31/12/16

El Referèndum ha de ser efectiu



Diada 2016
En els darrers dies de l’any s’han precipitat unes quantes expectatives que apareixen com promeses de llibertat i ruptura constitucional per assolir una sobirania republicana. Benvingudes siguin.
Fins i tot com desitjos i somni col·lectiu poden esdevenir útils. L’any 2016 finalitza amb la consolidació de les propostes de referèndum i de república a Catalunya.
Es percep una voluntat de canvi entre les forces polítiques i parlamentàries per definir l’escenari a lliurar la confrontació política. Vull dir que hi ha un esforç palès per aconseguir la iniciativa en l’estructuració constituent d’una sobirania catalana lliure i republicana.
En aquest esperit l’any 2017 s’encetarà amb el repte de convertir els anhels i esperances en camí concret, per molt tortuós, empinat, empedrat, enrevessat i ple d’esvorancs que resulti. La nostra responsabilitat és la lluita i l’entesa unitària suficient per convertir-ho en realitats.
A Rogue One ho expressen ben clar en el llenguatge de les imatges de la saga Star Wars. La causa de l’aliança rebel obliga a la lluita només que hi hagi una remota esperança, no lliurar-la condemna a la submissió i la derrota assegurada.
La post Cimera del Pacte Nacional pel Referèndum mostra la importància del fet polític de reunir un ampli ventall de la societat i la política catalana per establir i concretar l’escenari polític. El Nord de la brúixola és el referèndum.
El president Puigdemont (JxSí, PDECat) va fer la convocatòria. Se situa al front de l’estol ciutadà, municipal, sindical i polític cap el referèndum. Ho fa amb el suport d’ERC i de la CUP, alhora que amb la connivència del municipalisme del canvi EnComú.
L’alcaldessa Ada Colau, BComú, va ser la segona veu per assegurar el suport a la sobirania del país i fer el referèndum en concret.
La possibilitat d’un front ampli sobiranista català queda esbossat precisament amb el compromís d’Ada Colau.
A ningú se li escapa que l’alcaldessa de Barcelona aporta la predisposició de la constel·lació En comú podem i l’emergent moviment “Un país en comú”. I també és clar que aquest conglomerat en comú te les seves pròpies idees a aportar. Sobretot l’esperit de cohesió social popular majoritari, amb la necessitat per aconseguir-ho de virar a una hegemonia d’esquerres en el país i a la Generalitat.
Nuet declara a favor de Carme Forcadell.
El to de la bona disposició per l’objectiu de la Cimera esmentada el posa en Xavi Domènech, a l’entrevista a ACN: “El debat no és si referèndum pactat o unilateral, sinó efectiu”, completat amb “Si la proposta de la majoria governamental reuneix les garanties hi serem, (...) "Catalunya ha de poder construir-se a si mateixa sense estar subordinada a un govern de l'Estat que no té proposta? Sí”.
Les tres garanties proposades per Domènech pel referèndum són elementals: que tingui efectes jurídics, que interpel·li la majoria i que arrossegui reconeixement internacional. 
En un article recent el constitucionalista Jordi Matas Dalmasses donava un nou tomb al diagnòstic i possibilitats. Dalmasses adverteix de que cal anar contra vent i marea i fer el referèndum, mentre a diferència d’altres reflexions que només contemplen feblesa, derrotes i frustracions, aporta la idea de que es pot anar a una rebel·lió popular.
Les al·legacions de Joan Josep Nuet sobre la incriminació a Carme Forcadell, amb la seva declaració davant la magistrada al Palau de Justícia, formen part d’aquest arsenal que contribueix a una aliança amplia democràtica catalana.
La penúltima campanada l’ha donat l’anunci de l’acord sobre una Llei de transitorietat jurídica entre JxSí (PDECat, ERC, Socialistes catalanistes) i la CUP.
L’article 1 del text, l’únic que s’ha tramès fins ara, fa una declaració contundent: “Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social”.
Aquest anunciat situa la opció de la república dins el centre de la política nacional catalana i de l’estatal espanyola.
Aquest nou any cal que el govern faci camí... o ho farem en comú.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

