14/3/24

Amnistia, llibertat i inestabilitat

La desaprovació dels Pressupostos de la Generalitat ha precipitat la caiguda del govern d’ERC en minoria, altrament està en qüestió la direcció i el lideratge del procés sobirà republicà. 68 vots (Comuns, Junts, Cs, PP, Vox) contra 67 (ERC, PSC, 1 ex Junts). Tot seguit el president Pere Aragonès ha convocat eleccions anticipades pel 12 de maig. La inestabilitat aflora a cada pas a Catalunya i a l’Estat. La crisis catalana arrastra els pressupostos estatals i afecta al govern del PSOE i Sumar. Els astres semblen alinear-se per dinamitar la recomposició de forces necessària per reprendre un nou camí cap a la llibertat, mentre s’erosiona les possibilitats d’avenç cap a l’esquera, alhora que augmenten les dretanes. L’alternativa actual a un govern ERC apunta a un del PSC, referent dels macroprojectes del gran capital, com el del Hard Rock, malgrat ser aquest el motiu pel que Comuns s’han plantat i provocat finalitzar la legislatura.

El factor social es fa present de tal manera que no és possible obviar-lo. Encara que vingui tergiversat per la confrontació nacional estatal i de les imposicions del gran capital. Val a dir que les infermeres combatives, els moviments per la salut, per l’aigua i la natura, s’han mobilitzat contra aquests Pressupostos, tot i que ampliaven de forma significativa moltes partides socials.

El Congrés estatal espanyol s’encamina a situar l’Amnistia com a pedra de toc de la fràgil inestabilitat del govern del PSOE amb Sumar, de la mà del bloc d’investidura amb les forces nacionalistes i independentistes. Una amnistia que pretén ser capaç d’incloure les milers de causes contra l’activisme independentista i republicà, frenar la fúria judicial de tall ultradretà, plantar cara a l’essència repressiva estatal contra els pobles. Una amnistia que divideix l’independentisme, car una part considera com un placebo per adormir, o foragitar, el clam de sobirania i independència. Una amnistia que no és cap punt i final, sinó un respir que pugui constituir-se com a font de nou camí de llibertat sobirana. Una llibertat necessària per a la convivència entre els pobles i per a la classe treballadora. La plurinacionalitat estatal no te recorregut negada o imposada, s’ha de resoldre des de la lliure determinació de processos constituents republicans sobirans.

Uns epicentres de llibertat s’irradien des de la resistència d’Ucraïna i de Palestina a les agressions militaritzades, les guerres, de Rússia i d’Israel sionista. Els USA sostenen la resistència ucraïnesa, tot i que limiten l’enviament d’armes necessàries i preparen la partició d’Ucraïna, en un pacte amb Putin, de territoris per pau sotmesa, alhora que avalen i contribueixen a l’agressió contra Palestina. La natura de la confrontació entre els imperialismes, econòmica i militarista, és el profit de les grans multinacionals i finances. Son sangoneres paràsites especulatives que xuclen la vida, exploten les classes treballadores, sotmeten i espolien els pobles, fomenten la misogínia i violació de les dones, malmeten la natura. Trencar aquest ordre mundial depredador significa en les crisis d’aquest focus de guerra, una treva i pau lliure desmilitaritzada. Retirada de les tropes russes. Ruptura de relacions diplomàtiques i embarg comerç d’armes a Isrrael. El moviment de solidaritat palestina arreu del món defensa com a bandera el boicot, desinversió i sancions a Israel. Són espurnes de rebel·lió i revolució.

Centenari Lenin. “Democràcia obrera i democràcia burgesa” (1905). Un cop desencadenat l’esclat revolucionari que va engendrar els soviets, Lenin es va dedicar a destriar la política i la teoria que contribuís al bon fi del moviment proletari: “Es feu més evident cada dia la naturalesa democràtica burgesa del moviment intel·lectual rus, al mateix temps sorgien i es desenvolupaven la ideologia proletària (la socialdemocràcia) i el moviment obrer de masses”... “fou acompanyat d’una escissió entre els socialdemòcrates. Es manifestà clarament l’existència de dues ales... la revolucionària, que expressava les tendències proletàries del nostre moviment, i l’oportunista, que expressava les seves tendències intel·lectuals”. Introdueix la tàctica per a la primera: “Els socialdemòcrates “han de donar suport a la burgesia en la mesura que és revolucionària o només oposicionista en la seva lluita contra el tsarisme”. Hi insisteix en “Dues tàctiques”. Tot i el context tant diferent del que ens trobem, te tot el sentit copsar el fons estratègic i tàctic, com amb “Jornades revolucionaries”, ple de lliçons pels nostres dies. ”. (Tom 9, Ed. Progreso, Moscou). 14 de març de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo09.pdf

