Des de cada centre
l’educació pública s’ha alçat per ràtios adients, més recursos i menys sobrecàrrega
de burocràcia, i millors salaris. La vaga de l’11M va ser memorable. El rebuig
al dit “pacte de país” de la Generalitat del PSC amb CCOO i UGT (minoritaris al
sector) ha estat aclaparador. La mobilització unitària s’ha enfortit convertint
en un gran èxit la vaga rotativa d’aquesta setmana, que prepara la vaga general
i manifestació unitària del 20M.
L’èxit de
l'educació pública mobilitzada tindrà un gran impacta polític per a la millora
de la qualitat de l’ensenyament, i per tant per a l’alumnat, el personal
docent, per al conjunt de la població. La vaga de l’ensenyament assenyala el
camí a seguir per aconseguir millores palpables, tal com s’ha fet amb la
mobilització ferroviària, i com se segueix fent amb les lluites continuades per
l’habitatge, de les dones i la defensa del territori.
Al seu torn, la
vaga general al País Basc, en defensa del salari mínim de 1.500 €, contribueix
a unes perspectives ben diferents al d’arraulir-se temorencs davant l’avenç de
la ultradreta. La lluita unitària i potent és el que permet enfrontar-s’hi de
veritat i barrar-li el pas, mentre capgira les polítiques dretanes que
perjudiquen a la població treballadora i afavoreixen els amos dels negocis.
La Generalitat del
PSC, en canvi, ho nega. L’acord presentat com ‘de país’ és lluny dels mínims i
negatiu. Però el govern Illa, així com CCOO i UGT, han quedat desautoritzats i
entre les cordes pel NO majoritari de la consulta al personal docent. Trencar la
unitat sindical i de la mobilització per pactar a espatlles de la taula
negociadora sindical unitària, menystenint el sindicat majoritari, USTEC, només
pot ser perjudicial pel professorat, l'educació i la classe treballadora. La
traïció a la lluita unitària no és gens educativa.
Apuntalar el govern
PSC ha resultat un error. Illa destaca per xocar contra les reivindicacions
dels serveis públics. Governa més a favor de la patronals que de la població
treballadora.
La consulta al
personal docent, sobre l’acord Generalitat-CCOO-UGT, ha obtingut la resposta de
42.965 persones, gairebé del 50% de la plantilla estructural. Un 95% ha respost
NO. Només 2.185 avalen l’acord, mentre 40.780 el rebutgen i s’han compromès amb
les vagues, i 50.000 han signat el manifest. Això és la veritable legitimitat.
Aquesta consulta
sobre l’acord educatiu ha impulsat amb força les vagues del 16 al 20 de març i
obliga el govern a rectificar. Convindria que CCOO i UGT es retiressin de
l'acord amb la Generalitat.
Els 22 dies de vaga
de 1988 van situar l’ensenyament públic català en el panorama polític. Però en
tots aquests anys la Generalitat ha donat suport a la concertada, en una
política a favor de les patronals i les ordres religioses que erosiona la
pública. Quina millor educació podrien tenir les criatures i adolescents que la
lluita i la mobilització unitària per enfrontant-se als patrons, als governs i
a les amenaces de la ultradreta?
Amb els piquets de
docents i els talls de carreteres la vaga esdevé una mobilització que educa i
interpel·la el país. Es nota que hi ha suport de les mares i els pares, i
d’altres sectors de la població. La classe obrera I tota la població
treballadora està interessada en un ensenyament de qualitat.
La mobilització més
massiva de l'educació, basada en el debat i el compromís de les assemblees a
cada centre, ha de seguir endavant fins aconseguir guanyar.
Tothom a la vaga
general educativa 20M. Totes juntes a la manifestació unitària: Divendres 20M, a
12,30 h, a la Plaça Tetuan, cap el Parlament.
Web L’Aurora
Explora la web
de L’Aurora. Una eina
molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir
la nostra classe treballadora i contribuir a construir la seva organització
revolucionària són les tasques més urgents. Clica: https://lauroraom.cat
L'atac dels EUA i
Israel a l'Iran amplia el gir militarista de la política de tots els
imperialismes per garantir els interessos econòmics de les seves
multinacionals. Els estats, competint aferrissadament entre ells, van a una
dominació oberta del pobles i països. La mobilització massiva és el que pot
frenar la guerra, i la revolució de la gent treballadora el que pot acabar amb
el poder que la provoca inevitablement.
El bombardeig de
l’Iran per part del govern Trump, és un exemple més d’un sistema que esclafa la
llibertats dels pobles, reprimeix la seva sobirania nacional, extorsiona a la
població treballadora i roba els seus recursos.
