Durant els
últims anys la democràcia catalana ha incrementat, en totes les eleccions,
consulta i referèndum, el vot per la sobirania, la independència i la
república.
2.063.361
vots i 70 escons han aconseguit l’independentisme (47,49 %). 1.889.176 vots i
57 escons són pel bloc estatal 155 (43,49 %). 323.695 vots i 8 escons per
Catalunya en Comú-Podem, que ha fet bandera de no atorgar el govern ni a
Arrimades/C’s ni a Puigdemont /JxSí, però combat contra el 155, mentre defensa
una perspectiva social, sobirana i republicanista.
La triple
contradicció Estat i Catalunya, Dretes i Esquerres, Involució democràtica
estatal monàrquica i Sobirania independentista republicana catalana, entra en
una nova fase.
La lluita
entre les classes, social, democràtica, ideològica, mediambiental, feminista,
contra la corrupció, es desenvolupa en l’escenari de la confrontació de
l’Estat/155 amb el règim de 1978 i la democràcia catalana per una Generalitat
republicana.
Les
eleccions no han resolt la crisi política estatal. La formació del Parlament,
del nou President i Govern és un trencaclosques endimoniat. El nus Gordià te a
veure amb 4 presos polítics, els dos líders del moviment -ANC i Òmnium-, el vicepresident
legítim, Junqueras, 3 d’ells diputats actuals. 4 exiliats/des inclòs el
president legítim, Puigdemont, nou diputat presidenciable de JxSí.
L’Estat, la
Fiscalia i el bloc 155, s’enroquen per anul·lar les institucions catalanes i
derrotar la rebel·lió republicana. L’anunci de l’extensió de les imputacions a
28 persones és mostrar que no hi ha voluntat política de cap flexibilitat i
treva. El discurs del Rei alerta que la subsistència del Regne adopta el to 155
contra les llibertats, la democràcia i la capitulació de Catalunya.
Les
properes setmanes determinaran si la magnífica mobilització del Referèndum 1
d’octubre i del 3-O és un punt àlgid que il·lumina un nou horitzó constituent,
o esdevé un punt inflexió des d’on s’iniciï la davallada del moviment
sobiranista.
Els
símptomes del moviment popular són de victòria i disposició de lluita,
perseverant i pacient, ‘Anem a poc a poc perquè anem lluny’, en comptes de
desencís i predisposició a abandonar la lluita per una capitulació.
Unes
primeres lliçons s’obren pas dins l’imaginari popular: a) ha estat la
disposició irreductible i la força immensa del poble mobilitzat unit qui va
permetre i imposà pacíficament el referèndum 1 d’octubre, malgrat la repressió
estatal; b) l’Estat està disposat a tot per impedir la llibertat de Catalunya,
bloqueja la voluntat sobirana de decidir per mitjà de la judicialització, la
repressió, intervenció i violència; c) cal una nova estratègia per avançar, que
inclogui el factor social, la fraternitat amb els pobles de l’Estat, processos
constituents que impulsin la lluita democràtica des de cada poble, que anul·lin
la força repressiva i la involució democràtica estatal.
Fetes les
eleccions cal que l’Estat retiri la intervenció i l’aplicació de l’article 155,
alliberi els presos polítics, no condicioni el retorn de les persones exiliades
amb l’ordre de presó, suspengui les amenaces i imputacions judicials. Les
forces i coalicions catalanes han de constituir el Parlament, President i
Govern, en funció de l’1 d’octubre i de la majoria sobirana republicana.
És
fonamental per les forces treballadores i de les classes populars situar-se en
la perspectiva popular republicana. 28 de desembre de 2017.
De la Carta de L'Aurora.