16/7/21

Irresponsabilitat dels poders

La criminalització del jovent, com la demonització de la ciutadania, per l’onada desfermada de la pandèmia, és fruit de la irresponsabilitat dels poders, dels senyors dels diners, el cacics i els jerarques estatals, enlluernats per un manà europeu, promès en euros, en una emulació del miracle bíblic dels pans i els peixos, malgrat que es demorin i sigui amb condicions oneroses. Mentre, han ajornat la vacunació del gruix del jovent, tot hi obrir les comportes dels negocis des d’on es generen els contagis massius. Altrament, l’atenció primària i els hospitals, estan acomiadant a les infermeres el personal de cures vitals, atès que els diners van cap el gran capital i empreses i bancs. Els nous cicles governamentals espanyol i català s’inicien amb uns dèficits socials i públics cada dia més feixucs, insostenibles.

En canvi hi ha un pacte d’ omertà castiza, al moll de l’os del règim de 1978, que bloqueja qualsevulla acció que denunciï o prepari una alternativa republicana a una monarquia obsoleta, atès que el Congrés, sota disciplina PSOE-PP-Vox, nega que es pugui investigar sobre el Rei emèrit i el seu fill. La informació que ha estirat dels fils dels comptes opacs a Suïssa i ves a saber on més, ha difós que la fortuna del símbol de la democràcia parlamentaria espanyola monàrquica s’ha farcit a través del tràfic d’armes, corrupció i frau a dojo. Un país de cacics patriòtics. Tanmateix el comissionista i negociant reial és tabú, no se’l pot criminalitzar, ni molt menys jutjar.

El remodelat govern estatal te uns condicionants majors: allargar la pervivència del règim i monarquia constitucional i la dependència de la UE. I uns hàndicaps immediats: fer front a la pandèmia amb els fons europeus d’emergència, al preu que sigui, i la taula de diàleg del govern estatal amb el de Catalunya, per apaivagar, neutralitzar, transicionar o ajornar el conflicte amb Catalunya. Poc sembla que la Moncloa es plantegi resoldre’l, encaminant-se cap a l’amnistia i un referèndum d’autodeterminació. Tanmateix les 3.300 persones repressaliades, l’exili i la inhabilitació de les 9 indultades, és un factor que condiciona tot moviment de distensió. La recuperació evita el munt de lleis compromeses a derogar, com la reforma laboral o la de mordassa.

La negociació dels Pressupostos estatals 2022 tornarà a tensar i a posar a prova la majoria, contradictòria, d’investidura. 

A l’escenari internacional denunciem que l’ofec econòmic i diplomàtic imposat pel bloqueig de Cuba per part de l’imperialisme USA, amb la col·laboració de la UE, causa estralls a la perla del Carib, abans antiga colònia espanyola. No volem que l’esclat de mobilització popular beneficiï a les grans multinacionals nord-americanes que per res contribuirien a resoldre la situació social ni els drets i llibertats. Tanmateix denunciem la repressió del règim contra la revolta i defensem l’alliberament de les persones detingudes.



Aquí li correspon a ERC liderar el nou cicle. Ha de mirar a la ciutadania, el teixit social, els moviments, fins i tot els que tenen una dimensió de natura estatal, com el sindicalisme, precarització, municipalisme, feminisme, pensionistes, habitatge, climàtic. On és el pla de xoc compromès del govern de la Generalitat? On queden les empreses públiques acordades, la reorientació dels Mossos? Les mobilitzacions se succeeixen mantenint la flama d’uns carrers que hauran de tornar-se a omplir.

La perseverança en la independència és lògica, ara bé, insuficient en sí mateixa per fer-la en concret. Cal un projecte social, unes aliances polítiques unitàries entre l’independentisme i el sobiranisme, un estat major que lideri, alçant la bandera de les necessitats i somnis de la ciutadania i del conjunt popular. Les llibertats i la sobirania catalana, l’estat i la independència, necessiten com a vital el pla de xoc econòmic i social en un avenç cap a l’estructuració republicana. 15 de juliol de 2021

De la Carta de L’Aurora.