No és una crisi
puntual, sinó l’expressió d’una deriva militarista que s’accelera amb el fracàs
de la globalització neoliberal i el trànsit a una nova etapa en la que, les més
potents multinacionals, pretenen seguir mantenint els seus beneficis i poder a
costa de triturar competidors i sotmetre pobles sencers.
És la raó per la
qual la Rússia de Putin està assolant Ucraïna. O per la qual l’estat sionista
d’Israel de Netanyahu ha provocat el genocidi de Gaza, avantsala del complet
extermini del poble de Palestina. Mentrestant a l’Orient Mitjà i a Àfrica la
guerra pels recursos minerals és una realitat quotidiana i a Veneçuela la
marina dels EUA navega com un veritable poder.Cuba en el proper assalt.
Tanmateix, les
grans multinacionals i els EUA no poden dominar el món sols, ni com amb la
globalització neoliberal. Ha caigut definitivament el decorat d’una legalitat
internacional i d'un ordre basat en la cooperació entre pobles sobirans. I a la
vegada, les guerres no restableixen cap equilibri, ni tan sols momentani, sinó
que aboquen a més guerres, destrucció i misèria per als pobles.
D’altra banda els
imperialistes no tenen les guerres guanyades per endavant; les crisis i les
guerres generen lluita. Pobles i classes populars es revolten. La mobilització
de la classe treballadora internacional i de cada país és el que pot posar a la
picota el poder dels estats imperialistes. La mobilització solidària de la
joventut i dels sindicats són un poder real que fa la seva via dins de cada
estat i contra el propi imperialisme, i reforça la lluita contra la classe
burgesa dels altres països.
Tot el suport al
poble d’Iran. Rebutgem l’agressió militar contra l’Iran, i diem clar que del
règim reaccionari dictatorial dels aiatol·làs ja se n’encarregarà el poble
iranià, no les bombes imperialistes. Rebutgem les bases Nord-americanes;
saludem la negativa de Pedro Sánchez a que s’utilitzin per l’agressió a Iran, i
fomentem la mobilització pel No a la guerra. Si no bloquegem el militarisme
imperialista estatunidenc, molts països aniran caient en un efecte dominó. Seguint
l’exemple de Trump, la triada europea de Gran Bretanya, França i Alemanya
declara sense subterfugis que la defensa dels interessos econòmics de les grans
multinacionals és la veritable raó de l’ordre internacional.
La mobilització
solidària és el primer pas de la revolució de la gent treballadora i dels
pobles.
8M: Totes juntes
som més fortes
La virulenta
reacció misògina negacionista de la ultradreta afecta en el moviment feminista
afeblint els seus avenços. En els governs autonòmics del PP s’eliminen els fons
i els serveis destinats a les dones, s’obstaculitza el dret a l’avortament, es
dificulten les lliures relacions afectives, mentre s’emparen de la cultura patriarcal
de la violació i els prejudicis sobre la homosexualitat, la transsexualitat i
la diversitat de gènere. Tot per sotmetre a les dones, i separar a dones i
homes dins la població, dins les classes treballadores i a cada llar.
La violència
institucional s’estén des dels jutjats on es permet l’incompliment de les lleis
per afavorir l’home agressor i humiliar, revictimitzar i reprimir a la dona
agredida. Mentre, els pressupostos i els recursos públics destinats a la
prevenció, acompanyament i reparació de les dones són completament
insuficients. Per acabar-ho d’adobar el ministeri d’Igualtat posa normes per
les subvencions que precaritzen el sector dedicat a les dones, l’imposen
condicions ideològiques abusives, mentre pretén rebaixar el nivell legal de
l’assassinat de dones, atorgant-li el concepte d’homicidi.
El Dia
Internacional de la Dona Treballadora, aconseguit pel moviment socialista de
les dones revolucionàries, s’ha anat edulcorant en una diada
institucionalitzada de la dona o de les dones, de mil i una reivindicacions,
totes molt justes, però on les necessitats vitals de la majoria de les dones,
que són de la classe treballadora, desapareixen o como a molt queden com a una
més entre altres.
La classe
treballadora ha de recuperar la idea que ‘la revolució serà amb les dones o no
serà’. La mobilització massiva de les dones treballadores, des d’un feminisme
revolucionari, és la que pot donar consistència a la lluita per la seva emancipació.
La Plataforma
Unitària contra les violències de gènere promou en el seu manifest 8M:Dona
· Cura · Vida. Volem un món feliç lliure de violència masclista. Totes juntes a
la manifestació unitària: Diumenge 8 a 11,30 h, al Pg de Gràcia/Provença.
