28/12/17

Una majoria republicana frena el 155

Les eleccions del 21-D han atorgat el guany a la majoria independentista republicana, JxCat, ERC i CUP. L’Estat amb el bloc 155 -Ciutadans, PP, PSOE-PSC- han fracassat davant la força popular de l’1 d’octubre. Ciutadans aconsegueix la primera minoria però no pot formar govern. Catalunya en Comú-Podem queda sense la clau de la Generalitat. Tant l’1-O com el 21-D les urnes clamen per fer camí sobirà i republicà.
Durant els últims anys la democràcia catalana ha incrementat, en totes les eleccions, consulta i referèndum, el vot per la sobirania, la independència i la república.
2.063.361 vots i 70 escons han aconseguit l’independentisme (47,49 %). 1.889.176 vots i 57 escons són pel bloc estatal 155 (43,49 %). 323.695 vots i 8 escons per Catalunya en Comú-Podem, que ha fet bandera de no atorgar el govern ni a Arrimades/C’s ni a Puigdemont /JxSí, però combat contra el 155, mentre defensa una perspectiva social, sobirana i republicanista.
La triple contradicció Estat i Catalunya, Dretes i Esquerres, Involució democràtica estatal monàrquica i Sobirania independentista republicana catalana, entra en una nova fase.
La lluita entre les classes, social, democràtica, ideològica, mediambiental, feminista, contra la corrupció, es desenvolupa en l’escenari de la confrontació de l’Estat/155 amb el règim de 1978 i la democràcia catalana per una Generalitat republicana.
Les eleccions no han resolt la crisi política estatal. La formació del Parlament, del nou President i Govern és un trencaclosques endimoniat. El nus Gordià te a veure amb 4 presos polítics, els dos líders del moviment -ANC i Òmnium-, el vicepresident legítim, Junqueras, 3 d’ells diputats actuals. 4 exiliats/des inclòs el president legítim, Puigdemont, nou diputat presidenciable de JxSí.
L’Estat, la Fiscalia i el bloc 155, s’enroquen per anul·lar les institucions catalanes i derrotar la rebel·lió republicana. L’anunci de l’extensió de les imputacions a 28 persones és mostrar que no hi ha voluntat política de cap flexibilitat i treva. El discurs del Rei alerta que la subsistència del Regne adopta el to 155 contra les llibertats, la democràcia i la capitulació de Catalunya.
Es carrers seran sempre nostres’ hauran de moure’s per facilitar la resolució del trencaclosques institucional.
Les properes setmanes determinaran si la magnífica mobilització del Referèndum 1 d’octubre i del 3-O és un punt àlgid que il·lumina un nou horitzó constituent, o esdevé un punt inflexió des d’on s’iniciï la davallada del moviment sobiranista.
Els símptomes del moviment popular són de victòria i disposició de lluita, perseverant i pacient, ‘Anem a poc a poc perquè anem lluny’, en comptes de desencís i predisposició a abandonar la lluita per una capitulació.
Unes primeres lliçons s’obren pas dins l’imaginari popular: a) ha estat la disposició irreductible i la força immensa del poble mobilitzat unit qui va permetre i imposà pacíficament el referèndum 1 d’octubre, malgrat la repressió estatal; b) l’Estat està disposat a tot per impedir la llibertat de Catalunya, bloqueja la voluntat sobirana de decidir per mitjà de la judicialització, la repressió, intervenció i violència; c) cal una nova estratègia per avançar, que inclogui el factor social, la fraternitat amb els pobles de l’Estat, processos constituents que impulsin la lluita democràtica des de cada poble, que anul·lin la força repressiva i la involució democràtica estatal.
Fetes les eleccions cal que l’Estat retiri la intervenció i l’aplicació de l’article 155, alliberi els presos polítics, no condicioni el retorn de les persones exiliades amb l’ordre de presó, suspengui les amenaces i imputacions judicials. Les forces i coalicions catalanes han de constituir el Parlament, President i Govern, en funció de l’1 d’octubre i de la majoria sobirana republicana.
És fonamental per les forces treballadores i de les classes populars situar-se en la perspectiva popular republicana. 28 de desembre de 2017.
De la Carta de L'Aurora.

22/12/17

Ressaca electoral de llarga durada amb majoria republicana


Les emocions s’esplaien per les xarxes en una ressaca electoral que es presenta de llarga durada.
 
Les urnes han tornat a dir el seu veredicte. En certa manera, malgrat les imposicions i impediments estatals, s’han revalidat els vots emesos amb tant d’esforç l’1 d’octubre. 

En aquest sentit la fi del 21-D convocat per l’Estat, el govern del PP, esperonat per Ciutadans i amb el suport del PSOE-PSC, s’ha estrellat davant el mur de la democràcia republicana catalana.

El PP i Rajoy han fracassat. La majoria independentista s’ha sostingut. Ciutadans ha estat l’efecte inèdit d’una dreta neoliberal i unionista espanyola que ha fet a Inés Arrimadas la lideressa de la primera minoria parlamentària.