15/7/21

La lluita agermana

La marxa zapatista “Gira europea per la vida 2021” ha mobilitzat un munt de jovent que vol lluitar per un món que respecti els drets de tothom, els de les dones i el de totes les minories, inclosos els pobles i ètnies originàries. L’Esquadró 421 de Chiapas ha unit la seva lluita a la causa palestina amb els crits de “Zapatistas con las presas palestines” i “Hermana Juani Ruíz libertad”. La denúncia ha estat il·lusionant enfront de la repressió dels estats, de la globalització, l’imperialisme, el patriarcat, el masclisme i la misogínia, el racisme, la LGTBI-fòbia, el colonialisme i el feixisme. Emergeix una convicció universal de drets naturals i socials que il·luminen perspectives unitàries i revolucionàries.

L’assassinat de Samuel a A Coruña s’ha respost amb una mobilització per arreu contra l’homofòbia, això anuncia una millora en la consciència cívica vers el respecte a les persones i als drets fonamentals. La diversitat de gènere i les diferents minories LGTBI+ són una prova del cotó de la salut de les llibertats i les relacions de poder.

El masclisme estructural hegemònic sotmet a la meitat de la població, a les dones, i allarga la brutalitat a tots els col·lectiu minoritaris. La divisió que es produeix a cada llar, a cada família, a cada poble, empresa, escola o entitat, afavoreix el predomini i el sosteniment de la comunió entre el patriarcat i el capitalisme.

La llei “Sólo sí es sí” (Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual) és un nou avenç. És important que la definició d’abús sexual s’assimili a agressió sexual. Tanmateix està llastrada per unes àncores reaccionàries que mantenen el predomini del poder masclista, així com interpretacions funestes d’una judicatura amb un clar tarannà neofranquista.

Quan una persona denuncia a la policia un robatori o una pallissa, li pregunten si hi ha donat el consentiment explícit, el Sí? O si ha provocat l’assalt? De cap manera. En canvi a les dones sí que se’ls hi pregunta i preguntarà si han donat el consentiment


o, donat el cas, si s’han oposat suficient i explícitament. La llei no contempla ras i curt la declaració de la dona com a prova suficient, no practica el “Jo sí que et crec”, que defensa la mobilització feminista. I quan la noia pugi en un cotxe, o no s’atreveixi a negar-se davant un cap, o familiar? Com és que la llei es centre més en la conducta de la víctima que en el context de l’agressió i sobre l’agressor? Quina necessitat hi havia de recuperar una llei franquista (la tercera locativa) per limitar els drets de les prostitutes a l’hora de llogar espais? Hi ha un gran dèficit, indefensió, per a les dones indocumentades, immigrades i racialitzades. L’omnipresència repressiva de la Llei d’estrangeria i de la pràctica repressiva racista policial, malmeten les bones intencions.

L’increment de la Covid-19 entre el jovent s’aprofita malèvolament per criminalitzar-lo, quan hi ha una responsabilitat pública clara en el retràs i manca de vacunació entre els segment jove i la gent de quaranta anys. Vacunes per a tothom!

Per convicció democràtica i per acord polític la Generalitat no ha d’actuar i s’ha de retirar de les acusacions particulars contra les víctimes de la repressió. Marcel Vivet és un símbol de la supeditació i la tolerància governamental al Deep Estat, a l’agressivitat i corporativisme de la repressió dels Mossos als drets de les persones i col·lectius.


La Judicatura va desbocada en creuada per reprimir i limitar la sobirania de la ciutadania. Isa Serra condemnada per oposar-se a un desnonament. El Tribunal Suprem obliga a l’Ajuntament de Barcelona  a restituir el bust del rei al saló de plens.

El Col·loqui republicà de la FSSF sobre l’Amnistia ha aplegat una representant de la Plataforma Amnistia i Llibertat, un diputat sobiranista inhabilitat i una diputada cupaire en el Congrés estatal, després que l’indult dividís i neutralitzés el moviment independentista; es tracta de convertir l’amnistia en un ariet unitari i massiu popular, per enfocar estratègia i acció que doni consistència al nou embat democràtic, vers les aliances i força unitària suficient per aconseguir l’autodeterminació (referèndum) i el procés constituent republicà. 8 de juliol de 2021

De la Carta de L’Aurora.

