Neutralitat

És contraproduent la neutralitat, en conflictes de dominació, opressió i explotació, entre qui agredeix i qui resulta damnat. Precisament no distingir la qualitat de cada component i de la naturalesa d’una confrontació acostuma a afavorir la part més poderosa i perjudicar la més feble. La justícia i l’equitat haurien de ser compromeses, concretes i vives, des d’unes concepcions ètiques de llibertats, socials, humanes i naturals.

En el 18è Fòrum contra les violències de gènere la caracterització d’una neutralitat perversa i tendenciosa ha recorregut taules de debat, tallers i conferències. L’afirmació de que la “Violència sexual. No va de sexe, va de poder” ha impregnat tot el Fòrum. A l’Espai Francesca Bonnemaison ha sobresortit la concepció de que entre l’agressió i la imposició del poder masclista i la víctima agredida i sotmesa, no pot haver ni neutralitat ni conciliació. Resulta que la violència institucional, els poders socials, els mites ideològics, la justícia, tendeixen a justificar i afavorir la misogínia i agressió, mentre es qüestiona, no s’escolta i es revictimitza la dona agredida, inclòs a qui la defensa. Aquest divuitè Fòrum, titllat d’històric per la consellera d’Igualtat i Feminismes, pel fet de la seva continuïtat des del moviment feminista, junt la unitat i diversitat que aconsegueix acollir, ha representat en els seus continguts, exposicions, reflexions, diàlegs i debats, un clar imaginari col·lectiu, un sentiment i una consciència creixent, d’analitzar, conceptualitzar i fer front amb propostes estratègiques, a la reacció masclista reaccionària en curs, que pretén esvair, bloquejar i fer enrere els grans avenços feministes de les dones durant els últims anys, en concret de la Womens March i MeToo (2007), i en part del Conveni d’Estambul.

El dia 25 de novembre manifestació unitària a les 18,30 h a Barcelona. Totes al carrer arreu.

L’Estat, els governs i la justícia són ben parcials, gens neutrals. Les 4.500 persones repressaliades, imputades i exiliades per la lluita de les llibertats catalanes, ens comprometen a sostenir la necessitat d’aconseguir l’amnistia, el dret a decidir (referèndum), la defensa de la llengua i la república catalana.

El clam de “Salari o conflicte” de la mobilització sindical estatal a Madrid situa als carrers que l’explotació i l’extorsió no te res d’equilibrada ni de neutral, és una lluita social i política que ens cal guanyar per a la població treballadora i un món saludable i feliç.

Entre els grans tenidors i especuladors immobiliaris i la gent llogatera o l’afectada pels desnonaments per la crisi, el PSOE no aplica cap neutralitat. Al Congrés, el PSOE junta vots amb el PP sense rubor, per rebutjar les esmenes sobre la regulació dels lloguers i la prohibició de desnonaments de forma estructural, presentades a la llei d’habitatge per part d’UP, ERC i EH Bildu. Les PAH, els Sindicats de llogaters/es i BComú, hauran de remoure els carrers perquè es faci cas d’unes propostes vitals pel sostre on viure.

Tampoc és gens equilibrada i efectiva, menys encara neutral, la visió i mesures que impulsa el BCE. La presidenta, Christine Lagarde, ha exposat sobre la Unió Europea, que “el risc de recessió ha augmentat”, remarcant que “és probable que la inflació es mantingui alta durant un període prolongat”, per tant cal vigilar “les negociacions salarials amb molta cura per assegurar-nos que el creixement dels sous no s’estabilitzi persistentment en nivells incompatibles amb el nostre objectiu (2%)”. El BCE va a afavorir el capital financer i les grans multinacionals contra la capacitat adquisitiva de la majoria de la població

El debat sobre la resistència ucraïnesa per part de la Xarxa europea de solidaritat va resultar ben enriquidor. “Sí, hem d'estar amb la resistència ucraïnesa”. “Una potència militar, amb un règim autoritari, Rússia, va a atacar i dominar a un poble que vol fer el seu camí. També hem d'estar junt la resistència pacífica russa contra la guerra. Hi ha pressió perquè Ucraïna s'assegui a negociar i a acabar la guerra... però amb quines condicions i quina pau?” (Andriy Movtxan, exiliat ucraïnès). “Sap greu que certa esquerra europea adopti una posició neutre davant la guerra a Ucraïna, recorda el que succeí a la guerra civil espanyola” (Julia Tarán, associació Rússia lliure). “Som solidaris amb Ucraïna, rebutgem les zones d'influència. Rússia no es defensa de l'OTAN, no lluita contra l'OTAN, sinó que ataca a la gent i pobles per saquejar els seus recursos. La derrota de Putin és indispensable sense condicionar si beneficiarà o no a tercers... és tracta de defensar el dret d'Ucraïna a la seva llibertat i existència”. (Jacob Sypianski, de Razem, Polònia).

“Hi ha resistència, hi ha un poble que lluita... això és un fet fonamental... un país imperialista a envaït un país que no ho és”. Contribueix a la solidaritat al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

10 de novembre de 2022