29/4/21

Salari i Amnistia

L’avenç en el Salari mínim, les condiciones de treball i una Renda bàsica universal són en aquest 1er de Maig, segon dins la pandèmia, la pedra de toc de les necessitats i la lluita treballadora que impactaria positivament al conjunt de la ciutadania. La salut social serà sòlida i sostenible si l’acompanya una sana dosi de salut democràtica. L’Amnistia a les 3.300 persones encausades, empresonades i exiliades és vital per a les llibertats fonamentals.  

La derogació de les reformes laborals, com de les pensions, formen part del conjunt de polítiques que s’ajornen per part del govern estatal, que cal aconseguir per revertir una explotació que malmet la vida i expectatives de la població.

L’Informe del Banc d’Espanya sobre l’impacte macroeconòmic de la pandèmia en la població jove, alerta de que hi ha “un retrocés de l’activitat sense precedents” que “la intensitat de la caiguda del PIB de 2020 es desconeguda en les sèries històriques recents”. Tanmateix les conclusions del BE són lluny de les polítiques estructurals necessàries des d’una òptica de millora social de la població treballadora, precària o sense feina a l’abast. Les conclusions de CaixaBank i Banc de Bilbao de destruir milers de llocs de treball incrementaran l’impacte negatiu.


La vaga del 30-A de les treballadores de la neteja dels Centres de Salut de Catalunya ens mostra una opció més saludable per enfrontar-se a la degradació laboral dels sectors feminitzats i precaritzats.

Des de L’Aurora encoratgem i enviem un missatge fraternal als germans i germanes madrilenyes, per batre i foragitar la dreta i extrema dreta del PP i Vox de la Comunitat de Madrid en el 4 de maig. Madrid ens importa.

Els drets laborals, socials i les llibertats republicanes avançaran fermes, i fonamentaran perspectives republicanes, si las classes treballadores ibèriques abandonen el xovinisme espanyolista dominant per impulsar per arreu alternatives de llibertats. La classe treballadora damnada i esclavitzada s’ha d’alçar, per compartir i fer seva la causa de l’emancipació feminista, del municipalisme participatiu proper al veïnatge, dels pobles que son oprimits i lluiten per ser lliures, des de la decisió sobirana, des de l’exercici del dret a l’autodeterminació.


En aquesta estela defensem la llibertat de Juana Ruiz Sánchez, detinguda per l’Estat d’Israel. Juani treballa des de fan anys als Health World Committees, per la salut, els drets i la causa Palestina.

La presó de Lledoners ha estat l’escenari del darrer conclave entre ERC i JxCat per acordar el govern i repartir-se  les conselleries. Tot un símbol de la realitat de l’Autonomia i la repressió estatal. La demora és onerosa, sobretot perquè es tracta d’on se situa el pla de xoc pandèmic, la renda bàsica universal, els serveis públics de Salut i les mesures socials pactades entre ERC i la CUP-Guanyem. El 14-F va mostrar que la ciutadania optava
per un govern cap a l’esquerra i vers la independència republicana.

Visca les mobilitzacions de l’1 de maig! 29 d’abril de 2021

De la Carta de L’Aurora.

https://www.bde.es/f/webbde/GAP/Secciones/SalaPrensa/IntervencionesPublicas/DirectoresGenerales/arce260421.pdf

22/4/21

Cultura, llengua i llibertat

El drac, el llibre i la rosa és una Diada d’il·lusió col·lectiva que enguany restarà esvaïda pel segon any de pandèmia. Els contes per superar els rols nefastos de gènere de la llegenda del cavaller Jordi espremeran el magí i la genialitat amb algunes proeses reeixides. La llengua catalana, menystinguda des de les imposicions estatals i la manca de sensibilitat dels senyors dels negocis, farà sentir i viure la seva remor des de les profunditats de les llars, barris i pobles. Hi ha una munió de contes que, en català i en castellà, s’obren camí per desmuntar els rols socials dels poders econòmics i polítics que s’aferren als privilegis, a les elits i els seus beneficis mesquins, d’unes minories paràsites sense continència.  

