La Llibertat es lluita

Les llibertats tenen un profund contingut social, cívic, moral i polític. La llibertat i la propietat privada dels mitjans de producció conformen una contradicció explosiva, indigesta pel sistema econòmic existent. La propietat privada limita les llibertats i l’existència digne de la immensa majoria humana, fomenta la rivalitat, el mercantilisme, la confrontació econòmica i política despietada, així com les guerres i les agressions dels estats més poderosos i imperialistes als pobles més petits i menys forts. La llibertat es lluita cada dia des de la resistència, la resiliència, o l’ofensiva. La llibertat és lluita per l’emancipació, social, comunal, feminista, per les cures i la natura. D’Alemanya i França travessen les fronteres aires de lluita i llibertat social; d’Ucraïna a través de la resistència sagnant per l’existència, com al Kurdistan i Palestina i tants altres, condemnats per l’espoli dels poderosos del planeta. Llibertat són drets i serveis universals i gratuïts fruit del treball de la terra i la natura i la ciència en aquest món.

L’Associació Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) va fer ahir un acte sobre la Renda Bàsica Universal (RBU), fou amb Sergi Raventós (Cap de l’Oficina de la Prova pilot RBU del govern de la Generalitat) i Sira Vilardell (directora Fundació Surt i vicepresidenta d’ECAS). Es va destacar les bondats i limitacions del Pla pilot, la universalitat i racionalitat que fomenta la RBU, el benefici generalitzat per a la població, ans sobretot per la més modesta, precaritzada i empobrida, en la que destaquen les dones i també el jovent. Es van destriar els raonaments a favor d’una política social RBU que compte amb un 70 € favorable de la població per la seva implantació.

Un futur comunal, que cal construir-lo cada dia, significa un avenç en serveis, drets i llibertats universals, gratuïts (de fet pagats pels impostos). Un avenç que comporta passar del poder dels grans capitals privats de les minories milmilionàries “de l’1 %”, i del següent esglaó socioeconòmic “del 3 %”, a un poder que aplegui i es fonamenti amb les majories del 97 %. Fins i tot una mica menys de percentatge si incloem tots els exèrcits de servents, capatassos, ideòlegs, clergues, cossos repressors i militars, que formen les estructures polítiques estatals i religioses morals, que apliquen brutal i violentament el poder de l’1 % privilegiat.

Doncs resulta que els poders polítics, inclosos els de les esquerres en el govern estatal, neguen estructurar la RBU i, en general, tendeixen a la involució, a limitar la sanitat o l’educació o les pensions, on s’ha avançat en part vers un sistema generalista. Molt penós resulta que amb argumentacions erudites i capcioses, però sobretot de sofistes, els sindicats CCOO i UGT tinguin temors i no promoguin polítiques elementals com la RBU. L’imaginari espanyol, inclòs el català, és de beneficència pública, almoina i caritat celestial, discrecionalitat i deferència o càlcul caciquil, fins i tot en tot l’entramat cooperatiu i solidari de les Entitats sense ànims de lucre (ONG’s i unes cooperativistes) que, sotmeses a les subvencions i les burocràcies institucionals, han de treballar amb mitjans i sous precaris.

Fins ara, en els darrers deu anys, vàries de les polítiques socials de la Generalitat (Habitatge, Lloguers, altres) havien estat bloquejades i anul·lades pel Tribunal Constitucional. En el cas del Pla Pilot per la RBU el TC no n’ha tingut l’oportunitat, han estat el PSC i Junts els que han forçat la seva retirada en els Pressupostos -mentre ambdós imposaven el 4rt Cinturó, el Casino Hard Rock i l’ampliació de l’Aeroport)- votant en contra, aprofitant el govern de minoria d’ERC, tot i els suport de la CUP i ECP. Mala peça al teler. Tanmateix la representant de Junts a l’acte RBU d’ AExRC, va assenyalar, sense que li caigués cap anell, que Junts estava a favor de la RBU (!!!). El llautó de qui defensa els interessos dels grans poders econòmics i estatals descobreix que no és or tot el que llueix. La fraseologia social del PSC o la independència màgica de Junts no passa la prova del cotó fluix de les necessitats elementals socials.

