Militarisme depredador

L’apel·lació a la Seguretat de la Unió Europea acompanya l’anunci del tomb vers la militarització. La invasió de Rússia a Ucraïna n’ha estat el detonant, ans la crisi econòmica i pandèmica n’és el rerefons, on la competència i depredació econòmica desfermada provoquen un xoc tel·lúric en el sistema social, en la globalització, la civilització i la natura. Els senyors dels diners, les multinacionals i dels Estats s’endinsen en la restricció de drets i llibertats mentre preparen noves guerres.

La bandera del “Desperta-ferro” de la globalització empal·lideix la barbàrie dels almogàvers que saquejaren i violaren a la Mediterrània. El foment de la indústria guerrera, la producció d'armes i exèrcits, permetran uns grans beneficis a un petit sector de les elits capitalistes imperialistes, però no resoldran la crisi pandèmica ni econòmica. Tampoc aportarà seguretat ni pau, sinó dolor, misèria i destrucció a la població.

El “Tot anirà bé”, innocent en els infants i les escoles colpides per la pandèmia, està adoptant una grotesca realitat que aboca a la militarització, la guerra, la precarietat i la carestia. L’augment de preus a l’energia, subministres bàsics i aliments, és una mostra de la tremenda caiguda del pedestal que sofreix la globalització. El poder econòmic i polític basat en el gran capital financer i multinacional no resulta gens sostenible, ni pels que manen, ni per qui obeeixen sotmeses, ni pel planeta.

La UE s’apresta a adoptar un nou concepte, batejat com la brúixola estratègica, per imposar velles fórmules ancestrals d’economia guerrera. Brussel·les s’esplaia en que “la guerra ha retornat a Europa... provocada per Rússia constitueix un canvi tectònic en la història europea”. Els capatassos de la UE dels grans oligarques mundials, nord-americans i europeus, els lacais arrapats a l’expansió militarista de l’OTAN, amb els ulls posats a engolir i espoliar l’Europa de l’Est inclosa Rússia, no han estat i no són capaços d’esbossar una perspectiva on la unitat de l’Europa, des de l’Atlàntic fins els Urals, fora un escenari de llibertats democràtiques, des d’una Constitució pan-europea compartida i escollida per la ciutadania i persones residents a tot Europa, que es declarés per la pau i antimilitarista, a favor dels drets, cures i serveis universals públics, la igualtat de les dones i per l’erradicació de la violència de gènere, qualitat de la vida i de les condicions de treball, una renda bàsica universal, així com ple respecte i el gaudir de la natura.

Pel cap baix 200.000 milions d’euros declara que gasta la UE en la indústria militar (duplica la de Xina, quadruplica la de Rússia). És aproximadament un 1,5 % del PIB, però els capitosts ho consideren insuficient. Alemanya, la UE i Espanya, anuncien que els hi cal arribar al 2 % del PIB. Com aquell qui no vol, tot afirmant que no s’encaminen a un exèrcit europeu, potser perquè això tampoc és del tot grat a l’estratègia nord-americana atlantista amb l’OTAN. La Cimera de la UE d’avui i demà (24 i 25) te previst adoptar “la nova estratègia de defensa” que inclou la creació d’una “força d’intervenció ràpida” militar, inicialment de 5.000 soldats.

El govern espanyol ha aprofitat la crisi d’Ucraïna per congraciar-se amb el Rei del Marroc, frenar l’allau de persones magrebines migrants cap la península, malgrat el perill d’una crisi amb Argèlia i el seu preuat gas, sense rubor a trair la causa del dret a l’autodeterminació del poble sahrauí, ni en tenir en compte la legalitat internacional i les disposicions de l’ONU. Junt a les entitats solidàries “rebutgem la postura del govern d’Espanya davant el suport al pla d’autonomia del Marroc sobre el Sàhara Occidental ocupat”.

Les escoles i mestres han acabat el cicle de vaga de l’educació, ahir en contra del 25 % de castellà imposat per l’alta judicatura estatal, en defensa del català i de la immersió. El govern de la Generalitat ha de correspondre a les demandes socials i les de la defensa de la llengua.

La precarietat i carestia són la contrapartida civil al tomb militarista. Les mobilitzacions dels transportistes i de les grans patronals, són pels preus

enfilats d’escàndol. Els sindicats s’han mobilitzat contra l’augment dels preus i la carestia de la vida per aturar-ne l’escalada.