Els depredadors financers tensen totes les forces perquè les seves empreses no siguin engolides pels efectes del crac pandèmic. L’assalt als recursos públics, que durant anys ha comportat les polítiques de privatitzacions, ara es dedica a xuclar dels recursos estatals, sobretot financers, mentre adquireixen a preus de saldo els competidors o bens en caiguda lliure.

Al frau i la corrupció que campa lliure i sucós a l’Estat, se li adjunta l’acaparament dels ajuts que, mal que bé, s’implementen.


CaixaBank, la joia financera del principat, anuncia un ERO per acomiadar a 8.291 persones, el 18 % de la plantilla; aquest gran capital d’origen català no te cap pudor en fagocitar Bankia, cruspir-se els recursos públics invertits i, tot seguit, ser capdavanter en la reestructuració de la Banca contra. Seria l’ocasió de que el govern de coalició estatal prohibís els acomiadaments en empreses en beneficis; alhora també de que no es repartissin beneficis de qui te seus a paradisos fiscals; junt a un impost extraordinari d’emergència pandèmica als gran capitals i fortunes.

Agbar, el monstre barceloní de les aigües, ara de capital francès, porta als Jutjats a l’Ajuntament de Barcelona i a l’alcaldessa Ada Colau, per bloquejar i impedir el procés de remunicipalització d’un bé universal, públic i vital com és l’aigua. La cadena esportiva DYR, lligada al clan Pujol-Ferrusola i a la Generalitat, n’és la beneficiaria d’un crèdit de 2,5 milions €, el 30 % del destinat a la industria; El conseller d’empresa (de JxCat) escombra, amb l’avarícia de l’amo, cap a casa.

El Tribunal Constitucional te la nafra de l’anul·lació de lleis catalanes de caràcter social com la de Canvi Climàtic (16/2017), Emissió de gasos (12/2014), Prohibició del fracking (2/2014), Universalització de l’assistència sanitària (9/2017), Agencia catalana de Protecció Social (21/2017), Igualtat efectiva de dones i homes (17/2015), Pobresa energètica (6/2013, 4/2016), Impostos als habitatges buits 4/2016), Emergència habitacional (24/2015) (contra els desnonaments).


Alcem-nos’ per la república i els Drets Socials reivindica aquestes lleis que serien útils davant la pandèmia. En el seu manifesten plantegen: a) L’aturada immediata de tots els desnonaments i desallotjaments previstos, mesures per garantir el dret a l’habitatge, així com una moratòria del pagament de serveis bàsics i essencials als més afectats; b) La implementació de la Renda Bàsica Universal, reducció de la jornada laboral per repartir la feina i conciliar la vida i aturada del pagament de les quotes d’autònoms per aquelles persones més afectades; c) La regularització immediata de les nostres veïnes i veïns refugiats o migrants en situació irregular.

Una altra plataforma, ‘Amnistia i Llibertat’, està recollint signatures fent pinya amb Òmnium, i les entitats que hi col·laborin, per la defensa de l’Amnistia i la causa de les llibertats, el dret a decidir i el referèndum


Les bales de foam són un forat negre dels Mossos i de la Generalitat. En comptes de defensar drets i persones, són font d’agressió repressiva. Quants ulls han de quedar destruïts i persones mig cegues per enfocar una seguretat digne d’una concepció republicana de les llibertats ciutadanes i individuals?

El govern es cou a foc lent entre ERC i JxCat, vigilat per la CUP-Guanyem. Cada privilegi que conservi el capital privat, cada ajornament de la Salut pública essencial, cada dret universal colpit o Renta Bàsica Universal no inclosa, cada impediment al bé comú municipalitzat, fomenta la voracitat de la dreta catalana. El conte s’ha de capgirar. L’avenç republicà ha de canviar els rols d’opressió i dominats, explotació i explotats. La noia i el drac han de promoure i aconseguir la llibertat. 22 d’abril de 2021

De la Carta de L’Aurora.

https://alcem-nos.cat/

https://www.amnistiallibertat.cat/

15/4/21

L’acte més revolucionari

Noranta anys després del 14 d’abril republicà de 1931 la monarquia se sosté com a símbol material del poder estatal de les classes posseïdores. Les tasques històriques de la revolució democràtica afloren, mal resoltes, des de la propietat privada del sol i dels mitjans de producció, el cesarisme impune de la burocràcia estatal, la judicatura, les forces armades i policíaques, l’omnipresència dels privilegis de l’església catòlica, l’opressió nacional, el masclisme patriarcal, el regnat de les altes finances, el frau i la corrupció. Les mesures estratègiques de salut democràtica de les llibertats ciutadanes i els drets socials són de repúbliques i exercici de l’autodeterminació.

