Contracte social

Les alertes i temors donen pas al desbocament d’una economia dominada per la inflació, la precarietat i la pobresa. L’enfilada del preu de l’energia en va ser pionera. La caiguda de l’euro, depreciat davant el dòlar, és una nova senyal preludi de penúries per la majoria de la població. Tots els signes dels Déus financers es confabulen perquè les conseqüències, els costos econòmics, socials i en vides, del que representa la guerra a Ucraïna, vagin a hipotecar Europa, a costa de la classe treballadora. Un panteó de l’elit milmilionària es frega les mans per treure’n profit de la depredació i especulació. El rearmament militarista dels pressupostos els hi assegura un plus ben sucós.

El procés de Sumar, iniciat per la vicepresidenta del govern estatal, Yolanda Díaz, anuncia el reclam d’un nou Contracte social. Alhora assegura que res trencarà el govern de coalició del PSOE. En els propers sis mesos d’escolta per la pell de brau, convé una mirada seriosa i profunda al mirall, per no caure en el miratge de la sostenibilitat del règim monàrquic i d’un estat corrupte fins a la medul·la de l’os. Apuntalar aquest règim i no preparar alternativa democràtica i social és condemnar-se a ser triturats per la mobilització i alternativa de la dreta-ultradreta.

I el mirall diu, sense pels a la llengua, que el PSOE vira a dreta en les polítiques, i que Unidas Podemos grinyola estridentment a l’hora de frenar unes mesures governamentals obedients a les imposicions de Brussel·les, a les conveniències militaristes de l’OTAN i EUA, i respectuoses amb la compte de resultats i dividends de les grans empreses, així com impotents davant el frau i una fiscalitat a mida del caciquisme prepotent. Les polítiques socials representen el plat de llenties per apaivagar les necessitats treballadores i neutralitzar la seva lluita. El metall de Cadis, ara el del País Basc, són, amb la mobilització pel conveni i per sostenir el poder adquisitiu dels salaris davant l’índex d’inflació, l’estendard a sostenir com guia de qualsevulla tipus de contracte social.

I el dret a l’autodeterminació, efectiu segons cada poble i nació, és vital si es vol sumar i no restar o dividir.

La Taula de diàleg segueix empantanada sense expectatives d’avançar en resoldre el conflicte polític, la repressió judicial continua l'agressió sense aturador a l’independentisme, tampoc afronta la connivència dels grans mitjans de comunicació amb les clavegueres de l'Estat.

Ara ha esclatat una nova crisi amb la imputació per prevaricació administrativa de la Presidenta del Parlament, Laura Borràs, de Junts. Borràs s’ha enrocat en la proclama de la seva innocència, fent bandera de la sobirania parlamentària i a la repressió política, mentre incompleix el propi Reglament del Parlament; un Reglament adoptat per Junts, entre els altres, que s’aplicà rigorosament al membre de la Mesa del Parlament, Pau Guvillà, de la CUP-Guanyem, suspenent-lo de la representació política sobirana. Sabem que la prevaricació administrativa és una pràctica massa habitual a totes les administracions sense excepció, una situació de les males pràctiques sistèmiques que clama per fer net amb una sortida republicana. Això ens remet al problema polític de fons que rau en les llibertats i la sobirania de la ciutadania de Catalunya, en la prepotència i privilegis d’una Judicatura espanyola monàrquica, encegada contra tot el que pugui representar llibertats catalanes. Defensem la sobirania i la seva representació institucional, per tant la presidència de la Generalitat contra la repressió i supeditació que imposa l’Estat. La interferència judicial espanyola en la sobirania expressada en el parlaments i les seves persones diputades és del tot reprovable.

