28/4/17

La querella del Cas Forcadell, Nuet i el Referèndum


La magistrada del TSJC del cas Forcadell ha tornat a incloure a Joan Josep Nuet a la querella contra els membres de la Mesa del Parlament. Nuet havia estat exclòs per la Fiscalia per bones intencions, malgrat haver fet el mateix acte de permetre el debat en el plenari del Parlament. Ara està citat pel 12 de juny.
Nuet, junt a la presidenta del Parlament Carme Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó y Ramona Barrufet, està imputat per permetre debatre sobre el Referèndum.
La defensa de Nuet, com la de Forcadell, és d’una gran càrrega política, doncs es basa en el dret a deliberar i a decidir del Parlament, en funció de la legitimitat de la sobirania de la ciutadania i poble que ha escollit a les persones parlamentàries.
Nuet ha despullat de legitimitat la querella quan ha expressat que la instrucció del Tribunal Superior de Justícia “en comptes d’exculpar a tots (ha decidit) imputar-me a mi”. “Els meus companys de Mesa i jo som innocents” ha sentenciat, mentre aclaria que el cas estava “ple de despropòsits i te una clara intencionalitat política”. Nuet insisteix que “ho tornaria a fer” i que no canviaria les seves opinions polítiques fruit d’una querella.
G. Pisarello signa pel Referèndum.
La recent imputació a Nuet ha estat al bell mig de la campanya de signatures per què es faci el Referèndum, promoguda pel Pacte nacional pel Referèndum. Aquesta mobilització popular forma part de la preparació política amplia per exigir, pressionar i aconseguir realitzar la lliure decisió ciutadana.
Fer o no fer el Referèndum està en el centre de l’actualitat política.
Qualsevulla estratègia de futur queda determinada pel Referèndum. Inclosa la perspectiva d’un canvi d’hegemonia política a Catalunya cap a l’esquerra, així com les aliances necessàries per aconseguir-ho, val a dir el lideratge polític, institucional i cultural de la mobilització i del conjunt del poble català.
L’acció política de Nuet prioritza la legitimitat de la sobirania catalana a la legalitat constitucional i governamental estatal. L’Estat, a través del TC, es dedica a reprimir, negar i impedir les llibertats democràtiques a Catalunya. El govern de l’estat ni vol que en el Parlament de Catalunya es pugui parlar i debatre de política catalana.
El Pacte Nacional del Referèndum ha explorat el recorregut que te la primera resolució majoritària del Parlament per un acord amb l’Estat per fer el Referèndum. Quan s’esgoti aquesta via, probable en pocs dies en el mes de maig, el Parlament haurà d’afrontar la realització de la segona resolució parlamentària majoritària de fer el Referèndum unilateral.
Hi ha un potent anhel i la il·lusió de la població que s’ha mobilitzat aquests darrers anys en poder, per fi, decidir en Referèndum. Aflora el progrés clar de la preferència sobiranista i la pro independència entre la gent treballadora, els partits i els lideratges.
La immensa majoria del país vol fer el Referèndum acordat o el Referèndum unilateral.
L’acció i el fil conductor de les declaracions de Nuet a favor de debatre i de que es pugui fer el Referèndum, se situen en una clau de futur proper.
El moviment popular catalanista necessita un debat públic sobre com fer en concret el Referèndum, com s’afrontarà la prohibició, boicot i repressió per part de l’Estat, quins mitjans es posen per part del govern, del Parlament, que fa la ciutadania; quina serà la pregunta, clara i precisa, que permetrà que la població si senti reflectida per decidir, i que el resultat sigui efectiu.
Convé debatre les condicions i actuació per fer-lo. És un greu error de perspectiva dedicar-se a establir condicions amb les que no es pot fer; O insistir que el Referèndum està perdut, que no es farà perquè l’Estat no ho deixarà fer, per tant el que cal és preparar unes noves eleccions autonòmiques, mentre es culpa del destret al govern o els altres partits.
El compromís i la implicació en la realització del Referèndum és el pas previ ineludible per executar la voluntat popular.
El futur de sobirania constituent catalana republicana es cou entre les forces polítiques que lluitin a fons per l’execució del Referèndum.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

27/4/17

Treball, serveis i drets!