7/3/24

8 M Fora discriminacions

Es fa clar que les dones trepitgen ferm. La mobilització que desencadenen resulta potent, internacional i sorgida de les profunditats de les llars, barris i empreses. En les mobilitzacions del 8 de març, Dia internacional de la Dona Treballadora esdevingut de les Dones en general, les convocatòries se centren en defensar els grans avenços aconseguits, fer front a la virulenta reacció misògina patriarcal negacionista, i situar el moviment feminista en capdavanter de les greus injustícies, privilegis i discriminacions, del capitalisme globalitzat decadent. Uns privilegis i discriminacions que colpeixen i sotmeten especialment a les dones treballadores, precàries, pobres, racialitzades i migrants. En el treball, la reproducció, les cures, la llar, les dones són discriminades i agredides. La cultura de la violació s’imposa de mil-i-una maneres. La Plataforma Unitària contra les violències de gènere afirma pel 8M: “ens mobilitzem mentre prenem consciència de que juntes tenim el món i la humanitat per guanyar en igualtat, llibertat i felicitat”.

El lema de les mobilitzacions de l’Assemblea 8M: “Dempeus contra la precarietat, les fronteres i els genocidis”. La Comissió 8M a Madrid: “Patriarcado, Genocidios, Privilegios #SeAcabó”. L’Assemblea 8M crida a la Vaga feminista de cures, laboral, estudiantil i de consum. Tanmateix CCOO i UGT, sindicats majoritaris, criden a participar a les manifestacions, a la reivindicació a les empreses, però sense implicar-se a l’organització de la vaga com varen fer el 2018.

El moviment feminista es posa nous reptes i fites, de drets i realitats, que xoquen de ple amb els poders econòmics del capital financer globalitzat i la seva estructuració política estatal; poder jeràrquic mundial profundament patriarcal. Situar l’origen, la causa, del poder que discrimina, sotmet i viola a les dones, és un avenç enorme per forjar aliances revolucionàries, socialistes i comunals, amb la classe treballadora d’arreu: La revolució social serà amb les dones o no serà.

La Conferència sindical internacional realitzada a Kíiv es pot considerar que ha estat la més important de les realitzades, en un context molt dur des de que va començar la invasió de Rússia fa dos anys. Els sindicats es debaten entre el suport a Ucraïna, la necessitat d’armes i combatents, la lluita contra el rearmament militarista en general, contra la guerra d’agressió i de conquesta d’una part ucraïnesa, la denuncia de l’OTAN i el sotmetiment a l’imperialisme nord-americà. Les esquerres segueixen presoneres d’una visió de blocs confrontats, on no aconsegueixen cercar la concepció estratègica revolucionària treballadora independent dels diferents imperialismes. Alhora que menystenen en concret l’agressió militar destructora i la importància cabdal de la resistència d’Ucraïna a la invasió, escapçament i submissió. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès. Aporta a la solidaritat per Bizum al tlf 677 44 94 39 (“Suport Ucraïna”).

Centenari Lenin. “Un pas endavant, dos passos enrere” (1904), fa front minuciosament al significat de la crisi de la socialdemocràcia revolucionària russa, en els diferents aspectes social, polític i ideològic, així a com afecta a l’estructuració orgànica del naixent partit en el 2a Congrés. És el document on es pot entendre el significat de bolxevic (majoria) i menxevic (minoria), respecte “la lluita entre l’ala revolucionària i l’ala oportunista del nostre partit”, en tant que “la composició fonamental dels dos bàndols en pugna ha estat sempre la mateixa”... “el seu desenvolupament segueix la via dialèctica, la via de les contradiccions”... “en la seva lluita pel poder, el proletariat no disposa de més arma que l’organització”... “el proletariat pot fer-se i es farà sense falta una força invencible sempre i quan la seva unió ideològica per mitjà dels principis del marxisme es reforci amb la unitat material de l’organització que cohesiona als milions de treballadors en l’exèrcit de la classe treballadora”. (Tom 8, Ed. Progreso, Moscou). 7 de març de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://assemblea8m.cat/?page_id=1495

https://www.violenciadegenere.org/

https://hacialahuelgafeminista.org/wp-content/uploads/2024/03/manifiesto_8m_2024.pdf

