31/3/17

Provocació i xantatge estatal amb les inhabilitacions


Els judici i la cadena d’inhabilitacions precipiten els esdeveniments en funció de la iniciativa estatal, o el govern de Catalunya assumeix la iniciativa concretant i fent efectiva la convocatòria i realització del referèndum. 
La confrontació entre una sobirania catalana a aconseguir i la sobirania constitucional estatal del Regne d’Espanya es juga en establir l’escenari adient per la seva resolució.
Un escenari hipotètic, en el que treballa el Pacte Nacional pel Referèndum en funció d’una de les dues resolucions del Parlament sobre el Referèndum, és el de cerca d’entesa i comprensió del govern i congrés estatal al clam catalanista, mentre es fa lloc a una ampliació de les llibertats democràtiques a l’Estat que inclogui el dret a l’autodeterminació, val a dir, a decidir la secessió o no o altre tipus de relació entre Catalunya i l’Estat.
L’altra escenari en curs, amb la segona resolució que també va adoptar el Parlament, estableix fer el referèndum amb legalitat catalana, ho vulgui o no l’Estat, ho pretengui impedir o no. Tot sigui dit que somiar en toleràncies estatals és lícit, però sense refiar-se’n gens ni gota. No hi hagi una parodia maldestre de la transició dels anys 70, quan en el dilema dictadura o república democràtica va aparèixer i guanyar una monarquia de democràcia minsa tutelada per les forces armades i el Rei. Com es fa aquest referèndum? Com es prepara políticament a la població per exercir-lo i defensar-lo de manera que sigui efectiu i vinculant. No és suficient un 9Nbis, ni unes enèsimes eleccions autonòmiques.
El primer escenari ningú dels lideratges i estats majors polítics considera que sigui possible avui en dia. Per la senzilla raó de que l’Estat no el vol de cap manera. El segon escenari, encara una part significativa planteja convençuda que no es farà, doncs exigeix la ruptura política amb les lleis i ordre constitucional del Regne i l’Estat ho impedirà amb totes les seves forces, socials, legals, polítiques i repressives.
Un tercer escenari seria el d’esperar sine die fins que l’Estat s’avingui a permetre el referèndum.
El primer i tercer són les opcions del bloc constitucional unionista (C’s-PP-PSC, també de les opcions més possibilistes dins les esquerres i de les posicions derrotistes.
Una part de gurus politòlegs assessors donen per perduda la causa de les llibertats i la sobirania republicana catalana, sense lliurar la confrontació. Hi ha una il·lusió de que tot seguiria similar com fins ara, amb un progressiu avenç de l’autogovern autonòmic. Sense voler copsar que seria un retrocés democràtic de conseqüències imprevisibles, centralitzadores i reaccionaries. El mantra que empren és que la democràcia catalanista separatista és terreny vedat de la dreta, sense possibilitat de composició ni de lideratge de les esquerres. Com si el poble treballador mobilitzat, amb els succeís lemes de per la independència, el referèndum i la republicà catalana, fossin made in dreta per a tota l’eternitat.
El segon escenari exigeix ruptura democràtica amb el règim del 78. Per fer-ho cal forjar una nova legalitat. Això vol dir desobeir l’existent estatal constitucional i obeir-ne una altra, diferent, de sobirania catalana. Trencar amb l’ statu quo aboca a la rebel·lia ciutadana, a la revolució republicana.
La inhabilitació i retirada de l’acta de diputat estatal a Francesc Homs del PDECat pel 9N, és una provocació i un atac en tota regla a la ciutadania, partits i entitats que vàrem preparar, organitzar i participar en el 9N de 2014.
L’Estat cerca amb la provocació de la repressió als representants electes de Catalunya establir un escenari que li sigui favorable per derrotar les forces populars de la democràcia catalanista.
Respondre sense prou força ciutadana i social organitzada, o sense una entesa suficient del conjunt sobiranista, el que ronda per un 80 % de la població, seria dividir-se i obrir les portes a que vagin escapçant a cada segment implicat per separat.
El diputat Joan Josep Nuet ho assenyala clar quan popularitza i adapta el poema atribuït a Bertolt Brecht. Primer volen derrotar l’independentisme rupturista, després aniran pels independentistes constitucionalistes, seguirien pels diferents tipus de federalistes, per acabar derrotant fins i tot l’autonomisme, en fi, les classes populars treballadores i el poble català en general. L’objectiu de les negatives i provocacions estatals és liquidar de soca-rel tota llibertat de Catalunya.
Ignorar aquesta provocació pot generar desassossec, desconfiança en els lideratges catalanistes, fomentar consciència de feblesa.
La millor resposta és convocar i organitzar el referèndum. Generar l’escenari en que el referèndum es pugui fer, amb legalitat catalana.
Per Un País En Comú la radicalitat democràtica és sinònim de ruptura política amb el règim del 78. La seva fundació el proper 8 d’abril, amb una assemblea magna al Pavelló d’Esports de la Vall d’Hebron, serà decisiva en la generació d’un nou escenari polític a Catalunya.
L’ideari polític d’ Un País En Comú s’ha construït amb el consens entorn desenvolupar una sobirania constituent que fonamenti l’hegemonia de les esquerres, això inclou el catalanisme popular, un referèndum sense adjectius, però que sigui efectiu, i el canvi de monarquia a república a Catalunya.
Per dir i aportar la teva veu i acció convé inscriure’s i participar a l’assemblea general fundacional d’ Un País En Comú.
Del Butlletí electrònic d'EUiA.

