La potent mobilització de l’educació valenciana i la lluita de l’escola del 0-3 madrilenya, amplifica el ressò de la vaga de l’escola pública catalana. És una mobilització que afecta al conjunt de les famílies i que obté l’empatia de la població. Tothom està interessat en la millora de la qualitat de l’ensenyament públic.
A la consulta a la comunitat docent catalana de més de 99.000 persones, han participat el 61,11%, de les quals el 34,9% (21.184 vots) ha dit «Sí» i el 65,1% (39.502 vots) ha optat pel «No». Tot seguit USTEC va reconèixer que s’havia equivocat en l’apreciació de la disposició combativa dels centres, i també en el marc de negociació de la mesa sindical amb el govern. La rectificació significa comprendre el protagonisme que han obtingut les assemblees dels centres, la voluntat decisòria de les docents i la pròpia mobilització i, per tant, la representativitat del comitè de vaga.
És una experiència de democràcia directa mobilitzada, molt més amplia i representativa que els propis sindicats. Per tant aquests han de respectar i obeir. Que mani la Comunitat docent i les assemblees de centres, de manera que el sindicats vehiculin i contribueixen a organitzar la lluita per aconseguir la plataforma acordada.
Ara li toca al govern, a CCOO i UGT, acceptar que la degradació greu de l’ensenyament públic, com passa amb els altres serveis públics -salut, xarxa ferroviària, energia- no és suficient amb unes millores minses, sinó que cal escoltar les necessitats dels col·lectius afectats i posar fil a l’agulla per resoldre-ho.
El dimarts 9 la convocatòria era bren clara: “FETS, no miracles”, “Menys Miracles i més Recursos”. I USTEC assumia la proposta de CGT, Intersindical i COS, de que el govern havia de seguir amb la negociació però que, en comptes de fer-ho amb la mesa sindical de fins ara, ho havia de fer directament amb el comitè de vaga.
NO son acceptables uns Pressupostos i un suport al govern contra la comunitat docent. Qui s'ha compromès amb les reclamacions, la mobilització docent i l'ensenyament públic, Comuns i ERC, han de fer mans i mànigues per assegurar que el govern giri i assumeixi d’una vegada les reivindicacions de la vaga educativa. La CUP ja està denunciant aquest tipus de Pressupostos i que la degradació de l’ensenyament és molt més nefasta que el Hard-Rock.
L’amplitud de la vaga docent amb assemblees i centres mobilitzats, i sindicats que organitzen la lluita, és un senyal de què la resistència a les retallades i a la degradació dels Serveis Públics supera la resistència al retrocés per passar a la iniciativa de lluita i alternativa política. És un canvi de tendència que s’obre pas dins la classe treballadora per resoldre políticament les seves propostes. El suport de les famílies i de la població és vital. El diumenge 14 tothom a la manifestació: Aturem l’emergència Social i Educativa. Defensem les treballadores de l’educació. A 11,30 h, Jardinets de Gràcia, Barcelona.
Cursa antiracista
Dissabte 13, 2a Cursa antiracista. Plaça de Josep Puig i Cadafalch, Barcelona.
Jornades feministes
En el 50è aniversari de l’eclosió del moviment feminista se celebren les Jornades Feminismes en revolta 1976-2026, el 12, 13 i 12 de juny, al recinte Fabra I Coats.
Biblioteques
Les Biblioteques de Barcelona i del Sistema de Lectura Pública de Catalunya estan en vaga indefinida organitzada per la CGT, reclamen la fi de la precarietat laboral, millores salarials i la reducció dels horaris abusius.
La visita del Papa de l’Església catòlica
El Papa Lleó XIV, rebut pels caps de l’Estat, de les Autonomies i en sessió plenària al Congrés, alimenta els Hazte Oír al negar en el Congrés el dret a l’avortament i a l’eutanàsia; la misogínia no la canvia les referències als feminicidis. La rebuda oficial ha esmicolat l’aconfessionalitat constitucional, gairebé rememorant el pal·lio franquista. L’estat segueixfinançant l’Església catòlica via Concordat, Hisenda i subvencions. La Jerarquia catòlica disposa d’un extens patrimoni, púlpits, escoles, mitjans de comunicació i milers de professionals del cel al servei d’una moral reaccionària i una pràctica terrenal que defensa com a natural el sistema capitalista i els seus estats, fins i tot quan critica algunes de les seves conseqüències destructives. El “Jo No T’espero” de la mobilització laica ha estat un contrapunt necessari.
Manifestacions i vagues
16 de juny: vaga de metges, que estenen la lluita a les hores extres dels CAP, mentre avancen les mobilitzacions al Vallès per la sanitat.
11 de juny de 2026
https://lauroraom.cat/segueix-la-rebellio-dels-docents/
https://lauroraom.cat/trabada-de-forces-internacionalistes/
https://lauroraom.cat/portoalegre-un-pas-endavant-i-un-limit-a-superar/