Entre la corrupció (sigui per enriquir-se o per afavorir a altres), la política i la ètica, hem de dir ben clar, que de la primera n’hi ha fins el moll de l'os de l'estat i les elits, la segona va a favor de la minoria privilegiada, la tercera queda pels discursos i per terceres persones o organitzacions. En el cas que ens ocupa, es roent el fet que ERC i CUP-Guanyem escollissin per a la Presidència del Parlament a Laura Borràs, sabent que s’arribaria a l’actual atzucac polític, judicial i ètic. I, com és que la Presidenta pretén incomplir el Reglament que ella presideix precisament quan, personal i políticament, li afecta a ella? Perquè l’esmentat reglament no inclou que tot el que afecti a la sobirania i representació de les persones diputades ho hauria de resoldre un òrgan, tipus tribunal, del propi Parlament? No si valen subterfugis, Laura Borràs ha de complir el seu reglament i dimitir.

Les premisses per un pau justa a Ucraïna, les situem des de la defensa i el suport a la resistència ucraïnesa; com planteja un manifest feminista d’Ucraïna, ‘El dret a resistir’, on demanen la solidaritat feminista internacional, sense edulcorar-se en un embolcall pacifista que obviï la guerra d’invasió de la Federació de Rússia. Una pau que tingui l’horitzó de la unitat política del continent europeu junt amb la dissolució de l’OTAN. Demanem el suport econòmic al c/c: ES71 2100 681 0402 0014 4729. 14 de juliol de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Conjunció social

Com si fora una conjunció astral es produeixen una acumulació de micromobilitzacions que superen el degoteig. Ahir, columnes de delegacions sindicals ocuparen els carrers per Salaris dignes, Conveni just!, davant que 4 de cada 10 persones assalariades a Catalunya (1.200.000) tinguin el conveni en negociació. L’IPC interanual s’enfila al 10,2%, si més no les actualitzacions han de permetre que els treballadors i treballadores mantinguin el poder adquisitiu. L’estratègia de la cimera de l’OTAN, supeditada al lideratge i visió nord-americana, consolida el gir armamentista que perjudica les necessitats socials. La guerra de Rússia contra Ucraïna s’empra d’excusa per part dels estats imperialistes occidentals per la seva depredació i per aplicar polítiques antisocials, quan és un producte de la incapacitat dels senyors del capital per resoldre les crisis que la seva explotació, espoli i militarisme, generen.

Hi ha resistència, lluita i espurnes de futur revolucionari que sorgeixen des de moviments potents com el feminista, altres resilients i persistents com la marea pensionista, esclats com en el metall basc des de la Mercedes Benz, els de la memòria històrica, l’abnegat habitatge, salut i educació, la ILP per la regularització de 500.000 persones immigrades, l’alerta climàtica, fins els de la llengua catalana, amb el rerefons d’un moviment viu i pregon del sobiranisme i independentisme català republicà.

Les classes treballadores i la població empobrida, o una joventut que no percep un futur de treball i de poder gaudir de la natura i la vida, sofreixen en les seves carns la dura realitat social que davalla amb la conjunció de de crisis. La gent sent, sap a la seva manera, la descomposició del règim de la monarquia. L’imaginari popular assimila la natura de la corrupció d’un estat caciquil fins a la medul·la, on drets, serveis públics universals, condicions de treball i vida, llibertats i felicitat, són negats per la rapinya d’un 1 % de la població més rica i el seu estol de lacais i capatassos, a les empreses, exèrcit, església, judicatura, gran funcionariat estatal i les institucions del poder en el seu conjunt.

La regeneració democràtica republicana difícilment podrà sorgir de la cúspide i lideratges polítics que s’adapten en els fets a les imposicions dels poders econòmics i estatals. El futur rau en les necessitats i lluita sorda, profunda, quotidiana, de supervivència de la massa treballadora. La condició és preparar-ho, establir una estratègia que fongui necessitats, lluita, llibertats i subverteixi el poder caciquil amb un gran acord o pacte republicà.

El Dombass està sota la bota militar russa. I el futur d’una Ucraïna lliure, fins i tot d’una Europa sobirana, no està en els designis de l’OTAN/USA. La defensa de la resistència ucraïnesa és vital per una perspectiva  d’una Europa unida, lliure i social des de l’Atlàntic fins els Urals. Contribueixi amb un suport econòmic al c/c: ES71 2100 681 0402 0014 4729. 7 de juliol de 2022

De la Carta de La Aurora.

