28/11/15

Presentació de sindicalistes de CCOO per la independència i la República Catalana


Convocatoria de Madrid.
Dilluns 30/11 18h.
Sala d'Actes de CCOO Catalunya
Presentació de Sindicalistes de CCOO per la Independència i la República Catalana.
Comptarem amb la presència de David Companyon, David Fernàndez, Laura Massana i Joan Tardà Coma.
Així com una fila zero amb Anna Simó, Jordi Sànchez, Josep Ginesta, Dolors Bassa, Toni Morral, Oriol Amorós, Carme Forcadell, Joan Josep Nuet...
També hi participaran, com a signants del manifest, 2 fundadors de la CONC CCOO de Catalunya

Ara que commemorem els 50 anys de les CCOO de Catalunya és més pertinent que mai recordar que el naixement del sindicat com a organització arrela profundament en l’ideari del catalanisme popular que ha definit una part molt important del sindicalisme, de les organitzacions socials i dels partits polítics catalans al llarg de la història. Això ha fet que els plantejaments de classe i nacionals s’hagin configurat com un tret d’identitat del model de les CCOO de Catalunya i per extensió de pràcticament tot el conjunt del sindicalisme català. En aquest sentit, les CCOO de Catalunya ens hem implicat activament -des de la nostra fundació com a organització sindical- en les reivindicacions i lluites del poble català per la recuperació dels drets nacionals, les institucions pròpies o la utilització de la llengua catalana com un dret de ciutadania i un element de cohesió social.
Tot això ha tingut la seva plasmació en la defensa de la plena capacitat d’autogovern per a Catalunya i el ferm compromís amb el dret del poble català a decidir el seu futur en termes socials i polítics, entre ells la relació amb l’Estat espanyol, com així va ser ratificat recentment per pràctica unanimitat en la resolució sobre el dret a decidir que va aprovar el sindicat en el seu darrer Congrés.
Cal dir que, malauradament, en els últims anys els successius governs i institucions de l’Estat espanyol han fet aflorar totes les insuficiències originades per una transició realitzada sota la tutela del franquisme. Els treballadors i les classes populars han vist com el neoliberalisme erosionava sense límits les llibertats democràtiques i l’estat del benestar, mentre que el conjunt dels ciutadans comprovaven que de res servia votar en referèndum un Estatut que després seria abolit per un Tribunal Constitucional cada vegada mes polititzat, que vetllava per la política recentralitzadora de l’Estat. També vam poder comprovar com la nostra demanda per realitzar una consulta per decidir el nostre futur era rebutjada pel Parlament Espanyol, tot i que no es va aconseguir aturar la convocatòria del 9N. És per això que, des de les responsabilitats que ens pertoquen com a sindicat de classe i nacional, considerem necessari treballar per estendre, tant entre el conjunt de l’afiliació com a les diferents estructures de direcció, que la independència de Catalunya i la construcció de la República Catalana és l’única solució per aconseguir una societat més justa, socialment progressista i lliure. 
Ens trobem en un moment de final de règim i de crisi profunda del sistema polític i del model econòmic que ha regit el país des de la Transició i, després del mandat democràtic de les passades eleccions del 27S, tenim davant l’oportunitat històrica d’una veritable ruptura democràtica que representi un canvi radical en la manera de fer les coses i que comporti un aprofundiment de la democràcia en els aspectes econòmics, polítics i socials. Aquesta ruptura, al nostre parer, ha de reflectir-se en una Constitució redactada des de baix, amb l’activa i directa participació dels treballadors i les treballadores, que doni contingut social a la República catalana Plenament conscients que el nostre sindicat ha de seguir tenint un paper cohesionador dels treballadors i treballadores de Catalunya com a grup o classe social, volem posar en marxa mecanismes de comunicació i trobades dels afiliats i afiliades i propiciar debats i posicionaments, interns i externs, per donar a conèixer els nostres plantejaments i per acostar la nostra organització a altres treballadors i treballadores que ara no tenen el sindicat com el seu referent. La nostra voluntat és configurar un espai de trobada, coneixement, debat i de visualització de l’afiliació de CCOO que vol treballar i ser decisiva en el procés de construcció de la República Catalana. La participació en aquest espai de treball no modifica el posicionament que cada participant pugui tenir sobre les polítiques organitzatives o d’acció sindical que desenvolupa la nostra organització i és, per tant, un espai d’àmplia transversalitat. Per tot això, treballarem perquè el nostre sindicat, assumint el seu paper sociopolític, s’impliqui en el desenvolupament de les decisions que prengui el Parlament de Catalunya seguint el mandat democràtic del poble català, des de la perspectiva de la defensa dels interessos laborals i socials de la classe treballadora i del conjunt de les classes populars.
Des del nostre convenciment que la independència és el mitjà de trencament de l’status quo actual i de construcció una societat més lliure, socialment progressista i radicalment democràtica, fem una crida a tots els companys i companyes del sindicat que comparteixen aquests anhels a incorporar-se a aquest grup i a treballar activament per aconseguir aquests objectius.
Barcelona, octubre de 2015

