La xacra de la pobresa laboral

La pobresa laboral és una xacra que consumeix a la població treballadora, l’acompanya la precarietat i la misèria. Un govern que pretén barrar el pas a la dreta hauria de promoure, amb polítiques d’esquerres, mesures estructurals contra la pobresa. No afrontar-ho provoca desencís, frustració, ràbia, i desafecció política.

Al capitalisme la pobresa és endèmica. Lluitar per unes condicions de vida dignes per a les classes treballadores és el signe distintiu d’una política d’esquerres que pretengui enfrontar-se a l’amenaça d’un govern de dretes.

Les estadístiques a l’ús mostren una millora econòmica general: El Producte Interior Brut (PIB) ha augmentat el 2,7 % l'any 2025. Certament, els bancs obtenen beneficis extraordinaris, les corporacions immobiliàries, les multinacionals de la salut i de l’energia brinden pels seus bons temps. La fiscalitat i la corrupció els continua sent favorable. Així poden dedicar una ínfima part dels seus dividends tant a fomentar la dreta, la ultradreta, les opcions feixistes, i a dividir i sotmetre a les esquerres temorenques d’actuar contra els poders econòmics i de l’estat. Però aquesta millora econòmica estadística resulta d’un biaix tendenciós que emmascara la realitat de la majoria social treballadora.

Tanmateix les dades més acurades, i definides en funció d’una segmentació social, que ens ofereixen tant CCOO com les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), desmenteixen rotundament aquesta suposada bonança econòmica.

Encara que la taxa d'atur ha baixat fins al 8,4 %, un 47,3 % de la població a Catalunya té dificultats per arribar a finals de mes. Un efecte de l'increment del cost de la vida, en el que sobresurt l’habitatge (els lloguers han augmentat més d'un 58 % en l'última dècada). Segons ECAS un 42,4 % de la població activa es troba en situació de precarietat laboral.

La pobresa laboral, considerada com aquella situació en la qual una persona treballadora, tot i disposar d'una feina remunerada, no aconsegueix superar el llindar de la misèria, persisteix a Catalunya amb un 10%. Alhora gairebé una quarta part de la població catalana (24 %) es troba en situació de risc de pobresa o d’exclusió social. Més en detall el 17,4 % està en risc de pobresa, val a dir que disposa d’ingressos insuficients per a la societat en la que viu. Si ens atenim al concepte de privació material severa (és a dir, no poder anar de vacances, no poder climatitzar la llar o no poder assumir despeses imprevistes) la taxa és del 8,6 %. Això mostra com els grans indicadors macroeconòmics no serveixen per a tothom.

Ho empitjora el fet que les dones tenen una taxa de pobresa laboral molt superior a la dels homes (20,6 % les dones, 14,1 % els homes). La pobresa infantil arriba al 36 %. I gairebé la meitat de les persones immigrades sense drets de ciutadania es troben en risc d'exclusió.

Per barrar el pas de la dreta al govern cal mobilització per mesures estructurals com la rebaixa de l’horari laboral, l’augment del salari mínim interprofessional, habitatge i serveis públics (educació, salut, trens, energia), i una renda bàsica universal.

Manifestació contra la guerra

El proper 26 d’abril tothom a la manifestació Contra la guerra, contra l'OTAN, No al rearmament i prou complicitat amb Israel. L’Aurora denuncia la barbàrie del’imperialisme nord-americà que ara decreta el tancament de l’estret d’Ormuz, quan mantenir-lo obert a la navegació dels petrolers era, abans de l’alto-el-foc, un dels motiu per “esborrar la civilització persa” del mapa; defensem l’Iran contra l’agressió, com defensem a Ucraïna davant la invasió russa. I a Palestina del genocidi d’Israel a Gaza.

De la Carta de L’Aurora.

16 d’abril de 2026

https://amnistia.omnium.cat/

https://7delsnostres.org/

https://www.ccoo.cat/wp-content/uploads/2026/03/informe-pobresa-022026-1.pdf

https://acciosocial.org/wp-content/uploads/2026/03/e_Radiografia_Insocat26_digital.pdf

Horitzó convuls

L’alto-el-foc entre els EUA i l’Iran és una reculada de l’ultimàtum de Trump, que havia amenaçat amb “esborrar la civilització persa” del mapa. La inestabilitat i l’amenaça de guerra segueixen vives, però l’oposició popular creix, als EUA sobretot, i les potències imperialistes es mostren dividides.

Rússia no aconsegueix imposar-se a Ucraïna. Israel destrueix Gaza, terroritza Cisjordània i ataca el Líban per dominar Palestina, però està desencadenant un suport internacional aferrissat, fins i tot entre les comunitats jueves.