7/7/21

Els carrers són vitals

Important la mobilització al territori per l’atenció primària i la Sanitat pública. La plantilla de CaixaBank ha fet vaga contra els acomiadaments i la reducció de llocs de treball. Els líders i lideresses indultades són ben rebudes popularment, mentre insisteixen en que manquen les exiliades, l’amnistia i l’autodeterminació. El Tribunal de comptes fomenta confrontació amb unes multes de 14 milions d’euros en 3 anys pel procés. El conseller d’Economia eleva a 18/20.000 milions el dèficit fiscal de l’Estat amb Catalunya (entre 2.400 i 2.600 euros per persona i any). L’anunci de la Taula de diàleg d’aquí a tres mesos mostra que el més calent és a l’aigüera. La mobilització és vital per l’avenç social i les llibertats.

L’Audiència de Barcelona ha ratificat la condemna de 5 anys de presó per Marcel Vivet Regalón. L’advocat Gonzalo Boyer a punt de ser processat. La Judicatura estatal vol encausar les advocades dels presos d’ETA. Les temporeres del maduixot de Huelva, obligades a treballar i viure en condicions infrahumanes, són font de riquesa pels cacics del miracle econòmic i de la ultradreta, ara alcen la veu i s’uneixen en la lluita.

Ha estat la mobilització qui ha aconseguit amb fòrceps la Llei Trans i dels drets LGTBI.

Haurà de ser amb els carrers mobilitzats que s’imposi la derogació de la llei d’estrangeria, de la llei mordassa, de les reformes laborals, dels abusos i avarícia especulativa a l’habitatge, els lloguers i el sol, l’increment del salari mínim, la fiscalitat, els drets i serveis públics.

Ens cal lluita, mobilització potent, unitària i proposta clara social, autodeterminista i republicana.

Necessitem tots els sentits, voluntats i forces per construir una estratègia d’unitat i aliances que obri una llum en la foscor de la crisi estructural del règim del 78, de la monarquia i la corrupció, de la impunitat dels poders econòmics i dels hereus neofranquistes.

Les 3.300 persones repressaliades per la causa general contra l’independentisme es mereixen una reflexió de fons de lluita irreductible. Quins són els següents passos a fer després de presentar les firmes per l’Amnistia al Congrés? Quines propostes i mobilització són necessàries i suficients per aconseguir la independència, la sobirania, l’autodeterminació i la república?

Són l’amnistia i el referèndum les propostes que susciten més empatia, suport i consens, si més no al 80 % de la ciutadania a Catalunya. Aquestes dues necessitats democràtiques junt a un pla de xoc social, entorn les cures vitals i els serveis públics, conformen un programa que permet aplegar un bloc d’esquerres, republicà i autodeterminista, per liderar-ho, així com una entesa catalana republicana, independentista i sobiranista. Ens cal imaginar i forjar un front imbatible d’avenç de les llibertats i social. 1 de juliol de 2021

De la Carta de L’Aurora.

28/6/21

Dempeus altra vegada

Ja són al carrer. Les 9 persones indultades alcen les veus per l’amnistia i l’autodeterminació. La campanya dretana contra els indults ha begut oli. El president Pedro Sánchez anuncia concòrdia i futur d’unió; ho fa amb el simbòlic “I som on som” de Miquel Martí i Pol, sense copsar la força viva del clam popular, gens disposat a sotmetre’s. El Consell d’Europa li aixafa la coreografia del Liceu equiparant Espanya amb Turquia, atès que demana la llibertat de les persones preses, exiliades i la fi de la repressió. La Judicatura, provocadora contra el govern, encausa a líders del Sindicat de llogateres. La rebaixa de l’IVA de la factura elèctrica no va en el sentit d’una empresa pública de l’energia, ni del control públic i sindical o de la nacionalització, tampoc de que la rebaixa la pagui el gran capital i fortunes via fiscalització a nivell europeu.