Nova Web L’Aurora
Entra a la web
de L’Aurora. Una eina
molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir
la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària
són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat
El govern no respon
a les propostes de les mobilitzacions dels serveis públics, dels sectors
socials, de les dones i de la llibertat nacional. Les polítiques d’Illa
s’adapten a la patronal i giren cap a la dreta. El govern estatal del PSOE
pretén resistir a la dreta, pressionada per la ultradreta, però sense fer el
necessari gir cap a les necessitats socials i de les llibertats, cap a l’esquerra.
Les incipients propostes d’unitat política electoral, fronts amplis i
d’esquerres han de fondre’s amb les necessitats de la població treballadora i
forjar-se des de la mobilització. Barrar el pas a la dreta és capgirar les
polítiques que afavoreixen als grans poders econòmics i a la reacció
centralista estatal.
Les principals
mobilitzacions recents han estat les de l’Educació, Rodalies i xarxa
ferroviària, i la continuada per l’Habitatge i lloguers; s’hi afegeixen les de
Sanitat i Immigració; junt el remor ampli de les dones i el moviment feminista,
i el clam profund per les llibertats nacionals, en concret pel dret a
l’autodeterminació i el referèndum; també l’actual vaga dels Serveis socials de
Barcelona i del SARA (Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida de Barcelona de
les dones en situació de violència masclista), i el resultat positiu de la vaga
del Metall de Barcelona. Unes mobilitzacions que necessiten enfortir-se i
confluir per aconseguir les seves propostes.
El SARA situa el
sentit de la lluita dels serveis socials i els dedicats a les dones, quan diu:
“No es pot parlar d’erradicació de les violències masclistes mentre
s’erosionen les condicions qui les combat cada dia”. Una consideració que
expressa la problemàtica de la degradació de tots els serveis públics i del
sector social i ONGs.
La relació entre
les necessitats i la lluita laboral, la social i la de les llibertats
democràtiques, amb l’acció política i parlamentària i governamental, hauria de
ser la de supeditar la política a les necessitats de la majoria de la població.
El govern ha d’escoltar a la població treballadora mobilitzada per respondre
positivament, en comptes de fer-ho amb els capitosts de la burgesia.
Una perspectiva de
reproduir l’actual govern estatal no podrà contenir l’avenç electoral de la
dreta, ni animar el vot d’esquerres, menys incentivar la participació dels
segments abstencionistes, bàsicament frustrats pels minsos resultats de les
polítiques. Cal la crítica dels incompliments, entre altres la no derogació de
la llei d’estrangeria o la de mordassa, la fragant obstaculització de
l’amnistia, o del deteriorament social.
Les propostes
d’unitat electoral han despertat interès. És hora de situar-les a favor de la
unitat de les mobilitzacions per aconseguir en concret polítiques socials útils
per a les classes treballadores.
Les perspectives de
mobilització i de política que permetin barrar el pas a la dreta han de
confrontar-se amb el capital i aquest
règim, per forjar aliances per una ruptura republicana amb dret
d’autodeterminació.
Sindicat d’Habitatge:
Tornem a sortir al carrer
Prou excuses!
Prohibiu les compres especulatives. Els pisos, per viure-hi!: Concentració 28F,
a 18,30 h, Pl. St. Jaume, Barcelona.
La Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunyaexposa que l’actual proposta de llei per evitar les
compres especulatives, no prohibeix les compres especulatives i sí que permet:
a) Comprar blocs a grans tenidors, b) Comprar pisos de manera il·limitada a
petits propietaris i c) Expulsar veïnes i seguir especulant.
Nova Web L’Aurora
Entra a la nova web
de L’Aurora. Una eina
més, però molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la
lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització
revolucionària són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat
La gestió d’Illa és
perjudicial per a la població.Les seves promeses
d'eficàcia s'esfondren per la degradació d'uns serveis públics essencials, que
frega el col·lapse. La revolta massiva de la gent que els sosté a pols,
ferroviaris, docents, personal sanitari, s'ajunta a la pèrdua de paciència
d'una pagesia ofegada, una joventut sense habitatge ni futur professional, la
persistent agressió a les dones, i una immigració sobre-explotada i assetjada. Les
polítiques són pro-patronals i de dretes. El govern és incapaç de resoldre el
desgavell. La lluita a cada centre de treball, la mobilització als barris i
general al territori, els exemples de vaga, la coordinació entre els diferents
sectors, són les eines per capgirar aquest desgavell.