La guerra aranzelària té un efecte bumerang contra el poble de la gran metròpoli nord-americana i els d’Europa. La guerra contra l’Iran pot resultar molt pitjor per als EUA. De fet, les seves conseqüències afecten a tot el món. La bota militar per sotmetre els pobles i encerclar i frenar el poder de l’imperialisme xinès està trepitjant fang.

Incertesa i inestabilitat són conceptes repetits en tots els informes financers i plans econòmics de les institucions de la classe dominant burgesa.

La UE a Brussel·les, rebla el clau: no s'espera un retorn a la normalitat a curt termini. Com a resum de l’última reunió de ministres d’energia, el comissari europeu ha assenyalat: "Fins i tot si la pau arribés demà, no recuperaríem la normalitat en un horitzó previsible”; i ha recalcat que, en tot cas, "seguirien existint efectes", perquè la infraestructura energètica comunitària "ha patit danys a causa de la guerra i continua deteriorant-se".

No hi ha marxa enrere. El món està canviant a cop d’aranzel i de míssil. L’ordre internacional d’equilibri nuclearitzat s’esmicola. La pau i cooperació i la legalitat internacional ja no funciona davant els estralls del govern estatunidenc, el rus i l’israelià, com a més destacats.

No és pas una visió apocalíptica pròpia de les opcions revolucionàries. Ho nota cada persona treballadora en la seva vida quotidiana. Ho nota la gent jove en les seves expectatives de futur immediat. Ho nota la gran proporció de persones migrades sense drets i treballs precaris, quan en tenen. Ho noten les dones que defensen viure com a persones lliures, iguals i no agredides.

La degradació de les condicions laborals, dels drets universals i dels serveis públics, de les llibertats i de la natura, no suposen una resignació davant d’un nou estadi de dominació sinó una indignació popular, soterrada o oberta. El poder imperialista no és absolut. La multiplicitat de crisis que provoquen la transició a una nova etapa comporten lluita i revolució.

L’alternativa no és la del capital financer paràsit i destructor, sinó la de la llibertat dels pobles i del socialisme revolucionari de les classes treballadores.

Manifestació contra la guerra

El proper 26 d’abril hi ha convocada una manifestació “Contra la guerra, contra l'OTAN, No al rearmament i prou complicitat amb Israel”.

9 d’abril de 2026

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/

https://7delsnostres.org/

https://www.youtube.com/@conferenciainternacionalantifa

 

Revolta educativa

La vaga de l’educació al País Valencià ha estat rotunda. Un èxit que encoratja la preparació de les noves vagues docents en el tercer trimestre a Catalunya. La Plataforma 0-3 de les Escoles Bressol públiques anuncien vaga el 20 de maig. El president Illa és rebut a Tarragona i a altres indrets al crit “No és un acord, és una traïció!”. la indignació per la degradació de les condicions de l’ensenyament públic és la que fa esclatar la rebel·lió educativa.

Els Ajuntaments de L’Hospitalet de Llobregat, Lleida i Barcelona, encapçalen el seguit de municipis que estan donant suport a les millores necessàries per a rebre una educació digna i de qualitat, com demanen USTEC, el comitè de vaga unitari i la mobilització majoritària docent.

ERC, Comuns i CUP s’han compromès a defensar les propostes de la vaga educativa, així com a pressionar el govern d’Illa per a que reobri les negociacions.

El govern del PSC es reclou al seu búnquer, només amb el suport de CCOO i UGT, enfrontats a la majoria sindical docent, i amb el rebuig clar manifestat a l’enquesta al personal i les 50.000 firmes al manifest per una educació digne, i per les imponents vaga i manifestació del 20 de març.

Aquest “govern de tothom” i el seu ”acord de país”, no és eficaç per l'ensenyament ni pel conjunt de serveis públics. La Generalitat amb les decisions polítiques i pressupostàries, s'oposa a la millora de l'ensenyament públic, i a unes condicions dignes imprescindibles per l’estament docent, mentre alimenta la concertada privada i religiosa.

La legitimitat de les reivindicacions i de la lluita, així com de les possibilitats d’aconseguir-les, rau en els centres d’ensenyament, en la majoria docent i sindical unitària. Cal que CCOO i UGT escoltin la veu dels docents, rectifiquin i retirin la signatura que sosté el pacte amb el govern. Unes direccions sindicals que traeixen la majoria mobilitzada els desautoritza per aconseguir millores efectives.

