30/9/16

Cadena d’aliances àmplies entre sobiranistes i independentistes


La moció de confiança al president Carles Puigdemont ha estat aprovada per 72 vots a favor, Sí (JxSí -PDC, ERC, Independents- i CUP) i rebutjada per 63 vots, No (C’s, PSC, CSQEP, PPC).
Res de nou quan es tracta de donar la confiança a un president de la dreta, PDC, tot i que sigui la dreta catalanista que forma govern amb ERC, i disposa del suport de la CUP.
El discurs del president ha estat demagògic, trampós, en el decurs de l’anàlisi i propostes econòmiques i socials. Un veritable tràngol per les esquerres que com la CUP lluiten contra el capitalisme i les polítiques neoliberals de depredació retalladora. Una xacra per l’anhel de lideratge d’ERC.
L’hegemonia de les esquerres a Catalunya i a la Generalitat difícilment pot surar amb les polítiques que beneficien els grans poders econòmics mentre perjudiquen a la immensa majoria ciutadana, per tant colpeixen el país.
Altrament el president ha introduït un canvi cabdal en la política i la perspectiva democràtica que es mereix tota l’atenció. El compromís expressat amb “o referèndum o referèndum”, vinculant, acordat amb l’Estat, així com fer-lo de totes maneres a la propera tardor 1917, en el cas, probable, que l’Estat no l’accepti i no el vulgui negociar ni acordar.
Carles Puigdemont ha ordit la seva “cadena de confiances” per transitar de “l’excepcionalitat a l’excepcionalitat fins a la normalitat final”, amb la decisió ciutadana “de les urnes a les urnes”. Unes metàfores per omplir la lògica incertesa que genera el procés democràtic de canvi del post autonomisme a la pre independència, que en tot cas ha de decidir la ciutadania via Referèndum.
Puigdemont d’una manera, Anna Gabriel amb altres arguments punyents, han agafat el brau per les banyes. Han mostrat que les temences apocalíptiques de ruptura social o ciutadana, o de fracàs de la via democràtica separatista, no es poden atorgar a l’independentisme ni al sobiranisme rupturista. Els fets de mobilització i de vots mostren que les alternatives del federalisme realment existent, el no rupturista, no disposen de prou consistència, si més no en l’actual conjuntura. És clar alhora que l’unionisme visceral anti català de C’s, amb el “no ens faran fora al catalans d’Espanya” d’Inés Arrimadas no és hegemònic. El PPC fa de bufó, sense cap gràcia (“Puigdemont és de la CUP”).
Anna Gabriel ha reblat sobre la unilateral amb un al·legat consistent. La lluita dins el franquisme contra la legalitat dictatorial per una societat i Estat i legalitat republicana va ser ben unilateral, “una altra cosa va ser el que després va passar amb la transició”.
CSQEP ha canviat el tarannà a favor de que s’executi de cert el referèndum. Ja era hora. Lluís Rabell ha agraït a Puigdemont l’oferta i el compromís.
Cal coherència amb denunciar i combatre la destructora política econòmica i social de la dreta catalanista, mentre es cohesiona i uneix l’esquerra sobiranista rupturista amb unes cadenes d’aliances àmplies entre sobiranistes i independentistes.
El moviment “Comú” (BComú, EnComúPodem) hi te molt a dir.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