Cal tenir ben en compte
que al govern del PSC el sostenen ERC i Comuns, tot i que aquests es manifestin
contra les mesures que degraden els serveis públics i provoquen involució
social, i malgrat la greu contradicció que hi ha entre el programa que van
pactar i les promeses del govern amb la gestió concreta marcada per les
prioritats de la patronal. L’empobriment, la manca de perspectives d’avenç
social, una credibilitat que cau en picat, el desencís i la frustració
creixent, llancen a sectors de les classes mitges i les treballadores precaritzades
a la demagògia ultradretana. És el fracàs de les polítiques de les esquerres
als governs que empeny a la classe treballadora a l’abstenció. Fins quan
tindran més pes les paraules que els fets?
Els salaris a
l’educació estan per sota la mitjana estatal. Els de metges i infermeres també.
A tots els serveis públics la sobrecàrrega de treball degrada la qualitat.
La població
augmenta i arriba els vuit milions però l’especulació en habitatge i lloguer
crea una situació insostenible. Per això és important una acció com la de la
Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya, que ha ocupat el departament
d'Habitatge per reclamar que tots els blocs de la Sareb passin a mans públiques
amb lloguers socials. 25 edificis amb 443 habitatges estan en lluita. I propera
concentració serà el 28 de febrer a 18,30 h a la Pl. de St. Jaume de Barcelona.
La gestió privada
domina la sanitat catalana, on un 58% dels hospitals del sistema públic de
salut són de gestió privada: el doble de la mitjana espanyola. Es compte com
absentisme les baixes laboral, i els sindicats denuncien que l’increment de
malalts és per les deficiències de la sanitat. Com a mostra del model públic-privat sociovergent
tenim una mesura recent que condiciona les baixes dels CAP acriteris economicistes i de productivitat, en
contra del criteri professional mèdic.
A proposta de la
CUP, el Parlament ha reprovat la consellerade Territori,
Habitatge i Transició Ecològica i ha demanat la seva dimissió pel desgavell
ferroviari. En canvi una altra proposta de la CUP, pel traspàs de titularitat a
la Generalitat del 100% de la infraestructura i dels serveis de tota la xarxa
ferroviària, i la inversió pressupostada però no executada durant les darreres
dècades, va tenir el suport de Junts, ERC i Comuns però va ser rebutjada gràcies
els vots del PSC, PP i Vox,
Les diverses propostes
de fronts per barrar el pas a la dreta i la ultradreta han de respondre de
manera creïble a les necessitats i a aquelles demandes per tal de convèncer a
una població escaldada. Les propostes concretes, per tenir consistència, han de
formar part d’una alternativa de ruptura republicana amb l’estat monàrquic.
Pablo Hasél, 5 anys
empresonat
Tot el suport al
raper que va denunciar la corrupció del rei Juan Carlos I i del règim; la
corrupció i el frau segueixen impunes, la llibertat d’expressió reprimida. La
justícia va a favor dels poders econòmics i estatals. Per fer net cal
república.
Ucraïna, 4rt
aniversari de la invasió
L’exèrcit de la
Federació de Rússia prossegueix la destrucció per sotmetre la nació ucraïnesa i
per usurpar una bona part del seu territori. L’entesa entre els Estats Units de
Trump i Putin és una amenaça a la llibertat dels pobles. Manifestació el diumenge
22, a 17 h a Passeig de Gràcia, 90, Barcelona.
Minnessota expulsa
el ICE
És una important victòria
de la mobilització ciutadana i la unitat de les seves comunitats pels drets de
tota la població. És un revés a la repressió dictatorial de Trump, a les detencions
arbitraries, abusos, agressions i assassinats. Hi ha un enfrontament
institucional de col·lectius de veïnals organitzats, l’Ajuntament de Minneapolis
i el govern de Minessota, contra la repressió del govern federal de Trump. La
Judicatura s’esquerda davant l’atropellament dels drets bàsics proclamats a la
Constitució dels Estats Units.
Nova Web L’Aurora
Pots entrar a la nova web de L’Aurora. Una eina més, però
molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir
la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària
són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat
Els avenços socials
s’aconsegueixen des dels carrers revoltats. Cal concretar les necessitats més
vitals en propostes i mobilització per aconseguir-les. Mentre que els poders
econòmics i polítics promouen la ultradreta, la classe treballadora i els
pobles sotmesos mantenen el caliu de la lluita als carrers, la vaga a les
empreses i l’espurna revolucionària.
