Ens importa... la mobilització feminista: 25-N

... foragitar el poder i la por que divideix, tenalla i afebleix a la gent treballadora, a la meitat de la població com les dones i nenes (infants/criatures), les mobilitzacions i moviments. Avui, 25 de novembre, el moviment feminista planteja la necessitat vital de “canvis estructurals per a la prevenció, l’atenció i la recuperació de tota mena de violències masclistes”, des del lema: “Fúria Feminista contra les violències masclistes. De la por a la ràbia el 25N ocupem juntes els carrers”.

... que s’hagi instaurat el delicte d’odi amb el que veiem que s’empra per reprimir la mobilització contra la ultradreta, el feixisme, Vox i l’integrisme catòlic de l’ “Hazte oír” contra el dret a l’avortament i del propi cos de les dones, de fet no es pot, segons la llei, odiar els patrons d’empresa, ni els repressors, ni la monarquia, ni els homes agressors. El Manifest 25-N eludeix el parany legal amb un clam per la ràbia i la fúria contra l’agressió misògina masclista patriarcal.

... la vaga del metall de Cadis, l’empatia i solidaritat popular, la repressió policial que pretén aïllar la classe treballadora del conjunt de la població, per derrotar-la i afavorir l’explotació patronal, amb el consegüent increment de la precarietat i pobresa. La vaga gaditana ens importa a Catalunya i arreu. La mobilització obrera és cabdal pel futur de la humanitat i la natura. “Som obrers, no delinqüents” és un clam que denuncia de ple la crueltat del capital i la servitud governamental. La tanqueta militaritzada pels carrers de Cadis és una guspira de la funció essencial de l’Estat. Aquí donem suport i animem a la Vaga de la Funció Pública del 30-N. Alhora a la classe treballadora li ha d’importar, i molt, el moviment feminista pels drets de les dones, els drets universals i els serveis públics com els de la salut i les cures.

... la cura i la salut de la llengua catalana. L’atemptat a la immersió lingüística del català a l’ensenyament per part del Tribunal Suprem, és l’enèsima provocació de l’Estat i règim constitucional (de 1978) per sotmetre i destruir el poble i nació catalana. Ni independència, ni república, ni llengua, són lemes gravats a foc constitutius del conservadorisme reaccionari estatal, forma part dels sediments d’uns poders caciquils on tot si val, menys les llibertats i drets. Els laments i denuncies, el crit del “català no es toca” ha de donar el pas al clam “el català és vida i llibertat”, “fora privilegis, fora discriminacions”, és hora de mobilització ciutadana unitària multitudinària.

... els Pressupostos generals a Catalunya, a l’Estat i a Barcelona. Volem que el manà dels NextGeneration EU es destinin a un canvi profund que alleugeri les vides treballadores i els danys masclistes continuats a les dones. No serà així, doncs els gruix dels euros farciran els bancs i alimentaran els grans capitals. A les necessitats treballadores i socials i feministes i mediambientals es destinaran una part petita, clarament insuficient per encaminar-se a resoldre la precarietat, la pobresa i l’opressió patriarcal. El frau, la corrupció, l’explotació i l’extorsió són dogmes o tabús intocables mentre els carrers i les fàbriques no plantin cara a ultrança als poders sagrats econòmics, estatals i ideològics imperants.

... el govern de la Generalitat d’ERC i Junts ha trontollat, la majoria independentista que inclou a la CUP-Guanyem s’ha esquerdat. El trinomi de política econòmica, social i llibertats (Amnistia, República, Autodeterminació) ha fet notori que cal reformular-ho. La necessitat d’aliança i entesa entre l’independentisme i el sobiranisme comuner republicà s’ha mostrat útil. ECP s’ha mogut i ha ofert els seus vuit vots per la necessitat de BComú/alcaldessa Ada Colau d’assegurar el vot d’ERC als Pressupostos de Barcelona. Ha entrat en joc la connivència estatal de sostenir la majoria d’investidura i pressupostària. El cas, l’escenari concret, és que l’alternativa política s’ha de construir mentre es barra el pas a la dreta i ultradreta, per tant en aquests pressupostos cal arrencar partides i diners per a la majoria. La CUP va fer bé de presentar una esmena a la totalitat dels Pressupostos, però  ho ha tingut difícil per retirar-la a compte d’aconseguir allò que ara haurà capitalitzat ECP. La CUP ha de ser rellevant per aconseguir que les esquerres liderin el moviment i sentiment independentista per decantar-lo vers l’amnistia, el projecte republicà, l’autodeterminació i el factor social. L’Acord Nacional per a l’Autodeterminació i l’Amnistia ha d’oferir una perspectiva unitària efectiva, en aquest sentit incloure el sobiranisme republicà, el sindicalisme, el municipalisme comunal i el feminisme.

