Agressió, violació i consentiment

Dempeus per posar al traster de la història la xacra de la misogínia i el sistema de dominació patriarcal, ple de la simbologia jeràrquica de l’agressió, la violació, la tortura, el terror, la crucifixió i la mort contra la font de vida -la terra, les dones, la llibertat-, les cures i el compartir, el consentiment entre iguals, l’estima entre les dones i els homes i la natura. Cal eliminar un imaginari, una moral i una estructuració social que manté sotmesa a la mitat de la humanitat, un encadenat de valors i costums bàrbares que ha fet causa comuna amb la depredació i parasitisme del mercantilisme i explotació capitalista. I demà 25 N Dia Internacional contra les violències masclistes.

L’avenç profund i internacional del moviment de les dones dels últims anys des del 2017 (Women’s March, MeToo) està fomentant canvis a l’imaginari col·lectiu on millora el sentiment vers els drets i la realitat concreta de les dones. La reacció a una nova concepció de les llibertats de les dones, on un dels centres rau en la llibertat al propi cos i la lliure decisió, així com en l’equitat de les feines i de les relacions entre dones i homes i institucions, ha estat immediata, violenta, agressiva, per part de les institucions amb la punta de llança de la judicatura, promoguda en l’expressió política amb entusiasme per l’extrema dreta. La hipocresia, el foment de la confusió i les temptatives de divisió del potent moviment feminista embolcallen un conglomerat destinat a frenar en sec, sinó a fer retrocedir, el progrés del rol femení dins la societat i la vida. Fins i tot amb argumentacions espúries arrastra a alguns sectors del propi feminisme a oposar-se a una plena i radical emancipació de les dones.

Els descobriments i debats i formulacions i polítiques, en el rerefons dels drets i fets, segons el sexe natural o el gènere o la situació en l’escala social, necessiten reconduir-se al diàleg, al respecta a la lliure expressió, a la consciència de que la força de transformació rau en la unitat i massivitat del moviment, com en aplegar cada cop una majoria social, val a dir incorporant els homes i, de manera clarivident, a totes les minories i causes agreujades d’aquest món.

La Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, promoguda des del Ministerio de Igualdad amb Irene Montero, concentra aquest 25N l’agressivitat i les ires, que demanen la dimissió de la ministra, per bloquejar l’aplicació de la llei.

L’Associació de Dones Juristes, amb seu a Ca la Dona, senyala: “La nova llei és una conquesta del moviment feminista que implica un canvi profund en el tractament penal dels delictes sexuals, fins ara fonamentats en la resistència de les víctimes i que des de la promulgació de la llei es basen en el consentiment de les dones... les feministes no necessitem lleis punitives, les condemnes no són el més important per erradicar les violències, el més important és imposar una nova cultura del consentiment...  La nova llei atorga a les dones víctimes d’agressions sexuals un conjunt de drets com el dret a l’assistència integral especialitzada i el dret a la reparació i a la indemnització, i les equipara a les dones víctimes de violència masclista”.    

El govern estatal en fa una d’arena i una de cal. Ha perpetrat l’expulsió racista de Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir, deportats a Marroc sense proves; el primer, resident d’ençà 30 anys, i malgrat el suport dels moviments socials i del consistori de Reus. Avui, dijous 24 de novembre, a les 18 h, concentració de denúncia davant de la Subdelegació del Govern a Catalunya (Mallorca 278, BCN). ERC, CUP, Junts i Unidas Podemos-En Comú Podem han denunciat que és víctima de la repressió política mediant la Llei d’Estrangeria. Signa per la regularització del mig milió de persones residents a qui se’ls hi nega la ciutadania legal.

La post pandèmia no disposa de la recuperació econòmica desitjada i prevista. L’enriquiment i concentració del gran capital dominat per les finances paràsites i especulatives, resulta insalubre pel planeta, nociu per a la població treballadora i insostenible per a l’economia. Tanmateix el poder aconseguit és tant superior que pel moment anem de crisis múltiples a incerteses oneroses. La OCDE s’afegeix al panorama desolador, preveu “desacceleració pel 2023 i manteniment moderat el 2024... creació nul·la de llocs de treball”. Per Espanya no hi la previsió de recessió i estanflació de UK i Alemanya, però el PIB serà molt limitat i l’economia no recuperarà els nivells previs a la pandèmia fins almenys al 2024. El deute públic (110 %) i el dèficit es mantindran elevats, així com la inflació.