Dins mateix de CCOO s’ha aixecat una veu de dignitat amb una “Carta a la direcció de CCOO”, on delegades sindicals defensen “tornar a la base, reconstruir la unitat i creure en la vaga educativa... Les mobilitzacions que han recorregut el país aquestes setmanes no són un episodi més, són una de les onades de protesta més importants dels darrers anys... Han nascut de la base”. I exposen que “expressa un desencaix profund entre la cúpula de CCOO i el sector educatiu... ho tenim clar: amb la vaga educativa, amb la comunitat mobilitzada i amb la classe treballadora”. Convé que l’afiliació sindicada que simpatitza i defensa la mobilització educativa contribueixi des de tot el sindicat a la rectificació de la direcció.

Som davant un patró de comportament, un model de polítiques educatives i de tots els serveis públics, que provoca la seva degradació i afavoreix les empreses privades i a les concertades religioses. Fins i tot en els canvis anunciats per concentrar les feines administratives, les aplicacions es basen en plataformes privades, i sense tenir en compte les propostes concretes d’USTEC El negoci privat mana, els governs obeeixen.

USTEC i la majoria sindical ha anunciat la continuïtat de les mobilitzacions i noves vagues al tercer trimestre, així com la diposició a reobrir les negociacions amb el govern i tots els sindicats, inclòs CCOO i UGT. Alhora USTEC “demana als partits que no aprovin els pressupostos del Govern sinó inclouen partides per a les seves demandes".

Per acabar-ho d’adobar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fet un nou atac contra el decret per blindar el català com a llengua vehicular a l'escola.

És fonamental ampliar el suport des dels municipis. La mobilització necessita de la solidaritat activa de les famílies, des de les AMPES i els barris. I es va configurant un horitzó de mobilitzacions per la defensa dels serveis públics i de l’habitatge.

Escolteu, cal fer cas de la majoria docent.

7 caps de turc de la vaga general de 2012

“7 dels Nostres” és la campanya solidària amb les 7 persones repressaliades durant 14 anys de persecució i patiments, que ara s’enfronten a un judici amb multes i presó desmesurades. Solidaritat als #7delsNostres. Absolució i llibertat.

2 d’abril de 2026

https://amnistia.omnium.cat/

https://www.sindicat.net/wp-content/uploads/2025/05/Manifest-i-plec-de-signatures_Dignifiquem-la-nostra-professio.pdf

https://www.diaripublic.cat/opinio/carta-direccio-ccoo-tornar-base-reconstruir-unitat-creure-vaga-educativa.html

https://7delsnostres.org/

https://www.youtube.com/@conferenciainternacionalantifa

20M: Tothom a la vaga educativa

Des de cada centre l’educació pública s’ha alçat per ràtios adients, més recursos i menys sobrecàrrega de burocràcia, i millors salaris. La vaga de l’11M va ser memorable. El rebuig al dit “pacte de país” de la Generalitat del PSC amb CCOO i UGT (minoritaris al sector) ha estat aclaparador. La mobilització unitària s’ha enfortit convertint en un gran èxit la vaga rotativa d’aquesta setmana, que prepara la vaga general i manifestació unitària del 20M.

L’èxit de l'educació pública mobilitzada tindrà un gran impacta polític per a la millora de la qualitat de l’ensenyament, i per tant per a l’alumnat, el personal docent, per al conjunt de la població. La vaga de l’ensenyament assenyala el camí a seguir per aconseguir millores palpables, tal com s’ha fet amb la mobilització ferroviària, i com se segueix fent amb les lluites continuades per l’habitatge, de les dones i la defensa del territori.

Al seu torn, la vaga general al País Basc, en defensa del salari mínim de 1.500 €, contribueix a unes perspectives ben diferents al d’arraulir-se temorencs davant l’avenç de la ultradreta. La lluita unitària i potent és el que permet enfrontar-s’hi de veritat i barrar-li el pas, mentre capgira les polítiques dretanes que perjudiquen a la població treballadora i afavoreixen els amos dels negocis.

La Generalitat del PSC, en canvi, ho nega. L’acord presentat com ‘de país’ és lluny dels mínims i negatiu. Però el govern Illa, així com CCOO i UGT, han quedat desautoritzats i entre les cordes pel NO majoritari de la consulta al personal docent. Trencar la unitat sindical i de la mobilització per pactar a espatlles de la taula negociadora sindical unitària, menystenint el sindicat majoritari, USTEC, només pot ser perjudicial pel professorat, l'educació i la classe treballadora. La traïció a la lluita unitària no és gens educativa.

Apuntalar el govern PSC ha resultat un error. Illa destaca per xocar contra les reivindicacions dels serveis públics. Governa més a favor de la patronals que de la població treballadora.

La consulta al personal docent, sobre l’acord Generalitat-CCOO-UGT, ha obtingut la resposta de 42.965 persones, gairebé del 50% de la plantilla estructural. Un 95% ha respost NO. Només 2.185 avalen l’acord, mentre 40.780 el rebutgen i s’han compromès amb les vagues, i 50.000 han signat el manifest. Això és la veritable legitimitat.

