25/6/24

Bloqueig parlamentari de la Generalitat

No hi ha previst candidat a president de la Generalitat per a la sessió d’investidura del Parlament. Illa/PSC no te prou suports. Puigdemont/Junts tampoc. Bloqueig i situació convulsa, això en un Parlament tutelat i reprimit per la Judicatura, l’Estat i el govern. Crisi a la Generalitat i els partits. Un atzucac parlamentari. És a França on han fet brillar la llum amb un esclat d’unitat treballadora i mobilitzadora de les esquerres per frenar a la ultradreta pàtria. L’aliança NFP (Nou Front Popular) recupera necessitats peremptòries vitals per a la població treballadora. Sigui un intent, més o no tant, reeixit, deixa clar que el camí és en aquest sentit de lluita. Com ho és l’abnegada resistència del poble ucraïnès a la invasió, o l’heroica lluita palestina a Gaza per existir ‘des del riu fins el mar’, que ha tingut la virtut de desencadenar l’adhesió solidària arreu del món. Temps de militarisme, espoli i destrucció, remor de lluita, revolució i socialisme.

Els eixos nacional i social s’esbiaixen. Els projectes econòmics i els privilegis del gran capital català, espanyol i internacional, afloren en les propostes estel·lars del PSC i de Junts. En canvi els separa l’enorme fossar del constitucionalisme del PSC, estatal i monàrquic, espanyolista únic, discriminador dels pobles i llengües. Junts forma part del pol dretà del catalanisme independentista de tall rupturista i republicà, situació de confrontació cabdal que els hi està impedint un acord d’estabilitat, com el que reclama el Cercle d’Economia, el Círculo ecuestre i el govern estatal. ERC dubte, oscil·la, entre un pragmatisme immediat de certa estabilitat decantat vers l’Estat, o la dificultat que comporta una recomposició de forces que s’orientin cap a l’autodeterminació, la república i la independència. La CUP manté una estratègia propagandista revolucionària, amb un no a Illa i un altra a Puigdemont, sense aconseguir propostes i aliances que contribueixin a millores concretes necessàries. Comuns s’entesten en un tripartit d’esquerres que obviï la realitat viva i l’escletxa a flor de pell de les llibertats nacionals catalanes, el dret d’autodeterminació i el referèndum.

La Presidència del Parlament s’ha atorgat a Junts, amb el suport d’ERC i la CUP. És un altre tomb que torna cap a la dreta el lideratge independentista parlamentari; tot i que ERC i CUP son majoria en diputades.

De moment Illa/PSC no serà el president. La manca de vots i d’abstencions obliguen a esgotar el termini legal de dos mesos per a la investidura abans de la convocatòria de noves eleccions. Un estiu d’agonia fins a finals d’agost. El poder de l’empresariat més fort i del govern espanyol queden en escac davant el resultat del vot ciutadà. Una cruïlla esperpèntica on el PSC i Junts aposten a unes aliances avui en dia inescrutables. Noves eleccions? La clau rau sobretot en els carrers, sobre si ‘seran sempre nostres’ o quedaran a mans de l’estabilitat que afavoreix els poders econòmics i estatals.

Manca una estratègia que fongui les reivindicacions treballadores i les llibertats, a Catalunya i a l’Estat. Convé una estratègia catalanista de perspectiva revolucionària, social i treballadora, comunal i socialista, ni que sigui com horitzó. En aquest sentit les aliances socials, republicanes i de llibertats, com el dret a l’autodeterminació i el referèndum, necessiten encaminar-se a cercar la complicitat de la democràcia i les esquerres republicanes espanyoles. Un tipus de pacte de Sant Sebastià que inclogui el dret a l’autodeterminació. La lluita per l’emancipació catalana ha d’anar compenetrada amb millores socials vitals, drets i serveis públics universals.

L’aplicació de l’Amnistia inaugura una llarga marxa per totes les persones condemnades i exiliades, així com ple conjunt de les 4.500 repressaliades per lluitar per la independència.