Junts per Catalunya, ERC i la CUP disposen de la clau del Parlament, per formar govern i per les polítiques a implementar. Tanmateix és una clau marcada i malmesa per la intervenció i el 155 estatal.

Les expectatives de les esquerres de liderar han quedat escuades en el pla electoral i parlamentari.

La coalició Catalunya en Comú Podem ha quedat frenada com alternativa, o com a clau del nou escenari. Però és necessària i està en situació d’aprendre del desgavell per formar part de les perspectives republicanes.

Intervenir la Generalitat, empresonar els líders del moviment independentista i republicà, suspendre el govern, engarjolar a vicepresident i consellers, forçar l’exili del president i altre part del govern legítim, limitar la llibertat d’expressió, en fi, l’estat d’excepció a Catalunya, ha mostrat sobretot l’agonia del règim de 1978, d’un Estat que es gangrena de corrupció i malbaratament econòmic.

Un altra efecte de la repressió i del bloc del 155, sobre les estratègies i propostes d’acció del conjunt d’entitats, partits i llistes electorals, es que les dretes tot i estar contraposades en el terreny democràtic nacional, segueixen en els lideratges. 

Ciutadans lidera el bloc del 155 català. Puigdemont, amb el PDECat semi camuflat, revalida el lideratge dels partits independentistes. 

El trencaclosques estatal de les autonomies condemnades pel 155 o pel 135, junt amb el clam de rebel·lia republicana democràtica nacional catalana, està més enredat si cap.

Dinar en el dia de reflexió.
Les eleccions no han resolt el conflicte. El post 21-D és endimoniat. El moviment sobiranista obre nova etapa i escenaris, en cap cas està esgotat ni desmoralitzat. Tothom haurà de madurar i establir noves estratègies. Incloure en les perspectives l’evolució profunda del moviment ciutadà evolucionat a republicà, la necessitat del factor social amb drets i mesures adients, així com el ritme i situació dels poders polítics i del propi Estat, règim i Regne.

Les prioritats que es dibuixen necessiten compromís i acció decidida. En primer lloc, formar el Parlament i el Govern, això implica el retorns dels exiliats i exiliades i l’alliberament dels quatre presos polítics provisionals, la retirada de la intervenció. En segon lloc, superar l’efecte cap de setmana post 27-O, per no quedar bloquejats sense mesures socials i polítiques. En tercer lloc, cercar des del diàleg o altres fórmules, situar l’inici de la transició constituent des de l’autonomia amordassada a una república democràtica i social.

És l’hora de contribuir a una entesa o front democràtic republicà que aplegui la indignació de les places, l’anhel mobilitzat de la sobirania i la llibertat, l’experiència vital de l’1 d’octubre i el 3-D.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

21/12/17

La via 1 d’octubre


Referèndum 1 d'octubre 2017.
L’entusiasme i convicció de la rebel·lia mobilitzada ciutadana és la font de la legitimitat que neix de l’1 d’octubre. Hi ha qui ho vol negar i derrotar. Hi ha qui ho considera fallit i que s’ha acabat. Hi ha qui ho viu com un inici que fonamenta el camí sobirà republicà. El vot electoral d’avui 21-D és un episodi, obligat, de la via a la llibertat. Som en unes eleccions autonòmiques, convocades per l’Estat a l’empara de l’article 155 constitucional. L’Estat ha intervingut i desmantellat 40 anys de Generalitat de Catalunya. El govern PP ho ha pogut fer per l’entusiasme de Ciutadans i pel suport del PSOE-PSC.


El Regne aplica un estat d’excepció  a Catalunya. Unes eleccions amb la llibertat d’expressió tutelada, prohibit el groc i els llacets entre altres coses, on han fet presos polítics dels líders de les Entitats del moviment com ANC i Òmnium, d’Oriol Junqueras (ERC) i Joaquim Forn (PDECat, Junts x Cat), exiliat el president legítim destituït i altres consellers.

La incertesa política, fomentada per la involució repressiva estatal destinada a frenar la democràcia catalana, provoca un desgavell econòmic que perjudica al conjunt de l’Estat.

La intervenció i el 155 pretén enterrar l’espectacular esclat i la legitimitat del referèndum de l’1 d’octubre. L’Estat, el PP, Ciutadans i PSC, volen dividir, anul·lar i derrotar el moviment sobiranista i republicà. Somien en esborrar de la memòria col·lectiva els més de dos milions de Sí a ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’.

11 de novembre.
El règim de 1978 és caduc, el Regne s’atrinxera per subsistir com sigui, l’Estat es gangrena de corrupció PP, el govern és incapaç de sanejar l’economia i la vida de la ciutadania, saqueja la caixa de la Seguretat Social posant en perill les pensions. Amb la llei com ariet ofega i extorsiona les hisendes municipals. L’Ajuntament de Madrid ha sofert un dur cop, financer i social, amb la intervenció de Montoro, el següent candidat és Barcelona. Fins quan?

El moviment sobiranista ha engendrat legitimitat democràtica, a cada nova fites mostra el seu vigor, gens disposat a fer ‘ni un pas enrere’, amb el clam ‘els carrers seran sempre nostres’.