Els cràter financers obert per SVB (USA) i CS (Suïssa) són part d’una alenada, deguda a la crisi econòmica i les mesures monetaristes entorn la inflació, que ha provocat un ensurt al poderós Deutsche Bank (Alemanya), i una davallada borsàtil a la banca espanyola; pèrdues milionàries que de moment no afecten als ingressos de milers de milions que aquests bancs destinen als seus accionistes (9.500). La gran propietat financera xucla paràsita del treball productiu, obliga a rescats (2012) que perjudiquen a tothom, però no disminueix la seva cobdícia ni davant del precipici. On queden els programes i pactes per estructurar una banca pública?

Nuclearització de Bielorússia és la nova fitxa al taulell militarista i de la guerra imperialista. La ucraïnesa Avdiïvka és evacuada davant l’avenç de l’exèrcit de Rússia. Els soldats russos que intenten desertar del front són executats pels seus comandaments. La multilateralitat del pla de pau xinès no avança res de nou pel que fa a la vida, la llibertat i la sobirania d’Ucraïna. La veritable solidaritat rau en el suport a la població ucraïnesa sense condicions ni imposicions d’altres pobles, sectors socials, poders econòmics o estats. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 30 de març de 2023

De la Carta de L’Aurora.

https://www.redrentabasica.org/rb/manifest-dentitats-socials-en-defensa-del-pla-pilot-de-la-renda-basica-de-catalunya/

* Gràfic d'Eduardo Bauona a Público.

Canvia tot canvia

Canvia allò superficial / Canvia també allò profund / Canvia la manera de pensar/ Canvia tot en aquest món. El vers de la cantora Mercedes Sosa va ressonar dolçament a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, en les veus i la coreografia de l’Associació Dona cançó; en l’homenatge mensual a les dones assassinades de cada tercer dilluns, organitzat per la Plataforma unitària contra les violències de gènere, des de fa 17 anys. L’acte comptà amb la sonora i emotiva veu de la soprano uruguaiana, Luz del Alba, que va interpretar “Todos somos UNA”, mentre explicava que era una supervivent de l’assetjament sexual de Plàcido Domingo, i una de les poquíssimes dones que l’havia denunciant malgrat ser moltes les agredides.

Canvien els carrers de Barcelona, ni que sigui poc a poc pel garbuix de normatives i per cercar el consens veïnal, vers el projecte de feminització del nomenclàtor de la ciutat. Les nenes, totes les criatures, adolescents i joves, disposaran d’un increment de presència de dones en carrers i plaques on poder-se emmirallar. L’Ajuntament de “La Colau”, l’alcaldessa de BComú, promou amb convicció un projecte de ciutat on prevalgui la convivència, la pacificació de la mobilitat, el so i la pol·lució, una ciutat de drets, verda i vida.

Emèrita Arbonès i Sarrias (Barcelona 1905-2015), treballadora del tèxtil, republicana, integrant de l’Associació Dones del 36, sindicalista del POUM, ha gaudit del reconeixement de l’Ajuntament amb una Placa al carrer Badia, 14, Barcelona. Les filles i fill de la Meri ho han agraït a la Regidoria de Memòria democràtica i al Districte de Gràcia, acompanyats per la Fundació Andreu Nin. Arnal Ballester ha ressaltat sobre l’homenatge a la seva mare que era “posar cara a dones anònimes, que eren anònimes perquè eren dones”: mentre el representant de la Fundació Andreu Nin expressava “La memòria és un element imprescindible de lliçons per mirar cap el futur”.

La propaganda de canvi de la Moció esperpent de censura mostra les vergonyes d’una dreta pressionada per la ultradreta. La política que predomina a l’estat i al govern i a l’oposició és la de sostenir com sigui el règim constitucional monàrquic, avalat i determinat per les directrius, i diners, de la UE de Brussel·les. Tot si val per barrar el pas a qualsevulla alternativa republicana, així com de la sobirania, llibertats i dret a l’autodeterminació de Catalunya. Promoure alternativa de llibertats i repúbliques és la tasca vital per un canvi que es confronti als poders econòmics, eviti la deriva de polítiques dretanes i la involució política.