Aquesta consulta sobre l’acord educatiu ha impulsat amb força les vagues del 16 al 20 de març i obliga el govern a rectificar. Convindria que CCOO i UGT es retiressin de l'acord amb la Generalitat.

Els 22 dies de vaga de 1988 van situar l’ensenyament públic català en el panorama polític. Però en tots aquests anys la Generalitat ha donat suport a la concertada, en una política a favor de les patronals i les ordres religioses que erosiona la pública. Quina millor educació podrien tenir les criatures i adolescents que la lluita i la mobilització unitària per enfrontant-se als patrons, als governs i a les amenaces de la ultradreta?

Amb els piquets de docents i els talls de carreteres la vaga esdevé una mobilització que educa i interpel·la el país. Es nota que hi ha suport de les mares i els pares, i d’altres sectors de la població. La classe obrera I tota la població treballadora està interessada en un ensenyament de qualitat.

La mobilització més massiva de l'educació, basada en el debat i el compromís de les assemblees a cada centre, ha de seguir endavant fins aconseguir guanyar.

Tothom a la vaga general educativa 20M. Totes juntes a la manifestació unitària: Divendres 20M, a 12,30 h, a la Plaça Tetuan, cap el Parlament.

Web L’Aurora

Explora la web de L’Aurora. Una eina molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe treballadora i contribuir a construir la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Clica: https://lauroraom.cat

19 de març de 2026

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/

https://www.sindicat.net/wp-content/uploads/2025/05/Manifest-i-plec-de-signatures_Dignifiquem-la-nostra-professio.pdf

Defensem l’Iran de l’atac imperialista

L'atac dels EUA i Israel a l'Iran amplia el gir militarista de la política de tots els imperialismes per garantir els interessos econòmics de les seves multinacionals. Els estats, competint aferrissadament entre ells, van a una dominació oberta del pobles i països. La mobilització massiva és el que pot frenar la guerra, i la revolució de la gent treballadora el que pot acabar amb el poder que la provoca inevitablement.

El bombardeig de l’Iran per part del govern Trump, és un exemple més d’un sistema que esclafa la llibertats dels pobles, reprimeix la seva sobirania nacional, extorsiona a la població treballadora i roba els seus recursos.

No és una crisi puntual, sinó l’expressió d’una deriva militarista que s’accelera amb el fracàs de la globalització neoliberal i el trànsit a una nova etapa en la que, les més potents multinacionals, pretenen seguir mantenint els seus beneficis i poder a costa de triturar competidors i sotmetre pobles sencers.

És la raó per la qual la Rússia de Putin està assolant Ucraïna. O per la qual l’estat sionista d’Israel de Netanyahu ha provocat el genocidi de Gaza, avantsala del complet extermini del poble de Palestina. Mentrestant a l’Orient Mitjà i a Àfrica la guerra pels recursos minerals és una realitat quotidiana i a Veneçuela la marina dels EUA navega com un veritable poder.  Cuba en el proper assalt.

Tanmateix, les grans multinacionals i els EUA no poden dominar el món sols, ni com amb la globalització neoliberal. Ha caigut definitivament el decorat d’una legalitat internacional i d'un ordre basat en la cooperació entre pobles sobirans. I a la vegada, les guerres no restableixen cap equilibri, ni tan sols momentani, sinó que aboquen a més guerres, destrucció i misèria per als pobles.

D’altra banda els imperialistes no tenen les guerres guanyades per endavant; les crisis i les guerres generen lluita. Pobles i classes populars es revolten. La mobilització de la classe treballadora internacional i de cada país és el que pot posar a la picota el poder dels estats imperialistes. La mobilització solidària de la joventut i dels sindicats són un poder real que fa la seva via dins de cada estat i contra el propi imperialisme, i reforça la lluita contra la classe burgesa dels altres països.

Tot el suport al poble d’Iran. Rebutgem l’agressió militar contra l’Iran, i diem clar que del règim reaccionari dictatorial dels aiatol·làs ja se n’encarregarà el poble iranià, no les bombes imperialistes. Rebutgem les bases Nord-americanes; saludem la negativa de Pedro Sánchez a que s’utilitzin per l’agressió a Iran, i fomentem la mobilització pel No a la guerra. Si no bloquegem el militarisme imperialista estatunidenc, molts països aniran caient en un efecte dominó. Seguint l’exemple de Trump, la triada europea de Gran Bretanya, França i Alemanya declara sense subterfugis que la defensa dels interessos econòmics de les grans multinacionals és la veritable raó de l’ordre internacional.

La mobilització solidària és el primer pas de la revolució de la gent treballadora i dels pobles.