Les polítiques monetàries i els pals de cec no resoldran la crisis. Manquen mesures estructurals socials i fiscals per frenar la voracitat de las grans multinacionals y finances. Cal empreses públiques dels sectors vitals socials i industrials, salut (inclosa la farmàcia), banca. I una Renta bàsica universal. L’FMI, BM, OCDE, governs, haurien de fer una llambregada a les experiències d’economia social i solidaria, els valors del cooperativisme i mutualisme, per vivificar les previsions d’actuació des de la concepció i praxis comunalista que pretén evitar l’explotació, l’extorsió i destrucció.

El 25 N Ocupem juntes els carrers. Punt de trobada de la Plataforma unitària contra les violències de gènere de Catalunya: Ps de Gràcia /Provença (18,15h).

Com aconseguir l’alto al foc i la pau sense annexions a Ucraïna, amb retirada de les tropes russes, que inclogui la lliure determinació de les repúbliques del Donbàs, sense la bota militar que determini un resultat o altre. Ens cal una visió d’unitat europea des dels Urals a l’Atlàntic. Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 24 de novembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.

https://donesjuristes.cat/comunicat-sobre-la-llei-nomes-si-es-si/

Desordres públics

Bé per la derogació del delicte de sedició. Fatal la reformulació del delicte de desordres públics agreujats; de cap manera és acceptable bescanviar un per l’altra. Inexcusable que no es derogui la llei mordassa. Seria d’agrair que ECP i també ERC diguessin les coses com són. La veritat. La reforma penal del govern estatal és un perjudici major pels drets bàsics i fonamentals de les llibertats de protesta i manifestació. Un pas progressista endavant i dos d’involució enrere. El règim constitucional monàrquic consolida, govern a govern, la repressió i limitació als drets i llibertats. És una necessitat vital de salut pública fomentar, per terra, mar i aire, l’alternativa republicana.

La Judicatura es deu estar fregant les mans. La redacció actual amplia les causes del delicte i les penes: “Seran castigats amb la pena de presó de sis mesos a tres anys els que, actuant en grup i per tal d'atemptar contra la pau pública, executin actes de violència o intimidació: (a) sobre les persones o les coses; o (b) obstaculitzant les vies públiques ocasionant un perill per a la vida o salut de les persones; o (c) envaint instal·lacions o edificis; i, Els fets descrits a l'apartat anterior seran castigats amb la pena de presó de tres a cinc anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic pel mateix temps quan es cometin per una multitud el nombre de la qual, organització i propòsit siguin idonis per afectar greument l’ordre públic."

En canvi és ben diferent quan es tracta dels cossos policials. El Tribunal Suprem ha rebaixat la pena de 2 anys i 4 mesos de presó a una multa de 9.000 euros al cap d’antiavalots de l'ARRO, l'inspector dels Mossos Jordi Arasa, condemnat pel desallotjament del 15M de la plaça de Catalunya, el 27 de maig 2011.

No gaudeixen de la mateixa comprensió i rebaixes, per parts dels Tribunals i Jutges, les 4.500 persones repressaliades, imputades, empresonades i exiliades, per les causes contra el moviment independentista, la sobirania i les llibertats de Catalunya. L’Amnistia per a totes aquestes persones, així com desencallar el veto i repressió al lliure exercici del dret a l’autodeterminació, resulten ineludibles per unes relacions sanes, fraternes i lliures entre l’Estat espanyol i Catalunya.

La derogació de la Llei d’estrangeria hauria d’acompanyar un avenç democràtic en el codi penal, la judicatura i la repressió, per fomentar la convivència entre la població treballadora autòctona i nou vinguda, frenar el racisme institucional i l’ambiental. La regularització immediata de mig milió de persones de la petició popular és una altra vessant de la salut democràtica. Ajornar-ho, o endurir les condicions repressives i judicials, contribueix a donar oxigen a la involució de l’Estat, de la monarquia, el PP i la ultradreta.

També és nociva la connivència amb la ultradreta i qui comparteix la ideologia feixista. Per això és intolerable que Laura Borràs i Gonzalo Boye hagin contractat i emprat els serveis pericials d’Emilio Hellín, ultradretà del Batallón Vasco-Español, que assassinà a sang freda la jove Yolanda González del PST el 1980.

Bones pràctiques són actuacions com la immobilització i expulsió de Barcelona del autocar transfòbic ultradretà “Hazte oír”, per part dels Mossos d'Esquadra de la Generalitat i la Guàrdia Urbana de Barcelona, acompanyats per la consellera d’Igualtat i Feminismes, instats per la denuncia de l’Oficina de igualtat de tracte i no discriminació de la Generalitat de Catalunya.

