Diversitat sense privilegis

Cap privilegi, sentenciava Andreu Nin sobre les llengües, en relació al predomini estatal del castellà vers la supeditació del català dins la pròpia Catalunya. Ahir van caure nous tabús al Congrés de les Corts espanyoles. La necessitat de suports parlamentaris a la investidura de Sánchez va resultar el sortilegi miraculós. Ni més ni menys que la lliure expressió en la llengua pròpia de cada veu sobirana. La ràbia opressora i la incultura de la ultradreta n’eren el contrapunt. El pou de Feijóo és una pila de pinganillos. La candidatura a investidura, encarregada pel rei al líder del PP, pels propers 26 i 27 de setembre, ha empitjorat les seves magres expectatives. Les veus en català, basc i gallec, les que podran seguir en bable, faula i aranès, inclosos els dialectes valencià, mallorquí i menorquí, obren una escletxa on seguir reblant fins l’amnistia, el dret a l’autodeterminació i el futur republicà.

La dreta, des dels grans poders econòmics i estatals, està mobilitzada, s’encamina a confrontar-se als carrers, el 24 S a Madrid, el 8 d’octubre a Barcelona (SCC) contra l’amnistia i l’autodeterminació. Tanmateix el PP és incapaç d’aplegar els suports suficients parlamentaris per a fer president a Feijóo.

El PSOE, les esquerres i els independentistes, disposen d’una certa capacitat d’aconseguir els mínims vots suficients per investir a Sánchez, si aconsegueixen avenços en l’amnistia i el camí vers el referèndum d’autodeterminació per Catalunya. El dilema rau en una massa social ciutadana mobilitzada insuficient i una constitució, supeditada a la corona, que limita les llibertats nacionals. Les esquerres queden a la defensiva davant el nacionalisme dominant espanyol, opressor i repressor de les llibertats i els pobles. L’esquerra es presenta hostatge d’aquest estat quan no disposa, i no fa mans i mànigues per engendrar, un projecte de perspectives republicanes, incloent-hi el dret a l’autodeterminació.

Els poders de l’Estat fan inviable una reforma constitucional. Els senyors dels diners i financers empenyen per una  Espanya, un Estat caciquil i un règim que bregui per la involució en les llibertats i la precarietat social.

Les mobilitzacions socials més importants són la feminista (nou embat des del futbol professional femení que consolida la comprensió de l’agressió sexual, el lliure consentiment i els drets laborals de les dones), la persistència de la lluita massiva independentista catalana, autodeterminista i republicana, l’amenaça sindicalista sostinguda pels estralls de la inflació, la precarietat i la pobresa que s’incrementa amb la progressiva desindustrialització. Són promeses i guspires de futur que convé contribueixin a encetar la senda republicana.

Celebrem l’Homenatge a Joaquim Maurín i Julià (Bonansa, Ribagorça, 12 de gener del 1896 - Nova York, 5 de novembre del 1973) al 50è aniversari de la seva mort. Maurín, va ser secretari general de la CNT, fundador de la Federació Comunista Catalano-Balear, després del BOC (Bloc Obrer i Camperol) amb el PCC, finalment del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) amb l’Esquerra Comunista i Andreu Nin. Revolucionari impulsor de l’Aliança Obrera a Catalunya el 1934 i de la república catalana. En el seu llibre “La Revolución Española” (1932), disseccionà l’estat espanyol com una successió d’estrats terratinents, burocràtics, caciquils i financers, a quin més paràsit, corrupte i reaccionari. Un Estat contra la classe treballadora i populars i contra el pobles i nacions. Diputat pel Front d’Esquerres i el Front Popular, va morir a l’exili.

La Fundació Andreu Nin i l’Institut d’Estudis Altoaragoneses (IEA) de la

Diputació Provincial d’Osca, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Bonansa, la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica i el Govern d’Aragó, han organitzat les jornades ‘Joaquín Maurín: una historia del siglo XX’, del 29 de setembre a l’1 d’octubre a Saragossa, Osca i Bonansa.

