Defensem l’Iran de l’atac imperialista

L'atac dels EUA i Israel a l'Iran amplia el gir militarista de la política de tots els imperialismes per garantir els interessos econòmics de les seves multinacionals. Els estats, competint aferrissadament entre ells, van a una dominació oberta del pobles i països. La mobilització massiva és el que pot frenar la guerra, i la revolució de la gent treballadora el que pot acabar amb el poder que la provoca inevitablement.

El bombardeig de l’Iran per part del govern Trump, és un exemple més d’un sistema que esclafa la llibertats dels pobles, reprimeix la seva sobirania nacional, extorsiona a la població treballadora i roba els seus recursos.

No és una crisi puntual, sinó l’expressió d’una deriva militarista que s’accelera amb el fracàs de la globalització neoliberal i el trànsit a una nova etapa en la que, les més potents multinacionals, pretenen seguir mantenint els seus beneficis i poder a costa de triturar competidors i sotmetre pobles sencers.

És la raó per la qual la Rússia de Putin està assolant Ucraïna. O per la qual l’estat sionista d’Israel de Netanyahu ha provocat el genocidi de Gaza, avantsala del complet extermini del poble de Palestina. Mentrestant a l’Orient Mitjà i a Àfrica la guerra pels recursos minerals és una realitat quotidiana i a Veneçuela la marina dels EUA navega com un veritable poder.  Cuba en el proper assalt.

Tanmateix, les grans multinacionals i els EUA no poden dominar el món sols, ni com amb la globalització neoliberal. Ha caigut definitivament el decorat d’una legalitat internacional i d'un ordre basat en la cooperació entre pobles sobirans. I a la vegada, les guerres no restableixen cap equilibri, ni tan sols momentani, sinó que aboquen a més guerres, destrucció i misèria per als pobles.

D’altra banda els imperialistes no tenen les guerres guanyades per endavant; les crisis i les guerres generen lluita. Pobles i classes populars es revolten. La mobilització de la classe treballadora internacional i de cada país és el que pot posar a la picota el poder dels estats imperialistes. La mobilització solidària de la joventut i dels sindicats són un poder real que fa la seva via dins de cada estat i contra el propi imperialisme, i reforça la lluita contra la classe burgesa dels altres països.

Tot el suport al poble d’Iran. Rebutgem l’agressió militar contra l’Iran, i diem clar que del règim reaccionari dictatorial dels aiatol·làs ja se n’encarregarà el poble iranià, no les bombes imperialistes. Rebutgem les bases Nord-americanes; saludem la negativa de Pedro Sánchez a que s’utilitzin per l’agressió a Iran, i fomentem la mobilització pel No a la guerra. Si no bloquegem el militarisme imperialista estatunidenc, molts països aniran caient en un efecte dominó. Seguint l’exemple de Trump, la triada europea de Gran Bretanya, França i Alemanya declara sense subterfugis que la defensa dels interessos econòmics de les grans multinacionals és la veritable raó de l’ordre internacional.

La mobilització solidària és el primer pas de la revolució de la gent treballadora i dels pobles.

 

8M: Totes juntes som més fortes

La virulenta reacció misògina negacionista de la ultradreta afecta en el moviment feminista afeblint els seus avenços. En els governs autonòmics del PP s’eliminen els fons i els serveis destinats a les dones, s’obstaculitza el dret a l’avortament, es dificulten les lliures relacions afectives, mentre s’emparen de la cultura patriarcal de la violació i els prejudicis sobre la homosexualitat, la transsexualitat i la diversitat de gènere. Tot per sotmetre a les dones, i separar a dones i homes dins la població, dins les classes treballadores i a cada llar.

La violència institucional s’estén des dels jutjats on es permet l’incompliment de les lleis per afavorir l’home agressor i humiliar, revictimitzar i reprimir a la dona agredida. Mentre, els pressupostos i els recursos públics destinats a la prevenció, acompanyament i reparació de les dones són completament insuficients. Per acabar-ho d’adobar el ministeri d’Igualtat posa normes per les subvencions que precaritzen el sector dedicat a les dones, l’imposen condicions ideològiques abusives, mentre pretén rebaixar el nivell legal de l’assassinat de dones, atorgant-li el concepte d’homicidi.

El Dia Internacional de la Dona Treballadora, aconseguit pel moviment socialista de les dones revolucionàries, s’ha anat edulcorant en una diada institucionalitzada de la dona o de les dones, de mil i una reivindicacions, totes molt justes, però on les necessitats vitals de la majoria de les dones, que són de la classe treballadora, desapareixen o como a molt queden com a una més entre altres.