 

8M: Totes juntes som més fortes

La virulenta reacció misògina negacionista de la ultradreta afecta en el moviment feminista afeblint els seus avenços. En els governs autonòmics del PP s’eliminen els fons i els serveis destinats a les dones, s’obstaculitza el dret a l’avortament, es dificulten les lliures relacions afectives, mentre s’emparen de la cultura patriarcal de la violació i els prejudicis sobre la homosexualitat, la transsexualitat i la diversitat de gènere. Tot per sotmetre a les dones, i separar a dones i homes dins la població, dins les classes treballadores i a cada llar.

La violència institucional s’estén des dels jutjats on es permet l’incompliment de les lleis per afavorir l’home agressor i humiliar, revictimitzar i reprimir a la dona agredida. Mentre, els pressupostos i els recursos públics destinats a la prevenció, acompanyament i reparació de les dones són completament insuficients. Per acabar-ho d’adobar el ministeri d’Igualtat posa normes per les subvencions que precaritzen el sector dedicat a les dones, l’imposen condicions ideològiques abusives, mentre pretén rebaixar el nivell legal de l’assassinat de dones, atorgant-li el concepte d’homicidi.

El Dia Internacional de la Dona Treballadora, aconseguit pel moviment socialista de les dones revolucionàries, s’ha anat edulcorant en una diada institucionalitzada de la dona o de les dones, de mil i una reivindicacions, totes molt justes, però on les necessitats vitals de la majoria de les dones, que són de la classe treballadora, desapareixen o como a molt queden com a una més entre altres.

La classe treballadora ha de recuperar la idea que ‘la revolució serà amb les dones o no serà’. La mobilització massiva de les dones treballadores, des d’un feminisme revolucionari, és la que pot donar consistència a la lluita per la seva emancipació.

La Plataforma Unitària contra les violències de gènere promou en el seu manifest 8M: Dona · Cura · Vida. Volem un món feliç lliure de violència masclista. Totes juntes a la manifestació unitària: Diumenge 8 a 11,30 h, al Pg de Gràcia/Provença.

Nova Web L’Aurora

Entra a la web de L’Aurora. Una eina molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat

 

5 de març de 2026

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/8-de-marc-totes-juntes-som-mes-fortes

Cal girar cap els serveis públics i les llibertats

El govern no respon a les propostes de les mobilitzacions dels serveis públics, dels sectors socials, de les dones i de la llibertat nacional. Les polítiques d’Illa s’adapten a la patronal i giren cap a la dreta. El govern estatal del PSOE pretén resistir a la dreta, pressionada per la ultradreta, però sense fer el necessari gir cap a les necessitats socials i de les llibertats, cap a l’esquerra. Les incipients propostes d’unitat política electoral, fronts amplis i d’esquerres han de fondre’s amb les necessitats de la població treballadora i forjar-se des de la mobilització. Barrar el pas a la dreta és capgirar les polítiques que afavoreixen als grans poders econòmics i a la reacció centralista estatal. 

Les principals mobilitzacions recents han estat les de l’Educació, Rodalies i xarxa ferroviària, i la continuada per l’Habitatge i lloguers; s’hi afegeixen les de Sanitat i Immigració; junt el remor ampli de les dones i el moviment feminista, i el clam profund per les llibertats nacionals, en concret pel dret a l’autodeterminació i el referèndum; també l’actual vaga dels Serveis socials de Barcelona i del SARA (Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida de Barcelona de les dones en situació de violència masclista), i el resultat positiu de la vaga del Metall de Barcelona. Unes mobilitzacions que necessiten enfortir-se i confluir per aconseguir les seves propostes.

El SARA situa el sentit de la lluita dels serveis socials i els dedicats a les dones, quan diu: “No es pot parlar d’erradicació de les violències masclistes mentre s’erosionen les condicions qui les combat cada dia”. Una consideració que expressa la problemàtica de la degradació de tots els serveis públics i del sector social i ONGs.

La relació entre les necessitats i la lluita laboral, la social i la de les llibertats democràtiques, amb l’acció política i parlamentària i governamental, hauria de ser la de supeditar la política a les necessitats de la majoria de la població. El govern ha d’escoltar a la població treballadora mobilitzada per respondre positivament, en comptes de fer-ho amb els capitosts de la burgesia.

Una perspectiva de reproduir l’actual govern estatal no podrà contenir l’avenç electoral de la dreta, ni animar el vot d’esquerres, menys incentivar la participació dels segments abstencionistes, bàsicament frustrats pels minsos resultats de les polítiques. Cal la crítica dels incompliments, entre altres la no derogació de la llei d’estrangeria o la de mordassa, la fragant obstaculització de l’amnistia, o del deteriorament social.

