26/5/17

La vena convergent es beu l’enteniment per atacar l’alcaldessa Ada Colau


La vena convergent enterboleix el PDECat i li fa beure’s l’enteniment. El 50.000 diaris “EL RUN RUN!”, amb un “SUSPESA” amb l’Ada Colau a tota pàgina no és ni tant sols original. Ho han hagut de manllevar d’ Alfred Bosch d’ERC.
A banda de la virulència rastrera d’aquesta campanya, te moltes probabilitats de caure com un llast mortal a sobre dels seus promotors. Si més no la portada destaca per la seva nul·la imaginació i creativitat. A excepció, sempre n’hi ha d’haver alguna, en el nom, és el millor de tot. Magnífic Run Run! Que en aquest cas prové l’original de la pròpia escarnida, l’Ada.
És palès que el PDECat a Barcelona no ha aconseguit comunicar cap proposta per l’avenç i bon govern de la Ciutat.
A ningú se li pot d’escapar que junt a l’equador del mandat de “la Colau” de BComú del canvi municipalista, ha estat aquest govern qui ha posat a la picota la corrupció del cas Palau.
L’Ajuntament de Barcelona amb la denúncia i demanda de responsabilitat pecuniària a CDC, a obert en carns el PDECat. Gordó i Mas queden assenyalats de manera indeleble per fets que són molt més que indicis. La complicitat i l’encobriment vers corruptes i corrupció clamen a crits al cel.
Cert que no surt res del cas Palau a la portada esmentada. Un oblit lògic doncs seria difícil aconseguir sintonia ciutadana favorable a l’espoli corrupte del Palau a favor de CDC.
Veiem les perles del Run Run convergent: Puja el preu del lloguer; 7 desdonaments diaris; “Colau és una broma per als rics, un malson per a les classes mitjanes, un càstig per als més desfavorits” (frase paradigmàtica de Joaquim Forn); Superilla: superdesastre; 24 mesos 24 nyaps.
S’han descuidat de suspendre-la per l’increment del turisme, les cues a l’aeroport, la contaminació ambiental (acústica, lumínica, mobilitat, pol·lució), la llei Montoro que ofega els serveis dels Ajuntaments, la proliferació de terrasses que converteixen en us privat el sol públic, el plantar cara a les elèctriques, aigües i constructores que xuclen com sangoneres el veïnatge desfavorit, el 3% de les Constructores  i Empreses de serveis, fins i tot eviten el Metro i TMB. I per nyap nyap el de les obres de les Glòries.
La deriva del PDECat és un desgavell de desferra convergent. Veurem els resultats d’una campanya feta amb els peus, des de la fel.
En Forn va ben apanyat amb aquesta bandera de memorial de greuges. Cap indici d’idea per l’avenç dels rics, de les classes mitjanes, ni dels desafavorits. El desgast de l’actual oposició és notable.
En aquests dos anys, benvingudes siguin les crítiques i la pressió veïnal per situar en primer pla les qüestions cabdals a resoldre a la Ciutat. El cos social de BComú és prou conscient de la lentitud en enfocar i resoldre un llegat ciutadà molt enrevessat.
Ha estat el govern de l’alcaldessa Ada Colau qui, per fi, s’ha atrevit i decidit a destriar i endreçar la troca. Les primeres filades de l’agulla han mostrat un pou de fosca realitat. Una tranyina de normatives que obstaculitzen el bon fer i l’ètica del canvi comú.
Mes a mes l’Ajuntament està fent passes de gegant malgrat disposar d’unes botes que són les antípodes de les de set llegües del conte.
Dia a dia BComú ha d’assenyalar l’estratègia establerta i l’acció quotidiana per una ciutat endreçada i reorganitzada pel veïnatge. Crítica i mobilització són necessàries, imprescindibles i fructíferes des de l’entesa de les necessitats veïnals i treballadores.
L’alcaldessa del canvi és la de l’avenç veïnal de la Ciutat.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