La classe treballadora ha de recuperar la idea que ‘la revolució serà amb les dones o no serà’. La mobilització massiva de les dones treballadores, des d’un feminisme revolucionari, és la que pot donar consistència a la lluita per la seva emancipació.

La Plataforma Unitària contra les violències de gènere promou en el seu manifest 8M: Dona · Cura · Vida. Volem un món feliç lliure de violència masclista. Totes juntes a la manifestació unitària: Diumenge 8 a 11,30 h, al Pg de Gràcia/Provença.

Nova Web L’Aurora

Entra a la web de L’Aurora. Una eina molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat

 

5 de març de 2026

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/8-de-marc-totes-juntes-som-mes-fortes

Cal girar cap els serveis públics i les llibertats

El govern no respon a les propostes de les mobilitzacions dels serveis públics, dels sectors socials, de les dones i de la llibertat nacional. Les polítiques d’Illa s’adapten a la patronal i giren cap a la dreta. El govern estatal del PSOE pretén resistir a la dreta, pressionada per la ultradreta, però sense fer el necessari gir cap a les necessitats socials i de les llibertats, cap a l’esquerra. Les incipients propostes d’unitat política electoral, fronts amplis i d’esquerres han de fondre’s amb les necessitats de la població treballadora i forjar-se des de la mobilització. Barrar el pas a la dreta és capgirar les polítiques que afavoreixen als grans poders econòmics i a la reacció centralista estatal. 

Les principals mobilitzacions recents han estat les de l’Educació, Rodalies i xarxa ferroviària, i la continuada per l’Habitatge i lloguers; s’hi afegeixen les de Sanitat i Immigració; junt el remor ampli de les dones i el moviment feminista, i el clam profund per les llibertats nacionals, en concret pel dret a l’autodeterminació i el referèndum; també l’actual vaga dels Serveis socials de Barcelona i del SARA (Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida de Barcelona de les dones en situació de violència masclista), i el resultat positiu de la vaga del Metall de Barcelona. Unes mobilitzacions que necessiten enfortir-se i confluir per aconseguir les seves propostes.

El SARA situa el sentit de la lluita dels serveis socials i els dedicats a les dones, quan diu: “No es pot parlar d’erradicació de les violències masclistes mentre s’erosionen les condicions qui les combat cada dia”. Una consideració que expressa la problemàtica de la degradació de tots els serveis públics i del sector social i ONGs.

La relació entre les necessitats i la lluita laboral, la social i la de les llibertats democràtiques, amb l’acció política i parlamentària i governamental, hauria de ser la de supeditar la política a les necessitats de la majoria de la població. El govern ha d’escoltar a la població treballadora mobilitzada per respondre positivament, en comptes de fer-ho amb els capitosts de la burgesia.

Una perspectiva de reproduir l’actual govern estatal no podrà contenir l’avenç electoral de la dreta, ni animar el vot d’esquerres, menys incentivar la participació dels segments abstencionistes, bàsicament frustrats pels minsos resultats de les polítiques. Cal la crítica dels incompliments, entre altres la no derogació de la llei d’estrangeria o la de mordassa, la fragant obstaculització de l’amnistia, o del deteriorament social.

Les propostes d’unitat electoral han despertat interès. És hora de situar-les a favor de la unitat de les mobilitzacions per aconseguir en concret polítiques socials útils per a les classes treballadores.

Les perspectives de mobilització i de política que permetin barrar el pas a la dreta han de confrontar-se amb el capital i aquest règim, per forjar aliances per una ruptura republicana amb dret d’autodeterminació.

Sindicat d’Habitatge: Tornem a sortir al carrer

Prou excuses! Prohibiu les compres especulatives. Els pisos, per viure-hi!: Concentració 28F, a 18,30 h, Pl. St. Jaume, Barcelona.

La Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya exposa que l’actual proposta de llei per evitar les compres especulatives, no prohibeix les compres especulatives i sí que permet: a) Comprar blocs a grans tenidors, b) Comprar pisos de manera il·limitada a petits propietaris i c) Expulsar veïnes i seguir especulant.