Un partit en comú


El que uneix el nou partit Un País En Comú és aconseguir l’hegemonia política a Catalunya per les esquerres, una concepció rupturista amb el règim del 78, i la radicalitat democràtica republicana.
El municipalisme del canvi, la població treballadora i les comarques d’arreu del país, necessiten com l’oxigen unes polítiques socials que s’enfrontin amb els estralls de la crisi econòmica. Per enèsima vegada queda clar que, per aconseguir uns Pressupostos mínimament socials, cal finiquitar el lideratge del catalanisme de dretes.
És un miratge considerar que hi haurà una massa social suficient amplia i forta per fer front a les negatives i boicots estatals si segueix presidint el govern un PDECat que nega la renda garantida ciutadana, una reforma fiscal que aconsegueixi els diners suficients per escurçar les llistes d’espera a la sanitat, uns mínims pels serveis públics o aconseguir ingressos de la gran indústria, les corporacions financeres i les grans fortunes. 
Una Catalunya republicana, amb polítiques socials i neta de corrupció, no pot sorgir d’una independència liderada per la dreta amb l’esquerra de comparses planyívoles. El país social i republicà sorgirà, en tot cas, d’unes esquerres fortes i que forjin espais d'unitat amb les necessitats socials de la majoria del país.  
Un País En Comú neix com organització catalana i sobiranista, d’arrels treballadores i rebels, per aportar una política catalana per a Catalunya. 
La idea cabdal és que una república lliure, social i ambientalment justa per a Catalunya és un punt de trobada de federalistes, confederalistes i independentistes, alhora és una proposta necessària i imprescindible per aconseguir l’hegemonia social.
El consens democràtic republicà, des de l’òptica social treballadora, no es resol amb un compromís entre qui defensa la independència, qui hi és contrari o qui no ho veu significatiu, sinó amb quina política i quin règim i  hi ha més possibilitats de millores socials pel conjunt ciutadà popular.  
Les demandes socials s’han de fusionar i teixir aliances amb el moviment per la independència, el referèndum i la república. El consens és sòlid si expressa i mostra capacitat concreta de ruptura amb l’statu quo, és a dir, amb la constitució, el Regne i l’Estat del 1978.
Candidatura a la coordinadora.
A dues setmanes de la fundació, hi ha diverses llistes i persones que es proposen per contribuir a la direcció d’Un País En Comú, a una coordinadora i una executiva. És ben positiva la complementarietat entre diversitat ideològica, municipalisme metropolità barceloní i de les comarques. 
El nou partit en comú aplega a activistes socials, sindicals i polítics d'arreu del país. 
Participa a les votacions. Inscriu-te
El 8 d’abril aporta la teva gota d’aigua i el teu color a l’assemblea fundacional d’Un País En Comú al Pavelló d’Esports de la Vall d’Hebron. 30 de març de 2017. Debats d’Un País en Comú.
De la Carta de L’Aurora.
Inscripció a Un País En Comú
Apunta't al formulari per rebre informació i per poder participar en la construcció del nou espai.
Per poder votar en les properes votacions t'has d'enregistrar omplint aquest formulari. T'arribarà un correu per validar-te. Si no reps el correu posa't en contacte amb nosaltres aquí

