31/5/10

Eso tampoco es de izquierdas

El sábado 29 Jn por la mañana el gobierno de la Generalitat de Catalunya de l’Acord d’Entesa tripartita –PSC, ERC, ICV-EUiA- aprobó un decreto que convalida y aplica las medidas del Decreto del zapaterazo del gobierno español.

Es una rebaja de los sueldos de la gente funcionaria de la Generalidad (5 % de media), y de escuelas concertadas. Reducción de los conciertos sanitarios incluidos los concertados (3,21 %). Reducción de los conciertos a los centros de servicios sociales (1,18 %).

Una diferencia con el Decreto de Zapatro es que hay una subida de tres impuestos (transmisiones patrimoniales, actos jurídicos documentados, impuesto de matriculación para vehículos todo terreno), y una promesa de subir el IRPF a una parte de las rentas más altas.

Pero se pretende reducir el déficit público previsto del 3,25 % al 1,1 % en 2013. Es obvio que esto ahogará la economía y va a hacer pagar el grueso del coste de la crisis a la gente trabajadora y parada. El dominó del frenazo en las inversiones conduce a una nueva recesión y fase de agravamiento de la crisis.

Eso de rebajar los sueldos, reducir el gasto social y educativo, y la disminución que se hará en las infraestructuras no son medidas de izquierdas, son decretos y políticas impulsadas y apreciadas por las derechas. Estamos ante un Decreto que perjudica a la gente trabajadora.

La bandera de la izquierda la salva Joan Carles Gallego, por parte de CCOO, cuando lamenta el “seguidismo” de la Generalidad respecto al gobierno estatal en las medidas de ajuste para reducir el déficit, en concreto con las rebajas salariales.

La izquierda del tripartito catalán, la coalición ICV-EUiA, no ha estado a la altura de su tarea de construir alternativa política. ICV y EUiA han actuado como una izquierda domesticada, miedosa, con la penosa argumentación que no se podía hacer caer el gobierno y provocar elecciones anticipadas, o que el ajuste se había decidido en el gobierno español y se tenía que aplicar de forma obligada por la legalidad vigente, o que eran muy pocos y poca cosa se puede hacer, o que la gente no estaba en masa n la calle y ya le parecían bien las rebajas al funcionariado. También he llegado a escuchar que se hacía diferente que en Madrid, porque aquí a la rebaja de los sueldos se le añade una subida de impuestos. Eso roza a una grotesca actuación. Se daña la coherencia política. La credibilidad se desvanece.

Con este hilo argumental los sindicatos no se habrían opuesto a las rebajas y a la reforma laboral de Zapatero, además, como he podido oír que “tenemos en la calle la batalla perdida”, tampoco se lucharía ni prepararía ninguna huelga general.

Propuse a EUiA plantar cara al decreto Zapatero, y no aceptar ningún decreto en Cataluña que no se opusiera al del gobierno estatal. Como defiendo convencido la necesidad de unidad y progreso de las izquierdas, no es momento de rupturas. Lo que veo necesario es abrir el debate a toda la gente afectada, a la gente comprometida, para hacer más fuerte y firme la defensa de coherencia de izquierdas dentro de EUiA.

Un concejal joven de EUiA me planteó que él no piensa acatar la aceptación del Decreto por parte de EUiA. Veo que no será él solo. Haremos lo posible por combatir este decreto y echar atrás sus consecuencias.

Y por esta misma coherencia, considero que ahora se trata de organizar la movilización convocada por los sindicatos, y obstaculizar y retrasar la aplicación de las medidas de rebaja de los sueldos.

29/5/10

Això tampoc es d'esquerres

Avui aquest matí el govern de la Generalitat de l'Acord d'Entesa tripartita -PSC, ERC, ICV-EUiA- ha aprovat un decret llei que convalida i aplica les mesures del Decret del Zapaterazo del govern espanyol.

És una retallada de sous de la gent funcionària de la Generalitat (5 % de mitja), i d'escoles concertades. Reducció dels concerts sanitaris inclòs els concertats (3,21 %). Reducció dels concerts als centres de serveis socials (1,18 %)

Una diferència amb el Decret de Zapatero és què hi ha una pujada de tres impostos (transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, impost de matriculació pels vehicles tot terreny), i una promesa de pujar l' IRPF a una part de les rentes més altes.