"Volem la pau, però una pau justa, sense territoris ocupats...", diuen Feministes Contra la Guerra (de Rússia) al rebre el premi de la Pau Aachen. Donen suport sense reserves al poble i les dones ucraïneses. Aquesta és la Europa Unida de l’Atlàntic fins els Urals que volem. La Resistència Feminista contra la Guerra sorgí el 25 de febrer de 2022, com a resposta a la invasió russa a gran escala de Ucraïna. Expliquen “Ens diem Resistència Feminista Antibèl·lica, però som molt conscients de que "antibèl·lic" no consisteix en un pacifisme privilegiat, sinó en reconèixer el dret de la part afectada a l’autodefensa. Les dones ucraïneses no poden dir "no a la guerra" a una guerra que ja ha arribat a casa seva. No poden dir "aquesta no és la nostra guerra". Es veuen obligades a defensar i protegir la seva llar i els seus éssers estimats, i sovint a costa de les seves vides”. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 21 de setembre de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Visca la Rebel·lió del futbol femení

Somiem en un esport lliure de violència masclista

Visca la Rebel·lió del futbol femení

Comunicat de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere

Gràcies futbolistes de la Selecció femenina. Gràcies campiones. T’estimem, Jenni Hermoso. Us estimem a totes. Heu alçat la veu rebel·lant-vos. Sou un símbol pels somnis de les nenes i nens. Sou una bandera per totes les professions de les dones, incloses les dedicades a les cures a les llars. Sou heroïnes dels drets de les dones, del feminisme.

Han confluït unes necessitats i demandes laborals de condicions de treball, una situació constant de menysteniment i greuges de violències masclistes, una victòria de professionals excel·lents, malgrat unes penoses condicions i una moral minvada pels greuges a la Selecció, tot això ha esclatat en l’agressió sexual de Luís Rubiales a la campiona Jenni Hermoso: en un petó no consentit, en una agressió sexual.

L’impacta de les imatges va ser fulgurant a tot el món. Un fet que ha estat percebut i reconegut per milions de dones en el món. La immediata resposta que desencadenà el “no m’ha agradat, eh?” de Jenni, va ser una remor profunda arreu. Un “S’ha acabat!”. El braçalet dels equips de futbol femení “Amb tu Jenni” va donar la volta al món. Que milions de dones hagin reaccionat vol dir que som en una època de fer camí i veure la final del túnel d’uns milers d’anys de l’opressió i injustícia patriarcal.

La rebel·lió es va fondre des de l’afició a la professió, uní la Selecció femenina, els equips tècnics, les periodistes, es va estendre imparable mostrant una situació professional indesitjable, unes federacions de funcionaments i equips directius prepotents, masclistes, amb dosis de corrupteles i clientelisme insostenibles.

Ni el petó no consentit és un simple acte individual aïllat d’eufòria, ni la reacció de la campiona, ni la rebel·lió generalitzada és una casualitat. Hi ha tot un món que ho sustenta. El poder patriarcal de la misogínia masclista, l’hàbit i la cultura de la violació, per una banda. La resiliència i la resistència sorda, dolorosa i l’anhel d’alliberació per la banda sotmesa.

Jenni Hermoso ho va aflorar: “Són totes les jugadores d’Espanya i del món les que m’han donat força”... “Sé que no estic sola i gràcies a tothom sortirem cap endavant més unides”.

Alexia Putellas, la capitana adorada, va ser breu i contundent al Parlament: “ Els nostres esforços i les nostres victòries s’estan convertint en referents per molts nens, nenes, joves i adults... “...que cap dona dins o fora del futbol femení hagi de viure mai cap més situació de menyspreu, faltes de respecte o abusos...” “no ens aturarem aquí, s’ho mereixen les que van lluitar abans que nosaltres, ens ho mereixem nosaltres per l’esforç que fem cada dia i s’ho mereixen els nenes i nens que avui somien en ser com nosaltres”

Juntes, les jugadores de la Selecció, han sostingut el “S’ha acabat” amb unes reivindicacions que clamen al cel. En el comunicat afirmen que els fets “van més enllà de lo esportiu. Davant d’aquests fets hem de tenir tolerància zero, per la nostra companya, per nosaltres i per totes les dones”... Les futbolistes concreten en cinc “els canvis que entenem que són bàsics per poder avançar i arribar a una estructura que no toleri ni formi part de fets tant denigrants”...”els canvis que s’han produït no són suficients per a que les jugadores se sentin en un lloc segur, on es respecti a les dones, s’aposti pel futbol femení i on puguem donar el nostre màxim rendiment”.

El vestuari ha practicat una sororitat memorable. És la forja dels escenaris d’un nou temps, d’una nova època on la concreció dels drets de les dones, el valors de la convivència, igualtat i estima, s’alien amb les necessitats de totes les dones, de la diversitat d’ètnies i classes socials, així com professions, per erradicar violències masclistes i tot tipus de sotmetiments i privilegis.

La Plataforma Unitària contra les violències de gènere dona suport a les demandes i fermesa del futbol femení.

A l’homenatge d’avui a les dones assassinades somiem ben alt...

En un esport lliure de violència masclista

En la resiliència, rebel·lia i sororitat amb les nostres germanes

Totes som Jenni!

Visca, visca, visca la lluita feminista!

Prou agressions a les dones!

