18/11/26

La vaga ha estat tot un èxit a les empreses i als carrers

Declaració de L’Aurora (organització marxista)


La vaga ha estat tot un èxit a les empreses i als carrers

Ara cal aconseguir que s’apliquin les reivindicacions

El govern ha d’obeir

Això tot just comença!

Abaixada dels lloguers i contractes indefinits. Acabar amb els desnonaments sense alternativa. Pujada del Salari Mínim Interprofessional. Mesures estructurals contra l’especulació i l’acaparament d’habitatge.

La vaga general ha aconseguit aturar la indústria, el transport, l’ensenyament, els serveis públics i una bona part del comerç. Les manifestacions han estat immenses. Les diferents generacions han fet pinya enfortides per la mobilització de la classe treballadora.

La joventut ha promogut la vaga amb plena consciència de que els hi va la vida. Les dones joves s’han revelat com a portaveus i capdavanteres de la mobilització, als sindicats de llogateres, als desnonaments, a les acampades i als comitès de barris i pobles.

La vaga general ho remou tot. Mostra la força de la classe treballadora i el suport de la població, posa a la joventut al davant de la lluita, junt amb els sindicats i la mobilització unitària liderada pels sindicats de llogateres.

La vaga és l’expressió més viva i directa de la relació de forces entre les classes. Fins i tot quan la mobilització no disposa d’una expressió política, d’una força política organitzada independent de les classes dominants, de l’estat i dels governs.

En la mobilització per l’habitatge i la lluita contra les provocacions feixistes, en la defensa dels drets i llibertats i la solidaritat amb la població migrant i per la regularització, en la renovació generacional a les empreses i en la lluita contra la degradació de l’ensenyament, dels trens i dels serveis públics, s’obren pas nous sectors de joves organitzats que fan balanç de la dependència de sindicats i partits envers els poders econòmics, els governs i les institucions estatals.

Són organitzacions revolucionàries de joves, estudiants i de classe treballadora, que lluiten pel socialisme i pel comunisme, s’organitzen internacionalment i posen en el seu punt de mira la construcció d’una organització política independent del poder burgès.

L’èxit de l’aturada a les empreses, el bon resultat dels comitès i dels piquets, i la massivitat de les manifestacions, és fruit d’unes reivindicacions molt necessàries i sentides per la majoria de la població, i també de la unitat dels sindicats i de les organitzacions juvenils.

Els Sindicats de Llogateres han construït un lideratge que ha permès incorporar a sectors socials molt diversos, de la mateixa manera que els grans sindicats han possibilitat que la classe treballadora, des de les fàbriques, enfortís i ampliés la mobilització. La joventut, el gruix de la gent treballadora i les dones, conformen una força decisiva, sobretot quan aconsegueixen concentrar les reivindicacions essencials, com són l’habitatge i els salaris, i assolir la unitat de la mobilització.

En aquesta vaga, molta gent jove ha copsat la importància d’organitzar-se sindical i políticament. Al mateix temps, els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, han de prendre nota de que aquesta mobilització per la vaga general ha posat en qüestió la dependència de la negociació amb la patronal, i de l’adaptació als governs. L’organització ha de servir per lluitar i per aconseguir els objectius.

La gran desconfiança en les institucions de l’estat, les eleccions incloses, les crítiques àcides als partits polítics i a les persones electes, la desafecció envers el sindicalisme més instal·lat en el règim constitucional, és una cristal·lització de desencisos i de promeses incomplertes.

Finalitzat l’11N el Sindicat de Llogateres ha resumit la lluita i els reptes d’aquesta vaga:

Contra la dreta, els rendistes grans tenidors i els fons especuladors de l’habitatge.

Un avís a les esquerres de que cal canviar el rumb. La denuncia a les que tenen responsabilitat en la situació, des del 1985 fins ara, com el PSOE i el PSC. Però també a les altres esquerres que s’hi adapten, tot estant en contra, com si no hi hagués manera de canviar les polítiques que afavoreixen el gran capital. Com si la legalitat constitucional, els poders estatals i el règim monàrquic fossin inexpugnables.

