Resistència, Pau i Llibertat

Farà un any, demà, a la matinada del divendres 24, la Federació de Rússia inicià la invasió militar contra Ucraïna, la guerra esclatà dins Europa, i segueix. La multiplicitat de crisis de la globalització esdevé barbàrie i destrucció on la classe treballadora i els pobles són les víctimes de la depredació, voracitat i impunitat d’un capital financer, unes classes i estats dominants militaritzats, imperialistes, que aboquen la societat i la natura a un infern terrenal. És cabdal que aquest aniversari sagnant sigui un avenç en la lluita solidària i de defensa d’una Ucraïna lliure, de la seva heroica resistència i per una Europa unida, sobirana i respectuosa amb els drets dels pobles des dels Urals a l’Atlàntic.

Som en el 175è aniversari del Manifest Comunista. Karl Marx i Friedrich Engels, i la I Internacional, van popularitzar el “Proletaris de tots els països, Uniu-vos!”; un lema que formava part de l’obra Union Ouvrière de Flora Tristan (1843), socialista francesa. La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) el va adoptar com a lema estatal (Пролетарии всех стран, соединяйтесь!), traduït en tots els idiomes oficials de l'estat; alhora estava inclòs en els escuts de les repúbliques federades de la Unió. Que lluny queda avui en dia la Federació de Rússia de l’internacionalisme, de la revolució treballadora, de la causa obrera i dels pobles oprimits del món. Res a veure l’actual estat imperialista nuclearitzat i capitalista amb l’experiència revolucionària soviètica comunista. Rússia explota la seva classe treballadora, sotmet a les minories, discrimina a les dones, oprimeix els pobles que domina, depreda els que pretén colonitzar econòmicament i vol esclafar Ucraïna. La defensa i solidaritat amb la llibertat i existència d’Ucraïna és una causa que concentra el sentit d’una unitat treballadora i dels pobles oprimits contra l’imperi rus i contra els poderosos imperis occidentals, hegemonitzat per EEUU i l’OTAN; aquest compromís és una denúncia a les crisis de la globalització neoliberal i una resistència al poder immens de les grans multinacional i el capital financer.

A l’Estat espanyol s’han aprovat les lleis de reforma de la Llei del dret a la salut sexual i reproductiva i la llei del Reconeixement dels drets per les persones  LGTBI i trans que representen un avenç legal significatiu pels drets de les dones al seu propi cos; És una demanda sensible i persistent del moviment feminista, tot i que encara amb masses prevencions i limitacions a mans d’unes institucions, i una moral, que volen seguir imposant condicions de sotmetiment a les dones. Els poders patriarcals han hagut d’acceptar que les dones tenen ànima, capacitat i ingeni, són persones amb tots els drets, però les discriminacions pràctiques són la norma habitual. La proposta de reforma del PSOE de la llei del només sí és sí, va destinada a esvair el consentiment per retornar a la perversa violència i intimidació, promoguda per la gran reacció patriarcal, la ultradreta i la judicatura.

L’Aurora hem defensat, per l’aniversari de la invasió de Rússia a Ucraïna, una manifestació única amb llibertat d’expressió per demà divendres 24. Una mobilització que enfortís la solidaritat efectiva amb Ucraïna i la seva resistència a la invasió en totes les seves variants, des de la civil pacifista, humanitària, sindical i la militar armada. L’entesa, comprensió i acord amb la comunitat ucraïnesa és bàsica per una solidaritat compromesa amb el poble ucraïnès.

A la fi hi ha convocades dues mobilitzacions. La manifestació el 24 de febrer a les 19,30 h al Passeig de Gràcia (Palau Robert) junt a la Comunitat ucraïnesa, russa i bielorussa. El seu manifest: “Barcelona amb Ucraïna... Volem la pau justa i la llibertat pel poble ucraïnès! EXIGIM la retirada immediata de tropes russes d’Ucraïna, el compliment dels drets humans i de la legalitat internacional!”