Ens importen

Les vides negres importen és el lema de la convocatòria de concentració a Barcelona contra les morts a les fronteres. La massacre de Melilla són uns assassinats d’una repressió que liquida els drets i llibertats fonamentals de les persones racialitzades, alhora també de les blanques. Ens importa la Cimera de l’OTAN que incrementa el rearmament, la militarització i l’extensió de l’aliança atlàntica liderada pels EUA. Ens importa l’alenada de reacció patriarcal alimentada per la derogació del dret a l’avortament per part del Tribunal Suprem nord-americà. Ens importa que les polítiques dretanes i racistes del govern siguin el brou on bull l’alternativa de la dreta i ultradreta estatal espanyola. Ens importa que la mobilització s’enforteixi, concentri proposta política social i de drets, mentre contribueixi a barrar el pas a la dreta, per tant és vital actuar per acordar i constituir perspectiva republicana.

En el temps han coincidit la Cimera de l’OTAN, el G-7 dels països més rics, la UE i els BRICS (economies emergents del Brasil, Rússia, l'Índia, Xina i Sud-àfrica). El fons és l’acumulació de crisis que configuren la fi de la globalització neoliberal, de la unipolaritat imperialista que substituí els antics blocs de la post guerra mundial (la guerra freda). La societat i economia capitalista s’enfronten al transit d’una nova etapa que s’està engendrant al compàs d’unes perspectives incertes i confuses, una reacció dretana en drets, llibertats, socials, feministes i climàtics. La disgregació de les esquerres polítiques, amb l’expectativa de la classe treballadora, concentrada en sostenir nivell de vida, treball, drets i serveis públics, agreuja que els poders econòmics hegemonitzin l’actual evolució política, malgrat els innumerables perills d’esclat social i revoltes que alerten els mateixos organismes internacionals.

Les coincidències no són del tot casuals, doncs hi ha una interdependència clara, és el fet de la incapacitat capitalista i dels seus estats per resoldre les desigualtats, discriminacions, dominacions i espolis. No poden conviure feliços i en pau els senyors dels diners i de la guerra, que són una petita minoria (entre un 1 % i 3 %, segons el criteri de propietats i riquesa i poder), amb la immensa majoria de la població treballadora, la mitat de la humanitat que son les dones, les masses dels pobles sotmesos pel neocolonialisme econòmic de les grans potències, les minories discriminades de tot tipus.

La invasió de Rússia per sotmetre Ucraïna fa sagnar Europa, mentre situa a l’horitzó amenaces de guerra pel repartiment dels recursos naturals i industrials. La guerra dins Europa entra a l’escenari de la depredació econòmica general, eclipsant els 54 focus de guerra existents en el món. La propaganda sobre la seguretat i les fronteres, o sobre la mateixa realitat nacional ucraïnesa, no pot amagar la voracitat del gran capital nord-americà, ni el viratge a una escalada armamentista, ni la limitació i retallada en drets a les persones i pobles.

Ni la repressió, morts, lleis d’estrangeria discriminadora racista, ni les retallades en drets i serveis públics, evitaran el caos econòmic imperialista, com es va patir a les precedents guerres mundials. Milions de morts en són testimoni.

La llibertat i la convivència entre les persones, entre els homes i les dones, entre els pobles i ètnies, entre blancs i racialitzades, les cures inclosa de la natura, és una perspectiva diametralment diferent i oposada a la que treballen i actuen les cimeres dels poderosos.

Les minories racialitzades a l’Estat espanyol, i a Catalunya, ho assenyalen prou clar. “No necessitem caritat”, fins i tot “No volem el vostre suport, ni commiseració, ni denuncies, ni bones paraules, i menys llagrimetes”, “lluiteu contra el govern”, feu derogar la llei d’estrangeria, drets i ciutadania per a tothom, respecte i igualtat.