30/12/16

Un any de transició


La població mobilitzada empeny amb l’anhel de llibertat, independència i sobirania republicana, mentre mesura i adequa les seves forces davant les prohibicions i obstruccions de l’Estat del Regne.
Les imatges del 2016 són de canvi i d’expectatives per fer front i donar la volta els estralls de la crisi econòmica, així com de l’enroc de l’Estat davant del moviment profund del “som una nació, volem decidir”, amb el clam de “llibertat, independència i república catalana”, concretat amb l’exigència de fer un referèndum per decidir que sigui efectiu.
La voluntat de canvi en el cabdal factor social esclata amb l’èxit del municipalisme de les confluències el 15 de maig de 2015, des de BComú i Ada Colau alcaldessa de Barcelona, en tant que símbols que ultrapassen les fronteres.
El lideratge potent d’Ada Colau catapulta a En Comú Podem i a Xavier Domènech a guanyar per dues vegades consecutives les eleccions estatals a l’Autonomia de Catalunya (20 D 2015, 26 Jn 2016) amb un 25 % dels vots.
Declaració Carme Forcadell.
La contrapartida, prou amarga, és que en el govern de l’Estat el PP es manté com a primera força, el PSOE la segona i Unidos Podemos la tercera. El resultat fa que s’esvaeixi de moment la il·lusió amb un govern de les esquerres estatal, mentre el PSOE es sotmet a permetre el govern del PP. Les imposicions de Brussel·les, la UE i la Troica, tenen el camí desbrossat per colpir les condicions del treball i de vida de la majoria de la població.
El municipalisme del canvi i les confluències s’ha mantingut ferm en fer camí social i de sobirania constituent. Xavier Domènech i Elisenda Alamany emergeixen, acompanyats d’un grup impulsor amb cares i veus de tots els segments socials i d’arreu del país, amb clara convicció rupturista, presentant l’estructuració d’un nou moviment polític català, des del manifest “Un país en comú”.
La concepció de moviments socials d’ Un país en comú, pot ser el que capgiri tot
Moció CSQEP, JxSí, CUP.
l’escenari polític català cap aconseguir complementar el moviment ampli sobiranista. Val a dir les components independentistes i les federalistes rupturistes del dret a decidir, que permetin les aliances suficients per afrontar-se i fer enrere les prohibicions estatals, tot aconseguint un país lliure amb una generalitat republicana.
La pressió imponent per resoldre el fet nacional de forma sobirana constituent republicana, entorn del símbol i clam per la independència, entra en una fase de maduració. La població cerca el desenllaç favorable amb l’exigència de referèndum i de república catalana.
Tanmateix hi ha confiança amb la representació electa i el Parlament, fins i tot amb els partits malgrat un allau de crítiques. Però, ara per ara, els partits no estan a l’altura del repte. S’ajorna la ruptura constitucional i estatal que representaria un procés de sobirania constituent i el fer d’una vegada el referèndum. La mateixa ANC es limita a demanar l’acció al Parlament i als partits.
Requeriment a JJ Nuet.
Es tem no disposar de prou força. Es fa córrer que és molt complexa, difícil, que l’Estat no ho permetria, que és més fort, que una confrontació prematura generarà frustració i derrota. Poques veus s’alcen per esbossar un escenari de possibilitat d’un esclat de rebel·lia general popular en el cas de que l’Estat segueixi, per llei i per la força, impedint que la ciutadania de Catalunya decideixi sobre si mateixa com a nació sobirana i lliure.
El moviment catalanista popular obliga a reorganitzar els partits i les aliances. El conjunt de l’esquerra progressa en detriment de la dreta. L’autonomisme queda reduït des de la dreta al PP i C’s, i a l’esquerra el PSC. La riuada sobiranista i independentista tritura a CiU, alhora fa perdre a CDC el suport social majoritari que ha disposat d’ençà el 1978, tot i que gràcies a ERC i també la CUP, manté la presidència de la Generalitat. L’independentisme resulta majoritari en el Parlament.
Esquerres x la independència.
Les eleccions catalanes del 27 S 2015, convocades després de l’èxit de participació de la consulta del 9 N 2014, aconsegueixen una majoria parlamentària entre JxSí (ERC, CDC, Socialistes catalanistes) i la CUP. Tanmateix, tot i esser titllades de plebiscitàries, el Parlament electa fa una Declaració de procés constituent, però no proclama la independència. És la CUP qui senyala que els hi ha mancat un poc per obtenir la majoria de vots emesos. També la CUP força un canvi de president a l’obligar a Artur Mas a fer un pas al costat. La confrontació entorn dels Pressupostos entre JxSí i CUP esdevé en una moció de confiança del nou president Carles Puigdemont, on qui muta és el full de ruta de JxSí per incorporar-hi el “O Referèndum o Referèndum” per setembre de 2017.
La Comissió d’estudi parlamentària sobre el procés constituent finalitza com el rosari de l’aurora, en comptes de ser l’element per teixir les aliances necessàries i mínimes suficients per un front ampli català.
La unitat no aconseguida queda tot seguit superada per l’acció de la judicatura estatal que assetja a les persones diputades i eleva la provocació a imputar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per inhabilitar-la. CSQEP, JxSí i CUP negocien i el Parlament adopta una resolució de suport a la presidenta, on es defensa la seva inviolabilitat parlamentària, així com que el Parlament ha de poder debatre i decidir en el que pertoca al seu àmbit polític.