 

 

 

Nova Web L’Aurora

Entra a la nova web de L’Aurora. Una eina més, però molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat

26 de febrer de 2026

De la Carta de L'Aurora. 

https://amnistia.omnium.cat/

https://www.elcritic.cat/dades/no-es-nomes-ayuso-la-gestio-privada-domina-la-sanitat-catalana-256898

Els Serveis Públics es rebel·len

La gestió d’Illa és perjudicial per a la població. Les seves promeses d'eficàcia s'esfondren per la degradació d'uns serveis públics essencials, que frega el col·lapse. La revolta massiva de la gent que els sosté a pols, ferroviaris, docents, personal sanitari, s'ajunta a la pèrdua de paciència d'una pagesia ofegada, una joventut sense habitatge ni futur professional, la persistent agressió a les dones, i una immigració sobre-explotada i assetjada. Les polítiques són pro-patronals i de dretes. El govern és incapaç de resoldre el desgavell. La lluita a cada centre de treball, la mobilització als barris i general al territori, els exemples de vaga, la coordinació entre els diferents sectors, són les eines per capgirar aquest desgavell. 

Cal tenir ben en compte que al govern del PSC el sostenen ERC i Comuns, tot i que aquests es manifestin contra les mesures que degraden els serveis públics i provoquen involució social, i malgrat la greu contradicció que hi ha entre el programa que van pactar i les promeses del govern amb la gestió concreta marcada per les prioritats de la patronal. L’empobriment, la manca de perspectives d’avenç social, una credibilitat que cau en picat, el desencís i la frustració creixent, llancen a sectors de les classes mitges i les treballadores precaritzades a la demagògia ultradretana. És el fracàs de les polítiques de les esquerres als governs que empeny a la classe treballadora a l’abstenció. Fins quan tindran més pes les paraules que els fets?   

Els salaris a l’educació estan per sota la mitjana estatal. Els de metges i infermeres també. A tots els serveis públics la sobrecàrrega de treball degrada la qualitat.

La població augmenta i arriba els vuit milions però l’especulació en habitatge i lloguer

crea una situació insostenible. Per això és important una acció com la de la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya, que ha ocupat el departament d'Habitatge per reclamar que tots els blocs de la Sareb passin a mans públiques amb lloguers socials. 25 edificis amb 443 habitatges estan en lluita. I propera concentració serà el 28 de febrer a 18,30 h a la Pl. de St. Jaume de Barcelona.

La gestió privada domina la sanitat catalana, on un 58% dels hospitals del sistema públic de salut són de gestió privada: el doble de la mitjana espanyola. Es compte com absentisme les baixes laboral, i els sindicats denuncien que l’increment de malalts és per les deficiències de la sanitat.  Com a mostra del model públic-privat sociovergent tenim una mesura recent que condiciona les baixes dels CAP a  criteris economicistes i de productivitat, en contra del criteri professional mèdic.

A proposta de la CUP, el Parlament ha reprovat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i ha demanat la seva dimissió pel desgavell ferroviari. En canvi una altra proposta de la CUP, pel traspàs de titularitat a la Generalitat del 100% de la infraestructura i dels serveis de tota la xarxa ferroviària, i la inversió pressupostada però no executada durant les darreres dècades, va tenir el suport de Junts, ERC i Comuns però va ser rebutjada gràcies els vots del PSC, PP i Vox,

Les diverses propostes de fronts per barrar el pas a la dreta i la ultradreta han de respondre de manera creïble a les necessitats i a aquelles demandes per tal de convèncer a una població escaldada. Les propostes concretes, per tenir consistència, han de formar part d’una alternativa de ruptura republicana amb l’estat monàrquic.

Pablo Hasél, 5 anys empresonat

Tot el suport al raper que va denunciar la corrupció del rei Juan Carlos I i del règim; la corrupció i el frau segueixen impunes, la llibertat d’expressió reprimida. La justícia va a favor dels poders econòmics i estatals. Per fer net cal república.

 

 

 

 

 

Ucraïna, 4rt aniversari de la invasió

L’exèrcit de la Federació de Rússia prossegueix la destrucció per sotmetre la nació ucraïnesa i per usurpar una bona part del seu territori. L’entesa entre els Estats Units de Trump i Putin és una amenaça a la llibertat dels pobles. Manifestació el diumenge 22, a 17 h a Passeig de Gràcia, 90, Barcelona.

 

 

 

Minnessota expulsa el ICE

És una important victòria de la mobilització ciutadana i la unitat de les seves comunitats pels drets de tota la població. És un revés a la repressió dictatorial de Trump, a les detencions arbitraries, abusos, agressions i assassinats. Hi ha un enfrontament institucional de col·lectius de veïnals organitzats, l’Ajuntament de Minneapolis i el govern de Minessota, contra la repressió del govern federal de Trump. La Judicatura s’esquerda davant l’atropellament dels drets bàsics proclamats a la Constitució dels Estats Units.