Melilla ha tacat i omplert d’hipocresia el president estatal i el govern de coalició. A cada volta del torniquet reaccionari, opta a renéixer, com una au fènix, el règim bipartidista, enlairant el PP i Vox, mentre retrocedeix Unidas Podemos. La majoria d’investidura queda hostatge del PSOE, obligada tant pel desastre de donar suport al “mal menor”, com per impedir que el PP retorni al govern. Aquest escenari dantesc necessita d’altres paràmetres, explorar altres alternatives. Cal construir un nou escenari entorn a acords i enteses per constituir repúbliques. Hem d’aprofitar aquestes crisis per recuperar l’estratègia d’alternativa socialista, comunal, treballadora i feminista.

Rússia s’acarnissa en el Dombass. Si no pot dominar tot Ucraïna potser s’encamina a fer-li unes bones mossegades. Els EUA i l’OTAN van a estendre el seu predomini econòmic, polític i militar, fins allà on puguin. La manifestació estatal del diumenge 26 a Madrid va contestar amb vigor els pressupostos militaristes i alçà un clar No a l’OTAN. Li va mancar el fora les tropes russes d’Ucraïna i una clara defensa de la resistència a la invasió. Una Europa unida des de l’Atlàntic fins els Urals és la Pau i la Llibertat acceptable. Et demanem un suport a aquesta lluita amb una aportació econòmica al c/c: ES71 2100 681 0402 0014 4729. 30 de juny de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Fogueres

L’equinocci d’estiu s’enceta amb les fogueres populars entorn les que es fomenta alegria ciutadana. Tanmateix els aires del sud (eleccions a Andalusia) assetgen les expectatives socials que viuen en les mobilitzacions com el metall (ara del nord), la feminista, la pensionista, la de l’habitatge i lloguers, sanitat i tantes altres que mostren que la lluita cercarà el programa i l’organització adient, fins aconseguir generar república, llibertats i equitat. La idea de que el PP ha permès frenar a la ultradreta (Vox) és completament perniciosa. El que estem vivint és la fi de la globalització iniciada els anys 1980, la disgregació d’unes esquerres erràtiques incapaces d’enfrontar-se als grans poders econòmics i estats, la fi de la regeneració democràtica somiada pel 15M, la feblesa del govern PSOE-UP, la guerra per dominar Ucraïna, com la gota que fa vessar el got que trastoca totes les il·lusions i estadístiques de recuperació econòmica.

El projecte Sumar, de reconfiguració de les forces d’esquerres, anunciat i promogut per la vice presidenta de Treball, Yolanda Díaz, es presenta per donar veu a la ciutadania per sobre de les forces polítiques. El juliol començarà una gira per fer un procés d’escolta des del que bastir un moviment o candidatura presidencial que englobi l’actual Unidas Podemos i altres personalitats. L’alcaldessa i lideressa de BComú, Ada Colau, li està donant un fort suport, incorporant-t’hi a Jessica Albiach i En Comú Podem, també Xavier Domènech s’ha compromès. La tercera implicada significativa, Mònica Oltra de Compromís, acaba de dimitir per pressions espúries.

El resultat electoral de les eleccions andaluses representen un gran handicap, plom a les ales pel vol de la vice presidenta segona del govern estatal espanyol. Díaz haurà de navegar entre la dependència respecta el govern, per tant del PSOE, la necessitat de generar il·lusió i expectatives positives per la base social que vol escoltar, la capacitat per frenar la deriva dretana governamental i estatal, val a dir, la pressió cap a una operació PP-PSOE amb la brama de barrar el pas a la ultradreta; alhora haurà d’aconseguir quelcom més que cants de sirena per sostenir les relacions amb les forces nacionalistes i independentistes, entre elles les catalanes. Escoltarà Yolanda Díaz el clam profund del moviment sobiranista d’Amnistia, Autodeterminació i República? On queda l’acció per finalitzar amb el règim de la monarquia i esperonar una alternativa unitària republicana liderada des de l’esquerra?