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo08.pdf

29/2/24

Privilegis a batre

El famós futbolista, Dani Alves, ha estat condemnat per violació. La sentència sosté la doctrina de la credibilitat de la noia violada (23 anys) i del lliure consentiment, en cada situació i fase de la relació. Els privilegis i impunitat i omertà estan en el moll de l’os del poder patriarcal a batre. La reacció misògina, masclista, és virulenta i fortament estructurada des dels conglomerats internacionals ultradretans com “Hazte oir”. L’enquesta de valors del CEO detecta l’impacte negatiu dels negacionistes de la desigualtat i ariets del sotmetiment de les dones. El nois joves entre 16 i 24 anys es mostren receptius a considerar-se discriminats per l’avenç en la igualtat i la lliure decisió de les dones. No estan pas sols. La UE ranqueja, a la nova Directiva sobre violència de gènere es fa notar l’absència d'una definició de violació basada en el consentiment. La cadena de complicitats és profunda i sinuosa. Batre els privilegis discriminadors està del tot a l’ordre del dia.

“Som contentes de vèncer la impunitat d’un famós, futbolista i milionari, amb honestedat, veritat i el consentiment” declara la Plataforma unitària contra les violències de gènere, referent la condemna a Alves per violador. Segueix “És un èxit del moviment feminista i la mobilització ciutadana que marca un precedent a arreu, a l’Estat espanyol, a Europa i al món, en uns moments d’atacs als drets de les dones aconseguits. Marca precedent sobre el Dret al propi cos i lliure consentiment”. Fa referència al “S’ha acabat” desencadenat per les futbolistes i al “No va de sexe va de poder”... “El Tribunal conclou que no va haver consentiment, per tant que és una agressió sexual i queda provat que hi ha hagut violació"... “La impunitat en l’agressió sexual deixa de ser un bastió intocable. La cultura de la violació queda assenyalada com indesitjable, perniciosa i menys impune... Convé impregnar del concepte del consentiment el cos social... Les noies joves, les dones de qualsevol edat, celebrem aquesta victòria judicial. Cada vegada tenim més força i eines per fer front a l’agressió i a l’agressor”.

A la manifestació del segon aniversari de la invasió russa i guerra destructora d’Ucraïna, L’Aurora va difondre la solidaritat en un full en català, castellà, ucraïnès i anglès: “Exigim una pau justa i duradora. La 1a condició és la retirada de les tropes russes, La guerra i el patiment del poble ens afecta a tothom. En primer lloc al poble ucraïnès, però també a tota Europa i als que a Rússia s’oposen a la guerra de Putin. Un poble agredit te el dret a defensar-se amb tots els mitjans... No som partidaris de l’OTAN... una aliança militar destinades a sotmetre els pobles”. Alfons Bech (Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna), assenyala: “La gent treballadora ucraïnesa necessita el suport internacional per a sobreviure. Soc a Kíiv des de fa quatre dies. He format part d’una delegació internacional de solidaritat organitzada pels sindicats FPU y KVPU. El dia 22, celebrarem una conferència... Totes les intervencions de les delegacions internacionals mostraren el seu suport a Ucraïna y als seus sindicats”. Contribueix a la solidaritat, feu-ho per Bizum al tlf 677 44 94 39 (“Suport Ucraïna”).

Centenari Lenin. De 1902 ens trobem amb “Què fer?”. És una de les obres senyeres de la formació de la consciència revolucionària obrera russa, destinada a l’organització política independent de les altres classes socials i del poder. Lenin explica que és un desenvolupament de les idees esbossades a “Per on començar?” (1901). Miguel Salas a SP, indica: “Per això el fonamental és distingir entre el que fou circumstancial d’un moment històric i el que perdura i defineix l’organització d’un moviment polític revolucionari: acabar amb el capitalisme per construir una nova societat, socialista, democràtica, feminista, respectuosa amb la natura i de fraternitat entre els pobles”. Ens cal enfocar-ho a un món del capitalisme imperialista globalitzat en crisis múltiples, decadent però amb poder incommensurable. El moviment obrer resta orfe d’estructuració i lideratge polític revolucionari. Mentre, hi ha moviments, els socials, que són els capdavanters en les lluites de futur, ans els hi és dificultós l’anàlisi científic acurat general. Costa focalitzar la necessitat d’una eina política capaç de centrar-se en capgirar el poder fonamental, orquestrat per un capital financer destructor i paràsit del treball, les dones i la terra. (Tom 6, Ed. Progreso, Moscou).