... la mobilització feminista. Fer-se conscient de les violències masclistes que suportem les dones: les violències sexuals, violacions, institucionals, a casa, al carrer, al treball, a les escoles, morals, vol dir reconèixer que la meitat de la humanitat, homes, dominants en el sistema patriarcal completament imbricat amb el sistema capitalista, han de compartir i assumir la causa dels drets i l’existència lliure de l’altra meitat humana, les dones. La revolució social necessita de la força universal i les cures de l’emancipació feminista.

... que hi hagin recursos, educació y justícia amb la visió de gènere; alertem que cal fer llum a l’omertà i complicitats i connivències que impera dins la intimitat de les cases i les famílies, la barbàrie de l’agressió sexual infantil i a les nenes ha de deixar de ser un tenebrós domini privat i de tenir patent de cors. La causa de les dones és la de totes les persones lliures per un món de cures i drets universals. Tothom a ocupar els carrers avui 25-N. 25 de novembre de 2021

De la Carta de L’Aurora.

Rumb

Es poden fer molts escarafalls, pulles i escarni a la CUP per la gosadia de posar veu al remor dels carrers senzills, treballadors i precaris. La decisió cupaire de presentar una esmena a la totalitat i no possibilitar la tramitació d’aquests Pressupostos (63,42%) del govern d’ERC i Junts, acompanyada de seny genial a l’optar per seguir negociant (68,79%) per aconseguir forçar un canvi de rumb del govern, significa exigir que l’hegemonia del catalanisme independentista sigui favorable a les necessitats de la majoria social ciutadana.

La majoria independentista parlamentària, dins el govern ERC-Junts i fora amb la CUP-Guanyem, ha d’exercir des d’un lideratge d’esquerres, republicà, autodeterminista i social, val a dir, que s’ha de percebre, en les polítiques concretes, que ERC i CUP-Guanyem disposen de majoria enfront de Junts i els privilegis neoconvergents. Aquest és el sentit de que la CUP es planti i exigeixi fets coherents d’esquerres davant uns pressupostos expansius que, si bé incrementen certes partides, es cuiden prou d’assegurar el predomini dels negocis de les grans empreses, bancs i propietaris, com no es toca la fiscalitat, ni es pretén reduir el frau; en els aspectes socials no es just reduir diners a la Renda Garantida, el poc finançament als serveis socials bàsics, l’oblit del sensellarisme i no enforteixen els municipis.

El concepte de la CUP de triple esmena és interessant a l’hora d’aconseguir un canvi de rumb on s’apunti un model econòmic de drets universals i serveis públics: a) a la relació amb l’Estat, b) a les polítiques socials i al model sociovergent, c) als pressupostos continuistes. La insuficiència pressupostària (habitatge, sanitat, llengua) sura malgrat la propaganda de les seves virtuts. La deficient execució de les partides estatals (infraestructures, corredor mediterrani, Rodalies) afegeix un greuge estructural cada any més insostenible i inacceptable. Se li afegeix el manteniment de la política repressiva estatal contra les llibertats, la independència, les perspectives republicanes i les milers de persones lluitadores repressaliades.

Per preparar els embats democràtics i l’avenç autodeterminista cal ser bel·ligerant a tots els nivells, a l’Estat, a Catalunya i a Europa també aprofitant l’exili. El diàleg, per ser profitós, ha de tractar sobre les llibertats, la sobirania, l’amnistia, el dret a l’autodeterminació i el referèndum; aquests elements són els que poden fonamentar una relació sana i lliure entre l’Estat espanyol i Catalunya.

L’Aurora hem defensat vers els pressupostos la “tàctica Nafarroa” d’EH Bildu (pactar. aconseguint acords concrets en els pressuposts, l’abstenció). Referent a la consulta de la CUP, s’assemblaria a l’opció d’abstenir-se amb la diferència de fer-ho segons una negociació i un pacte precís de polítiques concretes, per tant a la pràctica, el que es proposa fer ara la CUP.  

El llindar que voreja la CUP està en que si no hi hagués canvi de rumb ni nous pressupostos amb el doll dels NextGenerationEU, prorrogar els antics pressupostos podria provocar un desgavell fatal.

Un canvi de rumb és possible si es basa en les mobilitzacions i una aliança republicana. Els carrers acullen la lluita per les pensions, contra els desnonaments, la denuncia de l’especulació immobiliària i de l’energia, per la pacificació urbanística i dels entorns de les escoles, per acabar amb l’amiant, pels salaris i serveis públics, contra el racisme i l’homofòbia i LGTBI, la defensa del mediambient i el territori de l’especulació, per l’educació i la llengua catalana, el moviment feminista pels drets de les dones i la reparació de les agreujades, fent esment de les agressions sexuals i violacions, incloses les infantils.

