31/10/19

Assemblea d’electes

Foto: Paula Roque.
L’Assemblea d’electes promoguda per la CUP ha precedit la convocatòria del conclave més ampli d’electes d’ahir. Les macro manifestacions empenyent a una coordinació amplia i diversa per fer un escenari en que la llibertat i l’Amnistia són el centre de gravetat de la crisi de confrontació entre l’Estat i Catalunya.
 
Les tres manifestacions del cap de setmana han resultat il·lustratives. La de la Llibertat del divendres, de l’ANC, Òmnium i organitzacions, ha renovat l’èxit del carrer de la Marina amb cents mils participants. La de Parlem del dissabte a la Pl. Sant Jaume, just ha cobert un centenar de llambordes. La federal unionista de SCC del diumenge, amb PSC, C’s i PP, inclosa la ultradreta, han retrocedit a 3 o 4 illes del Ps. de Gràcia. 

Li hem d’afegir els talls per arreu i el de la Via Laietana. El jovent no accepta que l’impedeixin manifestar-se als carrers.

Aquests dies estem vivint un aprenentatge i una metabolització accelerada. La condemna a les preses polítiques, les desenes de nous empresonaments, les centenes d’agressions, ferides, detencions i agressions, esdevenen símbols que estenen la consciència de les imposicions de l’Estat, així com de la incapacitat per resoldre la lliure decisió catalana.

La maduració política de les multituds i joventut mobilitzada necessita diàleg, desgranar els diferents escenaris i possibles alternatives, tant d’avenç com de regressió. Per tant és vital evitar la criminalització de les noves forces, sobretot juvenils, que cerquen el seu lloc, cabdal, a la lluita d’emancipació. 

La font dels aldarulls i de la violència són els operatius repressius, agressors i provocadors, de la Policia Nacional i els Mossos. Una conxorxa que mina i colpeix la salut pública ciutadana democràtica.

Llibertat. Carrer de la Marina.
Fins i tot l’edifici de la Comissaria de la Policia Nacional al bell mig de Barcelona és en si mateix un símbol, una provocació a les llibertats democràtiques i a la ciutadania, una pervivència grotesca dels vestigis de l’arbitrarietat, impunitat i tortures de la dictadura franquista.

Des de les patronals i els sindicats, passant per la proposta de diàleg, nou pacte i referèndum dels Comuns, o les demandes de l’ANC, Òmnium, CDR, Tsunami o Anonymous, fins el clam multitudinari, es considera que qualsevulla solució ha de resoldre la llibertat dels i les preses polítiques. Tanmateix, què lluny està el govern, l’Estat i la Judicatura de la llibertat!

Acampada Generació 14-O.
La rebel·lió catalana cerca l’avenç republicà. Te pendent fer l’experiència d’un nou lideratge de les esquerres per superar l’atzucac de la dreta.

Un relleu s’està foguejant en la irrupció d’una generació, de 16 a 25 anys, que nodreix les mobilitzacions. La Sentència ha desencadenat un moviment 14-O que assumeix les gestes de l’1 i 3 d’octubre de 2017. No hi ha aturador pacífic ni de legalitat sense llibertats. El clam del carrers va de Llibertat, Amnistia, Autodeterminació i procés republicà. 31 d’octubre de 2019

De la Carta de L’Aurora.

24/10/19

Esclat de rebuig i ràbia 14-O

Una setmana memorable de mobilitzacions impressionants ha encetat una experiència inèdita en la continuïtat de les mobilitzacions en més d’un dia, la seva amplitud arreu del territori, la profunditat en tots els segments socials, en el sentiment de greuge, injustícia i consciència de ruptura, on el jovent i els carrers ja no accepten els botxins, la repressió i el poder del Regne.
 
Som en un esclat de rebuig i ràbia col·lectiva que trastoca la situació, els paràmetres de lluita i consciència, els escenaris i perspectives. La repressió desfermada ha incrementat les detencions, empresonaments de nous i noves preses polítiques i centenars de persones ferides.

La Sentència ha resultat demolidora esmicolant els restes d’il·lusió en una resolució democràtica de l’Estat vers l’anhel de llibertat i autodeterminació. El diàleg per part del govern estatal és un miratge en un desert de negació i sotmetiment.

L’impacte de la Sentència ha fet pols totes les prediccions sobre les seves conseqüències superant-les en escreix. 

La immensitat mobilitzada ha adquirit nou vigor, sense donar-se per vençuda, ni molt menys renunciar als objectius d’autodeterminació, independència i república. El moviment i esperit 14-O hi incorpora l’exigència de Llibertat i Amnistia.

Les Marxes per la Llibertat tenen un lloc d’honor en aquesta experiència inèdita. Les 5 Marxes han paralitzat el país i omplert de contingut la vaga general. L'aturada de país ha frenat la producció fins i tot a la Seat. El bloqueig de l'aeroport el mateix 14-O va donar el to cívic i pacífic del conjunt de les mobilitzacions. 