Les propostes d’unitat electoral han despertat interès. És hora de situar-les a favor de la unitat de les mobilitzacions per aconseguir en concret polítiques socials útils per a les classes treballadores.

Les perspectives de mobilització i de política que permetin barrar el pas a la dreta han de confrontar-se amb el capital i aquest règim, per forjar aliances per una ruptura republicana amb dret d’autodeterminació.

Sindicat d’Habitatge: Tornem a sortir al carrer

Prou excuses! Prohibiu les compres especulatives. Els pisos, per viure-hi!: Concentració 28F, a 18,30 h, Pl. St. Jaume, Barcelona.

La Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya exposa que l’actual proposta de llei per evitar les compres especulatives, no prohibeix les compres especulatives i sí que permet: a) Comprar blocs a grans tenidors, b) Comprar pisos de manera il·limitada a petits propietaris i c) Expulsar veïnes i seguir especulant.

 

 

 

Nova Web L’Aurora

Entra a la nova web de L’Aurora. Una eina més, però molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat

26 de febrer de 2026

De la Carta de L'Aurora. 

https://amnistia.omnium.cat/

https://www.elcritic.cat/dades/no-es-nomes-ayuso-la-gestio-privada-domina-la-sanitat-catalana-256898

Els Serveis Públics es rebel·len

La gestió d’Illa és perjudicial per a la població. Les seves promeses d'eficàcia s'esfondren per la degradació d'uns serveis públics essencials, que frega el col·lapse. La revolta massiva de la gent que els sosté a pols, ferroviaris, docents, personal sanitari, s'ajunta a la pèrdua de paciència d'una pagesia ofegada, una joventut sense habitatge ni futur professional, la persistent agressió a les dones, i una immigració sobre-explotada i assetjada. Les polítiques són pro-patronals i de dretes. El govern és incapaç de resoldre el desgavell. La lluita a cada centre de treball, la mobilització als barris i general al territori, els exemples de vaga, la coordinació entre els diferents sectors, són les eines per capgirar aquest desgavell. 

Cal tenir ben en compte que al govern del PSC el sostenen ERC i Comuns, tot i que aquests es manifestin contra les mesures que degraden els serveis públics i provoquen involució social, i malgrat la greu contradicció que hi ha entre el programa que van pactar i les promeses del govern amb la gestió concreta marcada per les prioritats de la patronal. L’empobriment, la manca de perspectives d’avenç social, una credibilitat que cau en picat, el desencís i la frustració creixent, llancen a sectors de les classes mitges i les treballadores precaritzades a la demagògia ultradretana. És el fracàs de les polítiques de les esquerres als governs que empeny a la classe treballadora a l’abstenció. Fins quan tindran més pes les paraules que els fets?   

Els salaris a l’educació estan per sota la mitjana estatal. Els de metges i infermeres també. A tots els serveis públics la sobrecàrrega de treball degrada la qualitat.

La població augmenta i arriba els vuit milions però l’especulació en habitatge i lloguer

crea una situació insostenible. Per això és important una acció com la de la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya, que ha ocupat el departament d'Habitatge per reclamar que tots els blocs de la Sareb passin a mans públiques amb lloguers socials. 25 edificis amb 443 habitatges estan en lluita. I propera concentració serà el 28 de febrer a 18,30 h a la Pl. de St. Jaume de Barcelona.

La gestió privada domina la sanitat catalana, on un 58% dels hospitals del sistema públic de salut són de gestió privada: el doble de la mitjana espanyola. Es compte com absentisme les baixes laboral, i els sindicats denuncien que l’increment de malalts és per les deficiències de la sanitat.  Com a mostra del model públic-privat sociovergent tenim una mesura recent que condiciona les baixes dels CAP a  criteris economicistes i de productivitat, en contra del criteri professional mèdic.

A proposta de la CUP, el Parlament ha reprovat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i ha demanat la seva dimissió pel desgavell ferroviari. En canvi una altra proposta de la CUP, pel traspàs de titularitat a la Generalitat del 100% de la infraestructura i dels serveis de tota la xarxa ferroviària, i la inversió pressupostada però no executada durant les darreres dècades, va tenir el suport de Junts, ERC i Comuns però va ser rebutjada gràcies els vots del PSC, PP i Vox,

Les diverses propostes de fronts per barrar el pas a la dreta i la ultradreta han de respondre de manera creïble a les necessitats i a aquelles demandes per tal de convèncer a una població escaldada. Les propostes concretes, per tenir consistència, han de formar part d’una alternativa de ruptura republicana amb l’estat monàrquic.