La Generalitat ha de fer un tomb vital destinat a finalitzar amb el model neoconvergent “públic-privat” que alimenta el sector privat a costa del sector i dels pressupostos públics. Remunicipalitzacions, renda bàsica universal, empreses públiques a la Salut, Energia, Farmacèutica, Habitatge, gravar els beneficis extraordinaris, el frau fiscal i la corrupció de les grans empreses. 24 de març de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Conseqüències

Les prediccions i promeses de remuntada s’han estroncat. La candorosa il·lusió del “tot anirà bé” s’ha estrellat contra la evidència de l’esclat de la guerra, dins Europa, de Rússia per sotmetre Ucraïna (2022), amb el rerefons d’uns EEUU-OTAN insaciables en continua expansió militarista. A dos anys de l’inici del confinament per la pandèmia (2020), arrastrem la crisi econòmica del 2008 i 2012. Les conseqüències són sotracs i davallada generalitzada de les condicions de vida treballadora, inflació enfilada (7,6%), empobriment i manca de feina, 2,8 milions de població ucraïnesa immigrada en 20 dies. L’escenari mundial de la globalització imperialista està canviant irremissiblement de forma dolorosa i altament destructiva. Una Europa on s’expropiï els amos de les grans fortunes, multinacionals, Bancs, Estats i exèrcits esdevé una causa revolucionària vital de salut pública.

El militarisme no es cap antídot per la guerra ben a l'inrevés, és font de nous desastres i inclemències. La guerra rapinyaire econòmica i les guerres militars arreu del món formen part de la geofisonomia de la globalització. És una incapacitat essencial de les elits econòmiques i dels seus Estats per resoldre els grans conflictes que provoca sostenir l'explotació, l'opressió, el patriarcat i l’espoli de la natura. La perspectiva de gaudir d'aquest món no es cap utopia sinó ben possible amb el coneixement i capacitat tècnica disponible, ara bé, cal posar al seu lloc els depredadors i paràsits; expropiar-los i fer pols els seus instruments de poder i destrucció. Enfrontar-se a la guerra, solidaritzar-se amb la població i llibertats ucraïnesa, mobilitzar-se per la Pau, vol dir combatre la invasió russa en totes les maneres a l'abast de la mà, lluitar contra la militarització i l'expansió de l'OTAN comandada per EEUU, oposar-se a l’augment del pressupost i acció militarista del propi govern estatal, també de l'autonòmic, denunciar l’alineament amb l’OTAN, el sotmetiment a una Unió Europea sense Constitució democràtica. Cal una Europa des de l’Atlàntic als Urals, comunal, antimilitarista, respectuosa del dret a l’autodeterminació dels seus pobles, que planti cara al patriarcat i tingui cura de la natura.

Les conseqüències de la rapinya econòmica i militarista les sofrim ben punyents. La pandèmia va situar com a vitals les necessitats de les cures i de la salut, d’una política troncal de drets i serveis públics, comunals. Doncs resulta que qui s’està beneficiant, fins i tot de les partides pressupostaries extraordinàries de la UE, són els Bancs, les grans empreses multinacionals i farmacèutiques. 

La vaga de l’Educació està obrint molts ulls. La important mobilització d’ahir a Barcelona i a totes les escoles, ha estat la llum més clara vers el significat i natura de la política de la Generalitat. El lideratge de l’esquerra de l’independentisme d’ERC se sotmet a les línies roges de Junts, al no traspassar el marc neoconvergent d’emprar els diners i sector públic per alimentar les empreses i els dividends privats; mentre, s’allunya dels pactes més de contingut social amb la CUP, alhora que evita cercar aliances amb el comunalisme municipalista. Cert que la repressió estatal contra les

lleis de tarannà més socials com la de l’habitatge, o que engreixa els milers de persones encausades, detingudes, empresonades i exiliades, resulta una dificultat que ho enverina tot, però no pot ser una excusa recurrent per beneficar les elits econòmiques.

Tot el suport a les reivindicacions, la lluita i la vaga de les mestres i les escoles (15, 16, 17, 29 i 30 de març). La unitat de la comunitat educativa i sindical és un toc d’alerta inapel·lable al govern d’ERC i Junts i al president Pere Aragonès.

L’escalada de l’energia empeny la de tots els preus dels aliments i serveis bàsics. Rebaixar impostos als grans capitals, com ofereix el president estatal, representa avalar les destralades de l’Ibex35. Una política social, d’esquerres, va de remunicipalitzacions i empreses públiques de l’energia, aigua, hospitals, Atenció primària, ratis i sous suficients a les escoles.

I el dissabte 19 manifestació contra el racisme i la llei d’estrangeria.