 

 

Nova Web L’Aurora

Pots entrar a la nova web de L’Aurora. Una eina més, però molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat

19 de febrer de 2026

https://amnistia.omnium.cat/

https://www.elcritic.cat/dades/no-es-nomes-ayuso-la-gestio-privada-domina-la-sanitat-catalana-256898

La vaga empeny

Els avenços socials s’aconsegueixen des dels carrers revoltats. Cal concretar les necessitats més vitals en propostes i mobilització per aconseguir-les. Mentre que els poders econòmics i polítics promouen la ultradreta, la classe treballadora i els pobles sotmesos mantenen el caliu de la lluita als carrers, la vaga a les empreses i l’espurna revolucionària.

La vaga de l’educació secundària, amb un seguiment d’un 80-85% ha estat un èxit. El govern queda tocat i la seva gestió en entredit. El sector professional educatiu s’ha revoltat al enfrontar-se a la negociació dilatòria del govern del PSC. La Taula, que engloba tots els sindicats, ha reprès la mobilització de novembre i desembre amb les propostes d’augment salarial per tal de mantenir un poder adquisitiu que ha disminuït entre un 20 i un 25% en 15 anys. Reivindica també la disminució de ratios d’alumnes per classe i l’increment de personal, posar fre a la feina burocràtica, millorar els recursos per atendre l’alumnat, i recuperació de la democràcia al Claustre: que aquest esculli la direcció (i no com ara que, que la direcció pot decidir sobre la continuïtat en el lloc de treball), i uns currículums consensuats que incloguin com cal les ciències, la filosofia i el català.

La Generalitat és garrepa amb l’educació, com ho és amb la salut, amb els serveis públics i amb totes les necessitats socials. Catalunya és a la cua de l’estat amb uns alts índex de desigualtat i d’increment de la pobresa. Una situació que comença quan l’estat restringeix el finançament i s’agreuja quan la generalitat el desvia al sistema de concerts públics-privats. 

La repressió dels Mossos als piquets de la vaga desautoritza el govern del PSC. Mostra la prepotència del poder que tendeix a reprimir la llibertat de manifestació. S’ha vist també en l’ús del gas pebre a la manifestació per Palestina, i als intents de la consellera Parlón per impedir la llibertat d’expressió al diputat de la CUP, Xavi Pellicer, en comissió parlamentària. Mètodes afins a l’autoritarisme que acosten la involució ultradretana.

La lluita i la unitat sindical a les escoles és un bon auguri en unes setmanes en que els carrers es fan sentir. La lluita educa.

La vaga de maquinistes i del personal i de serveis de Renfe posa entre les cordes el govern estatal. Les mobilitzacions de país del 7 de febrer, després del col·lapse de rodalies, són un altre fet que vincula les necessitats socials, com ho és el transport públic, a la lluita per la sobirania.

La Comissió d’Entitats per la Sanitat 100% pública i de qualitat de Terrassa convoca a un febrer activista al Vallès amb concentracions i manifestacions com les del 14 F a Rubí.

La conquesta de la regularització de més de mig milió de persones immigrants que els permet treballar legalment ha estat un altre mostra de la recomposició de la lluita popular dels carrers.

I, s’hi afegeix, l’èxit en aturar el desnonament del Bloc 8 de Manresa. La concentració del Sindicat de Llogateres del Bages va aconseguir la retirada dels Mossos. Contrasta amb el desallotjament del campament de gent migrant i sense llar a la Zona Franca, ordenat per l’alcalde Collboni, del PSC.

El Sindicat de Llogateres també s’ha solidaritzat amb la mobilització per Rodalies i la de Revolta Pagesa.

Per un enfrontament eficaç amb la ultradreta i les polítiques que se sotmeten als grans poders econòmics cal ampliar la lluita social i confluir en les mobilitzacions. Apedaçar el règim constitucional monàrquic està condemnat al fracàs. Calen avenços parcials i una alternativa política des d’una estratègia de ruptura republicana, de sobirania dels pobles i les nacions. 

Nova Web L’Aurora

Pots entrar a la nova web de L’Aurora. Una eina més, però molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat

12 de febrer de 2026

https://amnistia.omnium.cat/

Un mur de contenció contra el feixisme

La irrupció de deu mil joves manifestant-se a Bilbo s’ha proposat aixecar un mur de contenció contra el feixisme i l’autoritarisme dels estats. Són una expressió de que la joventut està preparada per a la lluita i es mobilitza contra la deriva política reaccionària que promouen els grans poders econòmics i polítics. Les accions de rebuig a l’extrema dreta a la Universitat Autònoma de Bellaterra, i a les del País Valencià i de Galicia, representen el mateix esperit combatiu. Aquest jovent defensa als carrers la revolució treballadora i l’estat socialista, com alternativa als estats burgesos i a l’imperialisme.