25/3/17

Acord per Un País En Comú unitari


La Primavera entre freda i tempestuosa mentre el verd i les flors enceten un esclat de colors. Pot ser una al·legoria de la situació convulsiva a Catalunya.
L’acord de Podem en participar a Un País En Comú, constituït com organització política unitària, supera l’escull de la divisió i el d’una coalició limitada a l’aspecte electoral.
La fredor ve amb uns Pressupostos neoliberals co-liderats per JxSí (PDECat i ERC), amb les imposicions dretanes del PDECat, però amb el suport a contra-cor de la CUP, altrament donen pas a una pressió creixent per la convocatòria i l’organització del referèndum.
La tempesta s’apropa amb el bloc independentista del catalanisme, el d’esquerres, el revolucionari i el dretà. L’ANC i el bloc esmentat són l’expressió del motor popular que pugna per la independència, el referèndum i la república a Catalunya.
Un Referèndum que, més enllà del simbolisme independència sí o no, planteja la ruptura de facto amb el règim de 1978, la Constitució i el Regne, la transformació a Catalunya d’Autonomia de l’Estat espanyol a República sobirana i lliure catalana.
El que s’anomena ruptura te la naturalesa d’una revolució política a l’Europa del s XXI.
L’aire huracanat sobiranista està trastocant l’escenari polític.  El mateix vot en consciència a favor de la partida pel Referèndum als Pressupostos, per part de Mª Àngels Martínez Castells, diputada de CSQEP i membre de Podem, expressa la polarització que segueix operant al sí de la població i de les forces i coalicions polítiques.
L’enquesta de CCOO, amb un 80 % contraris a la Constitució i un 40 % a favor d’un Estat independent, és una altre signe de que la societat, la ciutadania i la població està en plena evolució, amb tendències profundes sobiranistes i republicanes.  
Les inhabilitacions desestabilitzen tota negociació i restes d’elements d’entesa entre el govern estatal i el Parlament de Catalunya.
El segment de la població catalanista d’esquerres sobiranista republicana està en efervescència per constituir la seva referència política. De com resolgui les idees claus d’una política catalana per Catalunya, dependrà la capacitat de capgirar l’hegemonia política cap a les esquerres.
El lideratge dins una gran entesa de les esquerres sobiranistes rupturistes republicanes (independentistes, federalistes, confederalistes) es jugarà entre qui sigui més capaç i audaç en establir les aliances imprescindibles.
L’aliança entre les esquerres és absolutament necessària però no suficient. Una ruptura amb el règim de 1978, val a dir amb l’estat del Regne, necessita alhora una gran front sobiranista democràtic catalanista.
Un País En Comú neix per constituir-se com el referent polític d’una majoria social d’esquerres que consideri el fet social vital per afrontar una política catalana rupturista. Una política catalanista que superi el processisme i contribueixi a una política econòmica favorable a la majoria popular, i a una sobirania constituent republicana.
El primer pas* és inscriure’t. El següent participar a l’assemblea general fundacional d’ Un País En Comú, el 8 d’abril al Pavelló d’Esports de la Vall d’Hebron de Barcelona.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

24/3/17

Unes propostes per al diàleg i l’acció conjunta de les forces polítiques d’esquerres sobiranistes

Aquest  document adjunt s’ha elaborat en nou sessions per part de l’AExRC, dialogat amb representants de partits de les esquerres sobiranistes de Catalunya: Procés Constituent, MES, Avancem, SCiL, EUiA, ICV, Podem (observador), CUP, ERC, BComú (observador). El diàleg s’encetà l’abril de 2016 i finalitzà el desembre del mateix anys. Es presentà el 12 de febrer de 2017.