Colòmbia a Llatinoamèrica, i ben important França a Europa, ofereixen un contrapunt de reacció electoral enfront de la tendència al dretanisme general.

Els JJOO d’Hivern als Pirineus ja han caigut del panorama. El govern hauria de prendre bona nota del perjudici major d’aquest grans projectes que beneficien a un pocs i als grans negocis. El proper macro projecte a la vista a frenar és l’ampliació dels immensos creuers de luxe i el turisme que aclaparà, inclement, a Barcelona.

La prohibició a parlar en català, basc i gallec al Congrés, amb la retirada de la paraula als representants de la sobirania nacional d’aquestes autonomies nacions, quan és tant assequible i eficaç una traducció simultània, mostra el privilegi del castellà i la discriminació i dominació vers les altres llengües. ERC, JxCat, CUP, PDECat, Compromís, PNB, EH Bildu i BNG han fet una declaració conjunta denunciant “la llengua imposada”: “Hem volgut expressar-nos en català, euskera i gallec per evidenciar la prohibició que pesa sobre elles”.

El rebuig del PSOE a les llengües diferents a la castellana, és un element greu de la incapacitat estatal d’establir ponts, flexibilitat, per una aproximació, si més no en els aspectes de relació política i culturals. No hi ha marge per a la taula de diàleg que el president Aragonès tracta de revitalitzar. El govern, seguint l’Estat, no vol diàleg, només imposició i dominació.

El diumenge 26 manifestació contra els pressupostos militaristes, No a l’OTAN. Tots i totes som ucraïneses, fora les tropes russes d’Ucraïna: Referèndums lliures de tropes, perquè cada poble i nació decideixi les seves relacions o separació amb els altres. Denunciem la depredació econòmica i la confrontació militaritzada imperialista. Per la Pau i la Llibertat es necessita un horitzó d’una Europa unida des de l’Atlàntic fins els Urals. Dona suport a aquesta lluita amb una aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 23 de juny de 2022

De la Carta de L’Aurora.

 

Cura de la salut

El govern de la Generalitat te previst invertir 1.456,45 € per habitant a Sanitat aquest 2022. Unes dades que la situen a la cua (4rt lloc del final) d’una llista encapçalada pel País Basc amb 1.991,21 €, on Madrid tanca amb 1.300,55 €. El mateix govern s’entesta en l’aventura dels Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu, desoint el clam del territori i de la Plataforma Stop JJOO. La voracitat del gran capital explica aquest oprobi; el govern d’ERC i Junts, procura sostenir l’allau d’euros a les grans companyies, així com a l’entramat profund de la Salut pública-privada. 

La reivindicació del 25 % del pressupost de Salut per a l’Atenció primària, és

una reclamació constant per part de les professionals. Prové d’una mesura europea a la que no es te cap respecta ni es nota cap preocupació per complir-la. I de fet, a nivell internacional, ja es parla de la necessitat d'arribar a l'objectiu del 30% del pressupost per l'any 2030. Els centres queden asfixiats sense recursos mínims. La cura de la salut en tant que servei essencial vital queda fora de les prioritats pressupostàries. La mobilització en els centres i els hospitals és viva, ans queda aïllada i ignorada. El projecte de ruptura política republicana s’ha de notar en les necessitats més bàsiques, ha de seduir de la seva bondat a la majoria de la població.

Una bona notícia representa l’acord pel NO a la MAT per part d’ERC, Junts, CUP-G i Comuns. Es tracta de paralitzar l’execució del projecte quan hi ha alternatives menys agressives pel territori i més sostenibles. Un altre aspecte positiu ve de la ma de la ILP per la regularització de les persones migrades (d’abans el 2021), es necessiten 500.000 signatures per presentar-la al Congrés; el més convenient seria la derogació de la Llei d’estrangeria, que hi hagués legislació per les persones nou vingudes, on es fomentés la convivència, però mentre, convé, de totes maneres, l’enèsima regularització, perquè les persones residents puguin ser ciutadanes amb tots els drets.