Saludem la manifestació Barcelona amb Ucraïna i cridem a participar-hi el 24, alhora que senyalem que ens cal combatre el rearmament imperialista, orquestrat sota la batuta d’EEUU i l’OTAN i els altres Estats, a costa de la salut, de les condicions de vida de la població treballadora, que limiten i amenacen la nostra llibertat. Defensem la Unitat d’Europa incloent el dret a l’autodeterminació dels pobles, per tant per Ucraïna, sense oblidar aquest dret per les repúbliques i poblacions del Donbass i Crimea, prèvia desmilitarització.

Exposem el comunicat que hem tramès a la plataforma Catalunya per la pau, que ha convocat una concentració pel dissabte 25 (“Ucraïna. Per un alto al foc immediat! Solidaritat amb les víctimes d’Ucraïna i de totes les guerres; Solució negociada; Prohibició de les armes nuclears; Reducció de la despesa militar”):

“L’Aurora (organització marxista) signa el manifest amb les següents consideracions: * que el manifest incorpora elements positius amb els que estem completament d’acord, entre ells la solidaritat amb el poble ucraïnès, la denúncia de la invasió d’Ucraïna com a clara violació del dret internacional, aturar l’escalada militar del nostre govern i els de la Unió Europea, i la demanda de prou patiment, morts i destrucció amb una pau justa; * que és contradictori no incorporar un element essencial per fer efectiva aquesta pau justa, aquesta solidaritat i denúncia de la invasió, com és la retirada de les tropes russes d’Ucraïna. Màxim quan ja aquesta proposta havia estat expressada en un anterior manifest: * i, sobretot, considerem que aquesta no incorporació no ha facilitat la celebració d’una única manifestació amb llibertat d’expressió però amb un consens mínim que es celebrés el 24 de febrer; * L’Aurora signem els dos manifestos (del 24 i 25) i assistirem a la manifestació del 24 Barcelona amb Ucraïna, així com a la concentració de Catalunya per la pau del 25 a la Plaça Sant Jaume”.

L'Aurora participarem a les dues, manifestació i concentració, amb una pancarta de lemes: “Pau i Solidaritat. Ni un € per l'OTAN. Retirada de les tropes russes d'Ucraïna”. L’Aurora forma part i donem suport a la Xarxa de solidaritat amb Ucraïna que anirà amb les consignes: "Pau a Ucraïna! Retirada de les tropes russes!". Tothom que pugui fer una contribució serà molt ben rebuda. Aporta al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

23 de febrer de 2023

De la Carta de L’Aurora.

https://barcelonaambucraina.org/manifest/

https://fourth.international/es/europa/504

https://www.naciodigital.cat/opinio/25632/ucraina-neutralitat-dels-anti-otanistes

La primera

Fa cent cinquanta anys de la primera república espanyola (11 de febrer de 1873-29 de desembre de 1874). L’aniversari ens porta a Pi i Margall, al federalisme, a l’evolució vers el separatisme i l’independentisme, a les diverses proclamacions de la república catalana, als revolucionaris Layret, Maurín i Nin, a l’autodeterminació dels pobles i l’internacionalisme treballador. L’Estat espanyol ha viscut poca república, ni una dècada, 1 ½ any la primera i 8 anys la segona (14 de abril de 1931-1 de abril de 1939). El llegat és immens i el futur del tot republicà, de llibertats i drets tenyits i impregnats de causa social. A no ser que se segueixi imposant el caciquisme ambiental, repressor i depredador, d’un Estat de natura ultradretana, incapaç de modernitzar-se i fer net.  

La reclamació del 25 % del pressupost de Salut per l’Atenció Primària per part de la Marea Blanca, entitats i sindicats de la Salut, també és un compromís del president de la Generalitat, i una recomanació de l’OMS. Tanmateix els Pressupostos 2023

contemplen un 17,9 %. La Salut és un servei vital, però a l’hora dels diners es queda enrere, sobretot pels segments treballadors i més modestos i necessitats de la població que en són la majoria d’usuàries. Un model públic de Salut eficient hauria de ser una actuació de les que congraciïn un futur social republicà, que inclogui els fonaments d’una xarxa hospitalària i indústria farmacèutica sense lucre privat. És des d’una mobilització general que es pot lluitar per convertir els desitjos, promeses i compromisos en fets palpables.

