24/5/19

Municipalisme comú, Europees republicanes

Les eleccions municipals i europees tindran urnes, paperetes i propostes diferenciades en els centres de votació del diumenge 26 de maig. Les necessitats, preocupacions i projectes municipalistes han acaparat la màxima atenció, mentre les europees quedaven allunyades, malgrat que les decisions de la Unió Europea determinen en els Estats i en els Municipis. Per tant ambdues votacions són importants.  
 
El proper diumenge finalitzarà un cicle electoral estatal que atorgarà una relació de forces parlamentària i governamental. Tanmateix hi ha uns esvorancs i un mar de fons que posaran entre les cordes el nou escenari polític.

La situació i les perspectives econòmiques i socials viscudes per la major part de la població són colpidores i negatives. Les repercussions de la crisi econòmica no amainen. Les necessitats de treball, serveis i drets per un mínim de vida s’acreixen. 

Les llibertats democràtiques a l’Estat estan en fase de retrocés. La llei mordassa impera. La Judicatura recomana considerar delicte d’odi la denuncia i combat del feixisme, així com de les continuades provocacions ultradretanes. Mentre el dret d’expressió es limita, com quan s’impedeix esmentar “presos polítics” als telenotícies.

El Judici als líders independentistes va comprimint la pressió política. Les persones diputades que són preses polítics no tindran els mateixos drets que les altres. La Fiscalia exigeix que se suspengui els diputats en comptes de que se’ls alliberi per permetre exercir la sobirania per la que han estat escollits. 

La bronca i aldarull a la presa de possessió dels diputats independentistes empresonats, en la constitució del Congrés, mostra una perspectiva maldestre que allunya un horitzó d’estabilitat.

Catalunya quedarà abocada a unes eleccions amb la demanda de diàleg, lliure decisió i referèndum, doncs el moviment catalanista i republicà segueix empenyent per aconseguir la via de realitzar-ho. 
 
Els projectes de canvi en la concepció global de les ciutats han vingut de la mà del municipalisme amb l’impuls de l’ona del 15 M. Uns pocs municipis amb la bandera de la Barcelona de Barcelona en Comú, Guanyem Badalona i uns quants altres, s’han hagut de confrontar amb les greus restriccions de l’Estat i la bel·ligerància dels grans consorcis.

L’Estat nega l’autonomia i menystén els Municipis. El poders econòmics fan tot el que està al seu abast per impedir les remunicipalitzacions de serveis, perquè no es reguli l’especulació al lloguer, a l’habitatge i al turisme.

Les mesures de sol, habitatge i lloguer social, les d’aconseguir l’aigua i l’energia municipalitzada, la pacificació urbanística, la racionalització del transport, en general donant prioritat als serveis públics, els infants, la visió de gènere, i la vida del veïnatge, fan que hi hagi una reacció furibunda contra les alcaldies del canvi. A Badalona el PSC (minoritari), gràcies l’aval del PP, van foragitar l’alcaldessa Ma Dolors Sabaté de Guanyem Badalona.

La Unió Europea està en una deriva dretana i reaccionària. El Parlament europeu no disposa ni de Constitució. Les institucions europees són el regne de les grans multinacionals i corporacions financeres. Els drets i serveis i economia europea està sotmesa als plans i els comptes de resultats de les grans empreses. La ciutadania europea democràtica de concepció social està lluny de les expectatives de la UE. 

Les aliances europees i a l’Estat espanyol són obligades i beneficioses. Escollir la veu de denuncia forma part de preparar condicions d’alternatives. El 26 de maig es vota en circumscripció única a tot l’Estat. Hem de combinar la defensa de la concepció transformadora del municipalisme amb la necessitat d’aliances pel dret a decidir i la defensa de processos constituents republicans. En aquest sentit donem suport a la coalició Ara Repúbliques (constituïda entre ERC (Catalunya), EH Bildu (País Basc), BNG (Galiza), Ahora Canarias, Andecha Astur, Puyalon (Aragó)), i a Unides Podem-Canviar Europa (Podemos, IU).

El 26 M vota municipalisme del canvi: Barcelona en Comú, La Badalona Valenta, Terrassa en Comú, Guanyem Girona, Comú de Lleida, Guanyem Cerdanyola, Som VNG-Podem, Fem Manresa i totes les candidatures unitàries que representen aquesta alternativa. Al Parlament Europeu vota Ara Repúbliques i a Unides Podem. 23 de maig de 2019

De la Carta de L’Aurora.

Municipalisme veïnal

Es percep un tomb del municipalisme cap a l’esquerra amb compromís social i de defensa de la lliure decisió republicana. Les eleccions del 26 de maig establiran si es reforça la tendència de les eleccions estatals o quines correccions es produeixen en funció de les necessitats i sentir local. 
 
El PSC posa tot l’esforç en remuntar la davallada a l’àrea metropolitana. ERC s’orienta a estendre als municipis el lloc de primera força independentista, aconseguit a les eleccions generals, amb l’afegit cabdal de l’alcaldia de Barcelona. BComú s’ha concentrat en revalidar l’alcaldia amb Ada Colau, per aquest fi promou un projecte innovador de ciutat avalat per les línies mestres iniciades, mentre conserva un carisma viu i potent. 

