25/4/23

Mites i símbols

La sublimació dels valors és un factor poderós que educa i guia la ment, l’actuació col·lectiva de les societats i la individual de les persones. Les versions dels Mites, símbols i tabús són curosament cultivats pels poders terrenals per sostenir la moral i l’odre de costums, tradicions, el social i polític imperant. La mitologia es un instrument ideològic principal de la jerarquia actual capitalista i patriarcal. El progrés social i científic, la lluita per la vida i la llibertat, són un factor revolucionari que fa obsolets i converteix en reaccionaris símbols i hàbits d’èpoques anteriors, malgrat aquests segueixin regnant al servei dels poders establers. Una llambregada pels cartells de les escoles, els ajuntaments i les entitats, una mirada curosa als dibuixos infantils i juvenils, ens mostren una simbologia molt distant de la llegenda del Sant Jordi Cavaller, que mata el Drac per conquerir la princesa/noia, així com de la sang, l’amor i la rosa. Les il·lustracions populars indulten el drac, barren el pas a l’espasa i a la violència guerrera i de conquesta del creuat, alliberen a la noia de les imposicions sense el seu consentiment. L’amor i la felicitat de la vida és estima al drac (la natura) i igualtat entre les persones.

La jerarquia depredadora i caciquil fa estralls en els drets universals, serveis públics i  llibertats. La reacció orquestrada en la reforma de la llei de garantia integral de la llibertat sexual (“Només sí és sí”), es fonamenta en els privilegis mil·lenaris patriarcals del sotmetiments de les dones per part dels homes, de les institucions de poder estatal i els dogmes ideològics. El PSOE fa causa comú amb el PP per arruïnar el progrés fonamental que representava la concepció del lliure consentiment per part de les dones en les relacions afectives i sexuals. La llei promoguda per Unidas Podemos (UP) i la ministra d’Igualtat, Irene Montero, quedarà escapçada i les cames trencades, en una llibertat bàsica i innovadora que el moviment feminista està aportant en el s XXI, fomentada i exigida per la mobilització potent, massiva i internacional de les dones.

Hi ha un Manifest i signatures en defensa de la centralitat del consentiment sexual en el Codi penal, impulsat des del moviment feminista, on s’especifica:

“La violència sexual constitueix una de les violacions dels drets humans de les dones més habituals i, alhora, més silenciades, amb les quals convivim com a societat. La lluita contra els patrons culturals que sostenen aquest tipus de violència masclista guarda estreta relació amb el paradigma del consentiment, com a eix central de la llibertat sexual. La transcendència del crit feminista “no és abús, és violació” que va omplir els carrers de les nostres ciutats en 2018 va donar lloc, després de més de dos anys d'elaboració, a la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual. ... La Llei de Llibertat Sexual, a més d'establir un nou marc jurídic integral, que inclou mesures de prevenció i dota a les víctimes d'itineraris especialitzats de protecció, justícia i reparació, ha suposat un canvi de paradigma important col·locant el consentiment com a únic element definitori de la violència sexual, inclosa la violació... perquè ara la falta de consentiment és l'únic requisit per a considerar que s'ha violat la llibertat sexual... La reforma, de ser aprovada, tindria un fort impacte eliminant la centralitat del consentiment com a element de definició dels delictes contra la llibertat sexual perquè la reforma introdueix elements addicionals en la definició de les agressions sexuals, inclosa la violació, que redueixen el paper que juga el consentiment en la definició d'aquestes violències”.

Una altra llei, la d’habitatge i lloguers, fa uns passets positius però tant tímids, respectuosos dels grans tenidors i voltors immobiliaris, que es queda enrere del que era la llei homònima catalana, tot sigui dit bloquejada i anul·lada pel Tribunal Constitucional, en la normativa de controls dels lloguers i dels desnonaments. La jerarquia del llegat de la propietat dels terratinents i del capital especulatiu s’imposa a les necessitats de la població que lloga, colpint especialment a les dones, al jovent i a la gent gran.

Putin visita el front a Kherson. El ministre de defensa xinès, Li Shangfu, anuncia a Moscou una nova era de relacions militars Xina – Rússia, “enfortir la comunicació estratègica entre els dos exèrcits”, en un nou suport al multiimperialisme al món i, de fet, a la invasió russa d’Ucraïna, malgrat al seu pla de pau s‘inclogui el respecte o inviolabilitat der les fronteres “internacionalment reconegudes. La Unió Europea resta subsumida en el unilateralisme imperialista nord-americà basat en l’imperialisme i l’OTAN. Brasil promou la seva versió d’un pla de pau que la distancia d’EEUU. La llibertat i el dret a existir d’Ucraïna va a la picota: la perspectiva d’una Europa unida, lliure i amb el dret d’autodeterminació, queda anul·lada per l’avarícia i el militarisme dels imperialismes. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 20 d’abril de 2023

