Les abelles fan dolçor amb la
mel, són vitals per la pol·linització de les flors, fa anys que estan en perill
pel caos del sistema econòmic; la natura, la societat humana i les persones en
són les grans perjudicades. Ahir era el dia internacional de les abelles,
tanmateix la pandèmia del coronavirus és qui ha accelerat el desastre econòmic.
El poder i organització capitalista-patriarcal mostra la seva incapacitat de
futur saludable, lliure de privilegis i opressions, natural i civilitzat.
El deute públic espanyol
està adquirint dimensions colossals que necessitaran desenes d’anys per
absorbir-lo, a no ser que esdevingui un canvi social revolucionari que
emmanilli i faci pols el poder del capital, de les classes dominants i dels
seus Estats. El primer trimestre 2020 el deute arriba al 99,01 % del PIB, amb
1.124.253 M € i un deute per càpita de 25.241 €, les xifres absolutes més
elevades des de fa un segle. La gran crisi econòmica va situar el deute públic
(2009) al 53,30 % amb 568,7 M €. El pic percentual és el 2014: 100,7 % del PIB,
1.039.388 M € i 22.377 € de deute per càpita.
Els enormes beneficis i
concentració de poder del capital financer internacional en la globalització
dels anys 80 del segle passat s’han fet al compàs d’una austeritat retalladora
i reprivatitzadora ferotge que ha generar precarietat, pobresa, disminució de
la qualitat de vida, del treball, dels drets i les llibertats. A l’occident de
les metròpolis del capital, els recursos i serveis públics s’han posat en un
pla subaltern mentre es prioritzava el gran negoci privat.
Aquesta situació és la
que ha fet fallida davant el coronavirus Covid-19. La catàstrofe econòmica
afectarà als capitals, al treball i a la població. Però ho farà ben desigual.
Una part del capital xuclarà la resta, es concentrarà més poderós mentre
subsisteixi. El treball i les condicions de vida hauran d’assumir i pagar els costos
a no ser que s’obrís un procés de convulsions que posi en qüestió i tendeixi a
la ruptura amb el propi capital i el seu poder econòmic i polític.
Les alarmes en el
treball, l’explotació, dominació i violència contra les dones enmig de la
pandèmia (ONU Dones, OIT) són una expressió de que el futur del capital es ben
negre per a la ciutadania i la natura.
La indústria
farmacèutica és un dels sectors depredadors que en surten beneficiats. Gairebé
mil milions de benefici net (957 M €) per les 9 grans farmacèutiques catalanes
i espanyoles l’any 2019. Una d’elles, Grifols, forma part de l’Ibex 35. Van
pagar 16 milions € als seus consells d’administració.
Fins quant obrir les
patents vitals, intervenir i nacionalitzar les recerques fonamentals, la
investigació científica mèdica, formar un sector farmacèutic públic? Junt una
renda bàsica universal i una banca pública permetrien enfocar els reptes de
salut.
Les mesures estatalistes,
públiques, no són el socialisme ni el comunisme, però és un camí de polítiques
necessàries enfront del desgavell de la globalització imperialista.
En canvi el govern de
l’Estat, el president Pedro Sánchez del PSOE, mira cap a la seva dreta quan
estableix el segon pacte amb C’s per la cinquena pròrroga del coronavirus. El
PSOE resulta un servent abnegat per sostenir el règim constitucional de 1978 i
l’Estat amb la Monarquia.
El president Torra del
PDECat-JxCat i el govern de la Generalitat no poden desviar, amb el clam legítim
de la independència, la descentralització i la república, la ineptitud i
responsabilitats en la seva actuació davant la crisi sanitària.
La mobilització
presentada des del barri de Salamanca, es la de la prioritat privada, d’un Estat
en regressió conservadora, autoritària i reaccionària. El PP, Vox i C’s fomenten
una alternativa amb la bandera de la patronal i dels sacrificis de la
ciutadania.
L’alternativa social i
republicana necessita ampliar-se, enfortir-se i madurar objectius, mobilització
i aliances. Són condicions bàsiques per aconseguir un canvi de règim favorable
als interessos de la població treballadora i democràtica.
És l’hora que, davant de la progressiva
destrucció de drets laborals i l’extensió global de la precarització, la
pandèmia pugui aprofitar-se com una ocasió universal per reivindicar un ordre
de valors d’una societat saludable i uns fets adients a la condició vital
humana, junt la importància de lluitar per les llibertats, la democràcia i la
justícia social. 21 de maig de 2020
De
la Carta de L’Aurora.
