Tomb vers l’Independentisme social

L’independentisme d’esquerres, ERC i CUP-Guanyem, anuncia un acord estratègic encaminat a un tomb social. Tracten d’aconseguir la majoria ciutadana suficient per un embat democràtic que inclou un pla de xoc, explorar la renda bàsica, desprivatitzacions i sector públic, generar condicions per l’amnistia, el referèndum d’autodeterminació i la república catalana.

Cal mobilització per concretar les polítiques del preacord ERC i CUP-Guanyem, no sigui que es quedés en un brindis al sol o, seguint la dita, en arrencada de cavall i parada de burro.

Junts està desflorant la margarida. La pressió dels Canadell i empresariat va en direcció contrària a un tomb social, a la CUP-Guanyem i Aragonès/ERC. Els poders econòmics -catalanistes, federalistes, unionistes, monàrquics- combreguen amb els postulats de dreta neoliberal, privatitzadors i retalladors dels serveis i empreses públiques. El Cercle d’Economia vol una entesa amb l’Estat que flexibilitzi la tenalla centralista, mentre assegura els dividends del seu capital, no quedar esclafats per la ‘competència de Madrid’, el seguir defraudant impunes i gaudint d’una fiscalitat mínima, alhora es faci ulls clucs de la corrupció sistèmica fragant.

Tanmateix la pressió social, al virar cap a l’esquerra, fa el seu efecte. Jordi Sanchez, secretari general de Junts, s’ha situat possibilista per condicionar un acord amb ERC; ha exigit que fos un pacte de legislatura global i que la coordinació del conjunt estratègic sigui del Consell de la República, liderat per Carles Puigdemont.

L’Estat i el govern de coalició han corregut a rebaixar les expectatives sobre les polítiques catalanes. Ábalos i Calviño estan ben parapetats a cavall dels fons europeus d’emergència, gens disposats al que consideren aventures socials ni les democràtiques. L’ajornament de fet dels compromisos sobre la derogació de la reforma laboral, pensions, llei mordassa, indult, va a la par de la llei de l’habitatge i lloguers, segons els interessos del capital immobiliari i grans tenidors. La negativa a debatre la proposta de llei d’Amnistia, és una altra mostra del bloqueig estatal, així com de les minses expectatives de la mesa de diàleg si no canvia el context actual.

Comuns (ECP) avancen disposició a participar en un govern amb ERC i la CUP-Guanyem, sempre que no hi sigui Junts.

Significatiu que el preacord esmentat desgrani diferents nivells: a) constitució Parlament i Investidura presidència, b) estabilitat parlamentària en torn a un pacte de legislatura, c) composició i participació del govern per part de la CUP-Guanyem, en el cas d’acord i entesa en els continguts de l’agenda política. Estableix un espai estratègic de direcció i seguiment, que seria el que atorgaria un lloc de coordinació al Consell per la República o l’Assemblea de càrrecs electes.

Important que tracti de drets materials en funció de fets, començant pel d’habitatge. A destacar el tractament de nou embat democràtic per l’autodeterminació i l’exigència d’Amnistia. Situa la mesa de diàleg en funció de la resolució del conflicte polític. Resulta clau els compromisos i acords programàtics: Pla per Renda Bàsica Universal, de Rescat social i drets, Habitatge, Salut, Treball digne, Ordre Públic, Banca i Aigua i Energètica Pública, Transició ecològica (nova conselleria), Ocupació indústria i Cooperativisme, Municipalisme i Innovació.

Salta a la vista que hi ha unes carències notòries en com fer-ho, quins

mitjans i finançament. Sabent que l’Estat i el TC farà tot el que calgui per impedir-ho, quina fiscalitat per aconseguir pressupost suficient? quin enfocament a la immensa borsa de frau existent per part de la gran empresa i fortunes? com afrontar la corrupció?

El fet que ni s’esmenti la política feminista, ni apareix la conselleria d’Igualtat i feminismes promesa per ERC, deixa com a ventafocs pressupostària l’actuació sobre les discriminacions, sotmetiments i agressions que sofreix la meitat de la població.

Seria adient incloure la llengua en l’estratègia governamental.