En aquest aniversari republicà no hi cap la nostàlgia ni els plors, sinó d’alegria d’alçar la bandera, treballadora i revolucionària, de la llibertat i els drets universals. La convicció i compromís republicà va íntimament fos amb la causa social, en primer lloc de la salut, la pandèmia i el treball de la immensa majoria ciutadana.

Recuperem les paraules d’Andreu Nin (POUM), defensor i detractor sobre la II República. Defensor del procés revolucionari que alliberava de la superestructura monàrquica, detractor de que la classe de la burgesia en el poder es dediqués a mantenir la propietat privada i el centralisme estatal contra la llibertat dels pobles.


“El 14 d’abril... La caiguda de la monarquia representa una etapa importantíssima en la història de la revolució espanyola”... “En la seva primera declaració, el govern provisional s’expressava en maneres que mostren clarament la seva decisió de deixar intactes les bases de la gran propietat agrària... la propietat privada està garantida per llei...”

“En la qüestió de les nacionalitats... Es indiscutible que la proclamació de la república catalana, que precedí a la de la república espanyola a Madrid, fou l’acte més revolucionari realitzat el 14 d’abril. Un govern autènticament democràtic hagués reconegut sense reserves un acte que comptava amb l’aquiescència indiscutible de la majoria aclaparadora del poble català... El nou poder central s’ha aixecat contra la jove república i ha donat la prova d’un esperit xovinista absorbent, assimilista, que no te res a envejar al del poder central monàrquic desaparegut” (La revolució espanyola, Andreu Nin).

Al 2021 la monarquia se sosté en el PSOE, la Unió Europea i l’aparell de l’Estat que alimenta a la ultradreta. La legalitat constitucional de la democràcia plena del president Pedro Sánchez, te un vici d’origen en el llegat de la dictadura franquista. La involució pràctica social, en els drets i llibertats, incrementa la precarietat, la pobresa, la misèria, el frau i la corrupció, acompanyat de la repressió, l’arbitrarietat i impunitat.


Les 3.300 persones repressaliades a Catalunya en són un dels testimonis punyents. Ja va essent hora que les excuses i reticències, fins i tot les justes denúncies i crítiques, donin pas a una mobilització unitària popular a cada poble i barri per l‘Amnistia. La via Asens de l’indult i del canvi de Codi Penal ha quedat soterrada al calaix de les bones intencions, com demostra la Fiscalia a l’obligar a retirar el 3er grau a Carme Forcadell i a Dolors Bassa per tornar-les a engarjolar.

No hi ha treva ni aturador. O es preparen les condicions per l’Amnistia i el Referèndum d’autodeterminació o la involució ultradretana estatal anirà prenent cos i fent camí de reacció.

La formació del nou govern de la Generalitat ha de plantar cara a les limitacions, contradiccions i crisi estructural. Les pressions estatals via PSC, i del govern de coalició estatal, aconsegueixen un punt de trobada amb les de JxCat, per convertir en paper mullat l’acord d’ERC amb la CUP-Guanyem. La dreta catalanista i l’esquerra estatal volen frustrar el lideratge de l’esquerra de l’independentisme amb un pla de soc social.

Benvingut sigui el debat sobre la Renda Bàsica Universal dins un pla de xoc d’emergència pandèmica. Benvingut l’enfocament per aconseguir l’Amnistia i el dret a l’autodeterminació amb un referèndum efectiu. En aquest aniversari 14 d’abril avancem en situar la república catalana i uns processos republicans ibèrics com l’alternativa resolutiva d’una monarquia i un règim sense futur lliure. 15 d’abril de 2021

De la Carta de L’Aurora.