Cal un rumb republicà, autodeterminista, social i feminista. 18 de novembre de 2021. 

De la Carta de L'Aurora.

Millores

Les millores socials, laborals, en els drets i els serveis públics, han de ser suficients, reflectides en els pressupostos i en la seva execució. Els pressupostos són la línia política d’un govern, per tant els de la Generalitat haurien de ser amb polítiques favorables a la immensa majoria de la població, orientats a fomentar les enteses republicanes i socials mínimes per avançar en el camí marcat per l’1 d’octubre (2017): les llibertats de la sobirania popular republicana, l’autodeterminació i l’amnistia. L’acord de la CUP-G resulta vital, l’aliança amb el sobiranisme i comuns imprescindible.

Els tres dies del 17è Fòrum contra les violències de gènere s’han dedicat a la lluita contra la violència institucional. Des de la mateixa benvinguda, seguit per les taules, els tallers i en el fòrum jove, s’ha examinat el que s’ha aconseguit en millores per les dones, el que es fa i la immensitat que manca per fer. Les experiències pràctiques i recerques, la fonamental teoria, la creativitat en les propostes, la convicció i entusiasme en el futur, s’ha dialogat amb una munió de gent jove i adolescents. Els serveis socials insuficients, la prepotència i imposicions de la DGAIA, les reaccions negatives a l’avenç imparable de la mobilització feminista que pressionen al moviment per afeblir-lo, dividir-lo i neutralitzar-lo, han impregnat la denuncia viva i ferma contra el sistema patriarcal.

Aquest Fòrum s’ha preocupat per alertar de la necessitat d’uns pressupostos adients per enfocar la problemàtica de desigualtat, submissió i agressió de la meitat de la població, les dones. El reclam ha estat d’uns pressupostos suficients, no unes partides per cobrir l’expedient i silenciar el clam feminista que puja des dels carrers. Fa més de deu anys que la

Generalitat està retrocedint en aquest domini, per tant correspon com a mínim posar-se el dia, recuperar els milions manllevats respecte els compromisos, dotar a les polítiques de gènere i a la nova conselleria d’Igualtat i feminismes dels recursos econòmics, normatius i administratius suficients.

Els Pressupostos són expansius gràcies el manà diví dels fons NextGenerationEU, tot i que ningú posa la ma al foc de com es pagaran. L’estructura pressupostària es cuida prou de no burxar en la fiscalitat i el frau de les grans empreses, bancs i fortunes, o del percentatge de ciutadania que percep més de cent cinquanta mil euros anuals. Les multinacionals, les grans empreses amb seu fiscal a Catalunya, els catalans benestants i rics, poden dormir tranquils. En canvi s’és extremadament prudent i escadusser en els percentatges dedicats als serveis públics vitals, a les empreses i sol i habitatge públic, a educació i a la llengua. Contribuiran aquests Pressupostos a frenar la precarització i l’empobriment? Fomentaran empresa pública per l’energia, aigua, gas, farmàcia i  infraestructures? En sortirà la llengua catalana més lluent i preuada als patis de les escoles, al carrer, a la universitat, judicatura i servidors públics?

Davant d’aquesta situació considerem que la “tàctica Nafarroa” resulta la que millor encaixa, doncs no es tracta de fer caure governs sinó de determinar-los per arrancar-el-s’hi polítiques per a la majoria social, mentre es fomenten alternatives de lideratge i hegemonia veritable d’esquerres i republicana.

Bildu ha compromès la seva abstenció als pressupostos de Nafarroa, ho ha fet amb un acord amb el govern on aconsegueix certes polítiques (partides econòmiques), es compromet a votar en contra de les propostes que vagin a tombar els pressupostos, mentre barra el pas a aliances maldestres amb la dreta foral i estatal i la ultradreta.

S’està obrint un debat des de l’Institut Sobiranies sobre la república espanyola, la plurinacionalitat i federació, i el pacte de Sant Sebastià que desferma passions. És útil i interessa. L’Aurora ho hem treballat des de fa uns anys. Qui desautoritza de pla el pacte que va donar pas a la irrupció de la república el 1931, en nom de que l’experiència mostra com la seva execució va comportar l’impediment de la República de Catalunya proclamada per Company i Macià, i reclamada el 1934 per l’Aliança Obrera, s’estalvia d’examinar les lliçons del 1931 i 1934 de manera profitosa pel present.