L’avenç d’una nova consciència de que cal construir poder popular. La vaga ha permès adonar-se de la força que donen l’organització i la unitat de la gent treballadora.

Ara les forces que han impulsat i aconseguit la vaga han de lluitar perquè es facin les reivindicacions: Baixar els lloguers i contractes indefinits, mesures estructurals contra l’especulació i l’acaparament, acabar amb els desnonaments sense alternativa habitacional, augment del salari mínim interprofessional, parc públic d’habitatge.

El govern ha d’obeir i executar les demandes de la vaga. No s’hi valen dilacions. L’habitatge és un bé essencial: “Ens hi va la vida”. La lluita i l’organització és el factor determinant per obligar el govern a fer-ho.

La crisi de l’habitatge i del Decret Maricamen, ha estat el desencadenant de la vaga, però també de les eleccions del proper 29 N.

Per imposar les demandes de la vaga cal combatre els poders econòmics i els seus representants política arreu, també a les eleccions: Cap vot als representants de la patronal, cap vot a qui defensa els rendistes, cap vot a qui afavoreixi els fons especuladors de l’habitatge.

I no es suficient desentendre-se’n, cal el vot a les esquerres per barrar el pas a un govern del PP i Vox. Ja ajustarem comptes amb el govern, sigui quin sigui.

Les alternatives existents, les diferents lluites i coalicions, tenen poca o nul·la credibilitat, per la responsabilitat d’uns en fer polítiques pro-rendistes (PSOE/PSC), i d’altres en acceptar-ho tot hi estar en contra. Però la lluita ens indica que hem d’emprar allò que tenim a mà. És d’aquelles situacions en que cal agafar-se a un clau roent, val a dir, a fer un vot que impedeixi un govern del PP i Vox. No votar, abstenir-se resulta contraproduent si, tot anant contra el sistema o passant d’ell, beneficiés la dreta reaccionària, i amb ella als rendistes i a l’especulació dels grans tenidors.

Durant els últims anys el manteniment de la Llei d’estrangeria i la Llei mordassa és responsabilitat del govern del PSOE de coalició amb Sumar, però també del bloc d’investidura. En els últims temps la repressió judicial i policial s’ha acarnissat en els desnonaments, en les accions contra les provocacions de la ultradreta, i també en els piquets i manifestacions de l’ensenyament, o els de la mateixa vaga general. El ministeri de l’Interior de l’estat i la conselleria de la Generalitat en són plenament responsables, per tant els governs. Tanmateix, la manera de combatre aquestes polítiques nefastes necessita el vot per impedir que PP i Vox puguin fer govern.

S’han avançat propostes com la de reforma constitucional per blindar l’habitatge com a dret, i frenar l’especulació dels grans tenidors. Donem suport a tota proposta que permeti beneficiar a la població més modesta i a la gent jove.

Al mateix temps L’Aurora defensa que per fer i sostenir canvis en profunditat és necessari un canvi estructural, de règim. La construcció de poder popular des de les reivindicacions actuals tindrà més recorregut si se situa en una estratègia de liquidació del règim monàrquic, és a dir, una sortida  republicana amb el dret d’autodeterminació.

12 de novembre de 2026

De L’Aurora.

https://lauroraom.cat/declaracio-de-laurora-organitzacio-marxista/

9/11/26

El Fòrum ens adherim a la Vaga General de l’11 de novembre i cridem a les dones a aturar-ho tot!

Declaració del XXII Fòrum contra les violències de gènere · 5, 6 i 7 novembre 2026

El Fòrum ens adherim a la Vaga General de l’11 de novembre i cridem a les dones a aturar-ho tot!

El Fòrum és plenament conscient que la crisi de l’habitatge, els preus i condicions de lloguer que imposen els grans rendistes, afecta de ple a bona part de les dones en situació de violència masclista.