La vaga de
l’educació secundària, amb un seguiment d’un 80-85% ha estat un èxit. El govern
queda tocat i la seva gestió en entredit. El sector professional educatiu s’ha
revoltat al enfrontar-se a la negociació dilatòria del govern del PSC. La Taula,
que engloba tots els sindicats, ha reprès la mobilització de novembre i
desembre amb les propostes d’augment salarial per tal de mantenir un poder
adquisitiu que ha disminuït entre un 20 i un 25% en 15 anys. Reivindica també la
disminució de ratios d’alumnes per classe i l’increment de personal, posar fre
a la feina burocràtica, millorar els recursos per atendre l’alumnat, i recuperació
de la democràcia al Claustre: que aquest esculli la direcció (i no com ara que,
que la direcció pot decidir sobre la continuïtat en el lloc de treball), i uns
currículums consensuats que incloguin com cal les ciències, la filosofia i el català.
La Generalitat és
garrepa amb l’educació, com ho és amb la salut, amb els serveis públics i amb
totes les necessitats socials. Catalunya és a la cua de l’estat amb uns alts índex
de desigualtat i d’increment de la pobresa. Una situació que comença quan l’estat
restringeix el finançament i s’agreuja quan la generalitat el desvia al sistema
de concerts públics-privats.
La repressió dels
Mossos als piquets de la vaga desautoritza el govern del PSC. Mostra la
prepotència del poder que tendeix a reprimir la llibertat de manifestació. S’ha
vist també en l’ús del gas pebre a la manifestació per Palestina, i als intents
de la consellera Parlón per impedir la llibertat d’expressió al diputat de la
CUP, Xavi Pellicer, en comissió parlamentària. Mètodes afins a l’autoritarisme
que acosten la involució ultradretana.
La lluita i la
unitat sindical a les escoles és un bon auguri en unes setmanes en que els
carrers es fan sentir. La lluita educa.
La vaga de
maquinistes i del personal i de serveis de Renfe posa entre les cordes el
govern estatal. Les mobilitzacions de país del 7 de febrer, després del
col·lapse de rodalies, són un altre fet que vincula les necessitats socials,
com ho és el transport públic, a la lluita per la sobirania.
La Comissió
d’Entitats per la Sanitat 100% pública i de qualitat de Terrassa convoca a un
febrer activista al Vallès amb concentracions i manifestacions com les del 14 F
a Rubí.
La conquesta de la regularització
de més de mig milió de persones immigrants que els permet treballar legalment ha
estat un altre mostra de la recomposició de la lluita popular dels carrers.
I, s’hi afegeix,
l’èxit en aturar el desnonament del Bloc 8 de Manresa. La concentració del
Sindicat de Llogateres del Bages va aconseguir la retirada dels Mossos. Contrasta
amb el desallotjament del campament de gent migrant i sense llar a la Zona
Franca, ordenat per l’alcalde Collboni, del PSC.
El Sindicat de
Llogateres també s’ha solidaritzat amb la mobilització per Rodalies i la de
Revolta Pagesa.
Per un enfrontament
eficaç amb la ultradreta i les polítiques que se sotmeten als grans poders
econòmics cal ampliar la lluita social i confluir en les mobilitzacions. Apedaçar
el règim constitucional monàrquic està condemnat al fracàs. Calen avenços
parcials i una alternativa política des d’una estratègia de ruptura
republicana, de sobirania dels pobles i les nacions.
Nova Web L’Aurora
Pots entrar a la nova web de L’Aurora. Una eina més, però
molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir
la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària
són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat
La irrupció de deu
mil joves manifestant-se a Bilbo s’ha proposat aixecar un mur de contenció
contra el feixisme i l’autoritarisme dels estats. Són una expressió de que la
joventut està preparada per a la lluita i es mobilitza contra la deriva
política reaccionària que promouen els grans poders econòmics i polítics. Les
accions de rebuig a l’extrema dreta a la Universitat Autònoma de Bellaterra, i
a les del País Valencià i de Galicia, representen el mateix esperit combatiu.
Aquest jovent defensa als carrers la revolució treballadora i l’estat
socialista, com alternativa als estats burgesos i a l’imperialisme.
El jovent convocat
per la Gazte Koordinadora Sozialista (GKS) a Bilbo i Iruña, ha donat veu a la
necessitat d’un front de la classe treballadora i els moviments populars. La
GKS defensa que el millor antídot contra “la agenda imperialista, contra els
estats policials i militaristes i contra els nous feixismes, és construir un
fort moviment de la joventut treballadora”.