El Tsunami Democràtic, l’ANC, Òmnium, els CDR o el canal telemàtic Anonymous, han estat els instruments de concreció de les mobilitzacions. Hem viscut com el poder es disgregava entre els carrers i les autopistes i aeroport, a l’altre banda una repressió desfermada de la Policia nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos. 

La significativa participació del jovent i adolescents és una cara ben visible del moviment 14-O, una llum de futur. El gruix juvenil ha estat a l’avantguarda de totes les mobilitzacions pacífiques. Al mateix temps ha defensat sense cap ombra de dubte les persones reprimides, agredides, ferides, detingudes i empresonades.

Els aldarulls i focs de containers nocturns són també un canvi respecte els 9 anys anteriors. De fet és un resultat d’anys de repressió, de la Sentència, de l’empresonament dels líders pacífics, de la frustració per la no execució de la decisió de l’1 d’octubre de 2017, de la brutalitat indiscriminada policial, atiada també per provocadors professionals infiltrats a les accions.

La criminalització del jovent o la condemna servil de la violència mentre no s’assumeixen responsabilitat polítiques de les agressions i odi policials, ni es destitueix al conseller d’interior de la Generalitat, Buch, contribueixen a justificar el govern estatal.

La setmana del moviment 14-O ha augmentat fins a 44 les persones preses polítiques, són les 9 condemnades per la Sentència, les 7 de l’operació maldestre (Judes) contra els CDR, i 44 d’aquests dies que seran inoblidables. Li hem d’afegir innumerables agressions, centenars de ferides, les exiliades i imputades.

La incapacitat del govern per encetar un diàleg, resoldre les aspiracions catalanes i les llibertats democràtiques està a l’alçada de la crisi estructural de l’Estat, en regressió constant de les llibertats democràtiques.

El govern de l’Estat no s’ha atrevit a aplicar la Llei de Seguretat ciutadana, i concretar en els fets l’estat d’excepció o un nou 155 endurit, però l’amenaça està sobre la taula. Tanmateix opta pel bloqueig polític al negar-se a parlar amb el president de la Generalitat, tot exigint-li més contundència en les condemnes a la violència, en definitiva submissió i capitulació. És alliçonador que el president Pedro Sánchez hagi hagut d’escapolir-se amb la cua entre les cames i deixar a mitges la seva visita a Barcelona.

És l’hora de plantejar-se una coordinació general i organismes innovadors unitaris. La CUP ho fomenta amb una convocatòria d’Assemblea de càrrecs electes. Joan Tardà (ERC) llança la proposta de Front ampli per l’Amnistia i l’Autodeterminació. Avançar en l’entesa i unitat republicana és un element vital pel bon fi polític del moviment 14-O.

Felicitacions a tothom compromès en formar part com una gota en aquest mar de llibertat.

La setmana de la mobilització 14-O que continua és tot un èxit, mostra les capacitats de la lluita unitària, concentrada arran de terra en les propostes de Llibertat, Amnistia i Autodeterminació, amb la perspectiva republicana.

El proper dissabte 26 d’octubre tothom a fer massiva la manifestació unitària per la Llibertat. 24 d’octubre de 2019

De la Carta de L’Aurora.

22/10/19

Comunicat de la Convenció 14D sobre la Sentència del Suprem i les seves conseqüències polítiques

L’Equip Impulsor de la Convenció Republicana del Sobiranisme Progressista que se celebrarà a la UPF de Barcelona el proper 14 de desembre, reunit avui 21 d’octubre vol comunicar: 
Marxa per la Llibertat. Girona, St Andreu.

     1.    Rebutgem el contingut de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders socials i polítics sobiranistes per les seves actuacions al setembre i octubre de 2017, més que un acte de justícia ens trobem davant una acció de càstig i venjança.

     2.    Reclamem l’amnistia dels condemnats i de la resta de causes judicials obertes contra tots els presos polítics que van sumant-se els darrers dies. La repressió judicial i policial de l’Estat és l’única resposta que de moment s’ha implementat davant del conflicte polític amb Catalunya. Manifestem la nostra solidaritat amb els centenars de
persones agredides i ferides. La criminalització del jovent català i del moviment sobiranista
representen una resposta violenta i per això exigim el replegament dels cossos policials front la mobilització democràtica, la sortida de la Policia Nacional i la Guardia Civil i la depuració de responsabilitats en els Mossos d’Esquadra i el Departament d’Interior.

    3.    Només l’exercici del dret d’autodeterminació podrà canalitzar democràticament els desitjos de justícia i llibertat que anhela la majoria de la societat catalana i estem convençuts que tard o d’hora això acabarà produint-se a pesar de les resistències existents.