El jovent convocat per la Gazte Koordinadora Sozialista (GKS) a Bilbo i Iruña, ha donat veu a la necessitat d’un front de la classe treballadora i els moviments populars. La GKS defensa que el millor antídot contra “la agenda imperialista, contra els estats policials i militaristes i contra els nous feixismes, és construir un fort moviment de la joventut treballadora”.

El fracàs de les polítiques reformistes, social-liberals i estalinistes, és a dir les polítiques post socialdemòcrates, d’adaptació i salvaguarda dels estats, de l’imperialisme i de la globalització neoliberal, ha provocat una crisi dels partits de la classe treballadora, dels comunistes, dels revolucionaris i de la seva unitat internacional. En aquest context les classes treballadores lluiten sense lideratge revolucionari, mentre des dels poders estatals, s’incita al jovent al desencís, quan no a la desesperació. Aquest fracàs alimenta a la ultradreta i el feixisme entre la joventut i la població empobrida, però davant d’ell esclaten mobilitzacions com les del Estats Units contra l’ICE, i les d’un sector significatiu del jovent que cerca una alternativa revolucionària i socialista.

La mobilització crea consciència i organització. La valoració de les experiències de lluita i l’actualització de la teoria revolucionària són indispensables perquè la mobilització als carrers doni fruits polítics. I és de gran importància la comprensió de que la classe treballadora segueix sent la força primordial per la fi de l’explotació i de tota dominació i discriminació.

A Bilbo, la GKS ha fet explícit que es necessiten grans organitzacions comunistes i construir un partit revolucionari internacional de la classe treballadora. És la millor manera de confrontar l’avenç del feixisme. La democràcia dels estats dels poders econòmics no permeten frenar la ultradreta i el feixisme impulsats pels magnats de les grans multinacionals. Cal força treballadora, poder obrer i revolucionari.

L’extrema dreta ha fet servir l’antifeminisme, el racisme i la seguretat per desorientar, dividir i enfrontar entre sí a la classe treballadora i els moviments populars. La joventut que es rebel·la contra aquestes polítiques infames, o contra la seva acceptació des dels governs, li cal aconseguir la veu, l’expressió i l’organització política necessàries per a fer viva i atractiva la proposta revolucionària i socialista.

Una xarxa ferroviària pública, útil i unificada de la Generalitat

Cal una sola empresa pública de trens de la Generalitat (FGC) que inclogui els traspassos de Renfe, Adif i Rodalies, amb totes les garanties pel personal treballador i maquinistes, unes inversions suficients i el control per part dels sindicats i d’usuaris.

El dissabte 7 de febrer jornada de gran mobilització amb dues manifestacions: A 17 h a l’Estació de França, impulsada per les plataformes d’usuaris, sindicats i altres entitats com Òmnium, per “Sense trens no hi ha futur”, “Per un transport públic de qualitat”; A 12 h al Monument de Rafael

Casanova, impulsada per l’ANC i el Consell de la República per “Prou deteriorament dels serveis bàsics. Única via: Independència”.

 

 

 

 

Nova Web L’Aurora

Avui 5 de febrer serà a la xarxa la nova web de la nostra organització. Una eina més, però molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat

5 de febrer de 2026

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/

Bruce Springsteen · Streets Of Minneapolis · Canción

 

CALLES DE MINNEAPOLIS de Bruce Springsteen

-Por la Avenida Nicollet. 

-Una ciudad en llamas luchaba contra el fuego y el hielo.
-Bajo las botas de un ocupante.
-El ejército privado del Rey Trump del Departamento de Seguridad Nacional.
-Con armas atadas a sus abrigos.
-Vinieron a Minneapolis para hacer cumplir la ley.
-O eso dicen.
-Contra el humo y las balas de goma.
-Con la luz del amanecer.
-Los ciudadanos defendieron la justicia.
-Sus voces resonaban en la noche.
-Y había huellas de sangre.
-Donde debería haber piedad.
-Y dos muertos, abandonados a su suerte en calles nevadas.
-Alex Pretti y Renee Good.
-Oh, nuestra Minneapolis, oigo tu voz.
-Cantando a través de la niebla sangrienta.
-Defenderemos esta tierra.
-Y al extranjero entre nosotros.
-Aquí, en nuestra casa, mataron y vagaron.
-En el invierno del 26.
-Recordaremos los nombres de los que murieron.
-En las calles de Minneapolis.