Arran de terra les infermeres segueixen fermes en el camí de la lluita contra els cops a la Salut pública. Nou torcebraç d’ofec a l’hora de disposar de personal i mitjans suficients per l’estiu. La pitjor part la sofreix l’Atenció primària i els hospitals, per tant, els serveis vitals per la població. Ànims i força per a la concentració d’avui “Aturem-nos!”, davant el departament de Salut, per denunciar la reducció de llits, serveis i professionals.

Centenari Lenin. Un resum pedagògic és a “Les tres fonts i les tres parts integrants del marxisme” (1913): 1/ “La filosofia del marxisme és el materialisme... El materialisme va resultar ser l’única filosofia coherent, fidel a tots els principis de les ciències naturals, hostil a les supersticions, la hipocresia, etc. Marx... va contribuir a l’avenç de la filosofia... La principal d’aquestes adquisicions és la dialèctica, és a dir, la  doctrina del desenvolupament en la seva forma més plena, profunda i lliure d’unilateralitat, la doctrina de la relativitat del coneixement humà, que ens dona un reflex de la matèria en constant desenvolupament. Marx... estén el seu coneixement de la natura al coneixement de la societat humana. El materialisme històric de Marx és el màxim assoliment del pensament científic... Les institucions polítiques  són una superestructura sobre la base econòmica”. 2/ “Marx... va demostrar que el valor de tota mercaderia es determina per la quantitat de temps de treball socialment necessari dedicat a la seva producció.(a l’intercanvi de mercaderies per mercaderies) Marx hi va revelar la relació entre persones. El capital significa el desenvolupament posterior d’aquest lligam: la força de treball humana esdevé una mercaderia. La doctrina de la plusvàlua és la pedra angular de la teoria econòmica de Marx”. 3/ “No es va assolir ni una sola victòria de la llibertat política sobre la classe feudal sense una resistència desesperada. Ni un sol país capitalista es va formar sobre la base més o menys lliure i democràtica, sense una lluita a vida o mort entre les diverses classes de la societat capitalista. Aquesta conclusió és la doctrina de la lluita de classes”. Tom 23, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou; Tot el poder per als soviets!, Tigre de Paper. 20 de juny de 2024

De la Carta de L'Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo23.pdf

https://www.tigredepaper.cat/ca/noticies/centenari-lenin-publiquem-tot-el-poder-per-als-soviets

https://amnistia.omnium.cat/

Deriva ultradretana, xenòfoba i militarista

El tomb anunciat de deriva reaccionària, xenòfoba i militarista, s’erigeix més punyent al fer-se realitat. Els resultats de les eleccions europees de la UE esdevenen aclaparadors. Les polítiques governamentals son involucionistes en drets i llibertats i socials; sobretot quan la manca de perspectives i la disgregació de les esquerres resulta decebedora. Tot en un context de feble mobilització treballadora i de retrocés industrial, d’increment de la precarietat i l’empobriment. Hem d’alimentar les espurnes de lluita treballadora, la solidaritat resilient amb Palestina, les guspires de suport a la resistència ucraïnesa, la marea feminista pels drets i lliure consentiment de les dones, els moviments per les llibertats i els pobles, les necessàries cures a la natura.

Lluny, ben lluny, és la UE dels aplaudiments a les infermeres en la Covid, referent els anhels de drets i serveis universals vitals. Encetem una etapa nova de foscor. És un escenari de trànsit on les crisis múltiples de la globalització neoliberal, mostren la seva fallida, mentre és hegemonitzat per les grans multinacionals, els estats imperialistes més poderosos i el capital financer, que impulsen les polítiques i els partits reaccionaris entorn l’extrema dreta.