De la Carta de L’Aurora.

https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSd4XlILx7B-KVYM3GFAZq4nMmrZp5aXYML2S7qMWAIIZ4DRxA/viewform?s=09 

19/4/23

Set de República

La sequera d’aigua dispara totes les alarmes entorn la crisi climàtica. Lo riu és vida clamen a les Terres de l’Ebre. Tanmateix la sequera republicana resta esmorteïda, talment com ignorada, negada i reprimida, malgrat que la forma republicana de l’estat és la que millor permet les llibertats democràtiques fonamentals. Tenim set de República, set de llibertats. Demà 14 d’abril, aniversari de la 2a República espanyola, proleferan un reguitzell de celebracions, brindis i propòsits republicans. Molta sana nostàlgia, aigualida d’una dosi d’hipocresia de confessió republicana en la intimitat, mentre la majoria de les organitzacions polítiques parlamentàries que es reclamen republicanes estan subsumides al sosteniment del règim constitucional monàrquic real. El 92è aniversari republicà ens ha de servir de reclam per fomentar unes aliances, una entesa, un bloc social i polític que fomenti en concret i de manera viva el nou futur proper republicà, aquesta vegada amb ple dret d’autodeterminació i sense malentesos per la república catalana.

Vivim, alimentem, suportem i sofrim un estat caspós, caciquil, corrupte i reaccionari. Els partits s’adapten i accepten el vernís de llibertats, des de la brama que a la dictadura franquista no n’hi havia, malgrat s’autoanomenés democràcia orgànica, i del cert que era ben pitjor. Ara tenim democràcia limitada monàrquica, on la repressió i l’arbitrarietat de la judicatura està dominada per un caciquisme soterrat, ancestral d’arrels paràsites i propietàries de senyors, guerrers, funcionaris i clergat, endreçat pels seus hereus financers. Un despropòsit, un esperpent viu social, polític i moral. Cada any els índex de precarietat i pobresa augmenten, ans les llibertats van en regressió. Atès que una bona part de la massa popular no distingeix entre esquerres i dretes, les polítiques emprades ho fan realment difícil de percebre, així passen a fer de serfs electorals pels caladors dretans.

Hi posarà el fil a l’agulla de les llibertats republicanes el projecte electoral Sumar de la viceministra Yolanda Díaz? Quan faran el pas a moure un dit per un futur republicà en concret les ànimes republicanes parlamentàries, la dels partits i tendències polítiques? L’independentisme pot deixar de mirar-se el melic, llepar-se les ferides, esgarrapar-se virulentament per l’hegemonia dins la limitada autonomia, i cercar avinentesa republicana a Catalunya i arreu de l’Estat? Sembla que estiguin paralitzades, hipnotitzades, estupiditzades, per les essències estatals, els poders de Brussel·les i dels grans senyors dels diners. Aquests dics de contenció de les repúbliques cauran, ineluctable, ens convé que no ho aprofitin els neocacics i els amos de l’economia, per això cal preparar-ho, forjar-ho, cap a bastir un poder polític favorable al factor social i a la majoria de la població.

L’assetjament a les llibertats en clau involucionista colpeix immune. El dret al propi cos de les dones i el lliure consentiment en les relacions sexuals, és un episodi important, doncs és un domini en que s’està avançant sota la ferma pressió de la mobilització de les dones i del moviment feminista. Les esmenes del PSOE a la Llei “del només sí és sí”, presentades com si anessin a arranjar només les reduccions de penes als agressors sexuals, van de fet a revocar l’eix del lliure consentiment de la dona per la via de diluir-ho en les potestats, pretesament neutrals i de justícia, de la judicatura. El PSOE es posa a mans del PP per barrar el progrés en els drets i en la concreció de les decisions de les dones sobre elles mateixes.

El Japó s’ha desdit del pacte de no comprar a qualsevol preu el petroli rus. Ho ha fet després de la visita del dirigent xinès a Rússia, així s’obre una escletxa en la unilateralitat hegemònica imperialista nord-americana. La pugna descarnada per la nova etapa post globalització neoliberal va desgranant les seves cartes. La resistència d’Ucraïna a la invasió és un element de la lluita de tots els pobles contra els seus depredadors, i de les classes treballadores contra els seus propis imperialismes. La solidaritat i suport de tot tipus al poble ucraïnès és vital per una Europa unida i lliure, pacífica sense militarisme, des dels Urals a l’Atlàntic, on no hi hagi lloc ni raó per l’OTAN. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 13 d’abril de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Fer net, eliminar els privilegis

La presidenta de Junts ha estat condemnada per prevaricació i falsedat documental, corrupteles fetes abans de ser presidenta del Parlament. Laura Borràs insisteix en la seva innocència contra uns fets, emparant-se en els seus privilegis de dirigent de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), en que són actuacions administratives ‘que les fa tothom’, i en que ha estat víctima de la repressió judicial espanyola a l’independentisme. Borràs ha negat els fets, ha tergiversat la veritat, per emprar les llibertats de Catalunya en la seva defensa. Fer net respecte a la corrupció, major o menor, a l’Autonomia de Catalunya i a l’Estat espanyol, seria un progrés innegable. Frenar i eliminar els privilegis de tall caciquil, la impunitat que comporten, dels poderosos en l’economia, les institucions polítiques, judicials, militars i de la societat civil, és una mesura vital de coherència i honestedat republicana.