El fracàs de les
polítiques reformistes, social-liberals i estalinistes, és a dir les polítiques
post socialdemòcrates, d’adaptació i salvaguarda dels estats, de l’imperialisme
i de la globalització neoliberal, ha provocat una crisi dels partits de la
classe treballadora, dels comunistes, dels revolucionaris i de la seva unitat
internacional. En aquest context les classes treballadores lluiten sense lideratge
revolucionari, mentre des dels poders estatals, s’incita al jovent al desencís,
quan no a la desesperació. Aquest fracàs alimenta a la ultradreta i el feixisme
entre la joventut i la població empobrida, però davant d’ell esclaten
mobilitzacions com les del Estats Units contra l’ICE, i les d’un sector
significatiu del jovent que cerca una alternativa revolucionària i socialista.
La mobilització crea
consciència i organització. La valoració de les experiències de lluita i
l’actualització de la teoria revolucionària són indispensables perquè la mobilització
als carrers doni fruits polítics. I és de gran importància la comprensió de que
la classe treballadora segueix sent la força primordial per la fi de
l’explotació i de tota dominació i discriminació.
A Bilbo, la GKS ha
fet explícit que es necessiten grans organitzacions comunistes i construir un
partit revolucionari internacional de la classe treballadora. És la millor
manera de confrontar l’avenç del feixisme. La democràcia dels estats dels
poders econòmics no permeten frenar la ultradreta i el feixisme impulsats pels
magnats de les grans multinacionals. Cal força treballadora, poder obrer i
revolucionari.
L’extrema dreta ha
fet servir l’antifeminisme, el racisme i la seguretat per desorientar, dividir
i enfrontar entre sí a la classe treballadora i els moviments populars. La
joventut que es rebel·la contra aquestes polítiques infames, o contra la seva
acceptació des dels governs, li cal aconseguir la veu, l’expressió i l’organització
política necessàries per a fer viva i atractiva la proposta revolucionària i
socialista.
Una xarxa ferroviària pública, útil i unificada de la
Generalitat
Cal una sola empresa pública de trens de la Generalitat
(FGC) que inclogui els traspassos de Renfe, Adif i Rodalies, amb totes les
garanties pel personal treballador i maquinistes, unes inversions suficients i
el control per part dels sindicats i d’usuaris.
El dissabte 7 de febrer jornada de gran mobilització amb
dues manifestacions: A 17 h a l’Estació de França, impulsada per les
plataformes d’usuaris, sindicats i altres entitats com Òmnium, per “Sense
trens no hi ha futur”, “Per un transport públic de qualitat”; A
12 h al Monument de Rafael
Casanova, impulsada per l’ANC i el Consell de la
República per “Prou deteriorament dels serveis bàsics. Única via:
Independència”.
Nova Web L’Aurora
Avui 5 de febrer serà a la xarxa la nova web de la nostra
organització. Una eina més, però molt important, per conèixer, reflexionar i
ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir
la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat
-Una ciudad en llamas luchaba contra el fuego y el hielo. -Bajo las botas de un ocupante. -El ejército privado del Rey Trump del Departamento de Seguridad Nacional. -Con armas atadas a sus abrigos. -Vinieron a Minneapolis para hacer cumplir la ley. -O eso dicen. -Contra el humo y las balas de goma. -Con la luz del amanecer. -Los ciudadanos defendieron la justicia. -Sus voces resonaban en la noche. -Y había huellas de sangre. -Donde debería haber piedad. -Y dos muertos, abandonados a su suerte en calles nevadas. -Alex Pretti y Renee Good. -Oh, nuestra Minneapolis, oigo tu voz. -Cantando a través de la niebla sangrienta. -Defenderemos esta tierra. -Y al extranjero entre nosotros. -Aquí, en nuestra casa, mataron y vagaron. -En el invierno del 26. -Recordaremos los nombres de los que murieron. -En las calles de Minneapolis.
L’alta velocitat i les rodalies descarrilen a Ademuz i a
Gelida. El col·lapse ferroviari i a l’AP-7 causen dolor i morts. Són una
conseqüència del desgavell governamental autonòmic i estatal, de la liberalització
i la competència. Són les polítiques que supediten els serveis públics
essencials als interessos de les empreses privades, a les concertacions, al
centralisme espanyolista, i a una monarquia que perjudica a la població i ofega
les nacions. El deteriorament de l’educació, la sanitat, l’habitatge i les
infraestructures, formen part de la nefasta gestió pressupostària. No hi ha prou
pegats per resoldre la crisis d’aquest estat. Cal que sindicats i usuaris exerceixin
el control dels ens públics.