29/9/16

Fem ruptura, preparem revolució


Sopar de L’Aurora 2016 dedicat al 80è aniversari de la revolució de 1936. Aleshores, un xic abans, es formà el POUM. Enguany, tot preparant una ruptura democràtica forgem el moviment “Comú”.  
La Diada ha fet un nou tomb, República Catalana i Referèndum. El president de la Generalitat ha pres nota i proposa per la moció de confiança “o referèndum o referèndum”, amb acord o sense de l’Estat. La pressió d’En Comú Podem és potent i capgira el Full de Ruta de JxSí.
Les eleccions gallegues i basques han fet guanyadores a la dreta conservadora del PP i a la dreta nacionalista del PNB. A l’Estat el PP pretén governar furgant en la divisió de les esquerres, tot i dinamitant el PSOE.
Tot serà present aquest dissabte 1 d’octubre a la trobada de L'Aurora, a La Sedeta de Barcelona,  entorn un sopar polític, amical i combatiu. A les 9 h del capvespre us hi esperem.
Davant d'una situació política tan convulsa i prometedora, tant a nivell estatal com a Catalunya, aplegar-se, compartir, intercanviar experiències, treure conclusions, sempre és necessari per innovar l'activitat política, per definir propostes i línies d'actuació.
Ens enfrontem a una enorme contradicció. L'esquerra ha avançat més que mai (EnComúPodem guanya les eleccions generals a Catalunya; mai hi havia hagut tanta representació política a l'esquerra del PSOE), malgrat això és encara insuficient per desallotjar la dreta i implantar polítiques favorables a les classes treballadores. Mai el moviment independentista i sobiranista al nostre país havia estat tan forta, havia tingut tanta capacitat de mobilització, i, no obstant això, es demoren els passos decisius per exercir efectivament el dret a l'autodeterminació. El president Puigdemont del PDC i JxSí proposa "referèndum o referèndum", li prenem la paraula. Que no passi com amb Artur Mas, que es va fer enrere a l’hora de signar el decret de convocatòria del referèndum, del 9-N del 2014.
Des de l'esquerra cal apostar per tots els processos que sumin forces per una ruptura democràtica sobirana, que se situïn inequívocament a favor de la voluntat del poble a decidir, per processos polítics que apostin per un nou subjecte polític que superi i actualitzi les exigències de canvi i emancipació.
Del 1936 ens és útil l’esperit i la pràctica revolucionària. Per derrotar a la dreta va fer falta la revolta popular social junt amb una unitat electoral de totes les esquerres. El canvi municipalista aplicat a l’Estat i a Catalunya vol dir ruptura sobirana constituent republicana. La legalitat constitucional del 78 i el Regne són una llosa mortal per la classe treballadora espanyola i catalana.
Al Sopar de L’Aurora us convidem a fer un brindis “EnComú”.
Participeu amb un mail a: msalasy@telefonica.net

23/9/16

La Mercè antimasclista de dia i de nit


La Festa de la Mercè 2016 està sent motiu per desplegar idees i mesures revolucionàries des del canvi municipalista.
El consistori de l’Ada Colau sosté un rumb ferm en el compromís amb els segments més desafavorits de la població i dels barris menys atesos.
La pressió i consciència de l’activisme de BComú, afavoreix que l’ajuntament pugni per un urbanisme que pacifiqui la contaminació acústica, mediambiental i lumínica -quina enverinada polèmica per les super-Illes i el dia sense cotxes-, oi, Gala Pin, Merche Vidal, Cesc Magrinyà? Mentre, s’atreveix a planificar i endreçar el turisme desbocat de la “millor botiga del món”, enceta mesures que limitin “l’ús privat de l’espai públic” com passa amb unes terrasses desbocades, o uns hotels concentrats, en una ciutat amb el doble i triple de turismes que a París i Londres.
Quan arriba la Festa Major es desencadena un esclat de lleure i diversió que inclou i aflora massa sovint la degradació de les relacions entre homes i dones. És fruit tolerat de la violència quotidiana i submergida, que els homes, com a mitja humanitat, practiquen amb les dones.
A Barcelona s’ha optat per una sana i pública conscienciació. Es promou ni més ni menys que la defensa dels drets i la igualtat de les dones.
En el cas de la Festa ens cal vetllar pel dret i el fet a vestir o desvestir-se, a anar per tots els indrets i a qualsevulla hora del dia i de la nit, a divertir-se moderada o amb excessos (i, què són excessos?).
No és No a Maó.
El “No és No” l’hauríem de marcar com una importa ens els impulsos virils de la libido dels homes, joves i adolescents. La testosterona, que excusa la agressió “perquè m’has provocat” o simplement “tinc desig que haig de completar i no puc frenar”, impregna tota la vida social i educativa i cultural, així com el fer habitual institucional.
Doncs a Barcelona “la” Laura Pérez, regidora, ho planteja ben clar i català.
“La Mercè antimasclista. Actuem contra les violències masclistes. És responsabilitat de tots i totes visibilitzar i rebutjar els comportaments sexistes i les agressions verbals o físiques per motiu de gènere, identitat o orientació sexual. No siguem còmplices! Si ho veus, no callis. Actua!”.
Un cel aquesta #BCNantimasclista. Això és molt millor que qualsevulla pregó o intencions sense mesures concretes.
A l’ètica “Comú” se li adjunta l’acció educativa, política i normativa. És el mateix ajuntament de “la” Colau, que ha adoptat una norma “Per una justícia de gènere a Barcelona”, i després un Protocol “de dol” (per quan assassinin una dona per part d’un home). Actuacions que mostren que hi ha molt camí a recórrer en la millora de la Llei per l’eradicació de la violència masclista, o de la llei d’Igualtat.
La Barcelona “Comú” junt a ser considerada “la sisena marca de ciutat del món”, vol ser coneguda entre les pioneres en eradicar el masclisme.
Convindria fer un ranking de ciutats que eduquin i lluitin per superar el patriarcat i la xacra de les agressions masclistes.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.