Els enunciats del pacte son sobretot intencions, tanmateix el sol fet de plantejar-les trenca amb l’orientació dels poc més de 40 anys de Generalitat, hegemonitzada per la dreta catalana convergent i hereus, inclosa l’experiència dels set anys del tripartit entorn el PSC. La música sona bé, cal que el ritme i els fets siguin de llibertats i socials concrets per l’embat republicà. 25 de març de 2021

De la Carta de L’Aurora.

 

* https://www.scribd.com/document/499912811/Proposta-de-preacord-d-Esquerra-Republicana-de-Catalunya-i-Cup

Madrid a ultrança

El FMI alerta i tem conflictivitat social descontrolada a la post pandèmia. El 14-F ha configurat un Parlament cap a l’esquerra, autodeterminista i republicà. A Madrid, l’envit de la presidenta Ayuso (PP) per consolidar un tomb cap a la ultradreta s’ha qüestionat amb la iniciativa de Pablo Iglesias (Podemos) de confrontar a ultrança per foragitar dreta i extrema dreta de la presidència i govern de la Comunitat. El vicepresident del govern estatal necessita il·lusionar amb proposta social d’emergència enfront de la pandèmia i mobilitzar un vot de ciutadania treballadora, modesta i precària. Els carrers tornen, tot i les mesures de seguretat i mascareta. El règim de la monarquia cruix per les crisis que la corroeixen i per la persistent alternativa de les llibertats catalanes republicanes.

La batalla a Madrid afecta a tot l’Estat, també a Catalunya. La confrontació anunciada va, per una part, de l’execució aferrissada de la privatització, la defensa dels privilegis dels patrimonis i poder, el frau i la corrupció, de l’espanyolisme opressor que reprimeix les llibertats i sotmet els pobles, la misogínia masclista, el sosteniment del neofranquisme. Per l’altra, l’expectativa de polítiques d’emergència social, desprivatitzacions, defensa i reparació de les dones i les minories, les llibertats i, cal valorar-ho, una apreciació política i democràtica vers la sobirania i lliure decisió catalana, si més no a l’ideari.

Les perspectives en aquest duel son essencials en el sentit de si s’afavoreix sostenir el règim, la monarquia, el gran capital i aquest estat o es facilita obrir camí a condicions socials millorades per la majoria d’habitants, per frenar la repressió i la involució en les llibertats, en fi, per orientar-se a generar empatia i sinergies de futur d’alternatives republicanes.

La proposta de llei d’Amnistia entra al Congrés, al PSOE li ha mancat temps per negar-li un bon fi; com l’ajornament que el govern estatal sotmet a la petició d’indult als presos i preses independentistes. Tot i així l’Amnistia, són 3.301 persones repressaliades per a la causa independentista i republicana, és un element clau per passar de la repressió i la judicialització a les propostes polítiques, a un diàleg que permetés una resolució democràtica i lliure. La campanya de signatures d’Òmnium, la proposta del Parlament, són ingredients necessaris que per esdevenir suficients necessiten de la força popular. Una mobilització per fer taules pro Amnistia unitàries a cada població és quelcom que donaria un impuls ampli, arran de terra, a una causa que va de llibertats.

L’elecció de Laura Borràs de Junts, a la presidència del Parlament, representa una involució cap a la dreta privatitzadora, doncs es preocupa pels qui tenen poder econòmic, alhora assumeix les imposicions de la UE, el BE i Brussel·les. Junts ha forçat el pols, en contradicció amb un vot i una representació parlamentària que ha atorgat majoria a l’esquerra independentista i la sobiranista.

L’envit català rau en conformar un govern que situï com a cabdal un pla de xoc social d’emergència pandèmica, una salut i sector públic, avançar cap a la renda bàsica, mentre fomenta la mobilització per l’amnistia i el referèndum. La utilitat de la taula de diàleg ha de ser entorn d’aquest elements. La causa de les llibertats i les repúbliques ibèriques és la que ens agermana amb les posicions democràtiques i republicanes des de Barcelona a Madrid i a tots els pobles de la península. 18 de març de 2021

De la Carta de L’Aurora.