Canvi convuls dins el capital financer, pèrdues i concentració; Bancs sotragats per una crisi teranyina i destructiva que, com Saturn, devora els seus fills. Els llamps i trons financers amenacen “la saba” de l’economia privada; del Silicon Valley (SVB) d’Amèrica del Nord ha saltat a Europa; el potent Crèdit Suisse se l’ha engolit l’UBS, acompanyat d’avals milionaris de l’estat suís i el suport de la UE. La globalització neoliberal fracassa en un procés de canvi inestable, descontrolat, on esclaten nous cràters de crisi, en el que les incerteses predominen en les expectatives econòmiques i socials. Incerteses argumentades per les principals institucions econòmiques dels poderosos del món. Els milers d’acomiadaments que de nou anuncia el gegantí Amazon els justifica “davant la incertesa que existeix en el futur proper”. Sostenir el sistema capitalista i el poder polític a mans d’un petit percentatge de privilegiats, immensament poderosos i milmilionaris, és la font de les crisis, de l’empobriment generalitzat de les poblacions treballadores i de la destrucció de la natura.

Canvis entre els imperialismes es couen entorn a la guerra d’invasió d’Ucraïna. Putin visita la trinxada Mariúpol, al Donbass, amb el rerefons de l’anunciada ofensiva de primavera de l’exèrcit rus. El cap d’estat de Xina Xi Jinping, visita a Putin al Kremlin, a Moscou. Jinping porta sota el braç el suport a Putin i un pla de pau que inclou l’alto el foc, amb la proclama de que cal un repartiment del món multipolar, val a dir, entre els diferents imperialismes, sobretot entre Estats Units i Xina, diferent a la unipolaritat de l’imperi nord-americà. Xina vol acotar la depredació desfermada només per formar part de qui acapara el botí. Cap indici de que el pla de pau, o l’alto el foc, inclogui si més no la negociació de la retirada de les tropes agressores russes, ni del respecte i reparació de la destrucció sistemàtica de les infraestructures civils i humanes ucraïneses. Els bandits multipolars imperialistes no tenen com a principal preocupació la defensa i suport d’Ucraïna i dels drets i llibertats de la població, sinó com millor treure’n profit pels seus negocis i sotmetiment de tot el món. La referència a l’amenaça nuclear forma part de l’escac militarista. L’Aurora forma part i donem suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 23 de març de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Massivitat feminista 8M

Les dones han convertit aquest 8 de març en un clam massiu per l’aplicació i efectivitat dels seus drets. “Juntes som més fortes”. Les milers a Barcelona han replicat a la reacció patriarcal amb “ni un pas enrere”, “dret al propi cos” i el “lliure consentiment” a la vida i a les lleis. Alhora la mobilització és fa ressò de totes les minories i injustícies, inclòs el respecte a la diversitat de gènere i a les dones racialitzades. La Llei d’estrangeria ha estat denunciada, dins la manifestació i en el manifest unitari, reclamant la seva derogació. Les pujades en aliments bàsics (16,5%) s’han literalment tragat la rebaixa governamental de l’IVA, el calvari post pandèmic és endèmic. La crisi múltiple es fa present amb el Silicon Valley Bank, un altre cràter en erupció, de moment parcial, del volcà financer del parasitisme i l’especulació.

Les reformes que fan cap enrere (de la llei del només Sí és Sí) o que no deroguen (Laboral, Mordassa), semblen constituir-se en el símbol, o més aviat el sino d’aquest govern. La coalició progressista, sustentada en una majoria parlamentària depenent dels vots independentistes i nacionalistes, trontolla cada vegada que qui lidera i imposa, el PSOE, assumeix atemorit les exigències de la dreta, així com de les institucions que promouen la involució, des dels valors i la representació de la ultradreta. Hi ha altres compromisos electorals que resten ignorats malgrat la pressió cívica social (Habitatge-lloguers, Llei d’estrangeria). ERC i EH Bildu s’han plantat davant una reforma de la llei mordassa que mantenia les bales de goma, les devolucions en calent, les faltes de respecta a l’autoritat, les sancions per desobediència; els detractors d’aquest plante argüeixen que s’ha impedit tot un conjunt de millores, tanmateix no responen sobre que no és derogui com estava pactat. El govern no hauria d’assumir les polítiques dretanes en les qüestions més sensibles econòmiques, socials i democràtiques, doncs aquesta manera de sostenir el règim constitucional monàrquic afavoreix la involució política i les alternatives via PP i Vox, o de la deriva del PSOE cap a l’entesa amb els grans poders econòmics i el PP. Què significa sinó el veto, bloqueig i foragitar el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal per part del PSC? És il·lustratiu que eliminar aquest pla pilot s’hagi fet efectiu gràcies el vot de Junts.

