L'atac dels EUA i
Israel a l'Iran amplia el gir militarista de la política de tots els
imperialismes per garantir els interessos econòmics de les seves
multinacionals. Els estats, competint aferrissadament entre ells, van a una
dominació oberta del pobles i països. La mobilització massiva és el que pot
frenar la guerra, i la revolució de la gent treballadora el que pot acabar amb
el poder que la provoca inevitablement.
El bombardeig de
l’Iran per part del govern Trump, és un exemple més d’un sistema que esclafa la
llibertats dels pobles, reprimeix la seva sobirania nacional, extorsiona a la
població treballadora i roba els seus recursos.
No és una crisi
puntual, sinó l’expressió d’una deriva militarista que s’accelera amb el fracàs
de la globalització neoliberal i el trànsit a una nova etapa en la que, les més
potents multinacionals, pretenen seguir mantenint els seus beneficis i poder a
costa de triturar competidors i sotmetre pobles sencers.
És la raó per la
qual la Rússia de Putin està assolant Ucraïna. O per la qual l’estat sionista
d’Israel de Netanyahu ha provocat el genocidi de Gaza, avantsala del complet
extermini del poble de Palestina. Mentrestant a l’Orient Mitjà i a Àfrica la
guerra pels recursos minerals és una realitat quotidiana i a Veneçuela la
marina dels EUA navega com un veritable poder.
Cuba en el proper assalt.
Tanmateix, les
grans multinacionals i els EUA no poden dominar el món sols, ni com amb la
globalització neoliberal. Ha caigut definitivament el decorat d’una legalitat
internacional i d'un ordre basat en la cooperació entre pobles sobirans. I a la
vegada, les guerres no restableixen cap equilibri, ni tan sols momentani, sinó
que aboquen a més guerres, destrucció i misèria per als pobles.
D’altra banda els
imperialistes no tenen les guerres guanyades per endavant; les crisis i les
guerres generen lluita. Pobles i classes populars es revolten. La mobilització
de la classe treballadora internacional i de cada país és el que pot posar a la
picota el poder dels estats imperialistes. La mobilització solidària de la
joventut i dels sindicats són un poder real que fa la seva via dins de cada
estat i contra el propi imperialisme, i reforça la lluita contra la classe
burgesa dels altres països.
Tot el suport al
poble d’Iran. Rebutgem l’agressió militar contra l’Iran, i diem clar que del
règim reaccionari dictatorial dels aiatol·làs ja se n’encarregarà el poble
iranià, no les bombes imperialistes. Rebutgem les bases Nord-americanes;
saludem la negativa de Pedro Sánchez a que s’utilitzin per l’agressió a Iran, i
fomentem la mobilització pel No a la guerra. Si no bloquegem el militarisme
imperialista estatunidenc, molts països aniran caient en un efecte dominó. Seguint
l’exemple de Trump, la triada europea de Gran Bretanya, França i Alemanya
declara sense subterfugis que la defensa dels interessos econòmics de les grans
multinacionals és la veritable raó de l’ordre internacional.
La mobilització
solidària és el primer pas de la revolució de la gent treballadora i dels
pobles.
8M: Totes juntes
som més fortes
La virulenta
reacció misògina negacionista de la ultradreta afecta en el moviment feminista
afeblint els seus avenços. En els governs autonòmics del PP s’eliminen els fons
i els serveis destinats a les dones, s’obstaculitza el dret a l’avortament, es
dificulten les lliures relacions afectives, mentre s’emparen de la cultura patriarcal
de la violació i els prejudicis sobre la homosexualitat, la transsexualitat i
la diversitat de gènere. Tot per sotmetre a les dones, i separar a dones i
homes dins la població, dins les classes treballadores i a cada llar.
La violència
institucional s’estén des dels jutjats on es permet l’incompliment de les lleis
per afavorir l’home agressor i humiliar, revictimitzar i reprimir a la dona
agredida. Mentre, els pressupostos i els recursos públics destinats a la
prevenció, acompanyament i reparació de les dones són completament
insuficients. Per acabar-ho d’adobar el ministeri d’Igualtat posa normes per
les subvencions que precaritzen el sector dedicat a les dones, l’imposen
condicions ideològiques abusives, mentre pretén rebaixar el nivell legal de
l’assassinat de dones, atorgant-li el concepte d’homicidi.
El Dia
Internacional de la Dona Treballadora, aconseguit pel moviment socialista de
les dones revolucionàries, s’ha anat edulcorant en una diada
institucionalitzada de la dona o de les dones, de mil i una reivindicacions,
totes molt justes, però on les necessitats vitals de la majoria de les dones,
que són de la classe treballadora, desapareixen o como a molt queden com a una
més entre altres.
La classe
treballadora ha de recuperar la idea que ‘la revolució serà amb les dones o no
serà’. La mobilització massiva de les dones treballadores, des d’un feminisme
revolucionari, és la que pot donar consistència a la lluita per la seva emancipació.
La Plataforma
Unitària contra les violències de gènere promou en el seu manifest 8M: Dona
· Cura · Vida. Volem un món feliç lliure de violència masclista. Totes juntes a
la manifestació unitària: Diumenge 8 a 11,30 h, al Pg de Gràcia/Provença.
Nova Web L’Aurora
Entra a la web
de L’Aurora. Una eina
molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir
la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària
són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat
5 de març de 2026
De la Carta de L’Aurora.
https://amnistia.omnium.cat/
https://www.violenciadegenere.org/actualitat/8-de-marc-totes-juntes-som-mes-fortes
