27/3/18

La crisis cerca el Estado

Los juicios, encarcelamientos y exilio, descabezan el movimiento catalán del 1 de octubre de 2017 por la república. El régimen del 78 suprime libertades y gobierno, mientras limita las decisiones del Parlament de la Generalitat; aunque así no se resuelve la crisis del Estado ni se consigue una alternativa al movimiento republicano.


El Reino pretende sostener el encaje con Cataluña por la vía de la fuerza represiva, los juicios y la sumisión. El Estado se blinda para ignorar que el movimiento soberanista catalán ha abierto la caja de las libertades con la democracia y la república.

El bloque estatal que aplica el artículo 155 constitucional, el gobierno del PP, con el acicate de Ciudadanos y el apoyo del PSOE-PSC, incluido el Rey como vocero mayor, fracasó en impedir el referéndum del 1 de octubre, perdió en las elecciones que había convocado el 21 de diciembre, pero consigue ganar cuando bloquea la elección del presidente que correspondería a la mayoría parlamentaria soberanista e independentista.

El Parlament de la Generalitat queda frenado por la aplicación gubernamental del 155; no resulta operativo. Las personas dirigentes de la rebelión democrática republicana no se muestran a la altura de un pueblo que hizo y ganó su votación el 1 de octubre, desencadenó el paro general del 3-O, para ratificar una mayoría de rechazo al bloque estatal 78/155 en las elecciones 21-D.

El 1 y 3-O 2017 abren la perspectiva republicana, el 22-M 2018 cierra las expectativas de vías intermedias entre el régimen del 78 monárquico y el separatismo catalán.

Cataluña puede declararse en las urnas republicana y soberana respecto al Estado. Pero las instituciones y leyes estatales se imponen para bloquear y derrotar esta libre decisión.

El Estado acentúa su involución democrática. El gobierno del PP se aparta de las opciones de diálogo y negociación. Una perspectiva de giro democrático enfocado a resolver la crisis estatal no aparece en las propuestas, ni en la actuación, del PP y Ciudadanos, pero tampoco del PSOE-PSC.

En estas condiciones los Presupuestos de Rajoy-Montoro no tienen visos de prosperar, lo cual muestra el agotamiento gubernamental. Ciudadanos y PSOE se aprestan a ejercer de recambio, en un tono distinto respecto a los derechos y libertades, o a los sociales, pero en sintonía respecto el 155 para Cataluña.

La magnífica huelga feminista del 8 de marzo ha propuesto la igualdad real de las mujeres con el amplificador de los derechos y servicios universales. La movilización general de la población pensionista promueve otro eje reivindicativo muy distinto a la política económica dictada desde la UE y ejecutada por el gobierno.

Estas movilizaciones de libertades y sociales profundas son las que pueden entroncar con una defensa coherente de los derechos y la democracia en el conjunto del Estado, frente al agotamiento del régimen constitucional de 1978. Y libertades democráticas significa construir perspectiva y alternativa republicana. 27 de marzo de 2018

De la Carta de La Aurora.

