24/2/21

La llibertat... a esquerres i autodeterminista

Bany de realitat. L’esclat de llibertat per l’empresonament del raper Pablo Hasél és un contrapunt de força mobilitzada, diferent als resultats electorals, que condemna un Estat que reprimeix la llibertat d’expressió, mentre el govern de coalició ajorna les derogacions compromeses, com la llei mordassa. El 14-F ha escollit un Parlament que fa un tomb clar cap a les esquerres, inclòs el lideratge catalanista; manté, tot ampliant-la, la majoria independentista i sobiranista republicana, mentre referma el compromís amb el referèndum. L’equidistància dels Comuns els neutralitza, tot i conservar la representació. L’embat estatal constitucionalista en surt damnat, doncs la victòria en escons de l’exministre Illa (PSC-PSOE) no te condicions suficients per governar. La dreta (Cs, PP) trasquilada, liderada per la ultradreta de Vox.


Un Nou cicle ha defensat la CUP-Guanyem. Via amplia és la proposta d’ERC. Tanmateix per concretar el gir a l’esquerra i una nova estratègia sobiranista que aplegués un 70/80 % ciutadà i social, s’haurà de lidiar amb uns llasts potents i esculls perillosos. L’Estat i la monarquia per una banda, també el PSOE-PSC com a pilar del règim constitucional de 1978, amb el govern de coalició PSOE-UP. Així com un JuntsxCat, en ruptura amb el PDECat, que ha situat en posicions fortes a uns clars defensors del capital privatitzat i de les normatives neoliberals UE.

L’Estat, amb l’efecte Illa per la banda esquerra i la irrupció de Vox per l’extremadreta, no ha pogut destruir el moviment popular independentista d’una dècada, ni doblegar els anhels republicans d’estat propi, tampoc sotmetre la voluntat de lluita per les llibertats i la sobirania catalana.

Un resum de dades i alineacions polítiques exemplifica les expectatives quantitatives i els condicionants polítics que determinaran la concreció governamental.


El Parlament gira a esquerra (PSC33, ERC33, CUP9, Comuns8) = 83 escons de 135 en total (la majoria absoluta està en 68);

Les dretes (JXC32, PP3, Cs6, Vox11) = 52; La dreta constitucionalista unionista (Vox11, Cs6, PP3) = 20.

L’independentisme, sobiranisme i republicanisme (ERC33, JxCat32, CUP9, Comuns8) = 82.

El catalanisme independentista (ERC33, JxC32, CUP9) = 74; L'eix constitucionalistes unionistes (PSC33, Vox11, Cs6, PP3) = 53.

El catalanisme dretà (JxCat) = 32. PDECat, amb un 2,7% de vots, no ha obtingut representació, tot i comptar-ho a l’hora de valorar que s’hagi superar la simbòlica xifra del 50% en vots independentistes.


L’independentisme d’esquerres i el sobiranisme republicà autodeterminista (ERC, CUP, Comuns) = 50; ha estat la proposta de L’Aurora, entre altres, que podria formar un nucli estratègic social, però al ser insuficient, necessitaria d’altres suports.

Hi ha una provisionalitat pandèmica, d’economia dependent de la promesa de fons financers made in UE, que es distribuiran a través de l’Estat, dels bancs i grans empreses. En resum inestabilitat endèmica.

La conformació de govern convé segueixi la seqüencia d’objectius de mesures polítiques, aliances i acords, govern en concret.

Veiem primordial per un acord pel govern: a) pla de xoc social i sanitari d’emergència pandèmica (plantejar-se Renda Bàsica, Empreses i Serveis Públics, llei lloguers i contra desnonaments), b) fi de la repressió i arbitrarietat judicial (canvi model Mossos a garantisme drets i llibertats) i encaminar solució per a les 2.850 persones imputades, empresonades i exiliades cap a una Amnistia, c) contribuir a la derogació de les reformes laborals, d) defensa de les pensions, e) reduir frau fiscal, posar impostos especials a grans fortunes i a qui tingui seus a paradisos fiscals, f) pressupost i mitjans suficients contra les agressions sexuals, les violacions i la violència masclista, g) suport a l’autonomia i fiscalitat municipalista, h) canvi climàtic i transició ecològica, i) fraternitats en contribuir a finalitzar amb la monarquia i la corrupció al moll de l’os estatal. 18 de febrer de 2021

De la Carta de L’Aurora.

11/2/21

Vota per una Generalitat sobiranista d’esquerres, republicana i autodeterminista

El diumenge 14 convé votar malgrat les anomalies de la pandèmia i d’una democràcia que accepta la corrupció reial i el frau generalitzat, mentre manté presos i preses independentistes a la presó i l’exili, així com 2.850 persones imputades. Les enquestes detecten una gran abstenció i molta indecisió, pronostiquen un empat entre ERC, Junts i PSC. És vital afrontar-se a la pandèmia amb recursos i serveis públics. És necessari un nou cicle de polítiques socials i de sobirania lliure per part d’una Generalitat que deixi de sotmetre’s als grans poders econòmics i al règim de l’Estat monàrquic.