D’Euskadi sabem d’un nou pas de l’independentisme d’Herri Batasuna, per trascendir el seu espectre polític, des d’un acord amb segments del sobiranisme de lliure adhesió, referenciats en lideratges de l’extinta Ezker Batua (IU), i pel qui fou conseller d’Habitatge del govern basc. Som Majoria (Ezkerra Elkartuz) es presenta de la ma d’Arnaldo Otegi i Javier Madrazo, avui 16 de juny. Pot ser una bona experiència a tenir en compte per la necessària unitat estratègica republicana catalana.

Les temptatives de l’independentisme català vers el sobiranisme republicà rupturista, autodeterminista i per l’amnistia, han estat limitades i poc reeixides. La pulsió de fons que s’imposa es la de fagocitar l’aliança, en comptes de convertir-la en un fenomen d’acord, d’entesa, que permeti una estratègia ferma i amplia, val a dir realment majoritària. Val la pena examinar resultats, com el del Grup Parlamentari Republicà (ERC-Sobiranistes), per superar les seves limitacions i obrir expectatives més ambicioses i profitoses. La CUP-G podria oferir unes perspectives amb l’ampli segment sobiranista que permetés superar els condicionants i servituds a la dreta del catalanisme. L’Aurora hi seria ben predisposada.

NO a l’OTAN el 24 i 25 a contra cimera de Madrid, manifestació el 26 contra els pressupostos militaristes. Defensem la resistència ucraïnesa, per la retirada de les tropes russes. Ens cal superar l’esquema que imposen els blocs imperialistes, per situar com a perspectiva de pau i llibertat una Europa unida des de l’Atlàntic fins els Urals. Per sostenir aquesta lluita, demanem un suport i aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 16 de juny de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Municipalisme arran de terra

Ada Colau i BComú, com en Chiqui de Càdis, o JM Osuna d’Ara decidim de Cerdanyola, inicia la mobilització per un tercer mandat d’alcaldessa. Les candidatures Guanyem formen part d’aquesta marea que convé del tot que porti les naus a bon port. El proper any, a les eleccions locals, és un repte important i vital per les necessitats pregones veïnals que el bastió del municipalisme del canvi sigui la trinxera propera social i de les llibertats republicanes, aquí bevent de la marea profunda per l’amnistia, l’autodeterminació i la república catalana. Ada Colau i BComú, com en Chiqui de Càdis, o JM Osuna d’Ara decidim de Cerdanyola, inicia la mobilització per un tercer mandat d’alcaldessa. Les candidatures Guanyem formen part d’aquesta marea que convé del tot que porti les naus a bon port. El proper any, a les eleccions locals, és un repte important i vital per les necessitats pregones veïnals que el bastió del municipalisme del canvi sigui la trinxera propera social i de les llibertats republicanes, aquí bevent de la marea profunda per l’amnistia, l’autodeterminació i la república catalana.

A Barcelona s’ha anat esbossant un projecte innovador de ciutat, pensat pels seus habitants. Un model urbanístic, social i de drets que tingui cura de la convivència del veïnatge, enfront de l’especulació, la contaminació i massificació; som davant un cos social massa colpit per la crisi econòmica financera del 2008, a la que s’hi ha afegit amb escreix la crisi de salut de la pandèmia Covid-19, tot agreujat per unes perspectives perverses a causa de la guerra a Europa, on Rússia a envaït Ucraïna, en un context de guerra econòmica espoliadora i depredadora de xoc interimperialista. Les grans corporacions multinacionals, les grans fortunes milmilionàries de l’Europa occidental i nord-americanes són com l’Atila pels nostres temps. Per on passen ja no creix l’herba sota els seus artefactes especuladors i militaristes.