 

  

 

 

Mobilització enfront del desgavell

L’alta velocitat i les rodalies descarrilen a Ademuz i a Gelida. El col·lapse ferroviari i a l’AP-7 causen dolor i morts. Són una conseqüència del desgavell governamental autonòmic i estatal, de la liberalització i la competència. Són les polítiques que supediten els serveis públics essencials als interessos de les empreses privades, a les concertacions, al centralisme espanyolista, i a una monarquia que perjudica a la població i ofega les nacions. El deteriorament de l’educació, la sanitat, l’habitatge i les infraestructures, formen part de la nefasta gestió pressupostària. No hi ha prou pegats per resoldre la crisis d’aquest estat. Cal que sindicats i usuaris exerceixin el control dels ens públics.

Hi ha una desinversió històrica, que es manté amb els governs del PSOE i s’agreuja amb els del PP.

L’incompliment en l’execució pressupostària oscil·la entre un 47% i un 18%. És la ineficiència d’un aparell estatal obsolet. Mentrestant no es pressuposten, ni es dediquen diners suficients als serveis públics, l’estat perd 51.000 milions d’euros en la recaptació d’impostos de l’ IRPF pel frau fiscal de les grans fortunes, del capital immobiliari i en part de les transaccions econòmiques.

L’abandó de Rodalies i de RENFE s’entén per una xarxa ferroviària i de carreteres que no té en compte les necessitats dels desplaçaments de la gent treballadora, ni els perjudicis enormes que causa en l’àmbit laboral, ni tant sols el traçat més econòmic, sinó del control de l’estat i els interessos dels grans grups capitalistes competint entre sí.

El traspàs de les competències ferroviàries ha fracassat, tant com el finançament singular acordat pel govern del PSC. La prioritat és la unitat de l’estat nacional espanyol. Però la seva economia va bé a cavall del turisme, dels lloguers de temporada, i dels grans beneficis de Bancs i multinacionals. Les grans fortunes s’han quadruplicat entre 2021 i 2025.

La incompetència a RENFE, Adif i Rodalies és la dels governs d’un règim que no es pot apedaçar, ni reformar. És hora de fer el traspàs de Rodalies íntegra a Ferrocarrils de la Generalitat, en comptes d’una empresa mixta que segueix depenent de RENFE i de l’estat. Fer una sola empresa pública (FGC), amb totes les garanties pel personal treballador i maquinistes. I el que cal és cessar la monarquia.

Ens cal mobilització, ens cal eficiència i control per part dels sindicats i altres organismes de la classe treballadora, com els veïnals i d’usuaris. El 7 de febrer a la tarda es prepara una gran manifestació contra l’abandó ferroviari, impulsada per plataformes com la de Promoció del Transport Públic, Dignitat a les Vies, Defensem el tren de l’Empordà, Usuaris del transport públic del Baix Llobregat i Perquè no ens Fotin el Tren, que estan cercant la col·laboració del Sindicat de llogateres; i convé que s’hi impliquin els sindicats de  classe, com CCOO que ja s’hi ha adherit. Per separat l’ANC ha convocat una gran mobilització de país (12h) contra el deteriorament dels serveis més bàsics i fonamentals: transports, infraestructures, sanitat, i educació.

Palestina

A Davos els EEUU han presentat el futur Ressort Gaza de turisme de luxe, on el protectorat neocolonial de Trump i Netanyahu preveu fer negoci sobre les tombes de les víctimes del genocidi perpetrat per Israel. Dissabte, 31 de gener, es convoca la manifestació Embargament d’armes, Ja! Ruptura total de relacions. Llibertat preses palestines, a 12 h al Passeig de Gràcia, Barcelona.

Rojava: Trenes revolucionàries

Kobane s’està defensant aferrissadament contra les milícies sirianes, turques i de l’Isis. Les milicianes fent-se la trena en filera simbolitzen la seva disposició a la lluita. Solidaritat per un Kurdistan lliure!

Minneapolis, Minnessota

El poble nord-americà s’ha revoltat amb la vaga general de Minneapolis, i a les imponents mobilitzacions a altres setanta-dues ciutats, contra el terror de la milícia de Trump. En els barris, les comunitats d’immigrants, les blanques, les originàries índies i les afro-americanes, incloent les milícies dels Black Panthers, s’han unit en organismes de suport mutu i d’autodefensa. En el cor del poder financer i tecnològic imperialista emergeixen moviment, organització consciència amb ressons de llibertat i revolució.