Però es vol reduir el dèficit públic previst del 3,25 % a l'1,1 % en 2013. És palès que això ofegarà l'economia i pretén fer pagar el gruix del cost de la crisis a la gent treballadora i aturada. El dominó d'aturada a les inversions aboca a una nova recessió i fase d'agreujament de la crisi.

Això de rebaixar els sous, reduir les despeses socials i eductives, i la reducció que es farà a les infraestructures no son mesures d'esquerres, son decrets i polítiques avinents a les dretes. Estem davant d'un Decret que perjudica a la gent treballadora.

La cara de l'esquerra la salva Joan Carles Gallego, per part de CCOO, quan lamenta el "seguidisme" de la Generalitat respecta el govern estatal en les mesures d'ajust per reduir el dèficit, en concret amb les reduccions salarials.

L'esquerra del tripartit, la coalició ICV-EUiA, no ha estat a l'altura de la seva tasca de construir alternativa política. ICV i EUiA i la Coalició han actuat com una esquerra domesticada, temorenca, amb el galdós argumentari de què no es podia fer caure el govern i provocar eleccions anticipades, o que l'ajust s'havia decidit al govern espanyol i s'havia d'aplicar de forma obligada per la legalitat vigent, o que eren mol poquets i poca cosa es pot fer, o que la gent no estava en massa al carrer i ja li semblaven bé les rebaixes al funcionariat. Penós! També he sentit dir que es feia diferent que a Madrid, perquè aquí a la retallada de sous s'hi adjunta una pujada d'impostos. Això ratlla en una grotesca matusseria! La coherència política es malmet. La credibilitat s'esvaeix.

Amb aquest fil argumental els sindicats no s'haurien oposat a les rebaixes i la reforma laboral de Zapatero; com que fins i tot he pogut sentir que "tenim al carrer la batalla perduda", tampoc es lluitaria ni prepararia cap vaga general.

Vaig proposar a EUiA plantar cara al decret Zapatero, i no acceptar cap decret que no s'hi oposés. Com que defenso convençut la necessitat d'unitat i de progrés de les esquerres, no és moment de ruptures. El que veig necessari és obrir el debat a tota la gent afectada, a la gent compromesa, per fer més forta la defensa de coherència d'esquerres dins EUiA i la seva acció política.

Un regidor jove d'EUiA m'ha plantejat que ell no pensa acatar l'acceptació del Decret per part d'EUiA. Veig que no serà pas ell sol. Farem per manera de combatre aquest decret i tirar endarrere les seves conseqüències.

I per aquesta mateixa coherència, considero que ara es tracta d'organitzar la mobilització convocada pels sindicats, i obstaculitzar i ajornar l'aplicació de les mesures de rebaixa dels sous.

28/5/10

Coherència d'esquerres

Fa set dies que el govern espanyol va concretar el decret d'ajust d'austeritat. Fa vint-i-quatre hores que les Corts el va aprovar per un vot de diferència, amb un PSOE sense suport per l'esquerra, salvat a termini i acogotat per l'abstenció de CiU. Les i els diputats socialistes avergonyits i amb el cap cot, però sense atrevir-se a trencar la disciplina de vot. Unes dotze hores des de què els Sindicats CCOO i UGT hagin aixecat el to vital al deixar clar al president Zapatero que no acceptaven la seves propostes de reforma laboral i a l'establir que la convocatòria a vaga general es faria efectiva si el decret de reforma anava al BOE (Boletín Oficial del Estado).