Els mitjans es fan ressò de que amb aquests Pressupostos 2023 s’esberla el bloc independentista parlamentari, doncs el pacte s’esdevé entre ERC, Comuns i PSC. Si resulta que els esmentats pressupostos els va elaborar substancialment qui era conseller per la part de Junts; si resulta que l’estructura pressupostaria segueix l’eix provinent de la neoconvergència; si les partides més enfocades al cos social provenen de la pressió sindical i de les marees diverses, inclòs de la ma social d’ERC i dels Comuns; si ha estat el PSC qui s’ha convertit en l’abanderat de les grans superestructures i negocis especulatius del gran capital català; a què bé aquest estripar-se les vestimentes catalanistes? Cap on va en els fets el lideratge de la dreta catalanista? Quins pressupostos proposa Junts, ara?

Fer passes pràctiques vers generar les condicions per un nou embat republicà autodeterminista necessita incorporar les necessitats del factor social, les aliances que transcreixin el propi independentisme, per aconseguir massa i força suficient per aconseguir torçar el braç, la repressió, bloqueig i imposicions estatals.

La reforma de la llei només sí és sí, programada pel dia abans del 8 de març, és un escàndol. Els tremors del PSOE el fan recular, mentre obren les comportes de bat a bat a la reacció patriarcal i a la ultradreta. Com proclama el Comunicat de la Plataforma unitària contra les violències de gènere: “El consentiment de la dona ha de ser el factor bàsic i determinant per davant de la violència i la intimidació. O hi ha consentiment de la dona o no n’hi ha”.

La probable confirmació de la voladura del gasoducte Nord Stream per part dels EEUU es mereix tota l’atenció i denuncia, és una intervenció militar que va contra Rússia però afecta de ple a tota la població europea, és un acte de guerra, terrorista, que tempta una

escalada de la guerra directa per part d’EEUU. El que ens cal és una defensa honesta i ferma d’Ucraïna, així com del seu dret a defensar-se, a resistir-se i fer enrere la invasió, a emprar tots els mitjans, des de la defensa de la pau lliure i el pacifisme, fins la resposta militar. Cal pau, cal parar la guerra, cal que es retirin les tropes russes, cal solidaritat treballadora, sindicalista i popular, cal que els EEUU/OTAN i els Estats de la UE i UK, retirin les seves amenaces militaristes i depredadores, cal que les classes treballadores no paguin les conseqüències greus de la guerra, cal una única manifestació 24-F amb llibertat d’expressió de les diferents posicions existents. Defensem una pau sense annexions, ni sotmetiment d’uns pobles a altres; dret d’autodeterminació per Ucraïna i entre els pobles i repúbliques del Donbass i Crimea. Tothom que pugui fer una contribució serà molt ben rebuda. Aporta al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 16 de febrer de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Les grans finances s’enriqueixen

Aplaudírem les infermeres com a vitals i els serveis públics de Salut, tanmateix qui s’enriqueix i adquireix un poder incommensurable son les grans fortunes, els bancs i els fons d’inversió, el parasitisme especulador privat sustentat en el poder caciquil i l’estatal públic. El rescat bancari (60.000 milions) el pagà Hisenda, els dividends dels beneficis els cobren els accionistes. Uns 9.000 milions el B. Santander, uns 6.420 el BBV. Mentre els compromisos de Banca pública estatal i catalana resten al calaix. Per una vida sana i saludable cal, en primer lloc, impostos extraordinaris d’emergència a aquests beneficis impúdics, en segon lloc una Banca pública on s’hi vehiculitzi tot flux financer de les institucions, i tercer, nacionalització de la gran banca.