Una altra decisió cabdal ha estat que el Parlament ha adoptat dues resolucions sobre l’execució del referèndum. Una amb un referèndum en primera instància negociat i acordat, amb majoria de 73 vots i l’abstenció de la CUP; l’altra amb un referèndum unilateral, amb majoria de 72 vots i l’abstenció de CSQEP. El Tribunal Constitucional estatal s’ha apressat a prohibir la resolució sobre el referèndum unilateral, però no ha impugnat el referèndum negociat.
La Cimera del Referèndum situa la seva negociació i execució en el centre de la política catalana. En un any de mutacions, el factor social i el fet nacional sobiranista republicà s’apresten a ajuntar forces del poble mobilitzat majoritari per recuperar la Generalitat republicana. Un país en comú hi te molt a dir i a fer. 29 de desembre de 2016.
De la Carta de L’Aurora.
.

24/12/16

Cimera i aliances pel Referèndum


Ada Colau a la Cimera pel Referèndum.
La Cimera pel Referèndum ha estat convocada pel president de la Generalitat.
Aquest esdeveniment aplegarà les entitats que composaven el Pacte Nacional pel Dret a decidir amb l’única ampliació a la nova força emergent “Un país en comú”.
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, representarà amb tot l’honor el moviment del canvi que aspira a capgirar la Generalitat autonòmica monàrquica i promou el canvi d’hegemonia política a Catalunya perquè muti de la dreta catalanista a l’esquerra.
Val a dir que tres qüestions destaquen en aquesta Cimera.
La primera és que convoca el president Puigdemont, d’aquesta manera la dreta catalanista sosté el lideratge polític en el procés sobiranista, malgrat la davallada de suport social del PDECat, però per obra i gràcia del suport compartit d’ERC al JuntsxSí, la coalició formada pel president del “pas al costat”, Artur Mas.
La segona, que es considera cabdal la participació i compromís d’ “Un país en comú”. Enguany la política catalana està determinada per la pressió ciutadana entorn la independència i la república catalana, les diferents mobilitzacions socials i propostes sindicals que senyalen unes vies ben oposades a la macroeconomia neoliberal sotmesa a la Troica, les mesures del municipalisme del canvi, la tramitació d’uns Pressupostos que no s’atreveixen a obrir l’aixeta dels ingressos que disposen les grans empreses i fortunes, la involució democràtica que representen les incriminacions estatals al pretendre inhabilitar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a JJ Nuet i una llista que s’allarga de representats i membres del govern.
Cimera pel Referèndum al Parlament.
La majoria parlamentària de JxSí i CUP no són suficients per concretar i aplicar les decisions del propi Parlament. El govern de JxSí (PDECat i ERC) queda bloquejat per governar, evita els canvis vitals i ajorna el compromís d’independència. Fa bé en cercar noves aliances pel Referèndum.
La tercera, la cimera es basa en la resolució del Parlament sobre el referèndum legal (presentada per CSQEP), adoptada per majoria absoluta de 73 persones diputades i amb l’abstenció de la CUP. Resolució que no tanca cap via, sinó que es centra en assegurar que el referèndum es pugui fer de forma que sigui efectiu, alhora es pugui aplicar el resultat. No es tracta de repetir la consulta participativa del 9N. Tampoc convé un “referendisme” que posi tantes condicions que facin impossible la concreció del dret a l’autodeterminació amb la realització del referèndum.
Aquesta cimera pot ser un bon intent d’obtenir la iniciativa política. Les esquerres del catalanisme popular i la dreta catalanista han de superar ser la resposta a l’acció antidemocràtica de l’Estat per situar el sobiranisme amb la iniciativa política, inclòs escollir o forjar l’escenari més adient a l’anhel de llibertat popular.
La ruptura entre una perspectiva autonomista involucionadora o un camí de Generalitat republicana es juga en la capacitat d’entesa entre les esquerres, en el tomb de l’hegemonia política vers l’esquerra i l’aliança o front ampli del poble de Catalunya mobilitzat.
Respecte a la Cimera, millor que donar gaires voltes ni demores sobre el sexe dels àngels del Referèndum... què es faci!
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