23/3/18

Les dimissions escapcen el lideratge polític al Parlament


Guanya el 155, de moment. El moviment de la democràcia catalana republicana queda escapçat en el lideratge polític al Parlament.
Els propers dies i setmanes seran claus. Es concretarà si el moviment sobiranista de l’emancipació catalana mostra capacitat de regeneració de l’estratègia i els lideratges o l’Estat guanya l’envit impedint l’avenç democràtic a Catalunya i a Espanya.
La investidura fallida de Turull, junt amb les dimissions de Marta Rovira, Bassa, Forcadell i Sànchez, assenyalen un punt final al Parlament sorgit de les eleccions del 21 de desembre de 2017.
La posició numantina del Tribunal Suprem representa a l’Estat en el seu conjunt. Un Estat disposat a bunqueritzar-se abans de fer passes en la democràcia i les llibertats.
El processament de Joan Josep Nuet és un esglaó més en la intolerància i la repressió de tot el que pugui abocar a la perspectiva republicana; forma part d’una realitat estatal que exclou la lliure decisió i govern dels pobles.
Hi ha una escletxa entre el govern i la Judicatura. El Fiscal general demanava l’alliberament de Joaquim Forn, en canvi el Tribunal Suprem la mantingut en presó. L’Estat no te capacitat de flexibilitat i negociació política, només cerca la imposició de la força repressiva.
La direcció del moviment de la rebel·lió catalana mostra que no està a l’alçada de la gesta d’aquest país, del referèndum 1 d’octubre de 2017 i l'aturada ciutadana del 3-O.
La idea de diàleg i de recuperació de les institucions de l’autogovern és un miratge. A l’Estat se l’hauria d’obligar a negociar, doncs no vol de cap manera. Pensar que des de la llei constitucional del règim 78 es pot establir un diàleg que permeti decidir, és un somni il·lusori. Els fets són prou eloqüents.
La Generalitat ha quedat damnada per la intervenció i l’article 155. No és casual que no s’hagi posat aquest dos elements junt a l’alliberament dels presos polítics i el retorn de les persones exiliades, amb tot els seus drets, com a punt inicial d’una situació de reflexió pel nou govern.
En aquest sentit la candidatura presidencial de Turull no correspon a un perfil de futur republicà, sense el llast de la corrupció pujolista convergent. Ens cal defensar a Turull de la repressió, del tot, alhora convé combatre i apartar les ombres del 3%.
L’obstrucció presidencial per part del TS, que inclou la tutela i limitació per part del govern estatal de les decisions del Parlament aboquen a noves eleccions.
Repartir culpes a la CUP o també a CatComú està ben fora de lloc. La majoria independentista per progressar necessita un nou salt del moviment, una nova estratègia de camí republicà, una aliança cívica i política del sobiranisme i l’independentista. Les aliances s’han de cultivar i cercar també a nivell estatal.
L’Estat no està en el seu millor moment. Es feble financerament i en drets democràtics. Ni disposa de condicions d’aprovar els Pressupostos Generals. Això no impedeix que encara tingui força per frenar la perspectiva republicana.
El jutge Llarena i el Tribunal Suprem avui estant fent una nova volta de cargol. No hi ha aturador, a no ser teixir una ferma unitat democràtica.
Les llibertats democràtiques a l’Estat i a Catalunya aniran endavant vers un horitzó republicà o ben enrere.
Les alternatives poden ser molt variades. Entre elles hi ha estendre la metodologia 1 d’octubre, amb noves forces, aliances i clarividència popular, o que quedi com una gran gesta històrica, inconclosa el 27-O.
Tanmateix el nivell ha quedat situat ben elevat, inclòs el repte cabdal de decisió lliure, sobirana i republicana.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

Una Mediterrània inhòspita

El Mare Nostrum bressol de la civilització occidental és feréstec per a milers de persones immigrades i refugiades; s’està convertint en un gran fossar.

