Ni privilegis, ni discriminació

Deu milions de persones, estirant molt, es diu que parlen el català arreu del món, en canvi el castellà s’estén a cinc cents seixanta milions. Tanmateix el català és sotmès a una constant discriminació que tendeix a anul·lar-lo mentre es privilegia el castellà. A l’escola, la Universitat, els mitjans de comunicació, la Judicatura o a l’ordre públic s’imposa el castellà com a llengua dominant espanyola. La cooficialitat i el plurilingüisme són conceptes teòrics legals que s’esvaeixen per afavorir la llengua majoritària.

L’avantprojecte de llei audiovisual ha desencadenat l’alarma, doncs evita en el seu redactat garantir un mínim ús i producció en les llegues cooficials minoritàries com el català, el basc i el gallec, sense deixar de pensar en les llengües ultraminoritàries com l’aranès i d’altres o dialectes que formen part de la riquesa lingüística, cultural i de costums, menystingudes dins l’Estat.

A la Diada Òmnium feu una crida a mobilitzar-se a fons en defensa de la llengua, Jordi Cuixart animà a promoure un front comú pel català per frenar el nou despropòsit i provocació que representa aquesta llei.

Les Entitats cíviques, les del lleure i la llengua, han posat el crit al cel. Els partits independentistes -ERC, Junts, CUP- i el govern de la Generalitat han relacionat l’oposició frontal a discriminar el català en la llei, fins i tot amb el seu vot als propers pressupostos estatals 2022.

També ECP ha alçat la veu i explicitat el seu desacord. El secretari primer de la mesa del Congreso, Gerardo Pisarello, ha fet saber la necessitat d’arranjar el destret; Un diputat d’ECP, ha piulat: “Menystenir les llengües cooficials diferents dels castellà al PL de l'audiovisual deixa un trist retrat de quin especial respecte i protecció es dona les diferents modalitats lingüístiques, al patrimoni cultural i bla, bla, bla i bla.”

La llengua és un bé vital hipersensible d’un col·lectiu, una comunitat, una nació i un país. No en va ha estat reivindicada i cultivada com essència cultural i de vida d’un poble que vol ser lliure i conviure amb els altres en igualtat suficient.

Resulta il·lustratiu que Andreu Nin, l’any 1935, relacionés nació i idioma, dins “Els moviments d’emancipació nacional”, tot desgranant teoria marxista i la interpretació de Lenin: “Perquè les diverses nacions puguin viure juntes lliurement i en pau o, quan els convingui, puguin separar-se constituint estats separats cal un democratisme complert, sostingut per la classe obrera. Ni un privilegi per a cap nació ni per a cap idioma! Ni la més petita vexació ni la més ínfima injustícia envers la minoria nacional!; heus aquí els principis de la democràcia obrera” (#45, Editorial Base).

En dues setmanes la mobilització nacional de la Diada ha revifat la unitat d’acció als carrers, tot i les dissonàncies i dificultats en metabolitzar els fets d’octubre del 17, així com l’estratègia que permeti fer via per l’amnistia, la república i l’autodeterminació.

La concentració contra l’ampliació de l’Aeroport va enfortir el moviment ecologista mediambiental i climàtic, en el fet que la retirada governamental estatal no fos només momentània, sinó un pas a replantejar-se el model de transport i de convivència.

A la Mesa de diàleg entre els governs de l’estat i Catalunya hi haurà d’introduir-se el respecte i la cura de la llengua catalana. Resulta obvi a l’imaginari popular que el que es tracta de resoldre, el conflicte sobre la república i la independència, vaja, es concentra en l’amnistia, l’autodeterminació i el referèndum, tanmateix incloent la defensa de la llengua. 23 de setembre de 2021

De la Carta de L'Aurora.

Sobirania és llibertat

La marxa de la Diada, presencial aquest 11-S, està convocada a la plaça Urquinaona amb el lema “Lluitem i guanyem la independència”, coincideix amb l’aniversari de l’enderrocament de les Torres bessones, així com en noves alces de l’electricitat i els desnonaments. El lideratge independentista, per aconseguir l’hegemonia ciutadana i aglutinar un ariet social, necessita mires àmplies i inclusives per alçar com a bandera de la seva estratègia i aliances l’Amnistia, República i Autodeterminació.

Els moviments volen recuperar els carrers per mesurar les seves forces, fer sentir les veus des d’arran de terra, així com aconseguir mesures polítiques que alleugerin les necessitats i greuges de la població treballadora i de la ciutadania en general. L’augment de la massivitat en les mobilitzacions afavorirà la unitat i la concreció de propostes en programa polític.

L’electricitat va desbocada, les elèctriques impunes amb els seus beneficis especulatius i parasitisme. Les pujades del preu del MWh van arribar ahir a 135,65 euros. En aquest infern alcista li acompanyen els desnonaments (3.243 execucions hipotecaries o embargaments d’habitatges el 2n trimestre del 2021). Mentre, el govern estatal de coalició PSOE-UP resta impotent davant el gran capital, la promesa de pujar l’SMI es llima i demora, es rebutja formar una energètica pública; tanmateix l’estat actua com un guant a la mida d’uns poders econòmics que escanyen sense pietat a la població modesta i pobre. El règim constitucional de 1978 subsisteix sobretot des de les promeses del manà financer de la UE.

La confluència el 19-S d’una immensa diversitat de moviments per “La Ricarda no es toca” i la “No a l’ampliació de l’aeroport” ha aconseguit una primera victòria: el govern estatal retira l’ampliació de la pista.

Havia cristal·litzat el sentir i l’empatia popular sobre l’ecosistema del delta i l’increment del tràfic d’avions, això amenaçava en fer vessar el got respecte al suport al govern liderat per ERC en coalició amb Junts. El moviment ecologista popular ha aconseguit un èxit sonat. Comuns i Podem, els ajuntaments de Barcelona i del Baix Llobregat, s’han oposat al pla d’Aena i estatal. El govern de la Generalitat, liderat per ERC, ha acabat de decantar la balança. El PSOE i Junts queden ben retratats.

La plataforma Zeroport ha pres força, no accepta el sofisma d’aeroport verd

de Collboni del PSC, ni que sigui possible un increment aeroportuari sense danys al territori, medi ambient i qualitat de vida de la població. El debat entre els moviments mediambientals, ecologistes i tendències polítiques se situa cada cop més en la perspectiva de canvi integral a un model ambiental, territorial i turístic sostenible. L’interès dels fons d’inversió, immobiliaris i del turisme són contraris a l’interès general de la població. Cal reconduir el destí dels fons europeus, és moment d’exigir que els 1.700 M es destinin a baixar les emissions i a Rodalies. La sobirania mediambiental i la capacitat de decidir són elements republicans que es noten a faltar de manera vital.

A la població i a la classe treballadora li convé dir la seva a la Diada nacional catalana, omplint-la de contingut social i republicà, d’amnistia i autodeterminació. Les milers de repressaliades són una denúncia i un incentiu candent que només es pot resoldre amb la preparació de l’alternativa i embat republicà. El moviment per la independència necessita, per una sana i ferma consistència, motivar i aplegar la majoria cívica i social suficient per enfrontar-se al bloqueig i repressió estatal.

Atès que la força i expectativa republicana a l’estat és la de Catalunya, li cal aliances socials, municipalistes i feministes; li convé entroncar i incentivar les esquerres i republicans a l’estat. El futur va de repúbliques o d’involució reaccionària ultradretana.

Tothom als actes i a la marxa de la Diada.

9 de setembre de 2021

De la Carta de L'Aurora