"No en nuestro nombre" - "Mai Més"

Convocatoria de Madrid.
Manifiesto "No En Nuestro Nombre", suscrito por alcaldes de diferentes ciudades.
Los brutales atentados perpetrados en París el pasado 13 de noviembre buscaban instaurar un clima y un régimen de terror entre la población, levantando muros de sospecha y odio entre vecinos, quebrando la vida en comunidad e instaurando la política del miedo en nuestro día a día. Si la respuesta a la barbarie pasa por suspender derechos, recortar libertades y encerrarnos en casa, la victoria del terrorismo será total. Si al dolor por las víctimas inocentes se responde provocando más dolor a otras también inocentes, la espiral será imparable. Si buscamos culpables entre nuestros vecinos y vecinas por el simple hecho de vestir o pensar diferente, si criminalizamos a quienes huyen precisamente de ese mismo horror, estaremos contribuyendo a apuntalar los mismos muros que el fanatismo quiere crear. No podemos permitirlo.
El fanatismo terrorista del Daesh (ISIS) es funcional y retroalimenta al fanatismo racista europeo, mientras nuestros Gobiernos practican recortes de derechos sociales y libertades fundamentales, xenofobia institucional y bombardeos indiscriminados, que se han demostrado ineficaces. Nos negamos a participar en el falso mercadeo entre derechos y seguridad. Aquí, en París, en Iraq o en Siria, son los pueblos los que ponen las muertes mientras unos y otros trafican con influencias, armas e intereses geoestratégicos. El odio fanático de unos no puede esgrimirse como justificación para nuevos odios. Nos negamos a ser rehenes del odio, el terror y la intolerancia, eso sería claudicar ante el terrorismo.
Convocatoria de Barcelona.
Las y los abajo firmantes creemos que la democracia, los Derechos Humanos y la aspiración a una paz con justicia no son un camino ni una moneda de cambio para nada, sino que constituyen en sí mismos el camino y el horizonte, además de la mejor respuesta contra quienes quieren acabar con ellos. Por eso nos oponemos drásticamente a cualquier respuesta al odio que implique más odio, más intolerancia, más muertes de inocentes y menos derechos y libertades.
Desde el convencimiento de que en estos momentos la ciudadanía no solo no puede esconderse, sino que debe ser protagonista y liderar la respuesta contra el terror, nos convocamos el sábado 28 de noviembre a las 12:00 en la plaza del Museo Reina Sofía para mostrar nuestra repulsa a los ataques terroristas de París y Líbano, nuestra repulsa a los bombardeos contra la población civil siria, nuestra repulsa a recortes democráticos como ineficaces garantías de seguridad y nuestra repulsa a la política exterior belicista iniciada por el Bush-Blair-Aznar. Invitamos al resto de municipios a sumarse a esta iniciativa impulsando convocatorias ciudadanas similares.
Contra el terrorismo, contra la islamofobia y contra sus guerras. Ni los recortes de libertades ni los bombardeos nos traerán la seguridad y la paz. NO en nuestro nombre.