El Baròmetre d’Opinió Pública (CEO), 3a onada, setembre, detecta la crisi que recorre el moviment independentista, a través de la bifurcació d’estratègies entre l’ANC i Òmnium, així com la repercussió de la ruptura de la coalició governamental per part de Junts. Les xifres estadístiques prediuen un augment de la participació electoral que provocaria una consolidació del PSC com a força més votada, un manteniment o lleuger increment d’ERC i la CUP, però una davallada de Junts. Val a dir que la majoria actual independentista es remodela al girar la direcció del catalanisme parlamentari cap a l’esquerra, però amb el tràngol que ERC i CUP no recuperen el que a l’enquesta perdria Junts. La inestabilitat augura nous esdeveniment, fruit de la pressió persistent popular i de les eleccions municipals.

És qüestió de posar-hi fil a l’agulla. La principal responsabilitat rau en el govern d’ERC, en minoria de 33 escons
escadussers, fent un tomb social a les polítiques marcades per les línies roges patronals de Junts. Rescatar el pacte entre ERC i CUP-G podria significar un signe que es notés a les butxaques de la població treballadora, i la precària i empobrida. Fomentar la mobilització social per l’amnistia i la llengua també permetria generar millors condicions per enfocar la demanda i consecució del dret d’autodeterminació amb un referèndum efectiu. Estendre la ma a l’entesa amb el sobiranisme republicà autodeterminista és una altra vessant. Un gir a la col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i els de l’Àrea metropolitana, en tant que front pràctic per aconseguir el que l’Estat manlleva del que correspon a Catalunya i als municipis, seria bo de tastar-la

Kherson retorna a mans ucraïneses. Rússia respon amb míssils prop de la frontera polonesa. El govern d’Ucraïna exposa deu punts per una pau desnuclearitzada amb la integritat del territori. Rússia alerta que Crimea i les repúbliques del Dombàs són territori de la Federació de Rússia. Tot el suport a la resistència ucraïnesa per a la sobirania i llibertat. Aporta la teva contribució a la Xarxa de solidaritat europea al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

17 de novembre de 2022

Neutralitat

És contraproduent la neutralitat, en conflictes de dominació, opressió i explotació, entre qui agredeix i qui resulta damnat. Precisament no distingir la qualitat de cada component i de la naturalesa d’una confrontació acostuma a afavorir la part més poderosa i perjudicar la més feble. La justícia i l’equitat haurien de ser compromeses, concretes i vives, des d’unes concepcions ètiques de llibertats, socials, humanes i naturals.

En el 18è Fòrum contra les violències de gènere la caracterització d’una neutralitat perversa i tendenciosa ha recorregut taules de debat, tallers i conferències. L’afirmació de que la “Violència sexual. No va de sexe, va de poder” ha impregnat tot el Fòrum. A l’Espai Francesca Bonnemaison ha sobresortit la concepció de que entre l’agressió i la imposició del poder masclista i la víctima agredida i sotmesa, no pot haver ni neutralitat ni conciliació. Resulta que la violència institucional, els poders socials, els mites ideològics, la justícia, tendeixen a justificar i afavorir la misogínia i agressió, mentre es qüestiona, no s’escolta i es revictimitza la dona agredida, inclòs a qui la defensa. Aquest divuitè Fòrum, titllat d’històric per la consellera d’Igualtat i Feminismes, pel fet de la seva continuïtat des del moviment feminista, junt la unitat i diversitat que aconsegueix acollir, ha representat en els seus continguts, exposicions, reflexions, diàlegs i debats, un clar imaginari col·lectiu, un sentiment i una consciència creixent, d’analitzar, conceptualitzar i fer front amb propostes estratègiques, a la reacció masclista reaccionària en curs, que pretén esvair, bloquejar i fer enrere els grans avenços feministes de les dones durant els últims anys, en concret de la Womens March i MeToo (2007), i en part del Conveni d’Estambul.

El dia 25 de novembre manifestació unitària a les 18,30 h a Barcelona. Totes al carrer arreu.

L’Estat, els governs i la justícia són ben parcials, gens neutrals. Les 4.500 persones repressaliades, imputades i exiliades per la lluita de les llibertats catalanes, ens comprometen a sostenir la necessitat d’aconseguir l’amnistia, el dret a decidir (referèndum), la defensa de la llengua i la república catalana.

El clam de “Salari o conflicte” de la mobilització sindical estatal a Madrid situa als carrers que l’explotació i l’extorsió no te res d’equilibrada ni de neutral, és una lluita social i política que ens cal guanyar per a la població treballadora i un món saludable i feliç.