La repressió política és ben viva i colpidora contra el moviment independentista i republicà català. L’antiga Mesa del Parlament amb Carme Forcadell, torna a ser jutjada per segona vegada pel TSJC, malgrat haver estat absolta al primer judici. On queda la taula de diàleg i l’avenç cap la resolució del conflicte entre l’Estat espanyol i Catalunya? La Judicatura pretén que es retirin els vots independentistes i es provoqui la caiguda del govern estatal per facilitar una opció directa de la dreta? El govern de Sánchez es posa una soga al coll sense capacitat d’aturar la reacció? El règim no permet un avenç en llibertats i millores a l’estructura econòmica de poder del gran capital, empreses i burocràcia estatal. Les forces s’haurien de reorientar a posar els fonaments d’una alternativa de llibertats i mesures econòmiques per a la majora social. L’amnistia, l’autodeterminació, la defensa de la llengua, formen part d’una resolució política amb processos constituents republicans.

El dissabte 18 de març manifestació contra el racisme i el feixisme, 17,30 h al Pg de Gràcia de Barcelona, en el marc de la Jornada internacional antiracista de l’ONU: Unitat contra tota mena de racisme, islamofòbia i antisemitisme. Unitat contra la pujada del feixisme.

La destrucció continua de les cases, infraestructures, fàbriques i vides d’Ucraïna, per part de l’exèrcit de Rússia, s’encamina a no deixar pedra sobre pedra. Els clams per l’alto el foc, l’armistici i la pau, la retirada de les tropes, s’esvaeixen sota la bota militar. USA i OTAN fan tot el possible per aprofitar la guerra beneficiant les seves empreses i el predomini imperialista a Europa i el món. La resistència ucraïnesa, sigui pacífica o l’armada, com el pacifisme rus, necessiten tot el suport i solidaritat de la població treballadora del continent. L’agonia a Bakhmut (Lugansk), cercada per les tropes mercenàries de Wagner, és de resistència ferotge i il·lustra el que pot representar l’ofensiva russa anunciada per la primavera. L’Aurora forma part i donem suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 16 de març de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Pla pilot

Han tombat en els Pressupostos el Pla pilot i els diners per una Renda bàsica universal a Catalunya. Ha estat una esmena del PSC, votada per Junts. Junts es beu l’enteniment impulsant el PSC. Interessos dels poders econòmics catalans i espanyols obliguen. Junts ataca molt el govern d’ERC minoritari, per negociar i no fer ja la independència, mentre dóna suport i vota la política pro especulació i reaccionària del PSC. Manifestació immensa unitària, potent i combativa a Barcelona pel 8-M, unes dos desenes d’illes de l’Eixample, un èxit  excels, a diferència de Madrid i altres ciutats a l’Estat afeblides per la divisió. El canvi de la Llei del “només sí és sí” que imposa el PSOE és copernicà, en aquest cas ben reaccionari contra l’essència del consentiment de la dona, fruit de la pressió de la ultradreta i la judicatura neofranquista. Un anar enrere cabdal, aplaudit i votat pel PP amb entusiasme, seguit pel PDeCat i PNB. L’escenografia parlamentària, política i jurídica resulta premonitòria. El PSOE entreobre les comportes a una alternativa governamental PSOE-PP.