Lluitem per Europa com cal, lliure i sobirana, democràtica i respectuosa amb els seus pobles, de pau i desmilitaritzada sense blocs ni OTAN, de renda bàsica universal i autodeterminació, de pau i llibertats, feminista i acollidora de la immigració, on no hi hagi lloc per invasions i guerres com la de Rússia contra Ucraïna, ni connivència ni negocis amb la destrucció i genocidi de Palestina per part d’Israel.

Una Europa unida des de l’Atlàntic als Urals s’ha de configurar com bandera de rota perspectiva i alternativa treballadora, revolucionària i socialista.

Les polítiques dretanes i militaristes predominen en els estats imperialistes. Limitació de llibertats i increment de la repressió en nom de la seguretat; esclat de la guerra a Ucraïna, sense alternatives fermes treballadores, accentuat en els govern de les dretes, ans pervivents en els govern dits d’esquerres. Són polítiques que no resolen les necessitat vitals de la població, ciutadania i resident migrada; ben a l’inrevés agreugen les condiciones de vida i de treball de la població, mentre porten com a Cavall de Troia a l'augment de la ultradreta i de la reacció. Som en una Unió Europea (UE) obra de les grans multinacionals i capital financer. Una UE a subvertir a fons, amb lluita treballadora, popular i feminista, pels drets i serveis universals.

A França les esquerres han format un front electoral (Nou Front Popular) per resistir a l’onada reaccionària i a la convocatòria electoral per part del neoliberal Macron. Totes les forces polítiques hauran de revisar el seu compromís amb la classe treballadora, la seva component migrada, el moviment feminista, la joventut, la llibertat dels pobles, per una nova perspectiva de lluita creïble, inserida en les necessitats profundes i la lluita mobilitzadora.

És hora d’aplegar forces per una estratègia d’aliances i contracte social que generi expectatives i compromís, tant pels petits avenços possibles, com per l’alternativa revolucionària cabdal comunal i socialista.

La Sindicatura per l’Amnistia promoguda per Òmnium Cultural es una bona iniciativa per lluitar per L’efectivitat de la nova llei. Les milers de persones repressaliades (4.584), de les que 1.616 en són factibles amnistiables, són una font de mobilització bàsica des d’on recomposar el moviment catalanista popular pel dret a l’autodeterminació, el referèndum lliure i efectiu per decidir i pel projecte republicà. La clau rau en la mobilització de la població treballadora per enfrontar-se a l’Estat repressor i involucionista en les polítiques socials i llibertats.

Centenari Lenin. Concís a Sobre el bolxevisme” (1913), referent a la majoria (bolxevic) i la minoria (menxevic) de la vella Iskra: Lorigen del bolxevisme va unit inseparablement a la lluita del dit economisme” (un oportunisme que negava la lluita política de la classe obrera i el rol dirigent della) contra la socialdemocràcia revolucionària al període 1897 a 1902”. A 1903-1904 la matèria principal de controvèrsia  era loportunisme dels menxevics a les qüestions dorganització”. Lany 1905 configurà definitivament les discrepàncies tàctiques... els menxevics adequaven la tàctica de la classe obrera al liberalisme. Per als bolxevics, lobjectiu de la classe obrera a la revolució democràtica burgesa  era conduir aquesta fins a la seva culminació i darrera seu a les forces camperoles democràtiques, a despit de les traïcions del liberalisme”. Tom 22, Ed. Progreso, Moscou.

13 de juny de 2024

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo22.pdf

https://amnistia.omnium.cat/

6/6/24

Ara Repúbliques i autodeterminació

Vota esquerres el diumenge 9 a les eleccions europees de la UE. El panorama va de la política de drets vers la immigració, les limitacions de llibertats i laugment de la repressió en nom duna seguretat enganyosa, les necessitats bàsiques elementals treballadores, la sobirania dels pobles i leuropea, del pic àlgid de crisi que expressa la guerra a Ucraïna per part de la invasió russa, amb la deriva militarista liderada per nord-amèrica/OTAN i les poderoses multinacionals. La política dels Estats i de la UE és dretana, repressora i involutiva. Les classes treballadores resisteixen però amb poc nervi, massa dissoltes en mil-i-una lluites i moviments. Defensem una Europa de drets, republicana, social i inclusiva. En aquest context LAurora proposem el vot a Ara Repúbliques; laliança entre ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més.