 

 

Nova Web L’Aurora

El proper 5 de febrer serà a la xarxa la nova web de la nostra organització. Una eina més, però molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Esteu atentes!

29 de gener de 2026

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/

Streets of Minneapolis, Bruce Springsteen: https://youtu.be/wWKSoxG1K7w?si=m4g7XBX8JsyQAI39

Els Mossos reprimeixen la joventut antifeixista

A Sentmenat es repeteix el que sembla un patró. Els feixistes, en aquest cas els de Nexo Nacional, convoquen un acte, tot seguit el jovent antifeixista es mobilitza per denunciar i foragitar-los, la policia també hi fa acte de presència, però els Mossos, en comptes de protegir el jovent que increpa i vol fer fora els ultradretants, ataquen i reprimeixen acarnissadament la joventut democràtica, republicana i la revolucionària.

Les diferents faccions de l’extrema dreta provoquen, i fan demostracions de força per atreure adeptes. Com que no són benvingudes per la majoria de la gent i del jovent resulta que compten amb la protecció de les forces de l’ordre, els Mossos de la Generalitat, amb l’argument de la llibertat d’expressió.

La repressió de la joventut antifeixista és política de dretes feta des d’una Generalitat del PSC i d’un govern estatal de coalició de les esquerres oficials, PSOE y Sumar; Com ho és la limitació de drets i llibertats per part de la llei mordassa i la llei d’estrangeria.

La crisis del govern s’agreuja amb aquestes actuacions policials. El desinterès creix entre la població treballadora i sobretot en la gent jove. Els incompliments polítics -–derogació llei mordassa, llei d’estrangeria, habitatge-- obren les portes a la reacció involucionista del PP y Vox, promoguda per l’estat monàrquic.

No pot atorgar-se cap confiança a l’estat ni a la judicatura, és des dels carrers, barris i fàbriques que cal defensar condicions de vida, drets i llibertats, i avançar en la construcció d’aliances socials i republicanes que frenin les polítiques i governs de dretes.

La mobilització del jovent per barrar el pas als escamots de la ultradreta és una espurna potent d’acció unitària i revolucionària. Aquesta experiència de lluita, com la de l’habitatge i la de solidaritat amb Palestina, entre d’altres, és la que pot fonamentar una alternativa d’esquerres, republicana, obrera i revolucionària, al règim monàrquic.

Veneçuela lliure de l’agressió nord-americana

L’espoli del petroli, gas i recursos naturals es desplega a la vista de tothom amb el règim neocolonial que imposa Trump. La lluita de solidaritat internacional amb Veneçuela és un ferment de l’alçament contra el domini i la destrucció imperialista arreu. Dissabte, 17 de gener, manifestació Prou Agressions imperialistes a Veneçuela, ni enlloc, a 17 h a Jardinets de Gràcia, Barcelona.

15 de gener de 2026

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/

https://www.independent.cat/opinio/105777/no-deixem-de-parlar-de-palestina

Règim de sotmetiment neocolonial

Els bons desitjos per al 2016 s’han cobert de plom amb l’agressió militar dels EEUU contra Veneçuela, on han temut la reacció dels Colectivos i les masses populars. L’imperialisme nord-americà s’orienta cap a la imposició d’un règim de sotmetiment neocolonial comptant amb l’acceptació del sector més conservador del propi xavisme. La mobilització a multitud de països, fins i tot a Nova York, al propi cor del poder depredador, ha donat resposta a l’agressió i en defensa de la sobirania del poble veneçolà.

Trump amenaça tothom: pobles que considera vassalls naturals, els enemics

del segle anterior, i els seus antics aliats de la II Guerra Mundial. El poder militar nord-americà desencadena agressions econòmiques i guerres que resulten greument perjudicials per al món, per als països directament afectats, i també per als propis Estats Units.

La incertesa i la fragilitat que enfosqueixen les perspectives de l’economia mundial empitjoren amb l’atac de Trump, que consolida el patró seguit per Putin amb la invasió de Rússia a Ucraïna, i el genocidi i destrucció de Gaza per part de Netanyahu. El segrest del president Maduro és un punt d’inflexió en la transició cap un nou

escenari internacional de poder, on les grans multinacionals i els principals estats imperialistes augmenten els nivells  de confrontació i de militarisme, sense poder mesurar-ne les conseqüències. Els amos del món ja no poden mantenir la competència econòmica aferrissada dins dels paràmetres de la seva pròpia democràcia i del seu ordre internacional.  