Pablo Hasél, 5 anys empresonat

Tot el suport al raper que va denunciar la corrupció del rei Juan Carlos I i del règim; la corrupció i el frau segueixen impunes, la llibertat d’expressió reprimida. La justícia va a favor dels poders econòmics i estatals. Per fer net cal república.

 

 

 

 

 

Ucraïna, 4rt aniversari de la invasió

L’exèrcit de la Federació de Rússia prossegueix la destrucció per sotmetre la nació ucraïnesa i per usurpar una bona part del seu territori. L’entesa entre els Estats Units de Trump i Putin és una amenaça a la llibertat dels pobles. Manifestació el diumenge 22, a 17 h a Passeig de Gràcia, 90, Barcelona.

 

 

 

Minnessota expulsa el ICE

És una important victòria de la mobilització ciutadana i la unitat de les seves comunitats pels drets de tota la població. És un revés a la repressió dictatorial de Trump, a les detencions arbitraries, abusos, agressions i assassinats. Hi ha un enfrontament institucional de col·lectius de veïnals organitzats, l’Ajuntament de Minneapolis i el govern de Minessota, contra la repressió del govern federal de Trump. La Judicatura s’esquerda davant l’atropellament dels drets bàsics proclamats a la Constitució dels Estats Units.

 

 

Nova Web L’Aurora

Pots entrar a la nova web de L’Aurora. Una eina més, però molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat

19 de febrer de 2026

https://amnistia.omnium.cat/

https://www.elcritic.cat/dades/no-es-nomes-ayuso-la-gestio-privada-domina-la-sanitat-catalana-256898

La vaga empeny

Els avenços socials s’aconsegueixen des dels carrers revoltats. Cal concretar les necessitats més vitals en propostes i mobilització per aconseguir-les. Mentre que els poders econòmics i polítics promouen la ultradreta, la classe treballadora i els pobles sotmesos mantenen el caliu de la lluita als carrers, la vaga a les empreses i l’espurna revolucionària.

La vaga de l’educació secundària, amb un seguiment d’un 80-85% ha estat un èxit. El govern queda tocat i la seva gestió en entredit. El sector professional educatiu s’ha revoltat al enfrontar-se a la negociació dilatòria del govern del PSC. La Taula, que engloba tots els sindicats, ha reprès la mobilització de novembre i desembre amb les propostes d’augment salarial per tal de mantenir un poder adquisitiu que ha disminuït entre un 20 i un 25% en 15 anys. Reivindica també la disminució de ratios d’alumnes per classe i l’increment de personal, posar fre a la feina burocràtica, millorar els recursos per atendre l’alumnat, i recuperació de la democràcia al Claustre: que aquest esculli la direcció (i no com ara que, que la direcció pot decidir sobre la continuïtat en el lloc de treball), i uns currículums consensuats que incloguin com cal les ciències, la filosofia i el català.

La Generalitat és garrepa amb l’educació, com ho és amb la salut, amb els serveis públics i amb totes les necessitats socials. Catalunya és a la cua de l’estat amb uns alts índex de desigualtat i d’increment de la pobresa. Una situació que comença quan l’estat restringeix el finançament i s’agreuja quan la generalitat el desvia al sistema de concerts públics-privats. 

La repressió dels Mossos als piquets de la vaga desautoritza el govern del PSC. Mostra la prepotència del poder que tendeix a reprimir la llibertat de manifestació. S’ha vist també en l’ús del gas pebre a la manifestació per Palestina, i als intents de la consellera Parlón per impedir la llibertat d’expressió al diputat de la CUP, Xavi Pellicer, en comissió parlamentària. Mètodes afins a l’autoritarisme que acosten la involució ultradretana.

La lluita i la unitat sindical a les escoles és un bon auguri en unes setmanes en que els carrers es fan sentir. La lluita educa.

La vaga de maquinistes i del personal i de serveis de Renfe posa entre les cordes el govern estatal. Les mobilitzacions de país del 7 de febrer, després del col·lapse de rodalies, són un altre fet que vincula les necessitats socials, com ho és el transport públic, a la lluita per la sobirania.

La Comissió d’Entitats per la Sanitat 100% pública i de qualitat de Terrassa convoca a un febrer activista al Vallès amb concentracions i manifestacions com les del 14 F a Rubí.

La conquesta de la regularització de més de mig milió de persones immigrants que els permet treballar legalment ha estat un altre mostra de la recomposició de la lluita popular dels carrers.

I, s’hi afegeix, l’èxit en aturar el desnonament del Bloc 8 de Manresa. La concentració del Sindicat de Llogateres del Bages va aconseguir la retirada dels Mossos. Contrasta amb el desallotjament del campament de gent migrant i sense llar a la Zona Franca, ordenat per l’alcalde Collboni, del PSC.

El Sindicat de Llogateres també s’ha solidaritzat amb la mobilització per Rodalies i la de Revolta Pagesa.