25/5/17

Catalunya en comú


L’elecció del nom del nou subjecte polític ha volgut deixar clar que es prioritzava el contingut d’una política que neix per un projecte català des del municipalisme del canvi en comú. 
La nova formació política Catalunya en Comú, CatComú, es disposa a concretar el seu Ideari referents a les qüestions cabdals econòmiques, socials i polítiques catalanes, mentre també part
Els dos ritmes català i espanyol, s’interrelacionen amb moltes contradiccions i el xoc de sobiranies. Tot i ser ritmes ben diferents, es desenvolupen en un fons de gir cap a l’esquerra.
La mobilització del 20-Mg per la Moció de censura d’ Unidos Podemos, mostra un estat d’ànim de la consciència ciutadana molt negatiu vers el govern del PP de Rajoy. Que el govern estatal compri el vot als pressupostos per part del PNB, no significa que trepitgi en ferm. Mes aviat mostra que no disposa de perspectiva política i només sap seguir les punitives mesures retalladores de Brussel·les.
La victòria de Pedro Sánchez a les primàries del PSOE, ha derrotat a la presidenta andalusa Susana Díaz, però sobretot ha esmicolat l’estructura de direcció estatal i autonòmica, inclòs el gran poder fàctic del felipisme. La mobilització socialista de base ha estat inaudita. És un preludi de que avui el govern del PP és més inestable que amb la gestora PSOE. Aires de canvis.
La pressió pel Referèndum creix per arreu. El Pacte Nacional pel Referèndum va presentar la seva feina el divendres 19. La contundència dels líders de CCOO i UGT a favor del Referèndum ja varen ser prou significatives. La participació aplegà a tot el mon sobiranista sense excepcions. L’alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello, va anar junt Xavier Domènech, líder de Catalunya en Comú. El poeta Luis García Montero va oferir unes perles en prosa, com una part del poble espanyol que defensa la democràcia i la decisió lliure i sobirana de Catalunya amb el referèndum.
El coordinador del PNR, Joan Ignasi Elena, va presentar l’entesa entre entitats, partits i sindicats, la mobilització de les signatures, amb la perspectiva clara de que la centralitat política de Catalunya l’establia, indiscutible i tossuda, el 80 % que volia el referèndum.
La ciutadania catalana vol decidir el seu destí.
La proposta de negociar el Referèndum la va fer el govern de la Generalitat a Madrid el dilluns 22. Significativa la presencia i suport de l’Ajuntament de Madrid i de Barcelona, important la participació de Pablo Iglesias de Podemos i Unidos Podemos, junt Xavier Domènech. També cal assenyalar l’absència de Pedro Sánchez, qüestió que desmereix respecte el canvi polític i democràtic que vol liderar.
Catalunya en comú esdevé un element clau per l’avenç de les polítiques i aliances que condueixin a la ruptura democràtica de sobirania constituent republicana. 25 de maig de 2017.
De la Carta de L’Aurora.

