Despatriarcalització. 25 de novembre, Dia internacional
per l’eliminació de la violència vers les dones i les nenes.
“Les violacions
i els assassinats són la cúspide de l’iceberg de tot l’entramat que sosté la
violència masclista”. Així fou la
benvinguda al XV Fòrum contra les violències de gènere, que oferí una
perspectiva de llum: “Aquest segle pot veure la fi de la dominació de les dones
per part dels homes. Anem a acabar amb les institucions, poders i moral
patriarcal”.
El XV Fòrum es plantejà
qüestions polítiques de fons sobre el poder polític i la natura de les
institucions estatals, tractà experiències d’èxit acumulades per les dones i el
moviment feminista, s’afrontà a la regressió autoritària estatal tant clara i
misògina vers les dones, disseccionà el “Pacto de Estado contra la violència de
genero”, fonamentà que tot l’avenç rau en el moviment, transformant les
mobilitzacions de base, les necessitats més elementals, les reivindicacions des
del carrer, les empreses i la llar, els desitjos i sentiments de milions de
dones -la meitat de la humanitat- en reptes i propostes unitàries.
El moviment feminista dia a
dia, any rere any, engendra política per una vivència sana, humana i natural
que xoca amb la realitat crua de la pervivència del sistema patriarcal.
“Les manifestacions del 8 de
març, les del 25 de novembre, evidencien els grans avenços en la consciència
feminista col·lectiva com un factor de
transformació revolucionaria contra el patriarcat. Les dones s’alcen contra la dominació dels homes sobre les dones. El
feminisme promou una mirada de gènere respecte a tots els valors, drets i
dominis de la humanitat, en el treball, la ciència, l’economia, l’educació, la
família, la moral, la religió, les institucions. El moviment ho trastoca tot,
posant a les dones i els valors de la vida i la cura al lloc que li pertoca en
la societat”.
En les taules i tallers del
Fòrum aflorà el debat sobre la despatriarcalització social i del propi estat,
en relació a la contradicció d’exigir als poders existents la concreció real
dels drets de les dones i la natura i funció de les institucions estatals.
Seguint amb la benvinguda al
Fòrum s’esbossava la qüestió: “Senyores i senyors de les institucions, Senyores
i senyors de les empreses, la societat, heu d’escoltar d’una vegada les
recomanacions i exigències des del moviment feminista. Som les dones que sortim
el carrer contra les injustícies patriarcals, som les entitats i associacions
que cada dia fem atenció o prevenció de la violència masclista, les que millor
podem saber que convé. Som la veu que
revoluciona i farem canviar l’estructura social que ens ha portat a un món ple de violències vers les dones i per extensió
a tot el món”.
La proposta apuntava a: “Les
persones, l’imaginari col·lectiu, ha de desconstruir el què durant segles ens
han ensenyat, ens han socialitzat en la submissió, per tant, mentre hi hagi
aquest paradigma social, les mesures, les lleis, la prevenció, l’atenció, el
desenvolupament dels recursos, estaran impregnats d’aquesta mirada misògina i
patriarcal contra les dones”.
La desconstrucció del
patriarcat se situava en la necessitat d’un canvi complert de l’estat, mentre
es denunciava les polítiques i fins i tot les il·lusions actuals:
“El ‘Pacto de Estado’ queda nu
i coix davant sentències com la de Manresa. Sabem perquè. Aquests Estats i
Institucions formen part de l’estructura patriarcal i només fan i faran els
canvis i transformacions socials obligats i vigilats per la pressió de les
dones i els seus moviments, aliades amb els homes que també defensin els
nostres drets, els drets universals”.
Es pot despatriarcalitzar
l’estat capitalista? La funció de l’estat és la de garant dels DDHH, els drets
de les dones i els drets universals? L’estat i els seus governs són
institucions neutres que accionen segons les persones i programes que en formen
part?
És clar que els estats actuals,
capitalistes, s’han constituït dins el sistema de dominació patriarcal, per
tant despatriarcalitzar-lo significaria superar la seva essència d’eina de
domini de la meitat de la humanitat masculina sobre l’altra meitat femenina.
En aquest sentit ens és útil la
concepció de la natura fonamental de l’estat, de les ideologies anarquista,
socialista i comunista, com instrument de dominació d’unes classes sobre les
altres. En concret el que vivim i sofrim és la coerció i explotació de la
immensa majoria per una ínfima minoria posseïdora del capital en la vessant
social econòmica, combinat amb la vessant patriarcal.
Dilluns 25 de
novembre contribuïm a l’autoorganització feminista: Juntes soscavem l’ordre
patriarcal.
Tothom a les
manifestacions: Barcelona a 18,30 h als Jardinets de Gràcia; Girona a 19,00 h, a la Pl. del vi; Tarragona a 18.00 h a la
plaça de la Font; Lleida a 19,00 h a la Pl. Sant Francesc. 21
de novembre de 2019
De
la Carta de L’Aurora.