Són 25.540 les persones que no volen formar part de les meses electorals per temor a la infecció. En són un milió les residents que no podran votar per una llei d’estrangeria xenòfoba que nega els drets elementals. El secretari general de l’OMS, es pronuncia sobre l’escassa eficàcia de la vacuna d’AstraZeneca en el cas de la variant africana (Sudàfrica n’ha suspès l’ús). Bárcenas i Villarejo aporten proves de la corrupció i frau que formen part del moll de l’os estatal. Són una conjunció de desgavells que desautoritzen les il·lusions en bondats suposades del sosteniment del règim de 1978, qüestió de la que en fa bandera el PSC.


El resultat en escons del 14-F apunta a escenari d’inestabilitat pel govern de l’estat i l’autonòmic. Els pronòstics apunten a un descens i reorganització dels partits constitucionalistes amb un augment del sobiranisme-independentisme. Les promeses electorals empal·lideixen davant la realitat punyent d’empobriment, impunitat pels poderosos i l’estat, discriminació, limitació i repressió de la diversitat i dissidència.

Estan abocats al fracàs els intents de destriar les necessitats socials -les cures amb la salut i el treball, com la brutalitat sistèmica masclista, o les destructores de la natura-, de les llibertats democràtiques individuals, les nacionals i dels pobles (sobirania, autodeterminació).

La recerca d’alternatives estratègiques ha de començar per un tomb complert del lideratge i del govern de la Generalitat. Un tomb vers les polítiques socials (pla de xoc), la renda bàsica universal, l’amnistia, república i autodeterminació (referèndum). Un tomb impulsat per un bloc o entesa sobiranista republicana, arran de terra, que es proposés abastar l’independentisme d’esquerres, el sobiranisme rupturista, el republicanisme autodeterminista, el municipalisme del canvi, el feminisme i el sindicalisme. Un tomb a un govern basat en ERC, Comú i CUP.

L’Aurora proposa votar la candidatura de la CUP-Guanyem encapçalada per la Dolors Sabater Puig, també a Comuns (BComú, ECP), alhora considera legítim que es voti a altres candidatures d’esquerres socials, republicanes i independentistes com ERC, per evitar que una polarització electoral beneficiés als partits que varen sostenir el 155, neguen el referèndum i el dret a l’autodeterminació, mentre accepten la repressió estatal de 2.850 persones imputades, empresonades i exiliades. El 14-F vota. 11 de febrer de 2021

De la Carta de L’Aurora.

 

4/2/21

Fatiga pandèmica

Les pantalles dominen una campanya que va a contrapeu de les xifres del coronavirus. L’Estat espanyol és el que menys recursos destina a la salut en percentatge del PIB, però els 140 mil milions promesos per la UE generen una cadena de dependències que limiten les propostes polítiques. El manà financer europeu s’esvaeix, abans de fluir, a l’hora de destinar-lo als recursos sanitaris i farmacèutics públics, a facilitar les ajudes i ingressos mínims directes o d’establir una Renda bàsica Universal. La fatiga pandèmica afecta greument a l’eficiència estatal i autonòmica.

Hi ha un compàs d’espera que en primera instància es concreta en una desmobilització del gruix ciutadà, però contrastada per unes persistents mobilitzacions simbòliques que abasten les diferents necessitats socials, les vitals sanitàries i dels drets democràtics universals.

El raper Pablo Hasel es converteix en un nou símbol de l’envit republicà i per la llibertat d’expressió. La confluència de la lluita per les llibertats, l’amnistia i el referèndum amb la consciència comunal sobre cures i serveis essencials, a cavall de  la millor valoració del serveis públics, sobretot els anomenats vitals, pot constituir la palanca amb la que configurar un nou escenari de lluita.

Som conscients de les dificultats inherents a la diàspora ocasionada per la crisi en les perspectives de l’espai dels Comuns, així com la disgregació d’un espai sobiranista important però fragmentat que va des de l’independentisme d’esquerres fins el sobiranisme federalista rupturista republicà, inclòs el món comú que confia en mesures socials i de llibertats per part del govern de coalició estatal. És obvi que no podem considerar en aquests segments al PSC, ni a qui va defensar la repressió contra Catalunya (155), ni a qui nega el referèndum i el dret a l’autodeterminació.

Donem tota la importància a l’arrelament d’una opció sobiranista republicana en la classe treballadora i el sindicalisme. L’espai sobiranista no disposa d’una representació homogènia, es reparteix entre diferents opcions polítiques, fins i tot una part queda orfe.

ERC proposa un govern pentapartit d’ERC, JxCat, Comuns, CUP i PDECat (Pere Aragonès). ECP (Comuns) promou un govern fort amb ERC, PSC, ECP. El PSC esbossa un govern en minoria PSC i ECP. La CUP va a determinar polítiques i govern, perquè no sigui com l’actual (JxCat, ERC).

L’Aurora som per un tomb social de la Generalitat, per l’Amnistia i el Referèndum. Lluitem per un bloc sobiranista republicà i autodeterminista que defensi polítiques de xoc social, s’enfronti al parasitisme estatal, a la corrupció i al frau de les grans empreses; un aplegament que condicioni i determini les polítiques del nou govern. Fomentem la participació i vot el 14-F que contribueixi a una Generalitat d’esquerres, sobiranista i republicana autodeterminista. 4 de febrer de 2021

De la Carta de L’Aurora.