Desordres públics

Bé per la derogació del delicte de sedició. Fatal la reformulació del delicte de desordres públics agreujats; de cap manera és acceptable bescanviar un per l’altra. Inexcusable que no es derogui la llei mordassa. Seria d’agrair que ECP i també ERC diguessin les coses com són. La veritat. La reforma penal del govern estatal és un perjudici major pels drets bàsics i fonamentals de les llibertats de protesta i manifestació. Un pas progressista endavant i dos d’involució enrere. El règim constitucional monàrquic consolida, govern a govern, la repressió i limitació als drets i llibertats. És una necessitat vital de salut pública fomentar, per terra, mar i aire, l’alternativa republicana.

La Judicatura es deu estar fregant les mans. La redacció actual amplia les causes del delicte i les penes: “Seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys els que, actuant en grup i per tal d'atemptar contra la pau pública, executin actes de violència o intimidació: (a) sobre les persones o les coses; o (b) obstaculitzant les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones; o (c) envaint instal·lacions o edificis; i, Els fets descrits a l'apartat anterior seran castigats amb la pena de presó de tres a cinc anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic pel mateix temps quan es cometin per una multitud el nombre de la qual, organització i propòsit siguin idonis per afectar greument l’ordre públic."

En canvi és ben diferent quan es tracta dels cossos policials. El Tribunal Suprem ha rebaixat la pena de 2 anys i 4 mesos de presó a una multa de 9.000 euros al cap d’antiavalots de l'ARRO, l'inspector dels Mossos Jordi Arasa, condemnat pel desallotjament del 15M de la plaça de Catalunya, el 27 de maig 2011.

No gaudeixen de la mateixa comprensió i rebaixes, per parts dels Tribunals i Jutges, les 4.500 persones repressaliades, imputades, empresonades i exiliades, per les causes contra el moviment independentista, la sobirania i les llibertats de Catalunya. L’Amnistia per a totes aquestes persones, així com desencallar el veto i repressió al lliure exercici del dret a l’autodeterminació, resulten ineludibles per unes relacions sanes, fraternes i lliures entre l’Estat espanyol i Catalunya.

La derogació de la Llei d’estrangeria hauria d’acompanyar un avenç democràtic en el codi penal, la judicatura i la repressió, per fomentar la convivència entre la població treballadora autòctona i nou vinguda, frenar el racisme institucional i l’ambiental. La regularització immediata de mig milió de persones de la petició popular és una altra vessant de la salut democràtica. Ajornar-ho, o endurir les condicions repressives i judicials, contribueix a donar oxigen a la involució de l’Estat, de la monarquia, el PP i la ultradreta.

També és nociva la connivència amb la ultradreta i qui comparteix la ideologia feixista. Per això és intolerable que Laura Borràs i Gonzalo Boye hagin contractat i emprat els serveis pericials d’Emilio Hellín, ultradretà del Batallón Vasco-Español, que assassinà a sang freda la jove Yolanda González del PST el 1980.

Bones pràctiques són actuacions com la immobilització i expulsió de Barcelona del autocar transfòbic ultradretà “Hazte oír”, per part dels Mossos d'Esquadra de la Generalitat i la Guàrdia Urbana de Barcelona, acompanyats per la consellera d’Igualtat i Feminismes, instats per la denuncia de l’Oficina de igualtat de tracte i no discriminació de la Generalitat de Catalunya.

El Baròmetre d’Opinió Pública (CEO), 3a onada, setembre, detecta la crisi que recorre el moviment independentista, a través de la bifurcació d’estratègies entre l’ANC i Òmnium, així com la repercussió de la ruptura de la coalició governamental per part de Junts. Les xifres estadístiques prediuen un augment de la participació electoral que provocaria una consolidació del PSC com a força més votada, un manteniment o lleuger increment d’ERC i la CUP, però una davallada de Junts. Val a dir que la majoria actual independentista es remodela al girar la direcció del catalanisme parlamentari cap a l’esquerra, però amb el tràngol que ERC i CUP no recuperen el que a l’enquesta perdria Junts. La inestabilitat augura nous esdeveniment, fruit de la pressió persistent popular i de les eleccions municipals.

És qüestió de posar-hi fil a l’agulla. La principal responsabilitat rau en el govern d’ERC, en minoria de 33 escons
escadussers, fent un tomb social a les polítiques marcades per les línies roges patronals de Junts. Rescatar el pacte entre ERC i CUP-G podria significar un signe que es notés a les butxaques de la població treballadora, i la precària i empobrida. Fomentar la mobilització social per l’amnistia i la llengua també permetria generar millors condicions per enfocar la demanda i consecució del dret d’autodeterminació amb un referèndum efectiu. Estendre la ma a l’entesa amb el sobiranisme republicà autodeterminista és una altra vessant. Un gir a la col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i els de l’Àrea metropolitana, en tant que front pràctic per aconseguir el que l’Estat manlleva del que correspon a Catalunya i als municipis, seria bo de tastar-la

Kherson retorna a mans ucraïneses. Rússia respon amb míssils prop de la frontera polonesa. El govern d’Ucraïna exposa deu punts per una pau desnuclearitzada amb la integritat del territori. Rússia alerta que Crimea i les repúbliques del Dombàs són territori de la Federació de Rússia. Tot el suport a la resistència ucraïnesa per a la sobirania i llibertat. Aporta la teva contribució a la Xarxa de solidaritat europea al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

17 de novembre de 2022