El lliure consentiment de la dona queda desvirtuat i limitat en la reforma de la llei sobre la llibertat sexual (“Sí és sí”) per part del PSOE. La reacció patriarcal, la ultradreta, el PP i la Judicatura torcen el braç al govern. Les “feridetes” esmentades en lapsus freudià per la ministra recorden els “hilillos” de Rajoy. El decisiu de la llei no són les penes als agressors sexuals, sinó el canvi d’òptica vers la lliure decisió de les dones sobre el seu cos, per tant el que és cabdal és el consentiment de la dona. O hi ha consentiment de la dona o no n’hi ha. S’ha d’acabar amb que qui calla atorga, o en victimitzar i torturar a la dona agredida sobre si s’ha resistit, volgut, gaudit, val a dir, a jutjar de fet a la dona per exculpar l’agressor. Ha d’imperar un nou sentit comú, i jurídic, on tota relació sexual no consentida, per la raó que sigui, és una agressió sexual, una violació. La incorporació a la reforma de la distinció entre “agressió sexual amb violència o sense violència”, és perversa. Així s’introdueixen de contraban, com a Cavall de Troia, categories en les que s’esvaeix o anul·la el consentiment.

“Els pressupostos (de la Generalitat 2023) ”són tant bons” que s’han d’aprovar, proclama el líder d’ERC. Veiem. El més significatiu dels pressupostos és que no hi ha cap tendència a modificar i adequar el fons de la seva estructura i nucli neoconvergent. Han estat elaborats des de Junts i apuntalats pel PSC a favor de les grans finances, patronals immobiliàries, gran luxe, turisme, escoles concertades. Les partides dels pressupostos no representen una transformació, o inici de canvi substancial, en Serveis Públics, Salut, Hospitalari, Atenció Primària, Farmàcia, Banca, Educació, ambiental i infraestructures, tampoc en l’àmbit de la llengua malgrat les cent propostes, ni en ambiental. L’ampliació de l’Aeroport es farà en augment de passatgers, tot i que s’ajorna, positivament, la nova pista. El Hard Rock queda hibernat, reservats els terrenys i viva las maniobra d’un doll de milions especulatius per a CaixaBank. El 4rt Cinturó segueix el seu procés administratiu, un poc més lents, fins a ser finançat per l’Estat. Les excepcions, les engrunes o molles de la metàfora, rau en les dotacions a Feminismes, el Pla Pilot per la Renda Bàsica Universal, la contrafacció de mestres, una injecció per personal d’Atenció Primària, una altra per laboral sindical, en el Metro, i en la feminització del cos de Mossos. En aquest sentit, i en aquestes condicions de greus penúries, te sentit la proposta sindical de que s’aprovin. La CUP-G no ha pogut, o no ha sabut, aprofitar l’avinentesa per aconseguir unes quantes molles més sucoses que les existents, destinades a la població més humil i necessitada. Unes expectatives d’entesa tàcita entre ERC, CUP-G i Comuns, podria contribuir a decantar el lideratge independentista cap l’esquerra social republicana i autodeterminista; alhora que obrís les comportes a que el sindicalisme majoritari i Comuns toquessin de peus a terra vers les llibertats de Catalunya, l’amnistia, l’autodeterminació i la república.  

A Barcelona, qui fou president del grup Parlamentari de Catalunya en Comú, Lluis Rabell, ha fet la pirueta de ser presentat com a futur tinent d’alcalde del PSC de Collboni. Es tracta d’una candidatura hereva i melangiosa del projecte barceloní de “la millor botiga de món”, les places dures, la mobilitat, les pol·lucions desfermades i el neoliberalisme urbà. És una tinència d’alcaldia per a la defensa dels interessos de la burgesia barcelonina (immobiliària, granluxe, turisme, ciment) i l’especulació del gran capital català, ampliació Aeroport, Hard Rock, 4rt Cinturó, l'escola privada concertada, en fi, un projecte afí a les línies roges neoconvergents, de la marca de la socioconvergència des de la mà del estatalista espanyolista PSC. Deu ser un Fora l'ètica i Visca la manca d'escrúpols. Doncs serà que NO, BComú i altres ens encarregarem de sostenir el projecte de ciutat inclusiva pel veïnatge, de la convivència, de la mobilitat i les escoles pacificades.