Avui en dia ens cal un tipus de pacte de Sant Sebastià, una aliança republicana, amb les garanties suficients per l’exercici del dret d’autodeterminació, la constitució de la república catalana i la defensa clara de la llengua catalana. 11 de novembre de 2021

De la Carta de L’Aurora.

Blindatge

El blindatge del català i la quota del 7,5 % en la llei audiovisual és una gran noticia, ara bé, resulta xocant que la contrapartida sigui avalar uns pressupostos que no resolen la desigualtat entre impostos, inversions i transferències a Catalunya, o quan el govern executa només el 30 % de les inversions compromeses. Si els vots d’ERC són determinants per aprovar els PGE2022, com és que es conforma en tant poc, de fet en promeses? Com és que no es forci i es valori el vot per aconseguir Rodalies, altres infraestructures com el corredor mediterrani, transferències per Salut, Educació, Violència masclista i blindar les lleis aprovades pel Parlament?

Som davant un nou episodi de promeses i enganys, una burla a les necessitats ciutadanes més elementals.

ERC s’ha agafat a quelcom tant sentit i preuat com és la llengua per evitar un pols essencial que fes trontollar el govern estatal. L’actual partit majoritari independentista ressent la tenalla del poder econòmic català, de les imposicions europees i del manà promès, així com del propi estat, desdoblat en els cants de sirena que promet el govern i les destrosses de la judicatura i l’aparell repressiu.

El partit de Junqueras i del president Aragonès tem, amb bon seny, que si tensa massa la corda pot caure el govern de coalició PSOE i UP. Com que no hi ha, pel moment, una alternativa estatal a l’esquerra del PSOE, es pot obrir pas a un escenari de clara involució conservadora ultradretana.

La possibilitat d’un govern dretà i ultradretà, PP i Vox, és desitjada i de fet encoratjada, per l’essència institucional dels poders estatals. La Judicatura ho mostra a cada provocació i cop legal i repressiu contra la sobirania de Catalunya, sigui prohibint les decisions del Parlament o incrementant les 3.500 persones repressaliades per lluitar per la causa de les llibertats catalanes i republicanes.

L’elecció del poder judicial, ben dretana, és degut el PSOE i el PP s’han donat la ma a favor dels magistrats pro PP i ultradreta. Això ens dona les claus d’una altra possibilitat, la gran coalició PP i PSOE que retornés al bipartidisme del règim constitucional monàrquic.

El mal menor en que se situa ERC resulta massa temorenc i inconsistent, doncs a cada èxit dretà qui en surt animada és, ni més ni menys, que la ultradreta.

Tot i que no sigui el moment per fer caure el govern, sí que ho és de pressionar-lo i obligar-lo a polítiques que afavoreixen les necessitats socials, ciutadanes i treballadores, incloses les inversions i transferències bàsiques per Catalunya. El vot determinant d’ERC al Congrés pot optar a aconseguir acords substanciosos. La CUP desaprofita l’ocasió d’aconseguir certs avenços com fa EH Bildu.

Quan seria el moment adient de ruptura en aquest context diabòlic? En primera instància quan la monarquia acabi de trontollar i la UE no sostingui un estat caciquil que viu de la incompetència, el frau i la corrupció. En segon cas, quan hi hagi una rebel·lió que combini el 15-M amb l’1-O i 3-O català però a escala estatal. En tot cas, quan hi hagi una alternativa mínima, amb base massiva suficient per desencadenar els processos constituents republicans, on es senti la necessitat de la aliança i suport dels sobiranisme, independentisme i republicanisme català, val a dir, es garanteixi en aliança republicana el dret a l’autodeterminació, així com l’amnistia.

Avui dijous 4 s’obre el 17è Fòrum contra les violències de gènere dedicat a la lluita contra la violència institucional, fins el dissabte 6. Abans d’ahir tothom ens vàrem commocionar esfereïdes per la nova agressió sexual i violació descarnada a una noia de setze anys a Igualada. El sistema patriarcal i la misogínia masclista segueix imparable i impune. Tanmateix les quotes pressupostaries dedicades a aquesta immensa xacra són ínfimes.

El dret al propi cos de les dones que defensen com a cabdal les meravelloses mobilitzacions feministes encara és una fita a aconseguir en l’imaginari ancestral col·lectiu, en els fets concrets inclòs a dins les llars i famílies, a les empreses i a la praxis institucional.

Fraternitat, sororitat i estima a la nostra germana. Toca guarir-la, creure-la i posar tots els mitjans per reparar les conseqüències d’un dany ignominiós. Els dies 4, 5 i 6 de novembre dialoga i aporta les teves experiències al XVII Fòrum contra les violències de gènere. 4 de novembre de 2021

De la Carta de L’Aurora.