Propostes per al diàleg i l’acció conjunta de les forces polítiques d’esquerres sobiranistes
Atesa la transcendència dels moments que vivim, l’Acord d’Esquerres per la República Catalana (AExRC) considera necessari que les forces polítiques d’esquerres sobiranistes, que representen una majoria ciutadana, conflueixin tant com sigui possible en la seva acció política, de manera que se’n garanteixi la incidència i lideratge, així com el suport d’una àmplia base social. A tal efecte, AExRC presenta els punts següents com a possibles elements de diàleg i coincidència.
(A) ELS PRINCIPIS
Cal una acció política específica adreçada al lliure, ple i efectiu exercici de la sobirania del poble català i del seu dret a decidir sobre el seu futur polític, social, econòmic i cultural.
L’exercici d’aquesta sobirania suposa fer realitat l’empoderament de la ciutadania, que la faci sentir plenament responsable i partícip del seu futur, en un context europeu de retrocés del poder popular front a altres poders fàctics (troika, mercats financers,...).
Alhora, cal abordar una profunda regeneració democràtica, combatent sense pal·liatius tota mena de corrupció i instaurant una transparència total en la presa de decisions i en el retiment de comptes.
És un pas imprescindible per a restablir la confiança en unes institucions on la ciutadania se senti representada i que implementin la voluntat popular.
Els principis anteriors s’emmarquen en els més generals de defensa de l’equitat, del bé comú i dels drets individuals i col·lectius, especialment necessària en moments de creixent desigualtat social i de retrocessos en aquests drets.
(B) ELS OBJECTIUS
Com a objectiu general, aspirem a un país basat en el coneixement i en els valors d’equitat, llibertat, feminisme, solidaritat, laïcitat, tolerància... 
Aspirem, doncs, a alinear-nos amb les tendències més democràtiques i socials a Europa
Com a millor via a aquests efectes, constituir una República Catalana plenament sobirana, si aquesta és la voluntat majoritària del poble català.
Aquesta via comporta de fet la ruptura democràtica global del règim de la Constitució del 78.
Igualment suposa un pas cap a l’Europa dels pobles, trencant tabús de manera que el dret a decidir de la ciutadania inclogui també la seva definició territorial. 
(C) EL PROCÉS
 Convé, doncs, desenvolupar un debat constituent participatiu sobre el model de país que volem, analitzant els diferents àmbits i sectors. 
En particular, desenvolupar un procés constituent català, no subsidiari ni subordinat, que ens dugui a disposar d’una proposta de Constitució per a aquesta República Catalana, que se sotmetria a referèndum de la ciutadania.
Igualment, cal empènyer de forma decidida i activa, des de la ciutadania i des de les institucions, la celebració  a Catalunya d’un referèndum sobre la seva independència amb caràcter vinculant (i previ al referèndum constitucional del punt anterior), estant obert a acordar-lo amb les institucions espanyoles, tal com han aprovat la majoria de les forces polítiques del Parlament. 
Aquest referèndum sobre la independència se celebraria en qualsevol cas amb garanties i condicions democràtiques, per tal que pugui obtenir un ampli suport social i  reconeixements internacionals. 
Aquest procés català podria afavorir un eventual procés constituent espanyol, del qual seria solidari, però no supeditat i amb els seus ritmes propis. 
(D) LES ACCIONS
Cal palesar que l’avenç cap a la República Catalana obriria expectatives, tant per al desenvolupament social i econòmic a mitjà termini, com  per abordar els problemes immediats i quotidians de la ciutadania (transports, sanitat, educació, cultura, ambiental...) i per lluitar contra les desigualtats en el nostre país. 
En aquest sentit, i amb caràcter d’urgència, cal establir mesures concretes adreçades a corregir les greus conseqüències que la recent crisi econòmica ha tingut sobre bona part de la nostra població. 
D’altra banda, cal exercir quan calgui actes de sobirania per fer efectius els punts anteriors i en general per palesar que la legitimitat a Catalunya rau en la voluntat de la seva ciutadania, expressada bé directament, bé a través dels seus representants.

Sobre el Diàleg: