El proper diumenge finalitzarà un cicle electoral
estatal que atorgarà una relació de forces parlamentària i governamental.
Tanmateix hi ha uns esvorancs i un mar de fons que posaran entre les cordes el
nou escenari polític.
La situació i les perspectives econòmiques i socials
viscudes per la major part de la població són colpidores i negatives. Les
repercussions de la crisi econòmica no amainen. Les necessitats de treball,
serveis i drets per un mínim de vida s’acreixen.
Les llibertats democràtiques a l’Estat estan en fase
de retrocés. La llei mordassa impera. La Judicatura recomana considerar delicte
d’odi la denuncia i combat del feixisme, així com de les continuades
provocacions ultradretanes. Mentre el dret d’expressió es limita, com quan
s’impedeix esmentar “presos polítics” als telenotícies.
El Judici als líders independentistes va comprimint
la pressió política. Les persones diputades que són preses polítics no tindran
els mateixos drets que les altres. La Fiscalia exigeix que se suspengui els
diputats en comptes de que se’ls alliberi per permetre exercir la sobirania per
la que han estat escollits.
La bronca i aldarull a la presa de possessió dels
diputats independentistes empresonats, en la constitució del Congrés, mostra
una perspectiva maldestre que allunya un horitzó d’estabilitat.
Catalunya quedarà abocada a unes eleccions amb la
demanda de diàleg, lliure decisió i referèndum, doncs el moviment catalanista i
republicà segueix empenyent per aconseguir la via de realitzar-ho.
Els projectes de canvi en la concepció global de les
ciutats han vingut de la mà del municipalisme amb l’impuls de l’ona del 15 M.
Uns pocs municipis amb la bandera de la Barcelona de Barcelona en Comú, Guanyem
Badalona i uns quants altres, s’han hagut de confrontar amb les greus
restriccions de l’Estat i la bel·ligerància dels grans consorcis.
L’Estat nega l’autonomia i menystén els Municipis.
El poders econòmics fan tot el que està al seu abast per impedir les
remunicipalitzacions de serveis, perquè no es reguli l’especulació al lloguer,
a l’habitatge i al turisme.
Les mesures de sol, habitatge i lloguer social, les
d’aconseguir l’aigua i l’energia municipalitzada, la pacificació urbanística,
la racionalització del transport, en general donant prioritat als serveis
públics, els infants, la visió de gènere, i la vida del veïnatge, fan que hi
hagi una reacció furibunda contra les alcaldies del canvi. A Badalona el PSC
(minoritari), gràcies l’aval del PP, van foragitar l’alcaldessa Ma Dolors
Sabaté de Guanyem Badalona.
La Unió Europea està en una deriva dretana i
reaccionària. El Parlament europeu no disposa ni de Constitució. Les
institucions europees són el regne de les grans multinacionals i corporacions
financeres. Els drets i serveis i economia europea està sotmesa als plans i els
comptes de resultats de les grans empreses. La ciutadania europea democràtica
de concepció social està lluny de les expectatives de la UE.
Les aliances europees i a l’Estat espanyol són
obligades i beneficioses. Escollir la veu de denuncia forma part de preparar
condicions d’alternatives. El 26 de maig es vota en circumscripció única a tot
l’Estat. Hem de combinar la defensa de la concepció transformadora del
municipalisme amb la necessitat d’aliances pel dret a decidir i la defensa de
processos constituents republicans. En aquest sentit donem suport a la coalició
Ara Repúbliques (constituïda entre ERC (Catalunya), EH Bildu (País Basc), BNG
(Galiza), Ahora Canarias, Andecha Astur, Puyalon (Aragó)), i a Unides Podem-Canviar Europa (Podemos, IU).
El
26 M vota municipalisme del canvi: Barcelona en Comú, La Badalona Valenta,
Terrassa en Comú, Guanyem Girona, Comú de Lleida, Guanyem Cerdanyola, Som VNG-Podem,
Fem Manresa i totes les candidatures unitàries que representen aquesta alternativa.
Al Parlament Europeu vota Ara Repúbliques i a Unides Podem.
23 de maig de 2019
De la Carta de
L’Aurora.