La condemna de 4 anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació, inclou una petició d’indult destinada a evitar la presó. No hi ha dubte de l’aprofitament polític contra l’independentisme, atac polític que denunciem i en som ben en contra. Ara bé, la mateixa CUP-G ha demanat que Borràs dimitís, doncs no es permissible la impunitat de la corrupció. La mateixa presidenta de Junts entra al drap a l’escarnir el president del govern de la Generalitat per no plantar-se i reincorporar-la a la presidència del Parlament. A la fi a qui està fent el caldo gros no és a l’embat democràtic de confrontació i ruptura amb l’estat, sinó al PSC. La presidenta Borràs sap perfectament com va anar el cas del diputat de la CUP-G, membre de la Mesa del Parlament, Pau Juvillà, a qui Borràs li va retirar l’acta parlamentària sense ennuegar-se gaire, malgrat fou condemnat per un acte polític de posar una bandera. El Reglament del Parlament, no defensa la inviolabilitat parlamentària, ni que sigui el propi Parlament que deliberi i decideixi sobre les persones electes que representen la sobirania ciutadana, si més no la que hi hauria d’haver per l’acció política i ideològica. Aquest Reglament és el que també obliga a retirar l’acta de diputada a Laura Borràs, per tant la presidència; a no ser que el Parlament es rebel·lés i tingués la força suficient, qüestió que no va fer Borràs amb Juvillà.

La gimnàstica mediàtica d’una confrontació sense preparació, unitat i força col·lectiva suficient, perjudica a la causa de les llibertats en comptes de beneficiar-la. El cop d’imatge de l’entrada de l’eurodiputada exiliada Clara Ponsatí, fent valer la immunitat parlamentària europea, s’ha enfosquit en uns atacs furibunds al govern... de Catalunya! Meravella d’uns líders polítics incapaços d’orientar els seus esforços i carisma a fomentar la mobilització i el moviment organitzat vers la consecució de l’amnistia, el dret a l’autodeterminació, la defensa de la llengua i la república catalana.

El pas endavant de Yolanda Díaz i Sumar a Magariños ha estat entrebancat. Haurà de suturar-se la divisió o fractura amb Podemos. La política lògica de barrar el pas a un govern de la dreta confessa i la ultradreta (PP, VOX), arrastra a l’esquerra del PSOE i a Sumar a ser hostatges d’un mal menor que esdevé el governar amb el lideratge del PSOE, des del que no es contempla, i menys es promou, cercar alternatives de futur proper de processos constituents republicans. L’esperit del 15-M s’ha esvaït, sotmesos els i les seves portantveus al règim constitucional, a moure les necessitats socials i econòmiques en el marc dels privilegis i beneficis dels grans poders econòmics, les llibertats limitades a l’estat caciquil monàrquic i, sobretot, als dictats i imposicions de Brussel·les (UE). Yolanda Díaz i Sumar han de tenir  ben present que cal evitar que es trenqui la majoria d’investidura, val a adir, que es mantingui. I si Sumar pretén prosperar i aconseguir un suport digne a Catalunya necessita concretar proposta clara vers la defensa de les llibertats, el dret a l’autodeterminació i el respecte a la llengua catalana.

Defensem les llibertats arreu i per a tothom. Donem suport a la mobilització per aclarir la mort de Brian Ríos a la comissaria dels Mossos de Rubí, després de ser detingut el 21 d’agost de 2022 per la nit i sedat al CAP Mutua Rubí. El 12 d’abril a 19 h, concentració davant de la Generalitat a la Pl. De Sant Jaume. Prou Racisme Institucional.

L’ofensiva de Primavera de l’exèrcit de Rússia de moment no es realitza. Segueix el setge i la destrucció de pobles i infraestructures ucraïneses. La confrontació interimperialista creix amb la incorporació de Finlandia com a 31 estat dins l’OTAN. L’estratègia militarista i de guerra preval respecta a tot escenari de negociació i de pau. La divisió i confrontació dins Europa mortifica a les classes treballadores i al poble d’Ucraïna. A la guerra oberta per Moscou li plana damunt el profit que en pot aconseguir l’ unilateralisme super imperialista nord-americà o un multilateralisme també armat i agressor, espoliador dels pobles. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 6 d’abril de 2023

De la Carta de L’Aurora.