Per un enfrontament eficaç amb la ultradreta i les polítiques que se sotmeten als grans poders econòmics cal ampliar la lluita social i confluir en les mobilitzacions. Apedaçar el règim constitucional monàrquic està condemnat al fracàs. Calen avenços parcials i una alternativa política des d’una estratègia de ruptura republicana, de sobirania dels pobles i les nacions. 

Nova Web L’Aurora

Pots entrar a la nova web de L’Aurora. Una eina més, però molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat

12 de febrer de 2026

https://amnistia.omnium.cat/

Un mur de contenció contra el feixisme

La irrupció de deu mil joves manifestant-se a Bilbo s’ha proposat aixecar un mur de contenció contra el feixisme i l’autoritarisme dels estats. Són una expressió de que la joventut està preparada per a la lluita i es mobilitza contra la deriva política reaccionària que promouen els grans poders econòmics i polítics. Les accions de rebuig a l’extrema dreta a la Universitat Autònoma de Bellaterra, i a les del País Valencià i de Galicia, representen el mateix esperit combatiu. Aquest jovent defensa als carrers la revolució treballadora i l’estat socialista, com alternativa als estats burgesos i a l’imperialisme.

El jovent convocat per la Gazte Koordinadora Sozialista (GKS) a Bilbo i Iruña, ha donat veu a la necessitat d’un front de la classe treballadora i els moviments populars. La GKS defensa que el millor antídot contra “la agenda imperialista, contra els estats policials i militaristes i contra els nous feixismes, és construir un fort moviment de la joventut treballadora”.

El fracàs de les polítiques reformistes, social-liberals i estalinistes, és a dir les polítiques post socialdemòcrates, d’adaptació i salvaguarda dels estats, de l’imperialisme i de la globalització neoliberal, ha provocat una crisi dels partits de la classe treballadora, dels comunistes, dels revolucionaris i de la seva unitat internacional. En aquest context les classes treballadores lluiten sense lideratge revolucionari, mentre des dels poders estatals, s’incita al jovent al desencís, quan no a la desesperació. Aquest fracàs alimenta a la ultradreta i el feixisme entre la joventut i la població empobrida, però davant d’ell esclaten mobilitzacions com les del Estats Units contra l’ICE, i les d’un sector significatiu del jovent que cerca una alternativa revolucionària i socialista.

La mobilització crea consciència i organització. La valoració de les experiències de lluita i l’actualització de la teoria revolucionària són indispensables perquè la mobilització als carrers doni fruits polítics. I és de gran importància la comprensió de que la classe treballadora segueix sent la força primordial per la fi de l’explotació i de tota dominació i discriminació.

A Bilbo, la GKS ha fet explícit que es necessiten grans organitzacions comunistes i construir un partit revolucionari internacional de la classe treballadora. És la millor manera de confrontar l’avenç del feixisme. La democràcia dels estats dels poders econòmics no permeten frenar la ultradreta i el feixisme impulsats pels magnats de les grans multinacionals. Cal força treballadora, poder obrer i revolucionari.

L’extrema dreta ha fet servir l’antifeminisme, el racisme i la seguretat per desorientar, dividir i enfrontar entre sí a la classe treballadora i els moviments populars. La joventut que es rebel·la contra aquestes polítiques infames, o contra la seva acceptació des dels governs, li cal aconseguir la veu, l’expressió i l’organització política necessàries per a fer viva i atractiva la proposta revolucionària i socialista.

Una xarxa ferroviària pública, útil i unificada de la Generalitat

Cal una sola empresa pública de trens de la Generalitat (FGC) que inclogui els traspassos de Renfe, Adif i Rodalies, amb totes les garanties pel personal treballador i maquinistes, unes inversions suficients i el control per part dels sindicats i d’usuaris.

El dissabte 7 de febrer jornada de gran mobilització amb dues manifestacions: A 17 h a l’Estació de França, impulsada per les plataformes d’usuaris, sindicats i altres entitats com Òmnium, per “Sense trens no hi ha futur”, “Per un transport públic de qualitat”; A 12 h al Monument de Rafael

Casanova, impulsada per l’ANC i el Consell de la República per “Prou deteriorament dels serveis bàsics. Única via: Independència”.

 

 

 

 

Nova Web L’Aurora

Avui 5 de febrer serà a la xarxa la nova web de la nostra organització. Una eina més, però molt important, per conèixer, reflexionar i ser més eficaços en la lluita. Unir la nostra classe i contribuir a construir la seva organització revolucionària són les tasques més urgents. Aquí: https://lauroraom.cat

5 de febrer de 2026

De la Carta de L’Aurora.

https://amnistia.omnium.cat/