Les dones són especialment afectades a l’hora de disposar d’un sostre: pot ser la diferència entre poder escapar de la violència o haver de continuar convivint amb el seu agressor. La manca de pisos de protecció, les llargues esperes i els complicats requisits per accedir-hi generen un cercle infernal. Un habitatge assequible també ha de formar part de la política contra les violències masclistes.

No és casual que el Sindicat de Llogateres s’hagi manifestat clarament “Per un habitatge sense violències masclistes ni patriarcals” (2022), on identifica expressament les dones víctimes de violència masclista entre els col·lectius amb més dificultats d’accés a l’habitatge i més exposats a la discriminació i la insuficiència de les mesures governamentals.

Aquest Fòrum en que “Plantem cara a la cultura de la violació” també cridem a plantar cara a l’especulació dels fons rendistes i als governs que accepten les seves imposicions.

El Fòrum fem nostres les reivindicacions dels Sindicats de Llogateres i del moviment que ha desencadenat la proposta de Decret Maricarmen. En destaquem la baixada immediata dels lloguers, l’aturament dels desnonaments sense alternativa residencial i els contractes de lloguer indefinits per acabar amb la inseguretat de les renovacions, l’increment del salari mig interprofessional, i uns serveis públics en bones condicions aquestes les estem fent juntes amb els diversos sindicats, com CCOO, UGT, CGT, CNT i tots els que han promogut aquesta vaga general.

Perquè aquesta vaga no és només pel dret a l’habitatge, sinó pel dret a una vida digna per a tothom. Una vida digna que exigeix salaris justos, serveis públics de qualitat i una societat lliure de violències i discriminacions. 
Aquesta lluita també ha de ser explícitament antimasclista i antiracista, i ha de combatre les desigualtats estructurals que afecten especialment les dones i, entre elles, les dones migrades i racialitzades.

Les dones ho vàrem aturar tot amb la vaga feminista el 8 M 2018. I enguany, les dones junt els homes i el sindicats, també ho aturarem tot, des de les empreses i el transport, als barris de les ciutats i els pobles.

El Fòrum ens adherim a la vaga general de l’11 de novembre i reivindiquem “Sostre, salaris i drets”. Animem a les dones a contribuir a l’èxit de la vaga, sumar-se als diversos actes i afiliar-se als sindicats de llogateres.

Juntes i organitzades, som més fortes.

Totes a la Vaga General l’11N!

Totes a les manifestacions!

https://www.violenciadegenere.org/

 

Fem exitosa la vaga

La vaga general ho remou tot. L’aturada de les empreses, les grans i les petites, i la mobilització als carrers, barris i pobles, farà trontollar les polítiques estatals, autonòmiques i municipals. Fem un 11 N que marqui un canvi de rumb amb la iniciativa de la classe treballadora i de la seva joventut. Serà l’èxit de la mobilització per l’habitatge, de la unitat sindical i dels comitès territorials.

Els Sindicats de Llogateres han desencadenat i liderat la mobilització. I milers de comitès d’empresa amb els sindicats, milers de comitès dels barris i pobles, estan lluitant unitàriament per fer exitós l’11 N. La vaga ha de ser útil per imposar les seves condicions als especuladors grans rendistes i als govern: baixada dels lloguers, contractes indefinits, mesures estructurals contra l’especulació i l’acaparament, reducció de la jornada laboral i augment del salari mínim interprofessional, entre altres.

Cada assemblea a l’empresa, al centre d’estudi o a l’equipament social, cada veí i veïna alertat per les accions porta a porta dels comitès, cada acció i manifest que incorpori nous sectors a la vaga, contribueix a aconseguir les demandes.

El Sindicat de Llogateres aclareix, una i altra vegada, que la mobilització és contra el capital rendista i per aconseguir canvis estructurals, però també contra el govern i el PSOE, per la seva responsabilitat política en les lleis que han conduit a l’actual crisi. Unes lleis que el PP ha endurit encara més quan ha governat.