Els sectors d’esquerres dins Junts es desautoritzen. Estaria bé promoure, en aquests cassos de polítiques socials tant sensibles i transformadores, el vot en consciència de les electes diputades, compromeses amb la causa i lluita d'esquerres, per defensar a la majoria de la població modesta, precaritzada i empobrida. El que val és la política concreta, per tant el vot emès. A qui beneficia i a qui perjudica que s'hagi tombat la partida pressupostària pel pla pilot per Renda Bàsica? CCOO tampoc defensa la RBU, ans en Carles Gallego de Comuns ha votat a favor del pla pilot. Junts segueix les vies neoconvergents sense descarrilar, ni despentinar-se. La base social favorable a la independència es malmet fent cas al PSC i votant contra polítiques socials. La classe treballadora i la població de Catalunya ha de sentir en el seu imaginari que una República Catalana ha de ser favorable a la causa social com ho és la Renda Bàsica.

En el Manifest 8-M es clama per la via lila amb la que el moviment feminista i les dones breguen per la vida, la societat, la humanitat i la natura: “Les feministes, juntes i diverses, lluitem per unes vides dignes per a totes. Som radicalment defensores de la vida i avui des d’aquí cridem: volem viure sense violències masclistes, sense LGTBIfòbia, sense violències racistes, sense violències capacitistes. Lluitem per unes vides sense fronteres, sense Centres d’Internament d’Estrangers i sense lleis d’estrangeria; on no hi hagi lloc pel capitalisme, ni l’extractivisme o els sistemes colonials. Lluitem per unes vides dignes, plenes, lliures i rebels per a totes”. La defensa de les dones, els seus drets i realitats, és una ma estesa, una càlida i immensa abraçada, a totes les causes damnades i de les minories atropellades. És un cant, una força tel·lúrica per engendrar un món habitable, civilitzat i feliç.

Ve al cas regirar un poc en la memòria històrica revolucionària soviètica, bolxevic, doncs fa cent-tres anys, un 21 de febrer de 1920, en una breu proclama “A les obreres” per encoratjar-les a participar a les eleccions del Soviet de Moscou, el cap del govern dels soviets, la temuda i calumniada dictadura de classe del proletariat, exposava: “On hi ha terratinents, capitalistes i comerciants, no pot haver-hi igualtat entre l’home i la dona, ni tant sols davant la llei”. Referent als canvis profunds imposats pel poder soviètic per la igualtat de la dona entre  l’home i la dona davant de la llei, segueix... “Però això no és suficient. ... La igualtat davant la llei no és la igualtat en la vida. ... Escolliu obreres al Soviet, igual siguin comunistes que sense partit. ... Escolliu més obreres al Soviet de Moscou! ... per a la lluita fins la victòria, per a la lluita contra la vella desigualtat, contra la vella humiliació burgesa de la dona! ... El proletariat no pot aconseguir la victòria complerta sense conquerir la plena llibertat per a la dona!” (N. Lenin, 6 de març, Izvestia, 51)

La globalització neoliberal s’ha esfondrat, la crisi econòmica financera (2008-12), la pandèmica (2009-20) i l’esclat de la guerra a Europa amb la invasió d’Ucraïna per part de la federació de Rússia, forma part del trànsit actual a una nova reorganització del capital i del poder imperialista que es fa sota la bota militarista, tenyida de democràcia parlamentària i polítiques que alimenten la reacció i la ultradreta arreu; s’escanyen a les masses treballadores, s’espolien els pobles i els recursos naturals, es perllonguen els vells privilegis i desigualtats, es mantenen els greuges, supeditació i discriminació de les dones. Els motius i causes per una alternativa fonamental socials, treballadora i revolucionària es multipliquen. El món treballador i de les cures, comunal, feminista i revolucionaria s’obrirà pas com una força de la natura en la vessant social.

En aquest context Ucraïna, la seva resistència per la llibertat i la vida, és un factor revolucionari que pertorba els grans poders econòmics, en primera instància contra la invasió militar imperialista Rússia, alhora contra un món sota el jou unipolar o multipolar d’un o diversos imperialismes. Un poble que lluita per la seva existència i llibertat mereix tota la solidaritat i suport. La pau, el que cessi el vessament de sang i morts de gent treballadora i soldats, significa sobretot frenar la nova ofensiva russa, aconseguir la retirada de les tropes invasores. Una pau sana, digne i acceptable, necessita concretar-se sense annexions, amb dret d’autodeterminació, reparació de la destrucció civil i de les infraestructures, frenar el bloqueig de subministres dins el continent. Una pau lliure d’imposicions depredadores demanda la dissolució de l’OTAN i de les imposicions militaristes nord-americanes. Suport i solidaritat a totes les formes de resistència. L’Aurora forma part i donem suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