29 de febrer de 2024

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/comunicat-sobre-la-condemna-d-alves-violador-la-sentencia-del-consentiment

https://www.violenciadegenere.org/actualitat/deures-pendents-la-directiva-europea-contra-la-violencia-de-genere

https://upceo.ceo.gencat.cat/wsceop/9088/Dossier%20de%20premsa_1078.pdf

https://sinpermiso.info/textos/la-gente-trabajadora-ucraniana-necesita-la-ayuda-internacional-para-sobrevivir

https://sinpermiso.info/textos/en-el-centenario-de-la-muerte-de-lenin-que-hacer

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo06.pdf

22/2/24

2 manifestacions

Dues manifestacions el cap de setmana de solidaritat, defensa i lluita pels pobles oprimits agredits. Un sol ordre internacional imperialista globalitzat en crisis. Un món sota la bota militarista del poder econòmic de la propietat privada. Dos pobles, Ucraïna i Palestina, que es defensen i lluiten per existir amb tots els mitjans al seu abast de l’agressió, invasió i sotmetiment, de l’imperialisme rus i dels sionisme israelià, avançada de l’imperialisme nord-americà. No s’albira aturador a la destrucció fora de la revolució treballadora, aliada del moviment feminista, de la sobirania dels pobles oprimits, de les cures a la natura. Cal una transformació cabdal que capgiri tot el sistema econòmic, de treball, producció i social, vers un món comunal, saludable i lliure.

El veto d’EUA és suficient per neutralitzar l’ONU i la Comunitat internacional. La democràcia imperialista mundial està al servei d’un equilibri que afavoreixi el poder econòmic i militarista dominant, per sobre de les llibertats, la justícia, els drets democràtics internacionals i de la pau entre els pobles. El veto, legal, nord-americà avala i sosté la impunitat de les agressions militaritzades, les guerres d’ocupació i les morts del poble treballador.

La naturalesa del poder econòmic, omnipotent, de les grans multinacionals i capital financer, dels seus Estats, és el que provoca, inevitablement, les guerres d’invasió, espoli, destrucció i exterminació, així com la lluita -la pacífica i l’armada- per resistir-s’hi, evitar-ho i frustra-ho.

El capital acreix la seva depredació, explotació, espoli i parasitisme. La propietat privada, la dels mitjans de producció i distribució, és el talismà, la llàntia meravellosa d’Aladí contemporània que ho perverteix tot.

Vivim el fracàs d’un ordre mundial que acumula crisis, succiona com una sangonera els avenços científics, tecnològics, de productivitat i de consciència humana. La vida lliure, la justícia, la pau, són miratges en eixe món. El talent i la creativitat social i personal, a mans dels oligarques multinacionals i dels Estats, malmeten el treball, les dones, els pobles i la pròpia natura que ens sustenta.

Les crisis econòmiques i les guerres son part intrínseca del sistema econòmic vigent. Una economia sana, una societat lliure d’opressió i un món en pau, necessiten un sistema social i de poder completament diferent, val a dir civilitzat i amatent a la naturalesa, els seus recursos i criatures.

Dissabte 24, segon aniversari de la invasió de Rússia a Ucraïna. Donem suport a la mobilització “Barcelona amb Ucraïna”: dissabte 24, a 17 h al Ps de Gràcia/Diagonal. Alto el foc, Fora les tropes de Rússia d’Ucraïna. I afegim No al militarisme dels EUA-OTAN, UK i UE. Per una Europa lliure i unida, desmilitaritzada en pau, democràtica d’uns pobles fraterns amb el dret d’autodeterminació, des dels Urals a l’Atlàntic. Agraïm les aportacions rebudes de 840 € de suport a la delegació internacional sindicalista que avui assistirà a Kíiv a la Conferència internacional “Sindicats ucraïnesos: Dos anys de la guerra – Desafiaments, prioritats i més suport”.  Tanmateix qui encara pugui contribuir feu-ho per Bizum al tlf 677 44 94 39 (“Suport Ucraïna”).

2a ona de manifestacions #StopArmesAmbIsrael arreu de l’Estat: diumenge 25 de febrer, 12 h, Jardinets de Gràcia, Barcelona.

Centenari Lenin. A l’article “Tasques urgents del nostre moviment” (1900) li dona voltes a que l’organització revolucionària “és la unió del moviment obrer amb el socialisme”, per sostenir les seves “tasques polítiques”. En polèmica amb els economicistes: “al sostenir exclusivament la lluita econòmica, la classe obrera perd la seva independència política, es converteix en un apèndix d’altres partits i traeix el gran precepte: “l’emancipació de la classe obrera ha de ser obra de la pròpia classe obrera””. (Tom 4, Ed. Progreso, Moscou). 22 de febrer de 2024

De la Carta de L’Aurora.

 

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo04.pdf