Com una sola dona pobles i ciutats arreu de l’Estat es van omplir amb una
sentència aclaparadora: ‘No és abús, és violació’.
Les pancartes i el crit unànimes: ‘Con
ropa o sin ropa mi cuerpo no se toca’, ‘Els carrers seran feministes’, ‘Justícia
patriarcal’, masclista, ‘Els homes ens violen i maten, la justícia ens condemna’,
‘No és No’, ‘El Sí ha de ser lliure’, ‘Dret al propi cos’, ‘Tranquila, hermana, ésta es tu manada’, ‘Jo
et crec’.
Els Jutges neguen que la nostra germana madrilenya va sofrir una
violació múltiple. Aquests jutges no perceben que hi hagués violència i
intimidació per part dels 5 homes contra la noia, com si ella ho hagués
consentit.
La condemna queda rebaixada a un delicte d’abusos sexuals. És una
provocació contra les dones que protegeix la impunitat de l’agressió dels
homes.
Pot haver-hi la concepció de consentiment forçat? Què entén el tribunal
per llibertats individuals democràtiques en general, i sobre els drets de les
dones com a persones en particular? Quin Codi Penal permet que a una violació
no se la sentenciï de violació?
Som davant una sentència que colpeix a totes les dones. De retruc obre
els ulls i les consciències: aquests jutges i aquest tribunal mostren que la
judicatura i el Codi penal són obsolets, resulten greument perjudicials per les
dones i per les llibertats. L’ètica és la de la virilitat agressora del mascle.
La sentència d’abús sexual en comptes de violació, és un abús jurídic i
cívic inacceptable. La prepotència i menyspreu del tribunal per la nostra
germana en el sumari resulta esfereïdor i intolerable.
La commoció generada expressa una alarma i alerta general. No hi ha
innocència en els 5 homes violadors de la manada, no hi ha innocència en el
tribunal i els jutges. El moviment feminista denúncia la magnitud de l’esperpent
judicial: ‘Si toquen a una ens toquen a totes’, ‘Germana no estàs sola’. Les
dones perden la confiança en l’equanimitat i utilitat de la ‘Justícia patriarcal’.
El sindicalisme dona un suport compromès a la causa feminista.
En aquests xocs de clarividència cívica, les dones mouen la societat. La
vaga feminista del 8 de març va inscriure la bandera dels drets i serveis
universals en el signe dels nous temps per a la igualtat real.
El Tribunal, els Jutges i la Justícia són un instrument fidel de l’Estat
classista. El règim polític constitucional 1978, les institucions de l’Estat
com, entre altres, la Judicatura, formen un conjunt que s’alimenta del passat conservador
i reaccionari. L’aparell judicial, malgrat es presenta com independent de l’estat,
no és gens neutral i menys equànime. Les lleis i els membres que les apliquen, provenen
de les classes poderoses, defensen els interessos dels grans poders econòmics
(capitalisme), els privilegis i predomini dels homes (patriarcat), com també
les prebendes corporatives del cos judicial.
La Judicatura del Regne en comptes de resoldre els conflictes i greuges els
amplifica, en un clar tarannà regressiu. Fa mal a les dones i el poble.
El moviment genera nova consciència. És moment de recórrer la sentència
al Suprem, d’impugnar i canviar el Codi penal, fomentar una judicatura i jutges
de tarannà democràtic, procedents de totes les capes socials, instaurar tribunals
populars.
Dijous feminista, 26 d’octubre: Germana les dones t’estimen. I també els
homes que estimen a les dones.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
https://www.violenciadegenere.org/index.php/actualitat/972-comunicat-en-resposta-a-la-publicacio-de-la-sentencia-del-judici-de-la-manada
https://twitter.com/donesjuristes/status/989526526227034112
https://www.violenciadegenere.org/index.php/actualitat/972-comunicat-en-resposta-a-la-publicacio-de-la-sentencia-del-judici-de-la-manada
https://twitter.com/donesjuristes/status/989526526227034112