19/5/17

La Comissió Venècia i la participació que pot legitimar el Referèndum


Bons auguris tramet la moció del Parlament que cerca l’aval de la Comissió Europea per la Democràcia a través del Dret (Comissió de Venècia) a fer el referèndum a Catalunya.
La moció1 ha estat aprovada per 73 vots a favor (JxSí i CSQP), 10 abstencions (CUP, que ha votat a favor dels punts tercer i sisè), i 51 vots en contra (PSC, PP i C's).
Un acord sobre el Referèndum entre CSQEP i JxSí (PDECat, ERC), amb l’abstenció de la CUP és quelcom notable en sí mateix.
És ben positiu cercar suports i avals europeus i internacionals. La Comissió Venècia pot ser un ajut, sempre que faciliti que es pugui fer el referèndum, com desitja el 80% de la població a Catalunya.
Ara bé, el suport i l’aval han de ser per fer de la millor manera possible aquest referèndum, no per ajornar-lo, obstaculitzar-lo i no fer-lo.
Ni l’Estat del Regne d’Espanya ni la Comissió Europea estan legitimitzats per convertir les garanties lògiques d’una votació referendetària en unes condicions que determinin, limitin i sotmetin la sobirania de la ciutadania del poble de Catalunya.
Qui necessita i ha de decidir és el poble de Catalunya. No hi ha legitimitat democràtica quan es prohibeix exercir el dret a l’autodeterminació. Les imputacions i inhabilitacions que provoca l’Estat espanyol, via tribunal Constitucional, no tenen ni legitimitat democràtica catalana ni espanyola.
La judicialització punitiva no resoldrà el conflicte, només el portarà a un nou estadi, el de la via dels fets consumats i la rebel·lia catalana, o a la involució general amb una derrota del moviment i sentiment sobiranista. L’esquerra del canvi municipalista només pot avançar dins un progrés del moviment del poble català. Si hagués frustració i derrota en sortirà més mal parat qui no hagi fet tot el possible per la sobirania i les llibertats catalanes.
Les garanties legals, normatives i pel vot, han d’anar destinades a l’objectivitat i facilitat perquè tothom pugui votar, en igualtat de condicions de les diferents opcions que hi hagin. Això significa també col·legis i urnes i paperetes, l’explicació i la propaganda, en fi, disposar d’una pregunta clara i inclusiva, millor binaria, que afavoreixi que tothom se senti cridat a votar el sí o el no.
La participació en el Referèndum serà la font més sòlida de legitimitat. La participació és la que pot soldar un compromís i consciència suficient per disposar de la força que permeti i imposi que la decisió sigui efectiva i es concreti.
Una vegada s’ha plantejat que la data del referèndum sigui entorn l’1 d’octubre, l’acumulació de forces necessària, els suports i avals, han de focalitzar-se en fer que sigui real, val a dir suficient.
Les campanades del PDECat d’aquesta setmana no són errors aïllats ni pífies.
El Suport del PDECat a bloquejar la denuncia del Consorci del Palau contra CDC i a reobrir la investigació, per les noves proves aconseguides, és una clara connivència en no voler aclarir, és a dir, en bloquejar, la investigació i el judici de corrupció. El PDECat no fa net, si més no suficient.
El pacte del PDECat amb el PP per facilitar via abstenció el decret que va contra l’Estiba, mostra la naturalesa neolliberal privatitzadora que perjudica a la població treballadora.
La política econòmica i social troncal del PDECat genera un rebuig profund que afecta negativament a la necessitat vital d’un front ampli catalanista. El lideratge presidencial del PDECat, que mana en el què és decisiu en el govern mixta de JxSí, entre el PDECat i ERC, aparta a un gran segment popular.
Un País En Comú planteja ben clar que “Serem a qualsevol mobilització pel dret a decidir” (Elisenda Alamany). En canvi UPeC veu amb molt mal d’ulls que el govern se supediti a les imposicions de l’extinta CDC via PDECat.
Avui divendres 19 el Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) presenta el seu treball, avalat per la participació ben compromesa de tots els partits sobiranistes, les entitats del PNR, amb l’ANC i Òmnium, el president de la Generalitat i l’alcalde accidental de Barcelona, el sindicalisme amb CCOO i UGT.
Dilluns 22 el president Puigdemont, junt el vice president Junqueras, explicarà la proposta de Referèndum a la capital del Regne. És rellevant que assistirà a l’acte una representació de l’Ajuntament de Madrid i també d’Unidos Podemos
Son esglaons que es van fent per esgotar tot el ventall de possibilitats.
La moció del Parlament finalitza amb un setè punt molt il·lustratiu: “acorda donarà suport a les mobilitzacions que amb caràcter unitari pugui convocar en defensa de la convocatòria i celebració del referèndum el Pacte Nacional pel Referèndum”.
Avanti a tota vela. Que res ens aturi.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
1     http://www.parlament.cat/document/trancripcio/216216.pdf
2           http://www.naciodigital.cat/noticia/131348/elisenda/alamany/serem/qualsevol/mobilitzacio/favor/dret/decidir