La concòrdia des del cor i el respecte, la reconciliació dins una democràcia forta i una constitució viva, la unió i la convivència en el marc de la llei, resulta un miratge funest que no aguanta cap diàleg. Els fets de l’1 d’octubre de 2017 no es poden esborrar ni menystenir. La proposta presidencial de començar de nou cap a la resolució política del conflicte entre l’Estat i Catalunya, entre la Constitució i les llibertats individuals i les populars, inclosa la del dret a l’autodeterminació i la lliure decisió sobirana, necessita un diàleg a ultrança; un diàleg sense limitacions de poders fàctics estatals i econòmics, on convé evitar els privilegis de nació estatal dominant. Oferir indults i fons extres europeus disbauxa, mostra l’allunyada que està la mentalitat i la legalitat constitucional monàrquica del moviment viu, de l’anhel, il·lusió i convicció de l’imaginari independentista, sobiranista i republicà del gruix mobilitzat de la població catalana.

La simbologia de la reconstrucció del Liceu, torna a trair al líder del PSOE. El govern estatal fa un gir que el confronta amb els diferents poders estatal, vol i necessita establir llaços d’entesa dins la societat a Catalunya. El president s’ha protegit, en un temple de les arts de les elits catalanes, del rebuig popular. Els carrers seran sempre nostres s’han fent sentir a fora i a dins del teatre. No hi ha treva del moviment popular.

Els indults són pel govern estatal PSOE-UP agafar-se a un clau roent, més que una ma estesa per una convivència sana i lliure. Els i les líders independentistes són al carrer, ans inhabilitats i amb condicions que restringeixen la seva llibertat. Tres anys i mig després de l’1 d’octubre de 2017 els 9 indults mostren la força i la perseverança del moviment d’emancipació de Catalunya.

L’Informe aprovat pel Consell d’Europa és aclaparador. Demana la llibertat dels presos polítics, acabar amb la persecució dels exiliats i la repressió, proporcionalitat de les penes, que no es pot obligar a renunciar de les idees polítiques, que convé resoldre el conflicte de forma política, que es canviï el codi penal referent a la sedició; proposa l’indult, però no l’amnistia.

Tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com el portaveu d’UP (ECP), Jaume Asens, han explicitat que l'indult no és la resolució política del conflicte, sinó un primer pas pel diàleg; Aragonès ho ha considerat una solució parcial i incompleta, per insistir en l’amnistia i l’exercici del dret a l'autodeterminació; CCOO i UGT ho han titllat de necessari però insuficient.

La situació de 3.300 persones repressaliades per la causa general contra l’independentisme, a les que s’afegeixen imputacions i condemnes cada setmana (Marcel Vivet!), no permet marge per les operacions de divisió, neutralització i cooptació d’una part del moviment suficient per fer-lo enrere.

La consciència de que un 80% de la població defensa el referèndum forma part de l’alternativa que els carrers i la Generalitat confronten a l’indult del Liceu: Amnistia i Autodeterminació.

L’independentisme s’ha dividit davant el canvi del govern amb els indults. Hi ha qui, com l’ANC, ho ha considerat com un afebliment a la lluita, sense analitzar la confrontació que representava dins l’Estat. Oposar la independència sense més als indults i a la mateixa amnistia és perdre de vista la potència d’un moviment que no cedeix, disposat a seguir ferm i fort en un nou escenari per l’amnistia i l’autodeterminació.

No hi ha Liceu ni encantador de serps que desactivi el mar de fons dels carrers seran sempre nostres. Amnistia, República i Autodeterminació forma el trident de futur, rupturista i constituent, del “que tot està per fer i tot és possible”. L’estima entre les persones, els pobles i les institucions, només pot ser lliure, saludable i de cures amb respecte i igualtat. 24 de juny de 2021

De la Carta de L’Aurora.

https://www.catorze.cat/biblioteca/ara-mateix-3-77782/