9 de març de 2023

Dret a la defensa

La comunitat ucraïnesa, la que te famílies destruïdes i moltes noies i dones refugiades va anar en pes, criatures incloses, a la manifestació del 24-F (8.500 segons GU). El dia següent, a la concentració de la Pl. Sant Jaume (2.000/GU), no hi havia cap bandera ucraïnesa; amb el greuge que una pancarta amb 200 activistes russes contra la guerra, que cridaven “Putin terrorista”, van ser escarnides per un sector del pacifisme anti-otanista comprensiu i relativitzador vers la invasió de Putin. La divisió i no anar junt a la comunitat ucraïnesa ha exclòs a la massa pacifista catalana. Cal defensar i fer solidaritat activa amb la Ucraïna agredida. Resulta hipòcrita i inacceptable que, des del pacifisme, es promogui la capitulació o la rendició o la partició d’Ucraïna. Cal una òptica i una estratègia treballadora, revolucionària i internacionalista, diferent i independent dels Estats i blocs militaristes imperialistes.

“Europa unida. Ucraïna és Europa. Que no ens matin. Llibertat. Pau. Ens estan matant. Retirada de les tropes russes”. Foren els crits majoritaris a la manifestació de l’aniversari de la invasió, el divendres 24, i “Russos contra la guerra”, crits de “Putin terrorista”. L’Aurora va desplegar la pancarta: “Pau i Solidaritat. Ni un euro per l'OTAN. Retirada de les tropes russes”, que va ser respectada i ben acollida.

Un any de guerra, un allau de refugiades i desplaçades, centenars de milers de morts civils i de soldats, destrucció de ciutats i infraestructures bàsiques per a la població civil, davallada del nivell de vida de la gent treballadora a tot el continent, comporten una preocupació generalitzada i sana per finalitzar aquest esclat de barbàrie. Hi ha una angoixa existencial que clama per l’alto el foc, l’armistici, finalitzar la guerra i establir la pau. Hi ha consideracions de tot tipus sobre que la guerra l’ha promogut l’OTAN, que la guerra és entre EEUU i Rússia a través d’Ucraïna per delegació, que si Rússia es defensa, que Ucraïna és nazi. Una notable pacifista catalana diu a Crític: “Els mitjans de comunicació també han fet un paper molt rellevant de manipulació, dient que era una guerra defensiva i que hem de donar suport al feble”. O a l’Assemblea Nacional d’EUiA, on es va rebutjar una esmena per la “(solidaritat amb el poble) el kurd, i ara l’ucraïnès, entre d’altres”.

Com es pot digerir per una societat civil que va esdevenir fa deu anys d’una massivitat pacifista puntera mundial contra la guerra d’Iraq? Des de quan Ucraïna no es defensa i no hem de donar suport al feble? On queda la solidaritat fonamental? On queda el pacifisme? On queda la sobirania i la lliure determinació?

Com diu Hibai Arbide Aza al mateix Crític, “qui ha agredit i violentat i destruït a Ucraïna és Putin i l'exèrcit de la Federació de Rússia”. Segueix “s’està demanant la pau o la rendició d’Ucraïna?... “L’enviament d’armes... és conseqüència de l’agressió armada de Putin i, si aquestes armes prolonguen la guerra, amb els innegable perills afegits, és perquè, mentre Rússia no retiri les seves tropes i es disposi a negociar... la prolongació de la guerra és l‘única manera de defendre la sobirania d’Ucraïna, així como d’ obligar a Rússia a seure a una mesa de diàleg... Però aquesta pau haurà que omplir-la de contingut. Què promouen... pacifistes... i com pensen fer realitat les seves propostes? Pau a canvi de territoris? Pau amb rendició ucraïnesa? Pau amb concessions recíproques? De quin tipus? Pau amb un nou acord multilateral de seguretat europea?”. Vicenç Fisas també afronta amb moltes cauteles l’evolució per unes condicions que permetin la pau, mentre mostra decepció i alguns punts interessants de la proposta xineses. El periodista argentí Pablo Stefanoni aporta un contundent decàleg que finalitza en “10. El "pacifisme" actual és 100% Putincomprensiu: li reclama pau a tothom menys a Rússia, el país invasor”. Alfons Bech (sindicalista, de la Xarxa europea de Solidaritat amb Ucraïna) es pregunta a Nació-digital: “Què haurien de fer els ucraïnesos, deixar-se envair? Acceptar un govern titella? Acceptar que no tenen dret a existir com estat sobirà ni com cultura pròpia? "Desucraïnitzar-se", com diuen ideòlegs al servei de Putin?”.