La Unió Europea n’és la responsable de la política punitiva. Es condemna a aquelles persones que fugen dels seus països per cercar un futur amb treball. Es colpeix a qui fuig de guerres devastadores per unes poblacions civils. Es rebutja a les víctimes dels grans depredadors dels recursos naturals. 
Els Estats europeus han aniquilat tot vestigi de política d’acollida. L’ancestral dret d’asil ha quedat enterrat per unes normatives infernals. Els USA, les grans corporacions i la UE fomenten les guerres imperialistes per dominar els països i explotar els recursos naturals. Les conseqüències provocades, com els desplaçaments humans, es tracten destruint tot vestigi de drets. 
Turquia i Líbia reben milions d’euros per frenar i impedir que arribin a les costes i fronteres europees l’allau humà. Itàlia considera un èxit que el nombre de la immigració a les seves costes hagi passat de sis mil persones diàries a cinc-centes. 
Organitzacions de defensa dels drets humans, sense cap ànim de lucre, com la badalonina Proactiva Open Arms, són molt mal vistes, fins i tot tractades de terroristes. Open Arms es dedica a vigilar la Mediterrània amb el lloable objectiu de salvar milers de vides, de les pasteres a la deriva, dels traficants i dels escamots militaritzats.
La confrontació recent d’un remolcador d’Open Arms, que guaria a 216 persones d’una mort segura per ofec, ha estat l’enèsim xoc amb les patrulleres militaritzades líbies, ben ensabonades pels milions UE. Segons la Fiscalia italiana dona la culpa a Open Arms de segrestar a les persones que havia rescatat del mar. El vaixell resta immobilitzat al port de Pozallo, Sicília. Els responsables, Marc Reig (capità), Anabel Montes (cap de la missió) i Gerard Canals (coordinador), s’aboquen a una pena d’entre 5 i 15 anys de presó, a més d’una multa de 15.000 euros per cadascuna de les persones migrants que varen desembarcar a Itàlia, les 216.
L’alcaldessa Ada Colau ha fet testimoni de suport al port de Barcelona. Ada Colau, junt amb el fundador de Proactiva Open Arms, ha demanat l’alliberament del vaixell retingut a Pozallo.
Barcelona, ciutat d’acollida i de la diversitat, defensora dels drets humans i pacifista, situa a Catalunya amb un tarannà totalment invers de les polítiques europees  militaristes i de limitació de les llibertats. 22 de març de 2018
De la Carta de L’Aurora.

16/3/18

La movilización feminista 8M indica un cambio milenario y universal


Miajadas, Cáceres.
Una valoración en caliente de la magnífica huelga feminista del 8M la encontramos en SinPermiso de la mano de Montserrat Vilà: Preludio del derrumbe patriarcal. Mujeres que quieren ser libres sin miedo1
Ciudad Rodrigo, Salamanca.

La misma autora había expuesto, antes de esta eclosión internacional y de visión universal de la marea emancipadora de las mujeres, lo que denomina “los antecedentes que confluían en la movilización internacional de este año”; una movilización de la que señala que “Las expectativas, muy halagüeñas, se han visto superadas con creces este 8 de marzo”. 

El artículo lo titula:

Navía, Asturias.

 Una huelga de mujeres que cambia la conciencia universal sobre la igualdad, los derechos y las relaciones entre los géneros2.

Arranca el texto con la mención del lema “Si nosotras paramos, se para el mundo”, con los apartados:

La movilización indica un cambio milenario y universal
La rebelión del delantal
Un nuevo contrato social
Paramos para que cambie todo


Termina con un canto a un futuro libre construido desde el presente cotidiano en todas las esferas. 
Laguna de Duero, Valladolid.
La mitad de la humanidad se ocupa de su emancipación, con una visión preclara que asume todas las carencias y creatividades del conjunto humano, de las mujeres y los hombres; por esto cita a Gerda Lerner: “Las mujeres tardan mucho tiempo en comprender que conseguir partes no las convertirá en iguales, mientras el argumento, el atrezo, la puesta en escena y la dirección estén en manos de los hombres3.

Concluye Vilà con: “Las costumbres, el poder, las leyes, la filosofía y la moral han de cambiar. Y para que cambie todo lo primero es que las mujeres empoderadas, como sujeto político de la humanidad, tomen el destino en sus manos. Se ha terminado que los hombres y sus instituciones, incluida su historia y el relato de los derechos sostengan que la situación actual es lógica por ancestral y natural.

Las mujeres hemos de asumir el futuro. Una luz de humanidad y socialidad dialógica.


El siglo XXI puede ser el de los derechos reales, el de los servicios universales y comunes, el de la igualdad de las personas, el de una humanidad centrada en las mujeres y los hombres, respetuosa y cuidadosa de las personas y de la naturaleza.

La vida es libertad y bella de vivir”.

3 Gerda Lerner. La creación del patriarcado. Katakrak, Liburuak, p. 39, noviembre 2017.