L’espai municipalista del Comú (CatComú, Podem, ICV, EUIA, Som alternativa) concorre dispers des de diverses coalicions. En algunes poblacions fins i tot competint entre sí. 

El que resulta més de futur són les diverses candidatures d’aliances que cerquen una transformació municipal de fons alhora que defensen el compromís i perspectives republicanes. 

Potser la més significativa és la de Guanyem Badalona en Comú que aplega un sector Comú, CUP, ERC i Podem, en un nou esforç per recuperar l’alcaldia amb Maria Dolors Sabater i de nou barrar el pas al PP d’Albiol, ressorgit gràcies el PSC. 

Hi ha un reguitzell de candidatures aplegades com Guanyem Girona, Cerdanyola..., Som Vilanova IG..., Fem Manresa, Masnou..., Terrassa en Comú, Comú de Lleida, AUP Rubí, i tantes altres.

Un eix que agermana aquestes candidatures amb la de BComú és una concepció molt similar de revertir els bens i serveis bàsics privatitzats en municipals, una preocupació per la vida i condicions del veïnatge, l’habitatge, el canvi climàtic i el medi ambient, els drets, la mirada feminista, la radicalitat democràtica i la participació. Son unes candidatures disposades a plantar cara als grans poders econòmics i corporacions que actuen com a sangoneres dels bens i serveis públics. 

Un altre eix en el territori és la concepció republicana, des del compromís bàsic amb la lliure decisió i l’autodeterminació fins a l’exposició explícita per la república catalana.

El 26 de maig es concretarà fins a quin punt l’ona del municipalisme del canvi (un llegat del 15M) serà la que progressi fent avançar la perspectiva comunalista. El municipalisme s’ha d’enfortir per poder enfrontar-se i torçar el braç tant als grans operadors privats com a un Estat i unes lleis que ofeguen l’autonomia local. 

A les eleccions del 26 de maig és l’hora de consolidar i ampliar el municipalisme del canvi, comuner, de perspectiva veïnal i republicana. 16 de maig de 2019

De la Carta de L’Aurora.

15/5/19

Barcelona somia futur

El somni és el d’una ciutat saludable que redueixi la contaminació, estimi la quitxalla, guareixi el veïnatge i els barris, encamini l’habitatge i sol municipal, tingui cura dels drets de tothom que hi visqui, compromesa en la diversitat, el respecte i l’acollida, convençuda de la lliure convivència i de la visió de gènere que erradiqui la violència masclista, les agressions sexuals i violacions. Una ciutat del comú en igualtat que planti cara als serveis privatitzats i les grans corporacions que malmeten l’ús públic sotmès als seus afers privats.
 
El municipalisme del canvi amb BComú i l’alcaldessa Ada Colau ha conreat innovació I futur de transformació profunda en els primers quatre anys a l’Ajuntament. Un projecte de ciutat que ha sofert les limitacions de les lleis estatals i de no disposar de la majoria absoluta del consistori.

La resistència i la reacció dels grans poders fàctics de les corporacions locals, estatals, europees i internacionals, s’han conjurat en l’atac per frenar les mesures iniciades de recuperació dels valors municipalistes, serveis públics, drets d’infants i persones adultes.

El poder de l’aigua, energia, immobiliari, construcció, neteja, transport, turisme i gran luxe s’apropia i encareix el bé comú, mentre foragita el veïnatge al provocar l’increment de les desigualtats entre el barris i les persones.

Catalunya ha tingut un desenvolupament general de les infraestructures amb la guia de l’especulació i l’ètica de l’abús continu, sense consideració a les necessitats de conviure-hi, ni una bona entesa entre territori, persones i natura.

Revertir aquest destret, esmenar els greuges fonamentals, remunicipalitzar els serveis públics, és una tasca de gegants i heroïnes.

El municipalisme del canvi ha d’incloure en el somni la lliure decisió que vivifica la participació, així com el compromís ferm en el desenvolupament d’un procés constituent republicà. Aconseguir-ho significa tenir cura de les aliances que generin entesa de les necessitats socials, veïnals, feministes i republicanes.

El que passa és que els municipis són la germana menystinguda de les institucions estatals. El David municipalista s’ha d’afrontar amb el Goliat estatal i dels grans poders econòmics. Convertir el somni en realitat implica derogar les lleis Montoro per actuar amb sobirania municipal, inclosa la fiscalitat.

Uns pocs anys de construir nous fonaments permeten esbossar futur. El projecte de ciutat del comú te la fita de revalidar-se el 26 de maig. 

No hi ha un projecte global alternatiu al municipalisme del canvi que no sigui frenar el que s’ha iniciat amb una concepció d’avenç públic favorable a les persones habitants. Només cal esbrinar el bloqueig als pressupostos i a mesures cabdals de municipalització que ha fet l’oposició (PDECat, ERC, PSC), per copsar que, amb diferents raons, el que es juga va de supeditar les millores públiques als interessos dels grans poders de les corporacions privades.

La diversitat de situacions i problemàtiques dels municipis petits i mitjans, industrials, urbans o agropecuaris, no són pas alienes a les línies cabdals del projecte de ciutat comuna. La remunicipalització, l’habitatge, la mirada feminista, la participació ciutadana i els drets elementals són el projecte de ciutats i pobles que estimin habitants i natura. 9 de maig de 2019

De la Carta de L’Aurora.