27/11/15

Cacicada, corrupció i llibertats


La pràctica de la cacicada està profundament inserida en el poder polític d’un Estat que emparenta les arrels del senyor feudal, el monarca i funcionari absolut, amb el propietari terratinent i el modern amo financer.
Un fruit directa n’és la corrupció. Un altre el menysteniment de les llibertats i la limitada qualitat democràtica.
El Poder econòmic, polític, religiós, militar i fins i tot les persones electes, actuen per manar i ser obeïdes. I si han de retre comptes i obeir acostuma a ser els seus superiors. No hi fa res que això perjudiqui la vida i necessitats de la immensa majoria de la població.
La població, els pobles i la ciutadania només compte els dies d’eleccions i quan es rebel·la o revolta.
La legitimitat en la ment caciquil espanyola catalana rau en el Poder i en la Llei, per aquest ordre. Queda descartada la legitimitat que emana del anhel y voluntat ciutadana popular; això val tant per les persones i pels pobles.
En aquest imaginari hi ha més de serfs i súbdits que ciutadania lliure i sobirana. La democràcia vigent s’ adiu i aflora l’educació orgànica dictatorial del Movimiento Nacional del franquisme.
La qualitat democràtica de baixa intensitat. L’hauríem de titllar de pervers aflorament dels trets dictatorials.
Tres qüestions estan ara il·lustren aquesta mentalitat pseudo-totalitària, on la impunitat de la discriminació és llei quotidiana.
Una que pot semblar menor, perquè no surt als mitjans de comunicació, és l’intent de frau electoral a l’excloure a Alberto Garzón (IU, Unidad Popular) dels principals debats televisius. El Poder polític ja està decidint excloure a IU del panorama parlamentari, mentre s’inclou a Podemos.
Altra és amb el Pacte antigihadista de PP i PSOE, ampliat a C’s-UDC-CC-UPyD-UPNR-PAR-FA. Del pacte queden fora per voluntat pròpia o del govern, CDC, ERC, PNB, Podem i IU, BNG i Amaiur i En Marea.
Un pacte antiterrorista que es focalitza en un control i limitació de les llibertats de la ciutadania, mesures d’excepció contra la ciutadania, amb el complement necessari de disposició a la col·laboració amb la guerra entorn a Síria. Guerra que és la que ha catalitzat la crisi de refugiats i els mateixos atemptats terroristes de París.
Un tercer element és el pla d’intervenció de la Generalitat, amb el rerefons d’una suspensió de l’Autonomia, per frenar i derrotar el procés de llibertat i sobirania de Catalunya.
L’impagament del FLA (Fons de liquiditat Autonòmic) és una carrega de profunditat contra l’estabilitat financera catalana.
El govern de l’Estat mostra un del seus plans. Dividir la població de Catalunya, enfrontar-la, afeblir-la i derrotar-la de manera que no hi hagi capacitat de reacció mobilitzada popular.
El fi no és un federalisme teòric, ni molt menys els drets de la població a escollir, ni unes llibertats no liderades per la dreta nacional catalana per ser-ho de les espanyoles o les catalanes unionistes. Cap on se va és a eliminar tota possibilitat de decisió, de secessió i llibertat, per una centralització estatal que lamini del tot el que queda d’Un Regne de les Autonomies en crisi.
Grotesc és que la llei d'estabilitat pressupostària del 2012, que és la que permet que l'Estat intervingui financerament la Generalitat, la van aprovar el PP i CiU;  I el FLA el va aprovar el PP amb l'abstenció de CiU. CDC queda condemnada per la seva pròpia medicina-verí.
CDC ha contribuït a teixir la corda legal que ara asfixia Catalunya.
Això és molt més que una “fanfarronada” (Lluís Rabell) de la Declaració d’inici constituent, o que una “fanfarroneria” (Carme Chacón) del ministre d’Hisenda, Montoro. Els cants de sirena d’una reforma constitucional a l’estat espanyol sonen en direcció contraria a les llibertats, a qualsevulla tipus de federació i als pobles.
S’hi juga l’expectativa d’un procés constituent a Catalunya amb una ruptura democràtica, així com la perspectiva d’una república catalana.

“Amunt la xarxa. Ni una més”


Plaça de Sant Jaume, Barcelona.
“No ens morim, ens maten”. Estem aprenent el concepte de feminicidi.
La manifestació del 25 de Novembre, ha estat la més nombrosa de les fetes fins ara.

La lluna plena, nit de bruixes, a il·luminat el clam contra la violència a les dones i les nenes.


L’efecte 7 N de la Marxa de Dones a Madrid contra la violència de gènere s’ha notat. Com la del Tren de la llibertat de l’any anterior pel dret a l’avortament, en contra de la llei que l’anul·lava.
L’XI Fòrum contra les violències de gènere d’enguany també va desenvolupar-se amb més participació.
Aquest any el compromís de les dones més joves està canviant el panorama.
L’estadística destaca xifres esgarrifoses entre les i els adolescent de comportament masclista, agressiu i destructiu; a les discoteques i per arreu s’agredeix i viola amb sanya; a les empreses i a la societat l’assetjament sexual segueix com si fos quelcom normal. Els drets de la virilitat i les virtuts de la testosterona dels mascles malentesos pre-civilitzats, van en contra les dones.
La rebel·lia de les dones és cabdal per fer front, liquidar i superar el masclisme i el patriarcat.