22/2/20

La ventafocs dels pressupostos

Parlament dones, 1.07.2019.
Els pressupostos de la reversió de les retallades, del govern JxCat i ERC, discriminen a la meitat de la població, són escadussers amb les dones. Convé corregir aquest greuge tot seguit amb visió de gènere.
L’any 2006 l’ICD (Institut Català de les Dones) gestionava un pressupost d’11,3 milions d’euros, el 2008 foren 12,3 M €, aleshores es va començar a retallar cap a 9,7 M, fins baixar a 7,4 M el 2014. Malgrat unes intencions d’un increment minse el 2015 no efectuat, hi ha encara una tisorada de 150.000 € menys el 2016.
El Pressupost ICD s’ha reduït un 33,3 % des del 2016 i un 38,8 % des del 2008.
Als Pressupostos 2020 la partida és de 10 milions, incloent-hi els diners del ‘Pacto de Estado’. On es reverteix cap retallada? Com es pensa recuperar tots els milions estisorats en els últims onze anys? On queda l’Emergència feminista? Intolerable.
El CNDC (Consell Nacional de Dones de Catalunya), ha alçat la veu sobre la discriminació pressupostària de forma eloqüent en una ‘Declaració contra les violències masclistes i exigint actuació diligent del govern’:
“Volem expressar també la indignació davant uns pressupostos, encara per aprovar, que situen el pressupost de l’ICD sobre els 10 milions d’euros, molt lluny encara dels 12 milions que tenia l’any 2008, i que resulta absolutament necessari per a liderar i coordinar, des del coneixement especialitzat, les polítiques d’igualtat i de lluita contra les violències masclistes. Exigim un document clarificador de la dotació de pressupost total, de l’ICD i la resta de Departaments, de l’import destinat a l'abordatge de les violències masclistes i al treball coordinat i en xarxa. Lamentem que tots aquests increments estiguin associats als diners que es destinen des del “Pacto de Estado” i que no hi hagi pressupost propi.”
El Parlament de les dones va ser un acte polític important. El Pla d’igualtat del Parlament una iniciativa ben necessària. Ara s’està a temps de que es noti en els pressupostos durant la tramitació parlamentària.
Les proclames sobre la república feminista han de superar l’estadi del simbolisme per concretar-se en les polítiques que fomentin la igualtat real, redueixin la xacra de la violència de gènere i concretin la reparació a les dones agredides.
La propera vaga feminista del 8 de març, amb el lema ‘Juntes i diverses per una vida digna’, podrà fer valdre l’emergència feminista arreu.
Tothom s’omple la boca de bones intencions, promeses i desitjos feministes. És l’hora de fer efectives unes partides pressupostaries amb visió de gènere que reverteixin efectivament les retallades de deu anys.  20 de febrer de 2020
De la Carta de L’Aurora.

14/2/20

La margarida governamental

Nissan.
La jugada de triple carambola pels pressupostos (Barcelona, Catalunya, Estat) i la taula de diàleg entre els governs de l’Estat i Catalunya, formen part de les coordenades del nou escenari polític. El tercer eix és la realitat punyent dels i les preses polítiques i exiliades, així com els diversos moviments (social, sindical, feminista, municipalista, climàtic) que furguen entre les escletxes del sistema.
El govern estatal s’ha constituït amb la coalició PSOE i UP, que necessita el suport d’ERC i EH Bildu; el govern municipal de Barcelona es formà en coalició entre BComú i PSC, amb els vots de Valls (C’s); en canvi el govern de la Generalitat està oficialment periclitat pel propi president Torra, que va anunciar eleccions sense data definida ‘després dels Pressupostos’.
Palma de Mallorca, 8M.
La ruptura entre JxCat i ERC aboca a la incertesa. En els Pressupostos es juga tant de revertir les retallades, com de l’estratègia per fer front i superar la via repressiva i judicialista estatal, com de la força i cohesió suficient per generar les condicions per exercir el dret a l’autodeterminació, un referèndum efectiu.
L’Amnistia és la fórmula políticament més lògica. Tanmateix, en aquests moments, no gaudeix de l’adhesió unànime. Ni tant sols de l’ANC, que argüeix com inconveniència limitar-se als aspectes antirepressiu, quan postula que lo vital és l’autodeterminació i la concreció de la independència, ja.
Continental.
Hi ha la força, moviment, la coordinació i la cohesió política suficient per fer efectiva tot seguit la independència i la república? Es pot imposar ara l’autodeterminació a l’Estat?
El cert és que el govern està en fallida, el moviment ferm i expectant, doncs som com en una compàs d’espera dinàmic, sobre quin camí seguir.
Els detractors de JxCat o d’ERC estan atrapats en unes denúncies i expectatives a voltes il·lusòries. Cada dia que passa resulta més palès que la pugna entre aquests dos partits ni es pot resoldre des de les institucions, ni les negociacions de palaus, ni de cadascun d’ells sols.
La mobilització, la força d’ ‘els carrers seran sempre nostres’ segueix essent cabdal. Això inclou els diversos moviments existents, tot i que el del sobiranisme republicà i independentista sigui el més rellevant.
Pagesia.
Els moviments es mantenen exigents i alhora respectuosos de les institucions, eleccions i governs. En aquest sentit està en qüestió si segueix el lideratge neoconvergent a la Generalitat o hi ha el tomb cap a les esquerres.
L’experiència dels set anys de govern tripartit del PSC amb ERC i ICV-EUiA, va deixar una sabor molt agredolç, degut a l’esclat de la crisi econòmica el 2008 i el nefand resultat de la renovació de l’Estatut, sigui dit, pel bloqueig, prohibició i anul·lació per part de l’Estat.
A l’horitzó s’entreveuen quatre tipus de combinacions governamentals: a) la de seguir amb JxCat i ERC, b) que passi la presidència a ERC seguint en coalició amb JxCat, d) una fórmula autodeterminista republicana d’esquerres
amb ERC, CatComú, CUP i Sobiranistes, sigui tothom dins el govern o donant-li suport des de fora, d) una coalició d’esquerres, ERC, PSC, CatComú (que hauria d’aparcar el referèndum). Encara hi ha una cinquena combinació exposada des de Crític: e) un bipartit d’esquerres entre ERC i CatComú amb l'aval extern de JxCat o del PSC.
Un avenç vers l’alternativa de llibertats, drets i serveis públics necessita de mobilització amplia social, popular i entesa política per la lliure decisió. 13 de febrer de 2020
De la Carta de L’Aurora.