17/5/17

George Orwell a la Barcelona dels Fets de Maig


Una passejada1 seguint els passos de George Orwell a Barcelona permet apropar-se a escenaris clau de la Guerra Civil espanyola a la gran ciutat i capital de Catalunya.
Enguany se celebren els 80 anys del anomenats “Els fets de maig” on la insurrecció treballadora amb les milícies de la CNT-FAI, les JLC, la JCI i el POUM es van enfrontar a la Generalitat de Catalunya i el govern de la República. Les barricades s’estengueren des de la Telefònica de la Plaça de Catalunya a les Rambles i al centre barceloní.
El fons de la revolta obrera rau en la confrontació revolucionària social amb l’ordre republicà burgès, alhora en lluita aferrissada ambdós contra l’exercit feixista comandat per Franco.
Encara avui en dia la revolta del 3 al 7 de maig de 1937 és polèmica i controvertida. La historiografia no es posa d’acord amb un relat dels fets suficientment objectiu, com per poder destriar les valoracions, inclòs sobre el seu contingut revolucionari, versió miliciana cenetista i poumista (comunisme heterodox), o contrarevolucionari, explicació governamental republicana i psuquista estaliniana (comunisme ortodox).
És arrel dels fets de maig que es deté a Andreu Nin, dirigent del POUM, se’l fa desaparèixer, tortura i assassina, per agents de l’NKVD de la policia estaliniana.
La Memòria Històrica segueix essent molt feble i esvaïda. Talment sembla tabú, com si entitats, organitzacions polítiques i responsables evitessin clarificar aquest episodi revolucionari i heroic de les nostres generacions avantpassades lluitadores.
En els llibres, escoles, discursos i proclames, és massa habitual que s’eviti la referència a l’obra revolucionària de Joaquin Maurin, Andreu Nin i el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).
El pacte d’ignorància, tergiversació i silenci, d’aspectes claus de les vivències i acció revolucionària no ha estat absolut al estavellar-se davant el relat novel·lat de l’experiència viscuda per Geroge Orwell (Eric Arthur Blair), Homenatge a Catalunya.
El nom de Gòtic-Andreu Nin a la Biblioteca de les Rambles, l’edifici de l’antic Hotel Falcon col·lectivitzat per les Milícies del POUM, en part trenca el relat oficial encara imperant. Com ho feu l’homenatge a Andreu Nin al Parlament de Catalunya.
La mirada a la història dels fets revolucionaris ens ajuda a fonamentar  les necessitats i perspectives actuals. Ens és útil la defensa del POUM de la república catalana i la unió de repúbliques ibèriques.
El llegat revolucionari del POUM i d’Andreu Nin inclou una transformació social radical republicana, amb una base teòrica i política del marxisme català i internacional.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

11/5/17

El Clan Pujol, ni un pam de net


Marta Ferrusola a la comissió d'investigació.
El llegat dels Pujol és de corrupció i cinisme. Va d’estafar el poble català i  mentir al Parlament, per mantenir i ocultar l’origen de la fortuna. Cinisme i impunitat.  
El Clan Pujol no en té ni un pam de net i molt de cinisme. No hi ha innocència ni bones intencions. Ni el pare, ni la mare, ni el fill i l’esperit andorrà. La Catalunya treballadora i popular no es mereix aquesta ignomínia. Fins i tot costa pair la pietosa i grotesca picaresca missaire de la mare superiora de la congregació: Marta Ferrusola. 
Per Ferrusola, investigar i denunciar els corruptes catalans perjudica a Catalunya. Li feia pena que el Parlament dediqués una comissió a esbrinar l’estafa de la corrupció. En canvi embutxacar-se diners a mans plenes per influències del poder, defraudar milions de pessetes i d’euros, és cosa de les famílies de les que parlava Millet, que han dominat Catalunya, i amb les que el poble no té dret a ficar-s’hi. 
Jordi Pujol a la comissió d'investigació.
El clan Pujol és una llosa per Catalunya, per Convergència i el PDECat. És inevitable fer deduccions de la relació entre les diferents trames del sector de negocis convergent. El lideratge de la dreta autonomista catalana s’ha conformat amb la hipocresia del sacrifici per Catalunya mentre es feia del govern un lucratiu negoci del 3 i el 4%. Corrupció, frau, mentides i cinisme. El delfí d’aquest entramat ha estat Artur Mas. 
La fortuna andorrana i suïssa del patriarca Jordi Pujol, alimentada per Jordi Pujol fill, ara a la presó, i germans, va donar el cop final a la davallada de CDC/CiU, que s’ha hagut d’intentar reinventar amb el PDECat. 
Però la transmutació no està sent suficient. La convergència aflora per arreu del PDECat, aixoplugada en la presidència de Mas. 
És moment polític i anímic per arranjar el llast convergent i l’hegemonia de la dreta catalanista. És l’hora de que el catalanisme popular faci pinya per una hegemonia d’esquerres. 
L’imaginari català ha de mutar i deslliurar-se dels mites autonomistes sobre la dependència eterna amb els governants catalanistes de dretes i amb l’Estat. 
Jordi Pujol fill.
En la naturalesa corrupta, el clan Pujol és ben assimilable amb les trames del PP estatal, o amb les que podreixen el PSC/PSOE des dels ajuntaments.
El Regne de l’Estat de les Autonomies és un cau de corrupció.  
Cal una ruptura de regeneració democràtica complerta que generi un nou país, sobirà, lliure i net de corrupció.
La ruptura amb aquest càncer polític es situa en fer un referèndum que decideixi sobre la sobirania constituent, la independència i la república a Catalunya. 10 de maig de 2017
De la Carta de L’Aurora.