Entre els grans tenidors i especuladors immobiliaris i la gent llogatera o l’afectada pels desnonaments per la crisi, el PSOE no aplica cap neutralitat. Al Congrés, el PSOE junta vots amb el PP sense rubor, per rebutjar les esmenes sobre la regulació dels lloguers i la prohibició de desnonaments de forma estructural, presentades a la llei d’habitatge per part d’UP, ERC i EH Bildu. Les PAH, els Sindicats de llogaters/es i BComú, hauran de remoure els carrers perquè es faci cas d’unes propostes vitals pel sostre on viure.

Tampoc és gens equilibrada i efectiva, menys encara neutral, la visió i mesures que impulsa el BCE. La presidenta, Christine Lagarde, ha exposat sobre la Unió Europea, que “el risc de recessió ha augmentat”, remarcant que “és probable que la inflació es mantingui alta durant un període prolongat”, per tant cal vigilar “les negociacions salarials amb molta cura per assegurar-nos que el creixement dels sous no s’estabilitzi persistentment en nivells incompatibles amb el nostre objectiu (2%)”. El BCE va a afavorir el capital financer i les grans multinacionals contra la capacitat adquisitiva de la majoria de la població

El debat sobre la resistència ucraïnesa per part de la Xarxa europea de solidaritat va resultar ben enriquidor. “Sí, hem d'estar amb la resistència ucraïnesa”. “Una potència militar, amb un règim autoritari, Rússia, va a atacar i dominar a un poble que vol fer el seu camí. També hem d'estar junt la resistència pacífica russa contra la guerra. Hi ha pressió perquè Ucraïna s'assegui a negociar i a acabar la guerra... però amb quines condicions i quina pau?” (Andriy Movtxan, exiliat ucraïnès). “Sap greu que certa esquerra europea adopti una posició neutre davant la guerra a Ucraïna, recorda el que succeí a la guerra civil espanyola” (Julia Tarán, associació Rússia lliure). “Som solidaris amb Ucraïna, rebutgem les zones d'influència. Rússia no es defensa de l'OTAN, no lluita contra l'OTAN, sinó que ataca a la gent i pobles per saquejar els seus recursos. La derrota de Putin és indispensable sense condicionar si beneficiarà o no a tercers... és tracta de defensar el dret d'Ucraïna a la seva llibertat i existència”. (Jacob Sypianski, de Razem, Polònia).

“Hi ha resistència, hi ha un poble que lluita... això és un fet fonamental... un país imperialista a envaït un país que no ho és”. Contribueix a la solidaritat al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

10 de novembre de 2022

 

Derogació del delicte de sedició

Bankia queda sense cap condemna malgrat el greu perjudici que ha provocat als pressupostos estatals i a milers de petits estalviadors/es, els cràpules impunes, és el poder de les finances i la parcialitat de la judicatura monàrquica. Bolsonaro no accepta la victòria electoral de Lula, tempta la desestabilització colpista; l’avenç de les esquerres enfront la ultradreta dependrà de que la mobilització popular freni i faci enrere la reacció atiada pels sectors més immobilistes de la patronal i militars. La Terra esdevé poblada per vuit mil milions d’habitants, la humanitat necessita treball, educació, llibertat, equitat, estima de la natura per sostenir una convivència saludable, font de vida creativa.

Les perspectives d’incerteses que ofereixen els poders financers i de les grans multinacionals, estan impregnades de militarisme i guerres, precarietat i fam, terror, destrucció i sang, opressió, explotació i dominació. És el tribut i l’escarni a gran escala de sostenir un sistema econòmic, social i polític, que roba el fruit del treball i vexa i viola a les dones. El mite del Déu Capital financer, junt el panteó de les elits de la propietat privada i dels mitjans de producció, forma part de les creences i forces que destrueixen la humanitat, la natura i el planeta. Una revolució comunera i feminista esdevé de necessitat vital.

El govern estatal posa sobre la mesa de diàleg la reforma del delicte de sedició per apaivagar i esvair la ferma resistència de la mobilització independentista. Tanmateix fa la impressió d’una pastanaga mentre el dany de la repressió colpeix dur, des de la judicatura i les policies i la monarquia, les 4.500 persones repressaliades, imputades, empresonades i exiliades. El govern ha de derogar el delicte de sedició i rehabilitar a les persones i entitats colpides. El que Catalunya necessita, la demanda del clam popular, si es tracta de mesures democràtiques de llibertats, és l’amnistia, el dret a l’autodeterminació i la república.