    4.    Ens marquem com a perspectiva la construcció d’una República Catalana Social i Democràtica i cridem a la mobilització pacífica, sostinguda i popular com el camí per a fer-la possible. 

Amnistia, Autodeterminació i República Catalana és la resposta

Equip Impulsor de la Convenció 14D. Barcelona 21 d’octubre de 2019

17/10/19

Camí de llibertats

Eneko.
La fractura entre Catalunya i l’Estat de la monarquia s’està ampliant i aprofundint amb la Sentència del Tribunal Suprem. La condemna per sedició i malversació als i les líders del moviment nacional democràtic, sobiranista, autodeterminacionista i republicà és irreparable. La Sentència és un punt d’inflexió de regressió de les llibertats fonamentals individuals i dels pobles.
 
El jovent i la població treballadora ha renovat el compromís segellat l’1 i 3 d’octubre de 2017, s’ha mobilitzat massiva i unitàriament d’ ‘els carrers seran sempre nostres’ a les carreteres, autopistes, aeroport i places. 

El clam de ‘ni un pas enrere’ acompanya l’exigència d’Amnistia, llibertat presos i preses polítiques, lliure decisió, independència i república.

Marxes per la llibertat, 16, 17 i 18 d'octubre.
El moviment català republicà es desencadena per arreu com un terratrèmol. La ciutadania mobilitzada genera i segueix fórmules d’acció com el Tsunami Democràtic, les crides de l’ANC i Òmnium a Les Marxes per la Llibertat, les vagues estudiantils del 16, 17 i 18, la universitària del 17 i la general del 18.

Diferents generacions es fonen en un imaginari democràtic i republicà que només es podrà derrotar a sang i foc d’una repressió estatal que liquidi drets i llibertats. 

La Monarquia en resulta sentenciada per insostenible democràticament. L’Estat, el règim i el govern són incapaços de resoldre la crisi amb Catalunya, ni d’afrontar la crisi econòmica i les necessitats treballadores.
La perspectiva constituent republicana aflora com alternativa social, treballadora, feminista, municipalista i climàtica a Catalunya, fraterna i de lliure relació amb Espanya i Europa. 

La PAH ho il·lustra davant la Sentència: “La PAH sempre defensarem els drets civils i les nostres llibertats... Aquest Estat és avui una mica més injust i una mica menys lliure. Si votar és sedició, si desobeir és sedició, serem sedicioses... Venen a per totes i no és hora de posar-se de perfil”.

El govern estatal llança benzina al foc: “Una minoria està volent imposar la violència als carrers de les ciutats catalanes... La violència d’aquesta nit (de dimarts) està essent generalitzada a totes les protestes. És evident que no estem davant un moviment ciutadà pacífic, sinó coordinat per grups que utilitzen la violència al carrer per trencar la convivència a Catalunya”.

Els fets són que som en una setmana de lluita al carrer presidida per unes mobilitzacions pacífiques durament reprimides, centenars de persones agredides, contusionades i ferides... per la minoria violenta, agressiva, plena d’odi i armada de les forces repressives espanyoles de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, amb la participació de les autonòmiques dels Mossos.

La violència greu procedeix de les conseqüències del 155, de l’empresonament preventiu de 2 anys, el Judici i la Sentència. La repressió estatal, i l’autonòmica, és una provocació destinada a derrotar i sotmetre el poble, les llibertats catalanes i les de tot l’Estat. 

Tsunami democràtic. Aeroport col·lapsat.
El govern de la Generalitat està a la corda fluixa, paralitzat entre les imposicions de l’Estat, la repressió i el moviment vigorós popular. Un mínim de responsabilitat és escoltar les demandes de dimissió de Buch i destituir el conseller d’Interior. El Parlament resta anul·lat de fet. El catalanisme dretà al capdavant del govern dificulta la unitat ciutadana republicana.

El moviment s’enforteix a cada dia de lluita. Les Marxes per la llibertat fan camí imparables. Des de Tarragona, Tàrrega, Berga, Vic i Girona col·lapsen les carreteres i autopistes. El camí de les Marxes apunta a la lliure decisió, a l'Amnistia, a l'Autodeterminació, a un procés constituent republicà. 

Ens cal unitat republicana del conjunt sobiranista defensor dels drets i llibertats. 

Marxa per la Llibertat.
Cridem a participar a les Marxes per la llibertat, les vagues estudiantil i universitària, la general del 18, les grans concentracions i manifestacions del mateix divendres 18. Animem a aconseguir la massiva manifestació unitària que s’està esbossant pel dissabte 26 d’octubre.

El moviment de la democràcia autodeterminacionista es fa més conscient de la seva força i compromís des de l'acció pacífica, massiva i unitària. Anem tothom junt pel camí que requereix aconseguir el procés constituent republicà. 17 d’octubre de 2019

Carta de L’Aurora.