L’aliança entre les candidatures d’esquerres es la pedra de toc per un avenç municipalista general. Aquesta aliança ha de representar l’entesa amb els principals moviments socials, feministes, sindicalistes i climàtics,

Si posem el focus a Barcelona, útil per l’àrea metropolitana i més industrial, diferent del territori més ampli i divers, agropecuari, muntanyenc i de l’espoli especulatiu turístic a la costa, hi ha diverses contradiccions a resoldre. Un és el xoc amb el model PSC de la neo-botiga millor del món, l’esplendor del gran luxe i del Tifanis del Passeig de Gràcia, la connivència amb l’especulació urbanística i turística, l’apropiació de sol públic per ús privat, el creixement insostenible del port i aeroport, els jocs d’hivern al Pirineu, Casinos a prop. Com pot conviure el projecte comunal de BComú amb l’especulatiu turístic del PSC?

Una altra contradicció que llastra un segment important de població que podria apropar-se a BComú, és la tebiesa en el compromís i aliances per les llibertats catalanes en tant que nació. Els drets humans impregnen alhora els dels pobles i les ciutats, per tant, des de la coherència amb aquest compromís, Barcelona ha d’esdevenir un bastió i focus de mobilització essencial per l’amnistia, el dret autodeterminació, i la república catalana.

Un impuls vital, compromès, concret i quotidià per la llengua catalana és un altre element en que el municipalisme comuner s’hauria de destacar i fer estimar. Hem d’afegir-hi que la concepció metropolitana necessita enllaçar amb la diversitat del territori agropecuari i els sentiments de país, colpits per un centralisme negador de la pròpia sobirania municipalista.

L’embranzida d’aire fresc i renovació del compromís ciutadà comuner hauria de clarificar i cercar coherència respecte el fre que representa el suport, de fet participació, en el govern de coalició de l’estat. El municipalisme ha de percebre a la seva hisenda i autonomia aquest compromís en el govern, cosa que està ben absent de l’agenda política estatal.

Som davant un govern limitat i adaptat a les grans corporacions, als dictats de la UE, supeditat a sostenir el règim de la monarquia de la constitució de 1978, tanmateix fins i tot això resultaria més digerible si es compartís en una acció pràctica efectiva de fomentar la gestació cap a una alternativa republicana i municipalista. A banda de declaracions de bones intencions i de crítiques indiscutibles, què es fa en concret per fomentar alternatives polítiques republicanes?

Donem suport i mobilitzarem per un nou mandat de l’Ada Colau i BComú. Les nostres propostes les aportem com a crítiques constructives, precisament per aconseguir que el municipalisme del canvi es reforci a Barcelona i arreu.

Malgrat el destret de l’inici de campanya d’ERC per part de l’alcaldable Ernest Maragall, quan fa uns dies va associar a les males arts de les cloaques del CNI amb els vots que varen fer alcaldessa a Ada Colau, el més lògic i d’encert seria complementar el projecte de ciutat de BComú amb el de país republicà català d’ERC. Val a dir una entesa tàcita entre la Barcelona capital i la Generalitat autonòmica per fer front als desequilibris territorials, socials i d’igualtat a Catalunya, entre la ciutat industrial turística i el territori agropecuari, així com els greuges continuats que l’estat infligeix als municipis, a la repressió viva, i a la prohibició de lleis més proclius al factor social com les d’habitatge i lloguers.

Ucraïna és víctima del xoc econòmic i militarista interimperialista. Un poble, una terra que sangra per l’avarícia dels grans capitals, en primera instància de l’agressió imperialista de Rússia, seguit de la pressió d’EEUU/OTAN i la UE. Ucraïna és avui en dia un símbol al si d’Europa del fracàs de la globalització neoliberal, de la incapacitat de les grans multinacionals i Bancs per aconseguir un món creatiu, en pau i feliç. Una Europa lliure, sobirana i en pau ho ha de ser des de l’Atlàntic fins els Urals. Per sostenir aquesta lluita, no supeditada a un bloc o l’altra, demanem un suport i aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 2 de juny de 2022

De la Carta de L’Aurora.