Reconforta posicionaments com el de “Llibertat a gran escala per a Ucraïna: declaració d'activistes antibel·licistes russos i els seus aliats en l'aniversari de la invasió a gran escala d'Ucraïna”... “Fa un any, les tropes russes van envair Ucraïna i van començar a bombardejar ciutats pacífiques. Abans, fa gairebé 9 anys, Rússia va desencadenar una guerra al Donbass i es va annexionar Crimea. Desenes de milers de nens i adults ja s'han convertit en víctimes d'aquesta carnisseria. Milions de persones han abandonat les seves llars i, sota bombardejos, han fugit cap al desconegut. Les tropes russes estan bombardejant ciutats i destruint hospitals, escoles, museus i centrals elèctriques ucraïneses. No hi ha justificació ni perdó per aquests crims de guerra”. I finalitzen “Ens dirigim als ucraïnesos: Plorem i ens sentim junts amb vosaltres, estem al vostre costat i estem fent tot el possible per lluitar contra el nostre enemic comú; admirem el vostre compromís inequívoc amb la llibertat, la vostra fortalesa i el vostre coratge. Creiem en la vostra victòria i farem tot el possible per portar la pau a la vostra terra el més aviat possible!”

La proposta de Xina, tímida i general i poc compromesa, representa un cert toc d’atenció a la direcció i entramat militarista rus, sense caure en la neutralitat total ni en lloar la depredació estatunidenca. Xina no vol un món unipolar sota l’ègida i domini dels grans trust d’EEUU/OTAN, s’encamina a fomentar els seu propi imperialisme que fa causa amb el de Rússia en la concepció d’un món multipolar. Tanmateix la guerra de Rússia contra Ucraïna, de moment, està enfortint l’OTAN i l’estratègia militarista nord-americana. Per això, sense frenar en sec a Putin, l’alerta de que és contraproduent no respectar les fronteres d’Ucraïna reconegudes internacionalment, argumenta que no s’han de destruir ciutats i pobles i civils, tampoc les infraestructures energètiques, també es mostra contrària a les sancions als subministres (gas, petroli) russos.

El dret a defensar-se, a resistir, a lluitar, és el dret a la sobirania, a l’existència i a la llibertat. El dret a aconseguir unes condicions de pau que no sigui la dels cementiris, la de la vexació i espoli d’un poble sobre l’altre. Per contribuir a les condicions de pau és vital establir empatia i solidaritat activa amb la comunitat ucraïnesa agredida militarment. Per part de tothom, tota entitat i organització, cadascuna amb la seva posició i a qui consideri millor, faci solidaritat activa, pràctica i útil. Una pau lliure a Ucraïna ha d’obrir la perspectiva d’una Europa unida, sobirana i lliure, amb dret d’autodeterminació, des dels Urals a l’Atlàntic, on no hi te cabuda cap OTAN. L’Aurora forma part i donem suport a la Xarxa de solidaritat amb Ucraïna, tothom que pugui fer una contribució serà molt ben rebuda. Aporta al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 2 de març de 2023

De la Carta de L’Aurora.

https://links.org.au/full-scale-freedom-ukraine-statement-russian-anti-war-activists-and-their-allies-anniversary-full

https://www.naciodigital.cat/opinio/25716/calumnies-stalin-putin

https://www.elcritic.cat/opinio/hibai-arbide/lesquerra-i-la-guerra-ducraina-157696

https://www.elcritic.cat/opinio/vicenc-fisas/es-pot-negociar-la-fi-de-la-guerra-ducraina-133773