12/2/20

Primer de tot... Amnistia

Dos milers de persones encausades, dues dotzenes empresonades, una desena condemnades, també exiliades, és un escenari insostenible. La judicialització del procés allunya la resolució del conflicte polític. La repressió de la Judicatura llastra el govern estatal PSOE-UP, alhora colpeix la representació de la sobirania ciutadana i malmet la immunitat parlamentària. Cal una mobilització massiva per l’Amnistia.
La revista ‘la rambla’ titulava: "Primer de tot... amnistia", el dia següent de les eleccions de febrer de 1936 (difós per David Fernández).
El govern estatal de coalició entre PSOE i UP, que s’anomena progressista, ha d’oferir sense dilacions una solució.
El diàleg polític entre els governs i la mobilització ciutadana han de ser efectius i convincents. El debat sobre si Amnistia, Indult i revisió del Codi Penal, només te sentit si allibera els i les preses, finalitza amb la repressió, anul·la les sentències, causes, sancions i procediments a les agredides.
Si per En Comú Podem l’indult havia de ser una prioritat en el centre de les polítiques del govern, vinga aquest indult sense demores.
Tanmateix l’Amnistia és una qüestió de salut pública democràtica, es tracta de la llibertat dels i les representants electes, dels drets fonamentals d’expressió i manifestació de la ciutadania lluitadora. Com pot haver-hi culpa i delicte per fer efectius els drets i les llibertats d’expressió i manifestació?
Són deu anys de lluita per la sobirania, la independència i la república. La consulta del 9-N, la fita de l’1 d’octubre de 2017 i el 3-O, l’esclat de rebel·lia del 14-O 2019 contra la sentència del procés.
Són unes quantes generacions de jovent que està vivint la conquesta de les llibertats manllevades per la monarquia i la constitució del règim de 1978. No hi ha aturador a aquesta fam i consciència de llibertat.
El clam grava a foc Amnistia, República, Autodeterminació.
Ahir mateix començava el judici a les @Encausades_TSJC on la fiscalia demana entre 1,5 i 2,5 anys de presó a les 14 detingudes dels CDRs per asseure's a les escales del Tribunal Superior el 23-F de 2018. La setmana passada s’anunciava de nou el judici a Joan Josep Nuet (Sobiranistes), com a membre de la Mesa del Parlament per permetre el debat. Les acusades i empresonades per terrorisme (CDRs), segons proves i actuació exemplar de la Guàrdia Civil anunciada amb gran cerimònia pel seu cap a Catalunya el general de brigada Pedro Garrido, han estat alliberades en degoteig per la mateixa Audiència Nacional per manca de consistència d’uns indicis barroers.
Les desavinences sobre l’oportunitat de la mobilització per l’Amnistia (CCOO, UGT), o les seves limitacions al no incloure l’autodeterminació (ANC), així com la dificultat d’una àmplia campanya unitària com proposa Òmnium, no han de ser motiu per frenar o ajornar la mobilització.
L’Aurora ens adherim, animem a signar i a impulsar la mobilització ‘Amnistia ara!’ presentada per Òmnium i la Plataforma Som el 80%.
La lluita per les llibertats, la mobilització per fer enrere la repressió i les seves conseqüències, és el que pot endreçar les diferents apreciacions en un bloc ferm que centri el Diàleg i les polítiques. Ara és l’hora... Amnistia! 6 de febrer de 2020
De la Carta de L’Aurora.
Signa el Manifest https://amnistiaara.cat/