Barcelona, a 18 de setembre de 2023

https://www.violenciadegenere.org/actualitat

Estem amb tu Jenni Hermoso

Comunicat de la Plataforma Unitària contra les violències de gènere.

Un aplaudiment per tu, Jenni Hermoso. Un aplaudiment a totes les futbolistes. Un aplaudiment a totes les dones. Per totes nosaltres que anem a guanyant-se el respecte i el lliure consentiment sobre els propis actes i cossos.

El petó forçat per part de Luis Rubiales, president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, és una agressió sexual no consentida, on existeix una relació de poder -pel càrrec que ell ocupa- i que ubica a la Jenni Hermoso en una situació de desigualtat. Aquesta agressió ha vexat a la futbolista, a totes les jugadores i a totes les dones

Aquest acte de violència sexual no és un fet individual, ni fortuït, ni aïllat, d’un personatge que es presenta impune. Rubiales és aplaudit per una banda de senyoros, amos d’una federació d’esport professional que mou milers de milions d’empreses patrocinadores i concita audiències de vertigen. Els que aplaudeixen a Rubiales quan insulta i culpabilitza a Hermoso, són el vèrtex de la cadena de complicitats que alimenta la violència masclista, són també responsables.

S’ha acabat.

Ni les dones, ni una gran majoria de l’audiència, acceptem la impunitat respecte a una agressió sexual, es a dir, a un acte com un petó que no és consentit. Com tampoc acceptem pessigades o copets al cul, o magrejar els pits, com ha fet l’entrenador Jorge Vilda, o treure-li ferro, relativitzar o trivialitzar amb brometes i memes, doncs són una expressió de la misogínia, cultura de la violació en que la societat està immersa.

Rubiales amb el seu al·legat ofensiu i ple de falsedats prepara el terreny per denunciar, revictimitzar i culpabilitzar a l’agredida Jenni Hermoso. En masses casos en la societat i en els judicis la dona queda marcada en les seves possibilitats de treball i de viure la vida.

Nosaltres ens creiem a la nostra germana Jenni. És la força de la mobilització i consciència feminista de les dones que s’estén arreu del món. Com les jugadores del club San Diego que han jugat amb un braçalet que diu “Amb tu Jenni”, o els suports de les líders brasileres. És la força de la Women’s March de 2017, del MeToo, de la Vaga feminista de 2018, és la nostra força i convenciment de que acabarem amb la xacra patriarcal en aquest s XXI.

Just agredida, Jenni va contestar al vestuari “Que faig jo?, no m’ha agradat, eh?”, en el seu comunicat personal, esmenta que “aquest tipus d’incidents s’uneixen a una llarga llista de situacions que les jugadores hem anat denunciant en els últims anys... és només la gota que vessa el got i el que tothom ha pogut veure, però actituds com aquesta han estat part del dia a dia de la nostra Selecció durant anys”. “Són totes les jugadores d’Espanya i del món les que m’han donat força per sortir en aquest comunicat”. “Sé que no estic sola i gràcies a tothom sortirem cap endavant més unides”.

Les companyes del sindicat, Associació de Futbolistes Professionals, FUTPRO, han fet un comunicat obert a les signatures de les futbolistes, on es diu “Volem manifestar la nostra ferma i rotunda condemna davant conductes que han atemptat contra la dignitat de les dones”. “Jennifer Hermoso vol desmentir rotundament que consentís el petó que li va propinar, D. Luis Rubiales Béjar en la Final de la Copa del Món. “Vull aclarir que tal com es va veure a les imatges, en cap moment vaig consentir el petó que em va propinar i per suposat, en cap cas vaig buscar aixecar al president. No tolero que es posi en dubte la meva paraula i molts menys paraules que no he dit””. L’Associació de les futbolistes exigeix que no quedin impunes aquestes accions, alhora comunica la decisió de que no tornaran a la Selecció si continuen els actuals dirigents.

L’agressió sexual és un pilar del conjunt de les violències masclistes. La lluita de milions de dones mobilitzades és la que fa avançar les consciències col·lectives. El moviment feminista universal és el que aconsegueix canviar costums, hàbits, mites i tabús ancestrals, que menystenen, sotmeten i agredeixen a les dones per part dels homes, de la societat, la moral i de les institucions del poder polític actual.

La Plataforma Unitària contra les violències de gènere anima a donar suport a la campiona Jenni, a mobilitzar-se per acompanyar-la, guarir-la i estimar-la.

Totes som Jenni.

Si ens toquen a una responem totes.

Per un esport lliure de violència masclista

 

Ens concentrem el dilluns dia 4 de setembre, a les 19h, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Porteu braçalets “Amb tu, Jenni”.

Barcelona, a 26 d’agost de 2023

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/estem-amb-tu-jenni-hermoso