Saludem la mobilització sindical estatal a Madrid per “Salari o conflicte” d’aquest 3 de novembre.

Avui comença el 18è Fòrum contra les violències de gènere: “Violència sexual. No va de sexe, va de poder”, entorn els eixos de Violència sexual i Violència vicària; es desenvolupa el 3, 4 i 5 de novembre a l’Espai Francesca Bonnemaison (c/ de Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona).

Us convidem a la xerrada-debat: ¿L’esquerra ha d’estar amb la resistència ucraïnesa?; on dialogarem sobre els molts interrogants que planteja aquesta guerra. Les persones ponents: Andriy Movtxan, Activista ucraïnès d’esquerres exiliat a Catalunya; Julia Tarán, Activista, Vicepresidenta de l'Associació Espanyola dels Russos Lliures; Jakub Sypiański, Excoordinador internacional de Razem (partit polonès d’esquerres); Cristina Mas, Periodista (Lluita Internacionalista, UIT-CI); Alfons Bech, Coordinador sindical, Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna, (L’Aurora · organització marxista). Lloc: CCOO de Cornellà de Llobregat, Ctra. d'Esplugues, 68, dilluns, 7 de novembre, a les 6 h de la tarda. Organitza: Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna (amb agraïment a CCOO de Llobregat per l'ús de les seves instal·lacions). Informació: 677 44 94 39 (Alfons). Contribueix a la solidaritat al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

3 de novembre de 2022

Vivència sexe-afectiva

L’educació sexe-afectiva sofreix una notòria absència al llarg de les nostres vides, la substitueix la ignorància, el morbo, la hipocresia, la repressió moral i material. La violència, agressió i abús sexual a la infància, anomenada vicaria, es manté hermètica, oculta en el sí de les famílies, a les llars, centres escolars i de rehabilitació de criatures. El desig, el plaer, les cures, el benestar físic i intel·lectual, els sentiments, el benestar espiritual, l’estima a les altres persones i a la natura, sembla que hagin de ser coses d’un altre món no tangible. Aquests són els dos eixos que estructuraran les ponències, debats i tallers del XVIII Fòrum contra les violències de gènere. El debat i la polèmica entorn la llei Trans, és un contrapunt de context que planejarà per l’Espai Francesca Bonnemaison.

Allò de “putes... nimfòmanes... follareu” en una orquestrada i acurada coreografia de terrorisme violador que des del Col·legi Major Elías Ahúja va aixecar la llebre. La resposta va ser per part de l’alumnat de l’Institut Pérez de Guzmán: “No, la violència no és tradició! Y no te justificació! Més respecte! Menys masclisme!”

La hacker justiciera Lisbeth Salander no donaria l’abast a l’hora d’enfrontar-se en la multiplicitat omniscient dels agressors masclistes; cada cas individual, cada acte de dominació institucional, social, mitològic i moral, no te una explicació suficient en la barbàrie particular, ni en l’apetència sexual, ni en la virilitat i la testosterona, sinó en el sistema social i de poder i moral que com institució col·lectiva sotmet a mitja humanitat, dones, per part de l’altra mitja, homes. Aquesta profunda divisió i domini, que dura entre 4.500 i 5.000 anys segons la ciència antropològica, interfereix i dificulta una vida sana entre les persones; La tremenda desigualtat entre homes i dones corrompeix la igualtat formal, els principis ètics, així com la capacitat de les classes treballadores per fer un front sòlid contra la depredació i explotació econòmica.

Els Estats, els propagandistes de la moral vigent i els intèrprets dels valors simbòlics, combinen temors, prohibicions, condemnes eternes i repressió als individus, gènere i sexe, sobretot tractats com a cassos particularr, sense moure ni un mil·límetre el sistema polític i ideològic de creences i mites que fan possible i alimenten aquesta xacra tant quotidiana i actual. Negocis de tot tipus, legals i il·legals, la industria de la comunicació audiovisual i les religions, espremen a fons el morbo i les més baixes passions entorn el sexe i la violència.

Ens cal foragitar temors i prohibicions, per promoure una educació sana, lliure creativa, crítica i dialèctica, lúdica i plaent, compenetrada amb l’equitat, les cures a la natura i a les seves criatures, entre elles les humanes, per tant dones, homes i infants.

L’èxit de la manifestació estatal de pensionistes anima aconseguir un nou pas endavant de la lluita a la mobilització estatal sindical, convocada pel 3 de novembre a Madrid, en defensa del salari per combatre els estralls de la inflació i les conseqüències més bàrbares d’empobriment, fruit de la preeminència de l’interès del gran capital i fortunes.

