31/1/19

Un hivern que canviarà l’horitzó


Tres esdeveniments conformen el gruix de l’escenari polític: el Judici als presos polítics pels fets de l’1 d’octubre de 2017, la mobilització per la vaga feminista del 8 de març i les properes eleccions municipals de maig. El seu desenvolupament i resultat determinaran un nou horitzó social, democràtic i de llibertat per a les persones i els pobles.
La mobilització en els tres cassos és cabdal per llaurar i engendrar noves condicions polítiques que conflueixin en uns objectius i aliances que configurin alternativa política al caduc règim constitucional de 1978.
El trident conservador i reaccionari del PP-C’s-Vox fomenta una alternativa de reconquesta de clara involució democràtica, supeditació dels pobles i nacions a la nació i estat espanyol únic amb el rei davant, precarietat social creixent, submissió de les dones en clara misogínia patriarcal.
Les temptatives de vies de reformes del règim 78, tot i sostenir la unitat nacional estatal, no conciten suport ciutadà mobilitzat ni entusiasme democràtic, tampoc de les institucions estatals implicades, sinó que s’esvaeixen a mesura que s’anuncien. Les propostes del PSOE i del govern estatal no generen ni unes expectatives mínimes creïbles.
L’alternativa d’avenç i d’alternativa va de la ma del municipalisme del canvi, de la mobilització feminista dels drets, la igualtat i d’una societat lliure de violència de gènere, incloses les agressions sexuals i violació, alhora de la perspectiva republicana oberta a Catalunya pel moviment de masses de la lliure decisió i catalanista.
La propera setmana l’Estat i la Judicatura inicien el Judici als presos i preses polítiques, imputades de rebel·lió i sedició.
L’Estat vol castigar de forma exemplar per enterrar solemnement l’esclat de lliure decisió efectuat amb les urnes i vot del referèndum de l’1 d’octubre, junt la denuncia a l’agressió repressiva estatal el 3 d’octubre.
Trobada a València per la vaga feminista.
El dia que Catalunya va ser lliure es vol esborrar de la història. Es la manera amb la que l’Estat pretén comminar i evitar el progrés de les perspectives constituents republicanes a Catalunya i a Espanya.
El Judici pot ser un tercer terratrèmol, després de l’anul·lació de l’Estatut (2010) i del vot de l’ 1 d’octubre 2017. És realment difícil, hi ha qui ho considera altament improbable, però és pel que val la pena lluitar, doncs el millor antídot al trident ultradretà és la força de la mobilització republicana.
L’ANC ha establert un seguit de mobilitzacions, a Catalunya i a Madrid. Òmnium fa una campanya de denúncia a l’Estat i clam democràtic amb un Jo acuso demolidor. La Intersindical-CSC convoca vaga general a Catalunya els dies 5, 6 i 7 de febrer, per reclamar ‘la derogació de la reforma laboral, un sou mínim a de 1.200 euros mensuals, recuperar les lleis socials frenades pel Tribunal Constitucional, la igualtat de gènere en els centres de treball, i un model de funció pública de qualitat’. La idea és fer-ho coincidir amb el començament del Judici, de manera de donar cobertura a una gran mobilització arreu en el territori i en les empreses.
Ada Colau, trobada veïnatge.
ANC i Òmnium han donat suport a aquesta vaga. ERC i JxCat s’hi ha afegit. La CUP des del primer moment. CatComú no sap que dir-hi, tot i que defensen la mobilització Desbordem i Sobiranistes.  Malauradament CCOO s’hi ha manifestat contrària.
El suport d’ERC i JxCat està molt bé, però no es correspon en com estan preparant els pressupostos de la Generalitat. El govern de Torra, en sintonia amb Puigdemont, està negant l’augment de les partides d’ingressos com l’IRPF a les rendes més elevades, o a incorporar una fiscalitat que s’acostés a la mitja europea. El resultat de la manca d’ingressos que això representa bloqueja les partides socials. Tampoc cap indici d’increment del salari mínim. La nova Crida per la República, liderada entorn a Puigdemont, també es plega a les exigències neoliberals de la dreta catalana i PDECat/JxCat.
El municipalisme del canvi afronta el seu progrés o un retrocés d’incalculables conseqüències que afectaria greument les vitals aportacions en tots els dominis socials, públics dels bens comuns. La consolidació de l’alcaldia de BComú, amb Ada Colau, és cabdal, com ho són les experiències de candidatures unitàries i comunals. Badalona n’és una mostra punyent.
Ma Dolors Sabaté, Badalona.
La complementarietat del municipalisme del canvi i la mobilització democràtica, republicana nacional, és una bona imatge de les possibilitats i perspectives del que anomenem el 80 % cívic i social.
Donem suport i cridem a participar a totes les mobilitzacions, com més àmplies i profundes siguin més força hi haurà per les aliances unitàries republicanes, municipalistes i feministes.  31 de gener de 2019
De la Carta de L’Aurora.

18/1/19

Aclariments sobre sobirania supeditada o lliure

Lledoners.
El debat de fons sobre Espanya, l’Estat espanyol (actualment un Regne) i Catalunya és sobre tres elements superposats, contradictoris i complementaris alhora: l’econòmic i social, el democràtic republicà i el nacional, dominant o supeditat.

En els tres aspectes planegen una diversitat de sobiranies que determinen la legitimitat i la legalitat de diferents estratègies i acció política.

El concepte del Comú i de la radicalitat democràtica des de la base ciutadana i social és cabdal per unes sobiranies emancipadores. Per completar-ho en funció de les realitats polítiques convé incloure sense prevencions i temors la dimensió col·lectiva dels pobles i nacional. 

L’anomenat espai del Comú, tant municipalista com supramunicipal, manifesta un dubte fonamental a l’hora de sostenir la radicalitat democràtica quan es tracta de l’Estat, de les seves institucions i governs, així com dels pobles i nacions com a col·lectivitats que conformen subjectes polítics diferenciats.

Si analitzem les forces que fomenten el dubte veurem que la part que prové “des de baix” és molt menor que les parts que provenen dels poders econòmics, “des de dalt”, i de l’Estat, els governs, les seves lleis i instruments de fer aplicar, o la vista grossa, unes determinades polítiques i la legalitat vigent. 

La Catalunya ciutadana i popular mobilitzada ha assenyalat des de 2010 que “som una nació, volem decidir”, per concloure, en un acte inaudit i massiu de sobirania, amb les urnes i vot del 1er d’octubre de 2017, en un referèndum legítim i legal per la Generalitat de Catalunya, però prohibit per il·legal i reprimit pel govern de l’Estat del Regne d’Espanya, que es vol ser “un estat independent en forma de república”.

Dos milions tres-centes mil persones es varen mobilitzar per garantir, val a dir imposar, el referèndum, de les que més de dos milions van votar un sí inapel·lable des de la legitimitat de radicalitat democràtica, però negat, castigat i judicialitzat pels poders estatals.

L’immobilisme estatal és regressió democràtica clara i palpable. El Regne no està pas disposat a cedir cap sobirania que permeti votar i decidir al poble de Catalunya. La sobirania legal espanyola (Constitució de 1978) s’imposa i supedita la voluntat i la mobilització de lliure decisió i emancipació catalana. La monarquia i la nació espanyola es nodreixen en un vade retro a la irrupció de la perspectiva de sobirania republicana i a la legitimitat de la sobirana nacional catalana.

Per les ànimes càndides el trident PP-C’s-Vox a la Junta d’Andalusia pot ser ben aclaridor com alternativa: reconquesta estatal des d’una regressió reaccionària complerta.

El món municipalista del Comú i CatComú necessiten resoldre aquest dubte de radicalitat democràtica, gens existencial sinó ben terrenal. Convertir l’1 d’octubre de 2017 en un tabú, que ni es pot esmentar si no és per tergiversar-ho o per insistir en que ha fracassat, és incapacitar-se per representar i resoldre les diferents ànimes catalanes en el sentit de radicalitat democràtica mobilitzada republicana.

Una majoria ciutadana vol sobirania per decidir en referèndum. Una majoria popular mobilitzada no accepta ser nació supeditada i tutelada pel Regne, sinó que vol i lluita per constituir-se en estat independent i en república. 

El Comú te capacitat d’entendre i assumir el dret d’aquesta voluntat de sobirania popular? O li atorga més drets a la legalitat de l’Estat de la Constitució de 1978, titllada de caduca? O son indiscutibles les imposicions dels poders financers i econòmics del mercat capitalista?

En una recent entrevista* Joan Josep Nuet, imputat en el Judici contra l’independentisme i republicanisme, exposa el moll de l’os de la radicalitat democràtica sobre sobirania supeditada o lliure. 

Sobre CatComú i en nom de Sobiranistes, Nuet exposa: cal un aclariment. Nosaltres partim del fet que Catalunya és una nació i com a tal té dret de definir-se com a subjecte polític de manera sobirana. Una vegada l’ha definit, aquest subjecte polític estableix quin tipus de relació vol amb la resta de pobles de l’estat espanyol. La proposta dels comuns és una confederació de pobles en una república plurinacional. Però aclarim-ho. Aquesta constitució què és? La de la República Catalana. I per mitjà del diàleg volem confederar-nos. Cal aclarir-ho, perquè si no sembla que Madrid permeti de canviar el nom de l’estatut. En això no hi estic d’acord i demano un aclariment per a no fer-nos trampes al solitari. No podem fer servir llenguatge sobiranista per amagar una subordinació a l’estat espanyol. Hem de ser un ens polític sobirà que es confederi amb la resta de pobles de l’estat i ens retrobem en un projecte comú. Ha de ser un procés constituent de la República Catalana, i nosaltres defensarem que aquesta república es confederi. Hem d’aclarir que al final la nació catalana té el dret d’autodeterminar-se i de constituir un subjecte polític propi.

Per ampliar laclariment hem de situar que el dret a la sobirania, a la lliure determinació, no es pot supeditar tampoc a que la conclusió sigui a un estat únic. Una República de Catalunya ha de disposar del dret a optar lliurement a associar-se, federar-se, confederar-se o no, de forma fraternal amb els altres estats i repúbliques.

El moviment republicà català podria assumir molt més naturalment la perspectiva de processos constituents de repúbliques ibèriques

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

Marea feminista pels drets de les dones

Sevilla.
Arreu de l’Estat una marea feminista ha respost amb contundència al trident PP-C’s-Vox. La solidaritat amb les dones d’Andalusia ha resultat magnífica i exemplar, doncs “si ens toquen a una ens toquen a totes”. A la reacció contra els drets de les dones, l’acció prepara de manera entusiasta i potent la vaga feminista 8-M.
El trident promou una argumentació demagògica d’igualtat democràtica formal que nega la desigualtat real existent, banalitza la violència masclista individual, estructural i institucional, alhora que relativitza les agressions sexuals i violacions.
El problema no és només la ultradreta de Vox, sinó les polítiques que han pactat i volen imposar el PP-C’s-Vox des de la Junta d’Andalusia. El problema del masclisme i el patriarcat s’estén i s’endinsa en el conjunt d’institucions de l’Estat, en la moral, l’Església, els hàbits socials i culturals.
Puerta del Sol, Madrid.
El trident s’encamina a reduir els diners contra la violència masclista, però el govern estatal és ben escadusser en els pressupostos per a la defensa de les dones. La Generalitat també situa a les entitats de les dones i la formació en gènere com a les germanes pobres a l’hora de destinar-hi els diners necessaris.
Les places feministes han rebutjat la reacció masclista: “No es negocia amb els drets de les dones”. “No és casualitat, és patriarcat”. “No ens morim, ens maten”. “Ni un pas enrere en igualtat”.
La vaga feminista del 8 de març va per bon camí. La moral i la convicció és alta, des de l’èxit de 2018. Hi ha assemblees feministes a ciutats, pobles i barris. El proper 26 i 27 de gener es farà una trobada estatal a València per a coordinar la preparació de la vaga d’aquest any.
La força de les dones també es manifesta a les empreses i les fàbriques. Les delegades sindicals són les artífex de fons d’incloure la igualtat de gènere a la mobilització sindical, junt a anar en contra de la reforma laboral i a la defensa de les pensions. Les aturades de 2 h per torn, o de 24 h als sectors disposats pel 8-M, són un reforç de qualitat que amplifica la vaga de cures i les reivindicacions per l’emancipació de les dones, contra la violència masclista i les agressions sexuals.
Pl. St. Jaume, Barcelona.
La mobilització feminista pot ser un factor clau per promoure un bloc unitari per fer enrere l’amenaça del trident.
La mobilització és vital i imprescindible però no és suficient, cal alternatives polítiques des del govern.
La gran coalició tàcita que va foragitar el PP del govern estatal ha de cercar les fórmules d’entesa, les aliances i l’acció per afeblir, dividir i derrotar el trident dretà i ultra dretà.
Les polítiques necessàries per forjar aquest front ampli d’esquerres i democràtic, abasten els aspectes econòmics, socials, democràtics, municipalistes, feministes i de llibertat en el dret d’autodeterminació. Un referèndum i vot a Catalunya és imprescindible per fer causa solidària i fraterna contra les polítiques i forces d’involució democràtica.
El que fa fort el trident és la divisió de les esquerres i de les forces democràtiques, la confrontació nacional que ofega la llibertat dels pobles, les polítiques que minven el treball i la vida de la majoria treballadora, l’ofec als municipis, la pervivència del sotmetiment i desigualtat de les dones, negar i barrar el pas al progrés del moviment republicà català.
El que afebleix al trident és forjar alternativa a les polítiques dretanes i depredadores.
El Judici al lideratge cívic i polític del moviment nacional i republicà català, empara provocacions com les detencions de la Policia Nacional a dos alcaldes, dotze activistes dels CDR i un periodista, sense ni tant sols ordre judicial. La impunitat judicial i policial és aliment directa pel creixement del trident PP-C’s-Vox. L’atac a la CUP és una nova provocació contra les llibertats i el moviment republicà.
El moviment feminista mostra un camí d’acció. Unitat enfront les polítiques masclistes, defensa dels drets de les dones, preparació de la vaga 8-M. 17 de gener de 2019
Carta de L’Aurora.