Aquesta vaga també és fa per revertir la degradació dels serveis públics, per a que no torni a passar un desastre com el d’Urda, per acabar amb el desgavell de rodalies i els dèficits a l’ensenyament i a la salut.

I és una aturada contra la patronal i la reacció que promou el PP. La mobilització pretén millores per a la gent migrada, que té els drets anorreats per la Llei d’estrangeria. És clar també que la lluita incorpora la millora efectiva dels drets de les dones, del futur de la gent jove i unes pensions dignes. És per això que Feijóo, seguint el cap de la patronal, diu que la vaga és "inoportuna”. No si val, doncs, especular amb que la vaga pugui afavorir de cap manera un govern de la dreta, del PP i Vox.

L’11 N la vaga ha de ser general i profunda, per capgirar l’ordre d’explotació i d’especulació imposat per els poders econòmics. Una vaga que posarà en millor situació a la classe treballadora per determinar les polítiques del govern vingui qui vingui. L’11 N tothom a l’aturada, als piquets i a les manifestacions.

 

 

 

 

 

Patacada per la política de Trump

El  combat contra el gir d’extrema dreta en les polítiques estatals ha tingut un èxit important en el fracàs electoral del president Trump, dins de l’imperialisme més poderós.

Per sisena vegada a la història dels Estats Units d’Amèrica, el Congrés i el Senat tenen una majoria contrària a la del partit del president. Això dificultarà la política interior i exterior ultradretana i militarista.

El vot mostra que la població no aprova la guerra contra l’Iran, el suport al genocidi d’Israel a Gaza i contra el poble palestí, ni la repressió racista i xenòfoba de l’ICE, tampoc les amenaces i imposicions aranzelàries que acaben perjudicant a la classe treballadora nord-americana.

Les eleccions han destacat un fet molt importat com és l’emergència d’una nova tendència política socialista dins el partit demòcrata. És un sector procedent de les mobilitzacions i revoltes ciutadanes, ben arran de terra i de les reivindicacions populars més candents, així com arrelat en la classe treballadora i les minories ètniques.

Aquests rebel·lia al cor de l’imperialisme influirà en la lluita i les revoltes a tot el món. 

 

Plantem cara a la cultura de la violació


Segon i tercer dia del XXII Fòrum contra les violències de gènere. En el Programa del Fòrum s’explica: “És dur i trist que hàgim de reconèixer que la nostra cultura inclogui la violació a les dones des de la mitologia dels ancestres fins avui en dia. Ser-ne conscients ens farà més lliures i capaces de senyalar-la, denunciar-la i erradicar-la”. Avui 6 i demà 7 de novembre, a l’Espai Francesca Bonnemaison, c/ Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona.

 

 

 

Ucraïna

El Comboi internacional de solidaritat amb Ucraïna partirà de Barcelona i d’altres ciutats europees a finals de novembre, amb el suport de sindicats com UGT de Catalunya o FPU d’Ucraïna i de moltes organitzacions obreres i de solidaritat. L’Aurora està reunint aportacions individuals per finançar la compra de generadors elèctrics i equips de calefacció. Aporta la teva col·laboració per Bizum al 655 127 496, posant Comboi Ucraïna.

 

 

6 de novembre de 2026

De la Carta de L’Aurora.

https://lauroraom.cat/11-n-una-vaga-general-com-no-nhi-ha-hagut-cap-altra/

https://lauroraom.cat/la-rabia-juvenil-que-sacseja-europa/

https://vagaperlhabitatge.cat/

https://x.com/SindicatLloguer/status/2113011138455851303

https://vagaperlhabitatge.cat/wp-content/uploads/2026/10/octavilla-11n-reivindicacions-ca.pdf

https://vagaperlhabitatge.cat/

Inauguració XXII Fòrum Plantem cara a la cultura de la violació: https://www.youtube.com/live/AVdQRygYwYw?si=yfp1NZnt8KKJ6Ljk