El XVIII Fòrum contra les violències de gènere, de lema “No va de sexe, va de poder”, serà el 3, 4 i 5 de novembre a l’Espai Francesca Bonnemaison (c/ de Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona).

Kherson és una zona on es juga una derrota de l’exèrcit rus, dedicat a consolidar la divisió i annexió del territori d’Ucraïna. L’Aurora treballem amb Sotsialni Rukh (Moviment Social) i defensem la resistència ucraïnesa, ho fem amb la solidaritat i lluita dins la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, contribueix al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

27 d’octubre de 2022

Sostre abusiu

L’especulació i abús malmeten una part sensible del lloguer d’un sostre on poder-hi conviure. Els desnonaments s’escarneixen entre la població més necessitada. La judicatura i la repressió via Mossos, colpeixen sense compassió a famílies a qui la crisis els hi xucla els minsos recursos, moltes vegades procedents d’unes subvencions-ajudes amb caire de caritat i almoines. En aquest context l’alcalde de Premià de dalt, de Junts, coalitzat amb el PSC, no fa escarafalls d’alimentar la bestia negra ultra, agressiva i paralegal, dels matons de Desokupa.

El 21,2 % de l’habitatge habitual a Catalunya és de lloguer (segons l’Agència Tributària), el segon percentatge més alt després de Mallorca, el tercer Madrid.  La infàmia te una empremta estatal. El Tribunal Constitucional va anul·lar el topall dels lloguers i la seva regulació en la llei d’habitatge del Parlament. El govern de Pedro Sánchez /PSOE-UP), torna a encallar en els seus pactes amb la llei d’habitatge estatal; privilegis quan no barra lliure pels grans fons immobiliaris. Podemos i ECP/BComú, ho denuncien públicament, tanmateix no passen de la rebequeria i la impotència a l’hora d’aconseguir uns mínims acceptables pel veïnatge inquilí, els sindicats de lloguer i les PAH. El PSC es plega als poders immobiliaris referenciant-se en l’antic alcalde socialista de Barcelona, Joan Clos, ara cap de la patronal espanyola immobiliària.

El Sindicat de llogaters, AAVV, Entitats i PAH sostenen una denúncia cabdal basada en una mobilització continua a peu de carrer. La consigna “Fora fons voltors dels nostres barris” ha ressonat al Congrés immobiliari The District, que s’està fent a la Fira de Barcelona. BComú i CUP han donat suport a la lluita.

El president de la Generalitat encara els Pressupostos per 2023 amb el suport de 33 escons, conseqüència de la ruptura del govern per part de Junts. Aragonés proposa ma oberta a Junts i unes noves majories per aprovar-los. La conjuntura de crisi governamental hauria de fer girar aquests pressupostos vers incloure les partides necessàries per recuperar el pacte amb al CUP-G. A ERC li correspon superar les impossibilitats pressupostàries precedents de les línies roges de Junts, val a dir dels poders neoconvergents, així com fer valdre els suports al govern estatal; l’entesa amb BComú també resulta imprescindible. El govern que s’ha atorgat la representació del 80 % de la població, malgrat que no sigui així en el Parlament, convé es presenti amb l’as d’un tomb social pressupostari.

Alertem de les ordres d’expulsió i detenció de Mohamed Saïd Badaoni i d’Amarouch Azbir; el primer te el suport de l’Ajuntament de Reus, com a garant de la seva activitat, per res perillosa. La Llei d’estrangeria és un altre obstacle que malmet les condicions de vida sobretot de dones, fomenta la repressió indiscriminada, el racisme i la islamfòbia. La seva derogació és un altre pacte incomplert pel govern estatal que alimenta la ultradreta.

Rússia vol glaçar les vides i minar la moral de la població ucraïnesa; la destrucció d’una tercera part de les centrals elèctriques és una condemna mortal davant el fred hivernal. Altrament la conquesta del territori sofreix contratemps, l’exèrcit rus està evacuant a la població de Kherson, obligada a retirar-se a l’altra banda del riu Dniéper. L’Aurora defensem Sotsialni Rukh (Moviment Social) i Ucraïna, mentre lluitem dins la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, contribueix al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

20 d’octubre de 2022

Govern esberlat

L’FMI alerta d’unes perspectives econòmiques greus aquest 2022 i pitjors pel 2023. Inflació, vents de recessió i estagflació, incertesa generalitzada que recau en la majoria de la ciutadania i colpeja dur a les classes treballadores. La tendència política derrapa vers la ultradreta (Itàlia), mentre la invasió militarista de Rússia per sotmetre o escapçar Ucraïna, il·lustra la incapacitat de les poderoses elits dominants al servei de la voracitat especuladora i paràsita del capital financer. Un context de tall dantesc en el que Junts ha esberlat el govern independentista de coalició, en un intent fallit d’imposar-se a ERC i frenar possibilitats d’aliances que podessin obligar a un cert tomb social, segons s’esbossa en la bifurcació d’estratègies des de la Diada.