Hi ha una desinversió històrica, que es manté amb els
governs del PSOE i s’agreuja amb els del PP.
L’incompliment en l’execució pressupostària oscil·la
entre un 47% i un 18%. És la ineficiència d’un aparell estatal obsolet. Mentrestant
no es pressuposten, ni es dediquen diners suficients als serveis públics,
l’estat perd 51.000 milions d’euros en la recaptació d’impostos de l’ IRPF pel
frau fiscal de les grans fortunes, del capital immobiliari i en part de les
transaccions econòmiques.
L’abandó de Rodalies i de RENFE s’entén per una xarxa
ferroviària i de carreteres que no té en compte les necessitats dels
desplaçaments de la gent treballadora, ni els perjudicis enormes que causa en
l’àmbit laboral, ni tant sols el traçat més econòmic, sinó del control de
l’estat i els interessos dels grans grups capitalistes competint entre sí.
El traspàs de les competències ferroviàries ha fracassat,
tant com el finançament singular acordat pel govern del PSC. La prioritat és la
unitat de l’estat nacional espanyol. Però la seva economia va bé a cavall del
turisme, dels lloguers de temporada, i dels grans beneficis de Bancs i
multinacionals. Les grans fortunes s’han quadruplicat entre 2021 i 2025.
La incompetència a RENFE, Adif i Rodalies és la dels
governs d’un règim que no es pot apedaçar, ni reformar. És hora de fer el
traspàs de Rodalies íntegra a Ferrocarrils de la Generalitat, en comptes d’una
empresa mixta que segueix depenent de RENFE i de l’estat. Fer una sola empresa
pública (FGC), amb totes les garanties pel personal treballador i maquinistes. I
el que cal és cessar la monarquia.
Ens cal mobilització, ens cal eficiència i control per
part dels sindicats i altres organismes de la classe treballadora, com els
veïnals i d’usuaris. El 7 de febrer a la tarda es prepara una gran manifestació
contra l’abandó ferroviari, impulsada per plataformes com la de Promoció del
Transport Públic, Dignitat a les Vies, Defensem el tren de l’Empordà, Usuaris
del transport públic del Baix Llobregat i Perquè no ens Fotin el Tren, que
estan cercant la col·laboració del Sindicat de llogateres; i convé que s’hi impliquin
els sindicats declasse, com CCOO que ja
s’hi ha adherit. Per separat l’ANC ha convocat una gran mobilització de país
(12h) contra el deteriorament dels serveis més bàsics i fonamentals: transports,
infraestructures, sanitat, i educació.
Palestina
A Davos els EEUU han presentat el futur Ressort Gaza de
turisme de luxe, on el protectorat neocolonial de Trump i Netanyahu preveu fer
negoci sobre les tombes de les víctimes del genocidi perpetrat per Israel. Dissabte,
31 de gener, es convoca la manifestació Embargament d’armes, Ja! Ruptura
total de relacions. Llibertat preses palestines, a 12 h al Passeig de
Gràcia, Barcelona.
Rojava: Trenes revolucionàries
Kobane s’està defensant aferrissadament contra les
milícies sirianes, turques i de l’Isis. Les milicianes fent-se la trena en
filera simbolitzen la seva disposició a la lluita. Solidaritat per un Kurdistan
lliure!
Minneapolis, Minnessota
El poble nord-americà s’ha revoltat amb la vaga general
de Minneapolis, i a les imponents mobilitzacions a altres setanta-dues ciutats,
contra el terror de la milícia de Trump. En els barris, les comunitats d’immigrants,
les blanques, les originàries índies i les afro-americanes, incloent les milícies
dels Black Panthers, s’han unit en organismes de suport mutu i d’autodefensa.
En el cor del poder financer i tecnològic imperialista emergeixen moviment, organització
consciència amb ressons de llibertat i revolució.
Nova Web
L’Aurora
El proper 5
de febrer serà a la xarxa la nova web de la nostra organització. Una eina més,
però molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita.
Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització
revolucionària són les tasques més urgents. Esteu atentes!
A Sentmenat es repeteix el que sembla un patró. Els
feixistes, en aquest cas els de Nexo Nacional, convoquen un acte, tot seguit el
jovent antifeixista es mobilitza per denunciar i foragitar-los, la policia
també hi fa acte de presència, però els Mossos, en comptes de protegir el
jovent que increpa i vol fer fora els ultradretants, ataquen i reprimeixen
acarnissadament la joventut democràtica, republicana i la revolucionària.