Si la invasió de Rússia a Ucraïna ha afectat el nivell de vida i la seguretat de tota Europa, i l’economia mundial, i si a Afganistan i a Iraq les intervencions i guerres han resultat un fiasco. Veneçuela pot ser més que una pedreta dins les botes dels marines. Ni les grans petroleres han mostrat entusiasme, ni veuen segur el gran negoci que promet Trump.

La persistent mobilització internacional a favor de Palestina ofereix un exemple per la mobilització en solidaritat amb Veneçuela. Són ferments de revolució sobre els quals reorganitzar l’esquerra com a força política internacional.

L’esquerra obrera i revolucionària ha de saber veure en aquestes crisis l’ocasió per forjar aliances, assolir la unitat de la mobilització entre les classes treballadores i els pobles oprimits, i reviure les perspectives revolucionàries per un món socialista lliure. Fora les urpes imperialistes de Veneçuela!

8 de gener de 2026

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/

Valors i desnonaments

El desnonament de 400 persones del B9 de Badalona el 17 de desembre, per part de l’alcalde del PP, García Albiol, és un punt d’inflexió en les polítiques xenòfobes,  que mostra sense complexes la seva cara més bàrbara, dividint i enfrontant una població treballadora amb els seus germans nouvinguts. La pervivència de la Llei d’estrangeria, l’especulació en l’habitatge, i el treball precari conformen una triada que enfosqueix el segon quart de segle que enceta aquest 2026.

Albiol pot incomplir la llei al no empadronar la població migrant, pot negar l’aixopluc alternatiu que especificava la jutgessa a l’ordre de desnonament, pot atiar la mobilització reaccionària contra els ‘negres assassins’, i incentivar les amenaces de cremar gent, com cridaven els grups que boicotejaven la solidaritat veïnal i l’ajut humanitari.

L’alcalde ho fa amb total impunitat. L’estat el protegeix. Els governs autonòmics i estatal acaten i no s’atreveixen a mobilitzar. La Llei d’estrangeria, que s’havia de derogar segons els compromisos dels pactes de govern del PSOE, discrimina i criminalitza les persones migrants, obligades a malviure, a treballs precaris, amb sous i condicions laborals miserables, i desposseïdes dels drets de ciutadans elementals.

La Generalitat de Salvador Illa, del PSC, va oferir certs mitjans que no es varen poder concretar per l’obstrucció d’Albiol, però el cert és que els autors materials del desnonament van ser els Mossos d’Esquadra. Hi ha una complicitat de fet, encara que no sigui desitjada o vingui obligada per la legalitat del règim constitucional monàrquic.

En el seu discurs, Illa ha parlat dels valors del Nadal i de la humanitat envers les persones més desvalgudes, ha repetit promeses per al nou any, però no ha fet propostes viables per a la crisis de Badalona, ni per combatre el racisme, per resoldre el problema de l’habitatge, o per defensar drets fonamentals. Els pretesos valors nadalencs són d’una hipocresia escandalosa. Pau, amor i caritat mentre es practica l’esclavisme modern i la guerra.

La manca d’habitatge i els lloguers impossibles són el contra-valor de l’especulació immobiliària, no contradita per la llei, ni per una política de sol i habitatge públic per part de la Generalitat i dels municipis. Barra lliure a l’avarícia i parasitisme dels interessos econòmics, sobretot dels grans tenidors que incrementen el seu parc d’habitatges, molts buits i destinats al turisme.

Les associacions veïnals, entitats culturals, ateneus i sindicats han promogut la solidaritat activa enfront d’una retòrica pública buida sobre la  caritat.

Badalona anticipa  un possible futur amb governs de la dreta i la ultradreta. Cal la solidaritat i la mobilització veïnal i de la classe treballadora, per barrar el pas a les polítiques dretanes, per fer front a les crisis que provoquen els poders econòmics, per derogar lleis, condicions de treball i d’habitatge que condemnen a la gent migrant i a les persones més necessitades i vulnerables.

Calen alternatives com la renda bàsica, habitatge públic, drets i serveis

universals, treball digne i salaris que permetin viure. Amb el 2026 arriba el moment de posar els fonaments d’una estratègia de ruptura amb el règim i de construcció republicana.

1 de gener de 2026

De la Carta de L’Aurora.

 

https://x.com/FAVBBadalona/status/2003129678383694005/photo/2