Les polítiques econòmiques i socials són el fonament per unes aliances que impliquin a la majoria de la població. Mobilització i proposta política per alternativa estratègica republicana, autodeterminista i social. 17 de març de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Lila, roig i blanc

El moviment feminista del 8 de març és la mobilització més potent i massiva dels moviments socials, s’ha centrat en els drets i serveis universals de les dones, mentre assumeix totes les causes de les minories més diverses. La guerra de Rússia contra Ucraïna sotraga el món des de la vella Europa, conjurant totes les incerteses i perills d’un ordre econòmic i polític que colpeix a la gent treballadora, als pobles i la natura; El suport a la resistència ucraïnesa resulta cabdal en totes les vessants de solidaritat: enviaments de tot tipus, acollida de les persones refugiades, sobretot dones i criatures, mobilització antimilitarista i per una Europa en pau, des de l’oest a l’est.

Tenyit de lila, roig i blanc el món no pot seguir com fins ara. La ínfima minoria financera dominant, els seus Estats, el patriarcat, són font de destrucció, dolor i misèria, essent incapaços de resoldre l’anarquia i crisis que el seu poder imposa.

El que destaca de la immensa i inaudita força del 8 M és que les dones de totes les generacions es bolquen a la lluita des de la resiliència, la perseverança i la convicció de que la causa de la seva alliberació és la de resoldre i superar tot diferencial de discriminació, sotmetiment i privilegi. La revolució personal i col·lectiva va destinada a acabar amb la ignomínia, sotmetiment i desigualtat que perdura amb el sistema patriarcal. La marea feminista és l’expressió de la lluita i de l’acció de milions de dones que s’empoderen i avancen en tant que factor decisiu per gaudir d’un món millor i feliç de persones, val a dir de dones i homes amb totes les diversitats, curoses de la natura.

Un altra qüestió és que la manifestació de Barcelona ha seguit unitària, on la unitat del moviment absorbeix o dialoga amb la gran diversitat existent de situacions, ideologies, propostes i fins i tot de perspectives estratègiques. A Madrid, on hi ha dificultat per una manifestació única, la unitària ha resultat immensament més concorreguda, alhora que aconseguia ser inclusiva i ampliar el seu ventall de reivindicacions en els drets de les dones.

Arreu del món el moviment feminista va incorporant els ingredients per un programa que li permeti interpel·lar, confrontar i revolucionar els poders, idearis i costums existents. La unitat feminista, des de la diversitat de les dones, és element vital per l’èxit. El diàleg, la lliure expressió i el respecte són cabdals per aconseguir una estratègia conjunta de tots els estaments i situacions de les dones. 

A Ucraïna la invasió militar de Rússia ha desencadenat una guerra de conseqüències imprevisibles. L’agressió destinada a sotmetre el govern de Kíiv i a dominar tots els recursos del país, forma part de la competència i confrontació Inter imperialista, on uns Estats rapinyaires pretenen la depredació dels més febles i dels altres. Estats Units, Gran Bretanya i la Unió Europea, imposen els dictats de les grans corporacions multinacionals i Bancs, amb l’expansió militarista de l’OTAN. L’esclat militarista i de la guerra és una expressió d’un nou estadi de la confrontació econòmica.

La mobilització antimilitarista i pacifista ha de ser profundament crítica i desconfiada vers la natura capitalista de cada estat i de la voracitat imperialista de les polítiques de cada govern.

El dirigent de la UE, Borrell, acaba de dir a la ciutadania que disminueixi la calefacció i el gas. El president del govern estatal, Sánchez, alerta dels sacrificis que haurà de suportar la ciutadania, mentre exculpa a les grans energètiques i els voltors financers, o el mateix rei emèrit corrupte, exposant que els augments importants de la inflació i preus dels subministres són per la guerra de Putin.

L’ACNUR informa que són 2 milions de persones les refugiades de la guerra d’Ucraïna només en dues setmanes. La UE ha canviat la seva política militarista i la d’ immigració. Tanmateix la magnitud d’aquesta tragèdia recau en primer lloc sobre el drama ucraïnès, però de retruc a tota la població europea. Al mateix temps aquest fenomen, junt a l’oposició d’una part de la població russa, permet establir confraternització entre els pobles, a diferència dels militarismes governamentals i la depredació econòmica.

Aprofitem per donar tot el suport a la vaga de la comunitat educativa per la reversió de les retallades i les seves reivindicacions: 15, 16, 17, 29 i 30 de març. 10 de març de 2022

De la Carta de L’Aurora.