11 S República, autodeterminació i independència

La Diada de l’11 de setembre d’aquest 2022 està immersa entre els fets d’octubre, de l’1 i 3 de fa cinc anys (2017) i l’autonomisme defensiu, regressiu i repressiu actual, d’un Parlament tutelat per la Judicatura estatal; milers de persones repressaliades judicial i policialment, sense Amnistia, i una taula de diàleg empantanada de futur més que incert. La metabolització de l’èxit de la votació del referèndum de l’1 d’octubre està resultant indigesta per la davallada provocada per l’Estat al bloquejar la lliure decisió sobirana catalana. Forjar una nova estratègia necessita incloure totes les parts implicades. El diumenge correspon participar i omplir tots els actes de la Diada, com a millor escenari per sostenir la causa de les llibertats; convé una bona manifestació a les 17,14 h per donar noves energies i llums. L’ANC l’ha convocat amb el lema de ‘Tornem-hi per vèncer: Independència’.

Els retrets, atacs i divisió independentista dificulta i ajorna una confluència combativa amb una estratègia unitària amplia, cívica, social i política. En aquest sentit el Manifest de l’ANC no ajuda a incloure tots els segments i sentiments socials i polítics, ans fomenta una major divisió independentista, mentre promou il·lusions de noves candidatures electorals cíviques que, en els fetes actuals o proposats, tampoc superen o trenquen el marc constitucional, ni es fa una crida seriosa a preparar una rebel·lió o insurrecció que deixi enrere l’autonomisme i l’Estat espanyol.

Per un nou embat democràtic per la independència es necessita una nova estratègia que superi la nostàlgia i els titular màgics. Hem d’aprendre de les lliçons de l’1 d’octubre de 2017, entre elles que cal consumar la decisió autodeterminista, qüestió que significa entre altres que s’ha de tenir la força popular i política per contrarestar la repressió i la negació de l’Estat a qualsevol mesura de llibertat sobirana catalana.

“Només el poble català farà efectiva la República” s’afirma en el manifest de l’ANC. Un concepte ben bonic i cabdal. Doncs fem-ho. Per començar convé un bany de realitat sobre que el poble català és un conjunt heterogeni, social, polític i nacional. Per tant, amb la mitat més dos o menys, cal una estratègia i una acció política, una mobilització, que impliqui, cridi i motivi a un conjunt del 70 o 80 % a constituir l’estat català republicà independent de l’estat espanyol.

Un lideratge independentista determinat per la dreta, o un centre dreta o un centre esquerra, que no tingui en compte i menystingui les necessitats socials més candents, les sindicalistes, municipalistes, feministes i climàtiques, no aconseguirà la rebel·lió d’una majoria social compacta suficient per la ruptura republicana independent. Si més no, no ho ha aconseguit pas fins ara, ni Puigdemont, ni Torra, ni Aragonès.

Si es volen crear les condicions polítiques del nou embat per la República, L’Aurora hi és ben disposada, ans la proposta de ‘Conferència d’Entitats Independentistes per posar els bases del moviment civil d’alliberament nacional i per impulsar una estratègia consensuada’, convindria fora més agosarada i inclusiva vers el sobiranisme republicà i autodeterminista, al temps que no quedés subordinada a les properes eleccions que són autonòmiques i en el marc constitucional espanyol monàrquic. Una mobilització amplia i profunda per l’Amnistia hauria de ser un altre pilar o eix de la nova estratègia, doncs permet interlocutor amb segments més amplis de Catalunya; incorporant el front vital de la llengua que aporta nova ciutadania a la causa.

L’independentisme i el sobiranisme republicà necessita també assumir que cal influir i afavorir la crisi estructural del règim monàrquic per contribuir a una alternativa republicana, enfront de la reacció ultradretana.

Alemanya tem que Rússia tanqui el gasoducte Nord Stream, doncs seria un cataclisme per la locomotora industrial i afectaria a tota Europa, volen dir que hi ha amenaces reals de conseqüències greus pel treball i nivell de vida, sobretot pes les classes treballadores. Tanmateix els interessos de l’imperialisme alemany, i europeu de la UE, estan alineats, val a dir sotmesos, a la geoestratègia nord-americana i el militarisme entorn l’OTAN. No hi has prou món pels grans magnats i oligarques. Ucraïna és una fitxa en aquests escacs reals que ha ossat enfrontar-se a la voracitat depredadora de l’imperialisme rus. El compromís amb la resistència ucraïnesa de tot tipus per fer enrere la invasió de Rússia, és la pedra de toc d’una política treballadora independent dels blocs imperialistes. Només així es pot obrir una perspectiva d’una Europa lliure, unida i en pau. Ajudeu amb un suport econòmic a la lluita de L’Aurora, en el marc de la xarxa europea de suport a la resistència ucraïnesa, al c/c: ES71 2100 681 0402 0014 4729.

8 de setembre de 2022