, retorn exiliats/des, no condicionar el Parlament, President i Govern català, finalitzar la intromissió en les institucions i electes per complir amb la voluntat popular, expressada l’1 d’octubre i 3-O, inclòs la proclamació republicana del 27-O no executada, o el resultat electoral del 21-D; c) el factor social, que implica la política econòmica, els drets i serveis bàsics i universals, amb un esment especial a ‘Treball, Pa i Sostre’, Educació i Coneixement, Salut, Caixa de la Seguretat Social i Pensionistes; d) eradicar el frau i la corrupció, tant catalana com espanyola; e) desenvolupar amb el ritme adient l’inici constituent de sobirania republicana, en clau rupturista del règim 1978; f) la mobilització i decisió de l’1 d’octubre i 3-O; la complementarietat i solidaritat amb els pobles, així com l’evolució de la crisis a l’Estat.

La corrupció econòmica que gangrena el PP i les institucions estatals, o la de les elits del 3% catalanes, ha esdevingut en una corrupció política de la legalitat, la judicatura i la democràcia amordassada. El PP n’ha estat l’artífex, amb les intervencions i l’article 155, però no hagués reeixit a destituir el govern de la Generalitat i empresonar-lo sense  l’exigència estrident de Ciutadans, al que s’hi afegeix el suport del PSOE-PSC. 

M. Rajoy, S. Santamaria, A. Ribera, P. Sánchez, I. Arrimadas i M. Iceta, amb l’alenada d’JM. Aznar, són els noms del 155. 

En el segle passat es va emprar el concepte de ‘dictablanda*, enguany podrem titllar de ‘dicta155’ la ignomínia ètica y la corrupció política del bloc 155 que està involucionant el règim de 1978. En nom de la legalitat constitucional perverteixen i destrueixen les llibertats democràtiques i el futur treballador de la ciutadania i pobles.

L’algorisme d’una nova estratègia sobiranista ha de permetre resoldre el desenvolupament democràtic, les sobiranies, el dret a decidir-ho tot, en el que s’inclou el d’autodeterminació, la regeneració democràtica, teixir els processos constituents als ritmes de la mobilització i consciència de cada poble, concretar la ruptura política per constituir les repúbliques i les relacions lliures que estableixin. 

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

* Dictablanda, 1930, últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII, caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer, nomenat pel rei perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera; li seguí un breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, febrer i abril de 1931, que donaria pas a la proclamació de la Segona República Espanyola.

11/1/18

Parlament condicionat pel 155


Brussel·les.
La constitució del nou Parlament amb els diputats i diputades electes 21-D s’ha fixat pel proper 17 de gener, per part del president estatal Rajoy del PP. Serà en un escenari en el que malgrat la repressió i l’estat d’excepció, el bloc del 155 (PP, Ciutadans, PSOE-PSC) ha fracassat en impedir que hi hagi una majoria independentista; de fet la majoria més àmplia democràtica sobiranista i republicana, exigeix la derogació del 155 i la intervenció de la Generalitat.
 
L’Estat, el PP i Ciutadans, ajudats pel PSOE-PSC, estant condicionant el resultat electoral al negar als diputats i diputades electes exercir la seva representació lliurament. El bloc del 155 vol impedir que el Parlament es constitueixi amb les persones escollides. L’objectiu declarat és bloquejar que Puigdemont sigui investit president i pugui formar un govern.

La intervenció de la Generalitat segueix, el 155 es manté. El govern legítim destituït te el president exiliat i el vicepresident empresonat, com Jordi Sànchez de l’ANC i Jordi Cuixart d’ Òmnium. Vivim en un estat d’excepció.

El bloc del 155 accentua l’atac als drets democràtics decidint el que pot fer i no fer el Parlament. La minoria antidemocràtica s’imposa per la força repressiva estatal a la majoria democràtica sobiranista.

Bruges.
Resulta que, en virtut de l’article 155, és el president estatal qui te la potestat de presentar el candidat o candidata a ser investit president. Aquest greuge és una nova imposició d’excepció que anul·la el procediment de l’Estatut, que atorga la potestat esmentada al o la presidenta del Parlament.  

Ciutadans es presenta com una regeneració democràtica contra la corrupció.  Inés Arrimadas insisteix que és la millor opció presidencial i de govern pel conjunt de la població. El que prou es cuida d’amagar Arrimadas, amb els bons oficis de Miquel Iceta del PSC, és que la seva alternativa existeix des d’un atac frontal estatal, amb el 155, que distorsiona i perverteix el resultat electoral. El tarannà dictatorial aflora vestit de constitucionalisme 1978.

La corrupció de les elits catalanes del 3% s’està renovant pel bloc del 155 amb una corrupció política de les llibertats democràtiques bàsiques, i de les eleccions 21-D.  

Amb aquests condicionants antidemocràtics la previsió és de glaç i tempestes.  Difícilment hi haurà pau política, ni s’albira estabilitat en una legislatura viciada des de l’origen de la convocatòria electoral.

La democràcia catalana és l’hereva de l’1 d’octubre i 3-O. No hi ha
símptomes de retrocés o desmobilització, el que està és amatent vers els resultats de les combinacions parlamentaries i governamentals.

El moviment sobiranista vol disposar de Parlament, President i Govern, per establir una nova estratègia i aliances que permetin ampliar forces i reprendre l’inici constituent, lliure, democràtic i republicà.  11 de gener de 2018

De la Carta de L’Aurora.