19/12/16

La Fiscalia pretén inhabilitar a la presidenta del Parlament


Foto de Sandra Lázaro.
Inaudit en un Estat d’una Europa bressol de la Llibertat, Igualtat i Fraternitat. La Fiscalia del Regne d’Espanya pretén condemnar a la presidenta d’un Parlament electe per permetre un debat parlamentari.
El govern de l’Estat entén la seva funció com un continu escapçar i anular les llibertats del pobles, així com la de les seves legítimes persones electes.
Expectació i mobilització ha provocat l’acusació de delictes de desobediència i prevaricació a la presidenta del Parlament Carme Forcadell.
Avui Forcadell ha acudit a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acompanyada de milers de persones que han omplert el lateral del Passeig Lluís Companys des de l’Arc de Triomf fins a la Ciutadella. Ahir al vespre es va llegir un manifest a totes les places dels Ajuntaments. A Barcelona va ser l’alcaldessa que va fer la lectura, mostrant la unitat democràtica de totes les components del moviment per la sobirania catalana.
L’acusació de la Fiscalia és per haver permès el debat i votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, introduït en l'ordre del dia del ple del 27 de juliol passat.
El proper dilluns 19 anirà a declarar Joan Josep Nuet, membre de la Mesa del Parlament. Nuet ha anunciat que defensarà l’actuació de Carme Forcadell i del conjunt de la mesa de permetre el debat
L’ambient és d’entusiasme popular junt amb preocupació de les conseqüències per la sentència del judici.
Quina sentència farà la magistrada que jutge? Multa, inhabilitació, presó, o tot junt?
Què farà el Parlament en cas d’inhabilitació? Per disposar de credibilitat per fer el referèndum del setembre de 2017 convé començar per defensar la capacitat del Parlament de fer el debat i de resoldre.
El compte enrere fins la sentència judicial hauria de ser de preparació parlamentària, ciutadana, popular, per garantir que la presidenta electa segueixi essent la presidenta del Parlament de la Generalitat, malgrat les sentències condemnatòries, si és el cas.
O fem camí constituent de llibertats republicanes o retrocedim cap a una democràcia orgànica similar a la dictadura franquista, amb els ornaments de la corona i d’uns partits que no poden debatre ni decidir sobre les seves institucions.
El president Puigdemont ha convocat una Cimera pel referèndum per la propera setmana. Sobre aquesta cimera planejarà el judici a la presidenta del Parlament, com també el debat sobre els Pressupostos 2017.
La qualitat de la sobirania catalana rau en resoldre favorablement el greuge a Carme Forcadell i a complir amb el compromís de fer el referèndum.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.