Banalitzar el xoc entre Junts i ERC, o el desencontre amb la CUP, és confondre l’embolcall de la crisi amb la natura i sentit i direcció del moviment independentista; és no entendre els seus lideratges, aïllant-los de la gran força i motor d’aquest deu anys, o de la gesta de l’1 i 3 d’octubre de 2017.

L’experiència de governar amb la minoria majoritària independentista ha finalitzat. Governar amb el suport de 33 vots dels escons d’ERC en un Parlament de 135 persones, representants de la sobirania ciutadana, no passa d’intencions il·lusòries, el miratge pot ser un malson infernal. El lideratge independentista -ERC, Junts, CUP, ANC, Òmnium- ha de fer un bany de realitat, veure les perspectives amb seny, no sigui que li ofereixi amb safata la presidència del govern al PSC, val a dir a polítiques involucionistes contràries a l’amnistia, l’autodeterminació i la república catalana.

El lideratge independentista ha sofert canvis de qualitat en la seva natura. De la conversió de l’autonomisme en independentisme, de CiU a CDC i PDECat, de la dreta neoconvergent a la mixtura per l’empelt amb personalitats i segments procedents de les esquerres com Junts, del co-govern entre Junts i ERC liderat per Junts, a la inversió de l’aliança governamental fins ara d’ERC-Junts, liderada per ERC, amb un pacte previ d’ERC-CUP-G.   

El que s’està dirimint es el lideratge de l’independentisme. El seu contingut dretà o d’adaptació a la dreta catalanista, o esquerrà, més tenyit del factor social i d’aliances compartides amb el sobiranisme republicà autodeterminista, les necessitats municipalistes, les reivindicacions sindicalistes i de les diverses marees pels serveis i cures públiques, el moviment feminista, la supervivència del món rural, el respecte i cura al territori i la natura.

Hi ha una massa combativa independentista, republicana i autodeterminista, que compromet i disciplina per sostenir l’embat fins aconseguir una Catalunya lliure i sobirana. Hi ha un Estat, monàrquic, que inclou l’Autonomia, malmesa, tutelada i limitada, de Catalunya, que reprimeix, bloqueja i interfereix en l’alliberament nacional català; no pot ni suportar votacions de decisions sobiranes, ni respecte per la llengua catalana, ni tant sols lleis socials favorables a la població com la de lloguers i tantes altres del Parlament de Catalunya.

L’independentisme ha d’escollir en aquesta cruïlla estratègica. El catalanisme independentista ha de digerir l’experiència que, sigui amb un lideratge de la seva dreta o de les seves esquerres, és un motor cabdal, fonamental i necessari però no és suficient. Aconseguir la suficiència decisiva representa aplegar “el 80 %” social en el projecte republicà d’estat propi independent. Això significa compartir interessos, polítiques, aliances i enteses. Compartir i entendres, dialogar i aliar-se, amb els segments socials que no son a priori independentistes purs, però xoquen amb la repressió, opressió, domini i privilegis d’un Estat caciquil, anacrònic i monàrquic que no respecta les llibertats ni els drets, ni la sobirania ciutadana i dels pobles, mentre impedeix qualsevol alternativa republicana per afavorir la involució i reacció ultradretana i misògina. El catalanisme independentista necessita compartir i fer contracte, aliar-se, amb el catalanisme democràtic, republicà, sobiranista i autodeterminista, així com amb la població treballadora (independentista o no) colpida per l’Estat, pels amos de les empreses espanyoles, catalanes i estrangeres.

La crisi de govern obre noves possibilitats d’escenaris i estratègies. ERC ha de recuperar el pacte amb la CUP-G, alhora han de cercar els acords bàsics socials amb la concepció de compartir amb el sobiranisme, diferent de la idea d’ampliar amb incrustacions diverses, per plantejar un camí creïble i real en base a mobilitzar per l’amnistia, l’autodeterminació, la llengua i la república.

O les eleccions s’imposaran pel propi pes de les contradiccions existents, estatals i catalanes.