Responsabilitzar a la rebel·lia republicana de la repressió estatal i del 155, o justificar el 155 d’alguna manera, és un contrasentit que nega tot signe de radicalitat democràtica, o del ‘manar obeint’.El 15-M de les places exigia un ‘reset’ del sistema polític. La rebel·lió de la joventut indignada va incorporar ‘anem a poc a poc perquè anem lluny’. La idea no era frenar o fer marxa enrere en els drets i llibertats, sinó cercar les maneres per anar, poc a poc, però anar lluny.
La via 1 d’octubre és la de canviar el país, de baix a dalt, dels carrers a les institucions, per anar lluny: Llibertats, Drets i mesures socials, República. 21 de desembre de 2017.
De la Carta de L'Aurora.

15/12/17

Tres elements vitals per a la remuntada


La coalició Catalunya en Comú Podem és preua de que és diversa com la població de Catalunya. Precisament aquesta configuració és la que li permet millor reflectir els diferents aspectes dels sentiments i objectius polítics en una estratègia i propostes d’actuació que englobi les necessitats del conjunt de la ciutadania.
 
El factor social, el fet nacional de la sobirania, la independència i la república, la necessitat de regeneració democràtica enfront de la involució estatal i la corrupció generalitzada, la visió municipalista més propera a les necessitats bàsiques, els drets humans i serveis públics, el treball i el sindicalisme, la salut, l’escola pública i la llengua catalana, la desigualtat de les dones i la violència de gènere, són els ingredients per una estratègia de futur que construeixi nou país i república. 

La ona de fons generada pel 15-M de les places és una bona guia fins i tot per aquestes eleccions maldestres del 21-D. Unes eleccions viciades per la imposició de l’estat de la intervenció econòmica, policíaca, amb presos polítics i l’aplicació constitucional de l’article 155, que liquida l’autonomia de la Generalitat catalana.  

La radicalitat i regeneració democràtica del 15-M, amb la rebel·lia que denúncia les institucions, els polítics i banquers i partits del sistema polític de règim del 1978, entronca amb el moviment per la sobirania, la independència i la república. Alhora l’aportació del municipalisme del canvi impulsa l’estesa consciència pacifista catalana, així com el respecte a la diversitat i a l’acollida de les noves persones immigrades o refugiades. Tot això es combina amb un teixit associatiu cultural, del lleure, esportiu, solidari i social, amb un moviment sindical treballador que conforma la base de la societat catalana.

Tot això te sentit per remuntar la campanya, expressió emprada per Xavier Domènech a la Tribuna del Majestic i en altres declaracions.
Per a la remuntada hi veig tres elements vitals.

Un, Situar el repte del 21-D en fomentar la sortida i solució al bloqueig i involució estatal: posar en relleu que aquest poble ha d’agafar noves forces per impulsar un camí constituent des de la base ciutadana i de cada barri, empresa i poble. 

La nova estratègia sobiranista i republicana ha d’incloure el factor social sense dilacions. El camí a fer ha de ser amb bilateralitat, unilateralitat o multilateralitat, el que calgui per fer possible l’avenç democràtic, sobirà i social. 

Les equiparacions entre la DUI i el 155, o sobre la irresponsabilitats ‘dels dos blocs’ generen més confusió que clarificació. 

L’equidistància s’agreuja quan s’inverteixen els cicles i etapes i es fa aparèixer l’agressió estatal com provocada per la demanda de llibertat, democràcia i sobirania per la mobilització catalana. Tothom que reflexioni una mica veu que ha estat l’Estat de les autonomies, el règim del 78, un Regne obsolet amb els estralls de la crisi econòmica, qui ha provocat la rebel·lia treballadora sindical amb les vagues generals, la indignació i rebel·lia democràtica del 15-M, la rebel·lia de la sobirania catalana. 

Dos, Sentir, bategar, actuar i proposar en funció del moviment ciutadà popular català. Cal incloure a les idees força de la campanya el que significa l’important cos social que vol la república. Es percep la república com a eina democràtica pel desenvolupaments dels drets i serveis, del factor social. La manera que aquest poble ha concebut aconseguir la sobirania i la república ha estat amb un referèndum, acordat o unilateral. Una república fraterna i solidària amb els pobles de l’Estat. Una república catalana de lliure associació, federada o confederada, amb les altres repúbliques de la península ibèrica i Estats d’Europa.

Tres. Potenciar el valor cabdal de la legitimitat generada amb la votació i mobilització de l’1 d’octubre i del 3-O. Els dos dies el moviment ciutadà va trobar un mètode per aconseguir el poder decidir. Tots els organismes i Entitats van supeditar la seva acció a que es podés complir la voluntat del volem votar i decidir.

Les Escoles, ANC, Òmnium, CDRs, Taula per la democràcia, partits sobiranistes, municipis, van conformar un ampli front democràtic pràctic que va derrotar la política i la repressió estatal, mentre feia guanyar l’acció ciutadana sobiranista.
Aquest 21-D va de Llibertat, Mesures socials i República catalana.

Siguem la clau per una Generalitat amb lideratge de les esquerres sobiranistes, per l’avenç social i democràtic constituent republicà.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.