Tres
esdeveniments conformen el gruix de l’escenari polític: el Judici als presos
polítics pels fets de l’1 d’octubre de 2017, la mobilització per la vaga
feminista del 8 de març i les properes eleccions municipals de maig. El seu
desenvolupament i resultat determinaran un nou horitzó social, democràtic i de
llibertat per a les persones i els pobles.
La
mobilització en els tres cassos és cabdal per llaurar i engendrar noves
condicions polítiques que conflueixin en uns objectius i aliances que
configurin alternativa política al caduc règim constitucional de 1978.
El
trident conservador i reaccionari del PP-C’s-Vox fomenta una alternativa de
reconquesta de clara involució democràtica, supeditació dels pobles i nacions a
la nació i estat espanyol únic amb el rei davant, precarietat social creixent,
submissió de les dones en clara misogínia patriarcal.
Les
temptatives de vies de reformes del règim 78, tot i sostenir la unitat nacional
estatal, no conciten suport ciutadà mobilitzat ni entusiasme democràtic, tampoc
de les institucions estatals implicades, sinó que s’esvaeixen a mesura que
s’anuncien. Les propostes del PSOE i del govern estatal no generen ni unes
expectatives mínimes creïbles.
L’alternativa
d’avenç i d’alternativa va de la ma del municipalisme del canvi, de la
mobilització feminista dels drets, la igualtat i d’una societat lliure de
violència de gènere, incloses les agressions sexuals i violació, alhora de la
perspectiva republicana oberta a Catalunya pel moviment de masses de la lliure
decisió i catalanista.
La
propera setmana l’Estat i la Judicatura inicien el Judici als presos i preses
polítiques, imputades de rebel·lió i sedició.
L’Estat
vol castigar de forma exemplar per enterrar solemnement l’esclat de lliure
decisió efectuat amb les urnes i vot del referèndum de l’1 d’octubre, junt la
denuncia a l’agressió repressiva estatal el 3 d’octubre.
 |
| Trobada a València per la vaga feminista. |
El dia
que Catalunya va ser lliure es vol esborrar de la història. Es la manera amb la
que l’Estat pretén comminar i evitar el progrés de les perspectives
constituents republicanes a Catalunya i a Espanya.
El Judici
pot ser un tercer terratrèmol, després de l’anul·lació de l’Estatut (2010) i del
vot de l’ 1 d’octubre 2017. És realment difícil, hi ha qui ho considera
altament improbable, però és pel que val la pena lluitar, doncs el millor
antídot al trident ultradretà és la força de la mobilització republicana.
L’ANC ha
establert un seguit de mobilitzacions, a Catalunya i a Madrid. Òmnium fa una
campanya de denúncia a l’Estat i clam democràtic amb un Jo acuso demolidor. La Intersindical-CSC
convoca vaga general a Catalunya els dies 5, 6 i 7 de febrer, per reclamar ‘la
derogació de la reforma laboral, un sou mínim a de 1.200 euros mensuals,
recuperar les lleis socials frenades pel Tribunal Constitucional, la igualtat
de gènere en els centres de treball, i un model de funció pública de qualitat’.
La idea és fer-ho coincidir amb el començament del Judici, de manera de donar
cobertura a una gran mobilització arreu en el territori i en les empreses.
 |
| Ada Colau, trobada veïnatge. |
ANC i
Òmnium han donat suport a aquesta vaga. ERC i JxCat s’hi ha afegit. La CUP des
del primer moment. CatComú no sap que dir-hi, tot i que defensen la
mobilització Desbordem i Sobiranistes. Malauradament CCOO s’hi ha manifestat
contrària.
El suport
d’ERC i JxCat està molt bé, però no es correspon en com estan preparant els
pressupostos de la Generalitat. El govern de Torra, en sintonia amb Puigdemont,
està negant l’augment de les partides d’ingressos com l’IRPF a les rendes més
elevades, o a incorporar una fiscalitat que s’acostés a la mitja europea. El
resultat de la manca d’ingressos que això representa bloqueja les partides
socials. Tampoc cap indici d’increment del salari mínim. La nova Crida per la
República, liderada entorn a Puigdemont, també es plega a les exigències
neoliberals de la dreta catalana i PDECat/JxCat.
El
municipalisme del canvi afronta el seu progrés o un retrocés d’incalculables
conseqüències que afectaria greument les vitals aportacions en tots els dominis
socials, públics dels bens comuns. La consolidació de l’alcaldia de BComú, amb
Ada Colau, és cabdal, com ho són les experiències de candidatures unitàries i
comunals. Badalona n’és una mostra punyent.
 |
| Ma Dolors Sabaté, Badalona. |
La
complementarietat del municipalisme del canvi i la mobilització democràtica,
republicana nacional, és una bona imatge de les possibilitats i perspectives
del que anomenem el 80 % cívic i social.
Donem suport i cridem a participar a totes les mobilitzacions,
com més àmplies i profundes siguin més força hi haurà per les aliances
unitàries republicanes, municipalistes i feministes. 31 de gener de 2019
De la
Carta de L’Aurora.