La lluita segueix ben viva. El dissabte 15 tot el suport a la manifestació estatal a Madrid per unes Pensions dignes. A Braun de Rubí, aturades d’1 hora del 13 al 16; vaga per torns el 18 i 22.

Míssils i drons de l’exèrcit rus contra Kíiv i altres ciutats per afeblir la resistència militar i civil ucraïnesa. Pretenen que l’amputació al Donbass i Crimea sigui el preu d’una pau sota la bota militarista. Defensem Sotsialni Rukh (Moviment Social) i Ucraïna. L’Aurora actua dins la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, contribueix al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

13 d’octubre de 2022

Aplaudiments enverinats

L’escarni excloent de l’escridassada i xiulada contra Carme Forcadell, a l’acte de l’Arc de Triomf, convocat pel Consell per la República pel cinquè aniversari dels fets d’octubre de 2017, expressa prou més que una rauxa efímera de tardor. La metabolització de la rebel·lió de les urnes i els somriures, inclou la repressió estatal desfermada que segueix malgrat no aconsegueixi sotmetre ni evitar la lluita per les llibertats catalanes. La indigestió dominant encadena un nou episodi amb la crisi del govern esperonada per Junts. La bifurcació d’escenaris aflorada a la Diada esdevé punyent, fa camí en el nou cicle, vers aconseguir estratègies compartides i aliances republicanes guanyadores.

La negociació dels Pressupostos es manté en un segon pla de discreció, quan és la pedra de toc sobre si hi ha canvis significatius dedicats a la majoria ciutadana i social del país, així com a les necessitats d’un territori harmònic amb la natura, o el gruix del flux financer es dedica a les butxaques de les grans empreses i capitals (energètic, salut, bancs, farmacèutic, immobiliari, turístic).

Les iniciatives innovadores i agosarades sobre el pla pilot per la Renda bàsica universal, o les de polítiques d’Igualtat i Feminisme, haurien de gaudir d’unes partides financeres suficients a l’alçada del repte dels objectius que pretenen. La gran escletxa de desigualtat a l’educació, habitatge, precarietat i pobresa, a la salut i també a la pròpia llengua, necessiten capgirar les impossibilitats actuals dels pressupostos. Aleshores es facilitaria que les realitats sindicalista, municipalista, feminista, climàtica, lloguers, pensionista, fessin atenció a les alternatives republicanes i autodeterministes d’una Catalunya democràtica.

La repressió policial i judicial tritura implacable les il·lusions en suturar l’escletxa creixent entre l’Estat i Catalunya. Les causes vives de les quatre mil milers i mig de repressaliades i encausades fan pols les temptatives de diàleg. El TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) inicia el judici a la component sobiranista de l’antiga mesa del Parlament que presidia Torrent. La Fiscalia demana penes d'inhabilitació per desobediència per haver permès el debat de dues resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació malgrat les advertències del Tribunal Constitucional. No hi ha ni autonomia pel debat de les electes representants de la sobirania ciutadana en el Parlament. L’Acord social per l’Amnistia i l’Autodeterminació s’ha de fer notar en aquest context de bloqueig repressiu.

Aquest 7 d’octubre, Jornada Mundial pel Treball Digne, està dedicat als milions de gent treballadora de tot el món que necessiten i reclamen justícia salarial. En aquest sentit, cridem a participar a les concentracions convocades per CCOO i UGT i els altres sindicats, per la millora dels salaris, minvats pel la inflació, i dels convenis col·lectius, així com anar el 15-O a Madrid a la manifestació estatal de les coordinadores de pensionistes.

Tot el suport al clam “Dona, Vida, Llibertat” de la revolta del vel de les dones iranianes. Així com desig de la victòria de Lula a Brasil que descavalqui Bolsonaro i les polítiques d’extrema dreta del govern.

La Federació de Rússia de Putin ha decretat l’annexió dels territoris i repúbliques del Donetsk, Lugansk, Zaporíjia i Kherson (15 % d’Ucraïna, 4 milions de persones), com a botí de guerra que concreta l’amputació d’Ucraïna, com va fer amb Crimea al 2014. Els referèndums d’annexió en aquest territori, realitzats sota la bota militar imperialista russa, no disposen de cap credibilitat sobre una lliure decisió sobirana. No hi pot haver-hi pau i llibertats i unitat a Europa amb la guerra d’agressió russa; com tampoc amb la continua expansió de la depredació militarista nord-americà a través de l’OTAN. Som amb Sotsialni Rukh (Moviment Social) compromesos amb la resistència ucraïnesa. L’Aurora actua dins la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, ajuda amb la teva contribució econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

6 d’octubre de 2022