Ahir nova operació repressiva estatal. El Deep Estat actua impune. 6 persones d'Arran i Sepc de Ponent, a la Plana de Lleida, detingudes per la Policia Nacional. No a la criminalització del jovent independentista. Llibertat!

Animem i defensem fer una sola manifestació el proper dia 24 per Ucraïna, on hi hagi llibertat d’expressió, per rebutjar l’inici de la guerra a l’aniversari de la invasió. L'impacte d'una mani arreu d’Europa el mateix dia és innegable. Una manifestació per la Pau a Ucraïna i a Europa. Una manifestació on es defensi i solidaritzi amb la població

ucraïnesa. Una manifestació on es lluiti per les negociacions de pau, l’alto el foc, la retirada de les tropes russes i el dret a l’autodeterminació d’Ucraïna, al Donbass i a Crimea. Una manifestació on es denunciï el militarisme i l’increment dels pressupostos militars, es combati contra l’OTAN i per la seva dissolució. El xoc econòmic, de poders, influències i depredació imperialistes, nord-americà i OTAN, dels estats europeus de la UE i Rússia, no justifica la guerra, la destrucció, les morts i els sofriments de la població ucraïnesa, com el que s’estén a tota Europa. És una guerra d’invasió de l’exèrcit de la federació de Rússia. Defensem el dret a la defensa per part d’Ucraïna, així com l’obligació solidària amb la seva població, i activa amb la resistència ucraïnesa. Les diferències entre l’esquerra pacifista i la comunitat ucraïnesa, les diferències sobre la solidaritat al poble ucraïnès, o la retirada de les tropes russes, o sobre el NO a l’OTAN, o sobre l’existència d’Ucraïna, convé permetin la lliure defensa de cada opció dins una mateixa manifestació. En aquest moments companyes de la xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna estan portant ajuda de suport alimentari i davant el fred hivern al sindicat ferroviari de Zaporíjia, Ucraïna. Tothom que pugui fer una contribució serà molt ben rebuda. Aporta al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 9 de febrer de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Llast

Un llast conservador, caciquil i impune, provoca contínuament que es limitin, bloquegin o facin enrere les temptatives de polítiques socials i de llibertats, sigui al govern de l’Estat o al de la Generalitat, agreujat pel biaix de l‘esquerda nacional espanyola-catalana o de les necessitats de perspectives republicanes. El règim constitucional de 1978 ajorna, coix del bipartidisme inicial, la seva existència amb una crisi endèmica que no resol els desgavells estructurals econòmics, ni els de les institucions estatals, començant per la corona i seguint per la judicatura, ni les llibertats catalanes per decidir, sobirana i per referèndum, sobre constituir-se en Estat, la independència i quin tipus de relació amb els altres pobles i estats de la Península ibèrica i d’Europa.

La Llei sobre el consentiment i llibertat sexual, l’anomenada del “Sí és Sí”, serà revisada, en principi per canviar les penes a l’alça. Tanmateix la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha manifestat que defensarien a ultrança el nucli de la llei, una alerta que expressa el temor lògic a que s’adulterin els articles més polèmics. La interpretació conservadora i actuació reaccionària de diversos tribunals de justícia, que revisen penes d’agressió sexual a la baixa, s’haurien d’haver denunciat i contraposat, potenciant els aspectes més avençats de la llei en drets i reparació, alhora d’aprofitar-ho per sanejar i modernitzar un estament judicial d’herència i tarannà clarament neofranquista, inclinat cap a la ultradreta. La Judicatura, els alts tribunals i una gran parts dels i les Jutges, per tradició familiar, estatus social de classe dominant i ideologia, són un ferment actiu de confrontació entre els aparells d’estat, val a dir contra el govern de l’Estat i contra la sobirania de Catalunya. El PSOE practica el pas de cranc en les llibertats, com es demostra en la no derogació de la llei mordassa o el manteniment de la llei d’estrangeria o la repressió a la sobirania i moviment independentista català.