El govern resta deshauciat, com fent-se un hara-kiri durant uns mesos. La disciplina parlamentària del grup socialista PSOE amb el PSC, imposada per: a) la pressió de les mesures internacionals dels capitalistes (FMI, UE-BE, Obama) per frenar els efectes dels atacs financers de grups inversors i bancs capitalistes amb la fi de preservar la precària estabilitat del sistema capitalista a costa de la gent treballadora i l'aturada, malgrat això acreixi la paràlisi i la pròpia crisi; b) la manca d'alternativa des de l'esquerra del PSOE i fora del PSOE per barrar els peus al PP i CiU, es percep una caiguda del govern Zapatero com la pujada d'un govern PP (determinat per CiU), i malgrat sigui una opció de recanvi molt feble i també inestable; c) el progrés de la convicció de que el govern està esgotat i amb ell Zapatero i el seu projecte de tarannà amb certa capacitat de maniobra i arrels entre segments populars sensibles i colpits; d) el temor creixent i pertorbador de que les mesures governamentals trenquin o facin bocins al PSOE; e) el túnel que pot representar haver d'aconseguir un nou projecte i direcció PSOE; f) la magra confiança amb la mobilització treballadora sindical, política i ciutadana per canviar les relacions de força social, parlamentàries i de poder; g) a l'esquerra del PSOE no hi ha una mínima massa crítica d'esquerres, tret de la realitat de les organitzacions sindicals.

Durant el llarg de cada dia les pressions a totes les organitzacions són enormes. És hora de fets i de preparar mobilització, com estan fent els sindicats.

La Coalició va establir fa dotze dies que faria la mateixa política a Madrid que a Catalunya, que era inacceptable el decret de Zapatero, i que votaríem NO al Parlament i al govern. Tothom, si més no l'afiliació d'EUiA i ICV està amatent a la coherència política en els fets vers les declaracions solemnes. La interpel·lació parlamentària de Jordi Miralles, com a portaveu del grup de la coalició, al president Montilla, ha contribuït a marcar un bon camí, "es inacceptable" l'aplicació del decret a Catalunya. Ja s'ha advertit i fet més que un gest al Parlament.

Tanmateix ara cal validar-ho dins l'Acord d'Entesa i del govern de la Generalitat. Per la Coalició una retallada, ni maquillada d'oasi català, pot ser "tripartita", serà unilateral del PSC o bilateral si s'afegeix ERC.

Si hi ha quelcom a fer és des de la mobilització sindical. Fem com els sindicats, plantem cara arreu a l'aplicació del decret, des del carrer, a les fàbriques i empreses amb la vaga, al Parlament i al govern.

27/5/10

Izquierda se rebela contra el decreto de Zapatero

Izquierda, hayla. Los Sindicatos que han convocado a la Huelga General del Sector Público para el 8 de junio, + la parlamentaria ERC, BNG, ICV, IU y NaBai, + sectores del PSOE afectados y sensibles a las clases trabajadoras y populares, + municipios amenazados por los recortes.

Los recortes del ajuste son como un dominó, tendrán un efecto devastador en las condiciones laborales y de vida trabajadoras, y en el propio gobierno del PSOE. Oponerse a ellas y frenarlas es cuestión de salud pública.

Zapatero señaló: “Ni cambio ni bandazo, sino responsabilidad pensando en el futuro”… será el del capital y de un sistema social que estruja a la gente trabajadora, y condena al 20 % (4,6 millones) al paro. ¡Eso no es izquierda! Las prioridades que marcó en el consejo de ministros del 21 de mayo de 2010, fueron: a) Reducción de gasto, b) reforma laboral, reforma laboral, c) reforma de las cajas, y d) después sin concretar reforma fiscal con el impuesto para los ricos.

Además ha habido la estocada zapaterazo a la capacidad de endeudamiento y crédito de los Ayuntamientos... ¿hasta 2012? Los Consistorios, entre ellos importantes alcaldes socialistas no han esperado ni un minuto. Han dicho y hecho. Muy bien por la rebelión de los Ayuntamientos. Ha obligado al menos a aplazar el nudo corredizo de la prohibición del crédito municipal. Se han visto obligados a rectificar y corregir el contenido del texto de la medida publicada ya en el BOE contra los municipios. ¡Algo de izquierda hay!

Por supuesto esta reacción municipal es un buen ejemplo de cómo parar los pies al zapaterazo gubernamental. Hay posibilidad. Hay que retirar el decreto. Hay que plantear otras políticas como las que propone Izquierda Unida y los Sindicatos. Es momento de rebelión, desacato, movilización. La Huelga General del Sector Público el 8 Jn ha de ser como el plante municipalista. Esta huelga es una primera e importante experiencia de movilización, a partir de la que podremos preparar una Huelga general para frenar las medidas gubernamentales pro patronales financieras de la UE y el FMI contra los salarios menguados y los 4,6 M de gente parada.