Volem una Europa lliure de militarisme i dOTAN, volem pau i convivència entre els pobles, una UE sobirana amb una Constitució democràtica elaborada i escollida per tota la ciutadania i residents del continent; una Europa que no es limiti a la Unió Europa (UE) sinó que inclogui tots els països des de lAtlàntic fins els Urals. Això significa una Europa on no hi hagi lloc per una guerra dinvasió, destrucció i partició, com la que Rússia imposa a Ucraïna. Una Europa feminista, on savanci en eliminar la desigualtat entre dones i homes en tots els dominis, i es prenguin mesures de fons pels drets de les dones així com per erradicar la violència masclista.

En fi, una Europa on la raó i linterès sigui de la població treballadora i els pobles, enfront del parasitisme de les finances dels Bancs, i de la rapinya de les multinacionals. Una societat civilitzada on simplanti la Renda Bàsica universal, serveis públics com Educació, Salut, Energia, i habitatge a labast de tothom.

Ucraïna, tant a prop dins el continent europeu, o Palestina una mica més lluny a laltra riba de la Mediterrània, no són accidents de la història, són producte directa, execrable, del poder i negocis de les multinacionals, els Estats i les grans fortunes. Ucraïna i Palestina ja no es poden normalitzar o amagar, essent la punta de l’iceberg de les cinquantena de guerres existents.

Ucraïna i Palestina ens diuen que la globalització neoliberal ha fracassat. Tanmateix el transit a una nova situació està hegemonitzada i determinada pels mateixos poders del capital que han provocat el fracàs; són els que promouen les polítiques més dretanes i les alternatives polítiques de partits ultradretanes, reaccionaries i filo feixistes. Ucraïna i Palestina, sobretot Palestina, està fent esclatar un moviment solidari internacional de lluita que promet. Lespurna de llibertat i alliberament saviva i la flama revolucionaria cercarà el fer camí per encendres, un foc que necessita una recomposició profunda de la classe treballadora. Les tendències desquerres i les revolucionaries han de superar la dependència vers les alternatives dels blocs imperialistes, siguin unilaterals, bilaterals o multilaterals. La mobilització per una pau lliure a Ucraïna, sense particions ni anexions per part de l’imperialisme rus, és vital per una Europa unida i treballadora. Lavenc social, feminista i dharmonia amb la natura, només pot sorgir i ser consistent si aprofitem les lliçons revolucionaries de la lluita de classes i les necessitats i aspiracions treballadores.

Vota a les eleccions europees a Ara Repúbliques, laliança entre ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més (Més Mallorca, Més Menorca, Ara Eivissa). Alhora veiem amb bons ulls i simpatia, qui voti a Sumar i a Podemos.

Centenari Lenin. En Liberalisme i democràcia” (1912), situa els partits i les coalicions: El problema dels acords electorals pot resoldres amb encert, de manera conseqüent i  amb fidelitat als principis només si es dilucida per complert la natura de classe dels partits que pacten i en que consisteix la divergència principal i la coincidència transitòria dels seus interessos”. A Els patits polítics a Rússia” (1912): Per orientar-se en la lluita dels partits no hi ha que acceptar les paraules en el seu valor nominal, sinó estudiar la veritable història dels partits, estudiar, no tant el que els partits diuen de si mateixos, sinó el que fan, com procedeixen per a resoldre els diferents problemes polítics, com es comporten en el que afecta als interessos vitals de les diverses classes de la societat: terratinents, capitalistes, camperols, obrers, etc.”. Tom 21, Ed. Progreso, Moscou. 6 de juny de 2024

 De la Carta de L'Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo21.pdf