Les diferents faccions de l’extrema dreta provoquen, i
fan demostracions de força per atreure adeptes. Com que no són benvingudes per
la majoria de la gent i del jovent resulta que compten amb la protecció de les
forces de l’ordre, els Mossos de la Generalitat, amb l’argument de la llibertat
d’expressió.
La repressió de la joventut antifeixista és política de
dretes feta des d’una Generalitat del PSC i d’un govern estatal de coalició de
les esquerres oficials, PSOE y Sumar; Com ho és la limitació de drets i
llibertats per part de la llei mordassa i la llei d’estrangeria.
La crisis del govern s’agreuja amb aquestes actuacions
policials. El desinterès creix entre la població treballadora i sobretot en la
gent jove. Els incompliments polítics -–derogació llei mordassa, llei
d’estrangeria, habitatge-- obren les portes a la reacció involucionista del PP
y Vox, promoguda per l’estat monàrquic.
No pot atorgar-se cap confiança a l’estat ni a la
judicatura, és des dels carrers, barris i fàbriques que cal defensar condicions
de vida, drets i llibertats, i avançar en la construcció d’aliances socials i republicanes
que frenin les polítiques i governs de dretes.
La mobilització del jovent per barrar el pas als escamots
de la ultradreta és una espurna potent d’acció unitària i revolucionària.
Aquesta experiència de lluita, com la de l’habitatge i la de solidaritat amb
Palestina, entre d’altres, és la que pot fonamentar una alternativa d’esquerres,
republicana, obrera i revolucionària, al règim monàrquic.
Veneçuela lliure de l’agressió nord-americana
L’espoli del petroli, gas i recursos naturals es desplega
a la vista de tothom amb el règim neocolonial que imposa Trump. La lluita de
solidaritat internacional amb Veneçuela és un ferment de l’alçament contra el
domini i la destrucció imperialista arreu. Dissabte, 17 de gener, manifestació Prou
Agressions imperialistes a Veneçuela, ni enlloc, a 17 h a Jardinets de
Gràcia, Barcelona.
Els bons desitjos per al 2016 s’han cobert de plom amb
l’agressió militar dels EEUU contra Veneçuela, on han temut la reacció dels Colectivos
i les masses populars. L’imperialisme nord-americà s’orienta cap a la imposició
d’un règim de sotmetiment neocolonial comptant amb l’acceptació del sector més
conservador del propi xavisme. La mobilització a multitud de països,
fins i tot a Nova York, al propi cor del poder depredador, ha donat resposta a
l’agressió i en defensa de la sobirania del poble veneçolà.
Trump amenaça tothom: pobles que considera vassalls
naturals, els enemics
del segle anterior, i els seus antics aliats de la II
Guerra Mundial. El poder militar nord-americà desencadena agressions
econòmiques i guerres que resulten greument perjudicials per al món, per als
països directament afectats, i també per als propis Estats Units.
La incertesa i la fragilitat que enfosqueixen les
perspectives de l’economia mundial empitjoren amb l’atac de Trump, que consolida
el patró seguit per Putin amb la invasió de Rússia a Ucraïna, i el genocidi i destrucció
de Gaza per part de Netanyahu. El segrest del president Maduro és un punt
d’inflexió en la transició cap un nou
escenari internacional de poder, on les
grans multinacionals i els principals estats imperialistes augmenten els
nivells de confrontació i de militarisme,
sense poder mesurar-ne les conseqüències. Els amos del món ja no poden mantenir
la competència econòmica aferrissada dins dels paràmetres de la seva pròpia
democràcia i del seu ordre internacional.
Si la invasió de Rússia a Ucraïna ha afectat el nivell de
vida i la seguretat de tota Europa, i l’economia mundial, i si a Afganistan i a
Iraq les intervencions i guerres han resultat un fiasco. Veneçuela pot ser més
que una pedreta dins les botes dels marines. Ni les grans petroleres han
mostrat entusiasme, ni veuen segur el gran negoci que promet Trump.
La persistent mobilització internacional a favor de
Palestina ofereix un exemple per la mobilització en solidaritat amb Veneçuela. Són
ferments de revolució sobre els quals reorganitzar l’esquerra com a força
política internacional.
L’esquerra obrera i revolucionària ha de saber veure en aquestes
crisis l’ocasió per forjar aliances, assolir la unitat de la mobilització entre
les classes treballadores i els pobles oprimits, i reviure les perspectives
revolucionàries per un món socialista lliure. Fora les urpes imperialistes de
Veneçuela!
Tothom a la vaga
general educativa 20M. Totes juntes a la manifestació unitària: Divendres 20M, a
12,30 h, a la Plaça Tetuan, cap el Parlament.