El Deep State, les “clavegueres de l'estat”, és un altre factor de la repressió que torpedina a tort i a dret. L’agressió sexoafectiva per part de talps policíacs a activistes de moviments socials, descoberta per la revista “La Directa”, mostra la impunitat en que actuen. La norma és el “tot s’hi val”. El Centre Irídia, la CGT i l’advocada Laia Serra, ho han denunciat com il·legal, il·legítim, tortura psicològica i manca d’ètica. Un altre aparell institucional intocable que actua amb fervor per la involució política, a l’empara del ministre de Justícia.

Hi ha pacte pels Pressupostos 2023 entre ERC i PSC. ERC s’ha vist obligat a cedir a les exigències del PSC de Quart Cinturó (B-40, entre Terrassa i Sabadell), també  ha comportat incloure l’estudi de la modernització i ampliació de l’Aeroport, així com la preservació dels terrenys per la macro especulació del Casino Hard Rock. El PSC s’ha configurat com el partit defensor dels grans interessos econòmics especulatius, les grans constructores i finances, sense ni una engruna de respecte pel territori, ni les necessitats socials i laborals de les classes treballadores. En aquest sentit el PSC incorpora les línies roges dels Pressupostos plantejades per l’abans conseller de Junts, a banda de fagocitar la política del PP i Cs. Junts queda completament descol·locat. La CUP-G sembla fora de joc. Tanmateix els Pressupostos incorporen unes mesures socials acordades amb els sindicats i pactades amb Comuns. Segueix l’Oficina del Pla Pilot per la Renda Bàsica Universal, malgrat el veto inicial del PSC. Es consoliden les mesures promogudes per la nova conselleria d’Igualtat i Feminismes, liderada per Tània Verge. Els progressos en Habitatge i lloguers segueixen suspesos pel Tribunal Constitucional; mentre la Llei estatal es llimà per afavorir els potents operadors immobiliaris.

El lideratge de l’esquerra catalanista independentista d’ERC queda llastrat pels interessos i imposicions de la dreta via PSC. El govern ERC aconsegueix mantenir-se però al cost de ser hostatge de la política del mal menor a l’Estat. En la vessant social i la política governamental i la parlamentària, les concessions podrien ser digeribles si s’aprofités el govern, i el lideratge catalanista, per construir un eix de gravetat que inclogués l’entesa amb la CUP-G i el sobiranisme d’esquerres republicà i autodeterminista. La millor manera d’enfrontar-se a resoldre les necessitats socials, les llibertats, l’amnistia i la sobirania via referèndum, val a dir a l’estructuració dominant econòmica i estatal, és fomentant la mobilització, les organitzacions i entitats socials, sindicals, municipalistes, feministes i d’harmonia amb la natura.

En suport a la Marxa Tarajal de Ceuta, dissabte 4-F, a 11,30 h, Pl. Idrissa Diallo, Barcelona: “Prou de violència a les fronteres. Migrar és un dret”.

Europa se segueix dessagnant a Ucraïna. El militarisme imperialista, les conseqüències econòmiques i les vides les paguen els pobles i les classes treballadores. El NO a la guerra és vital. Tanmateix no és quelcom neutral ni equidistant. Defensem la Ucraïna agredida i la resistència del poble en totes les seves facetes, fins i tot amb les controvertides i polèmiques armes, des de tots els mitjans per aconseguir un alto el foc i negociacions de pau. Per una pau lliure i sobirana, per una perspectiva sana d’unitat europea, resulta vital la retirada der les tropes de Rússia i les annexions. Alhora som contra els pressupostos militaristes i l’OTAN. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 2 de febrer de 2023

De la Carta de L’Aurora.

* Vinyeta de JC. Negre.