El voto NO en el Congreso a la congelación de las Pensiones está muy bien, pero liderado por el PP es fatal. Mala perspectiva para la izquierda parlamentaria y social.

La perspectiva necesaria es la que permita imponer políticas de izquierda, cosa que en su traducción parlamentaria y gubernamental se han de plantear las izquierdas mencionadas: Sindicatos, ERC, BNG, ICV, IU NaBai, sectores del PSOE, sectores municipales afectados y sensibles a las clases trabajadoras y populares.

26/5/10

TOP, gent "afectada"

Ahir a la tarda a la Via Laietana ens vàrem saludar amb Enric Pubill, president de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics Antifranquistes, "tot bé, sí tot bé", ell sempre afable, irreductible i animós, ens acomiadarem amb una encaixada. A l'arribar a casa em trobo al mail amb una convocatòria de l'esmentada Associació pel proper 30 de juny a les 19 hores al Museu d’Història de Catalunya d'una trobada de persones de diferents sectors “afectats” pel TOP; qui sigui afectat i hagi estat engarjolat per aquest inefable tribunal franquista, ara reconvertit en Audiència nacional, ja ho sap, aquí la teniu.

PROU D’IMPUNITAT!
Benvolgudes i benvolguts,
En el marc del 30 aniversari de la legalització de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics Antifranquistes, i per encàrrec de la junta Directiva, una comissió de l’associació, estem preparant un seguit d’activitats pels propers mesos que tenen com a objectiu alçar la veu contra l’oblit, denunciar les actituds i complicitats, avui, de diferents tribunals amb el règim franquista, i lluitar contra la impunitat.
En aquest sentit volem vindicar (a més a més de la memòria dels lluitadors i lluitadores de diferents generacions) el valor de la lluita i el compromís de les generacions més properes, la dels anys 60 i 70, la generació que va plantar cara als instruments repressius del règim, com el TOP (més de 50.600 persones processades de 1963 al 1977), reivindicant els valors democràtics. Una actitud conscient de lluita contra la dictadura (assumint els riscos de la militància antifranquista), una revolta en la que van participar de forma generosa i solidària milers de persones procedents del moviment obrer, del món universitari, de la cultura, dels diferents moviments veïnals i associatius, que cal recordar avui (a on la pervivència d’importants dèficits democràtics es prou evident), per tal d’aprofundir i consolidar en la cultura democràtica de la nostra societat.
El fil conductor de les diferents activitats programades pretenen impulsar un moviment de totes les persones perseguides, sancionades i repressaliades per la dictadura, per tal que es declarin il·legítims tots els tribunals franquistes (Consells de guerra, Tribunal de Orden Público, el TOP), i en conseqüència s’anul·lin totes les sentències, dictades naturalment per tribunals il·legítims, i denunciant la tortura generalitzada inherent a les sentències. Aquest dies hem vist, estorats, com és de llarga la influència de les organitzacions franquistes a nivell d’Estat, i la seva capacitat de maniobra per subvertir la lluita de la memòria democràtica.
Per aquestes raons, em permeto fer-te arribar aquesta convocatòria personal, a fi i efecte que ens trobem el proper dia 30 de juny a les 19 hores al Museu d’Història de Catalunya (*), per tal de compartir els objectius enunciats, i el calendari d’accions (roda de premsa, acte central, altres iniciatives jurídiques) previst. I, òbviament per compartir informacions d’iniciatives similars i coincidents (altres associacions memorialistes) i recollir noves aportacions i suggeriments.
Els organitzadors d’aquesta trobada, entre els quals jo em compto, hem pensat en una trobada de persones de diferents sectors “afectats” pel TOP, una reunió de treball molt operativa, a on la teva presència i participació segur que serà de gran interès. Després, les persones que ho vulguin podem compartir xerrameca a la mateixa terrassa del Museu.
Et prego en confirmis la teva disponibilitat i que ens reportis opinions al respecte (en aquest correu electrònic) si ho estimes convenient. També t’agrairé em facis arribar el correu de persones que consideris poden estar interessades en aquesta iniciativa.

“Comissió generació TOP”
Associació Catalana d’Expresos Polítics, maig 2010