La mobilització de la comunitat docent, amb jornades de
lluita, manifestació i vaga per aconseguir mitjans per un ensenyament públic en
condicions, mostra que la classe treballadora només millora les condicions de
vida quan aconsegueix superar les il·lusions, la dependència dels cants de
sirena patronals i de la demagògia del poder estatal. L’1 de maig ha de posar
els ulls en les necessitats socials, els drets i les reivindicacions de la
població treballadora autòctona i immigrada.Aquest 1 de maig, que posa al davant els drets socials i la
lluita contra els estralls de la guerra, ve marcada per la situació convulsa de
retrocés i destrucció que provoca el militarisme imperialista de la triada
Trump, Netanyahu i Putin. El dels EUA contra l’Iran, el d’Israel que arrasa
Palestina i el Líban, el precursor de Rússia envaint Ucraïna.
Els bancs i les principals multinacionals acceleren la
competència econòmica per mantenir l’estatus de les minories privilegiades que
concentren beneficis i poder i dirigeixen els estats.
El pressupost militarista creix arreu, a costa del
sofriment dels pobles i de les classes treballadores, augmenta la inflació, es
dilueixen conquestes laborals i socials, es limiten drets i llibertats en nom
de la seguretat pública, en mig de la incertesa provocada per les guerres. Però
es tracta de la seguretat de la sacrosanta propietat privada del capital!
Aquest 1 de maig toca mirar ben arran de terra. Què
exigeix la comunitat docent mobilitzada? Què reclama la població per als
serveis públics com l’educació, la salut, el transport ferroviari? Quines
condicions laborals calen per sortir de la precarietat? Com garantir serveis
vitals com l’energia? Com aconseguir lloguers que es puguin assumir amb un sou
de persona treballadora? Com acabar amb la discriminació de la llengua catalana?
O com imposar la igualtat real de les dones i el seu dret a viure sense ser
assassinades ni violades.
La coherència sindical exigeix sumar forces per l’èxit de
la mobilització docent.
La Cimera progressista va tenir alguns discursos
memorables, però els pressupostos militaristes creixen, com també augmenta la
repressió. El PSC fins i tot prova d’imposar la presència dels Mossos a les
escoles públiques catalanes. Es proclamen drets universals, mentre es
discrimina la llengua catalana, i es nega el dret a l’autodeterminació a
Catalunya. Es confia en l’ONU i la legalitat internacional per mantenir l’equilibri
de poders en el món, quan els principals estats imperialistes, amb EUA, Israel
i Rússia al capdavant, l’han subvertit i esmicolat, quan era un ordre fet a la
mesura dels seu poder i interessos, per sotmetre els estats i els pobles i a
les classes treballadores.
El sindicalisme que somia o depèn d’aquest progressisme
impostat ens porta a arrossegar-nos per les catifes patronals i governamentals.
Els qui diuen que la ultradreta i el feixisme són un Cavall
de Troia, porten una bena als ulls. És la monarquia! És la judicatura! Són les
policies! Són els alts funcionaris estatals i de la jerarquia eclesiàstica!
Aquest 1 de maig ens cal entendre que ja no serveix atrinxerar-nos
per minimitzar els cops, que això no és suficient per aconseguir millores
laborals, socials i polítiques de llibertats. Cal observar i aprendre de la
gent jove que boicoteja els actes feixistes. Ens cal generalitzar els mètodes
de la comunitat docent per construir les demandes i la vaga: debat i compromís
centre a centre. O el del Sindicat de llogateres: mobilitzar col·lectivament
per a enfortir cada veí i veïna amenaçats.
Cal comprendre que hi ha símptomes que mostren que hi ha
disposició de lluita, que hi ha frustració i rebel·lia, i que les mobilitzacions
i les revolucions es poden perdre però, també se’n guanyen.
Els Mossos no eduquen, reprimeixen
Declaració i manifestació dels instituts Eugeni d'Ors i
Margarida Xirgu de l’Hospitalet de Llobregat pel
rebuig a la presencia deMossos d’Esquadra de paisà a les escoles. El pla pilot de la Generalitat a 13
Instituts llança benzina al foc: repressió en comptes dels mitjans educatius
que reclama la comunitat docent. Són mesures de dretes imposades per un PSC que
es vol progressista que han encrespat encara més els ànims d’una comunitat
educativa revoltada. Volen escoles lliures de Mossos:
“La convivència
s’educa, es construeix i es cuida; no s’imposa amb presència policial”.
Manifestacions i vagues a l’ensenyament
La nova consulta sobre la continuïtat de la lluita entre
el personal docent ha donat un mandat clar a favor de les jornades de vaga
durant els mesos de maig i juny. Es manté el rebuig a l’“acord de país” entre
la Generalitat i CCOO i UGT. La mobilització de la majoria sindical, amb la
participació i el compromís des dels centres escolars, reitera l’exigència de menys
ràtios, menys burocràcia, de més personal i més sous. En concret: a) Recuperar
el poder adquisitiu del professorat en retrocés des de 2008eni garantir salaris
dignes, b) Incrementar la inversió educativa per reduir ràtios i millorar
l’atenció a tot l’alumnat amb el reforç de plantilles, c) Eliminar la
sobrecàrrega burocràtica amb un pla efectiu i negociat amb la majoria sindical;
Revisar els actuals currículums comptant amb el professorat. USTEC i la majoria
sindical consideren que “el conflicte no és només laboral, és també un
conflicte de model educatiu. Ens hi juguem la qualitat de l’educació pública i
les condicions per garantir una atenció digna a l’alumnat”.
La mobilització s’amplia amb la vaga estatal de les
escoles de 0-3 anys, i a la vaga a Catalunya del 20 de maig, convocada per la
Plataforma 0-3 anys.
OVIM
L'Observatori
de Violències Institucionals Masclistes, que es defineix com plataforma de la
societat civil, promoguda per les associacions Hèlia i Almena, junt amb
Observatoris d’altres països, ha presentat el
segon Informe anual. L’OVIM es proposa
incidir políticament i social, vigilant “
que les institucions actuïn amb
diligència deguda i garanteixin el dret a una vida lliure de violències
masclistes i discriminacions contra les dones, les nenes, els nens i els
adolescents”. Un signe dels aires de canvi va ser quan una mare protectora
va expressar la seva frustració dient “
Si esperem que les institucions ens
resolguin els casos (no ho faran)... ho hem de fer des del poble... anar a les
associacions i entitats... actuar”. Mentre una altra dona reblava “
el
sistema complet està podrit”.
7 dels nostres
Avui dijous 30 es fa el sopar solidari d’inici de la mobilització àmplia per les set
persones
encausades com a caps de turc de la vaga general del 29 de març 2012. Serà a
les 19,00 h a la Nau Bostik, Barcelona. Tot el suport a la campanya per
l’absolució dels repressaliats.
30 d’abril de 2026
De la Carta de L’Aurora.
https://amnistia.omnium.cat/
https://7delsnostres.org/
https://www.ticketic.org/ca/entrades/sopar-solidari
https://www.youtube.com/@conferenciainternacionalantifa
https://ovim.org/wp-content/uploads/Informe-OVIM-CAT-Versio-digital.pdf
https://www.sindicat.net/2026/04/28/convocatoria-unitaria-dun-mes-de-vagues-a-leducacio-publica-sense-condicions-dignes-no-acabarem-el-curs/
https://www.sindicat.net/2026/04/24/rebutgem-la-prova-pilot-de-mossos-als-instituts/