El govern del PP està molt dèbil, amb un Estat que se li esbotzen totes les costures per una pancorrupció endèmica. El govern de JxSí mira a una altra banda de la corrupció convergent. És l’hora de passar el Rubicó de la convocatòria i organització del Referèndum.
La mobilització treballadora de l’1 de maig sospesa aquesta situació de crisi política dins els estralls de la crisi econòmica.
El sindicalisme ha tingut un èxit parcial amb la mobilització de l’Estiba. Alhora es debat en la recerca d’alternatives a les empreses per la recuperació dels salaris, el treball, els drets socials i polítics, que donen el context de les condicions de vida de la població treballadora.
L’esperit i ànima treballadora d’un poble és vital per qualsevol alternativa política. Esbrinar i copsar el que necessita i motiva a les classes populars és quelcom decisiu que va molt més enllà dels cicles electorals.
A SinPermiso s’ha resumit (L’opinió de la afiliació de CCOO de Catalunya) una significativa recerca feta en una enquesta a la afiliació per part de CCOO.
En primer lloc preocupa l’atur i la precarietat, li segueix la corrupció, l’increment de les desigualats socials, la violència masclista i el conflicte democràtic entre Catalunya i Espanya.
Es dóna gran importància a que els Serveis bàsics siguin públics, amb el desig que es recuperi el que s’hagi externalitzat en aquests anys de crisi. El 86,7% de la afiliació ho defensa vers la Sanitat, el 80,0% a Educació i 78,6% pels altres Serveis socials.
La formació i la millora del servei públic de treball se situen com mesures per reduir l’atur, fins i tot per sobre de “reduir la jornada i repartir el treball”. Probable perquè no es vulgui oferir cap excusa a la patronal per rebaixar o congelar sous.
Sobre el dret a decidir (Referèndum) un amplíssim 83,1% n’és favorable. És destacable que només un 13,3% vulgui sostenir l’estructuració política actual. En  relació  a l’ status polític  de Catalunya, un 42,8% es posicions per “Un Estat dins un Estat federal” i un 40,3% es mostra d’acord en “un Estat independent”.
Treball, serveis i drets configuren símbols i lemes d’aquest 1 de maig.
Un nou element polític d’aquest 1 de maig és la participació de la recent fundada Un País En Comú dins les manifestacions treballadores sindicalistes.
La immersió dins la mobilització treballadora és cabdal per donar substància popular al nou subjecte polític catalanista republicà comú.
Fem entre totes un potent 1 de maig. 27 d'abril de 2017
De la Carta de L'Aurora.

21/4/17

La primavera común de Ada Colau


Ha nacido el nuevo partido catalán “Un País En Comú”. Su ideario apunta a la trasformación social, a la regeneración democrática participativa, a las soberanías en todos los ámbitos, a un proceso constituyente de soberanía catalana republicana, rupturista con el Reino y la Constitución de 1978.

La estrategia de Un País En Comú es liderar, con las alianzas suficientes, el cambio de hegemonía política de la derecha a la izquierda en Cataluña. Un País En Comú se postula para catalizar la mayoría social afectada por la crisis económica, incentivar la rebeldía de la juventud indignada con las instituciones, la política y un futuro sin trabajo claro, situándose en el movimiento catalanista republicano.
El nuevo partido es fruto de la confluencia procedente del 15-M, del municipalismo del cambio liderado por la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, de la marea soberanista del 11-M, con el apoyo del sindicalismo.
El 8 de abril pasado, en el Pabellón de deportes del Valle Hebrón de Barcelona, una asamblea de dos mil personas adoptó el Ideario político y el Código ético. En la misma asamblea se proclamó la nueva dirección provisional, votada on line por casi seis mil personas de diez mil inscritas. La asamblea fundacional culminó unos intensos meses desde septiembre de 2016, en los que un Grupo impulsor de 120 personas fomentó una elaboración y consenso colectivo del Ideario por parte 375 personas, con 70 Talleres participativos en el conjunto del territorio catalán.
El sustento funcional de Un País En Comú es de participación paritaria con el criterio rector de una persona un voto.
Las personas activistas son las que forman el nuevo partido. Ha sido en un proceso impulsado desde BComú y las necesidades políticas globales del municipalismo del cambio, en conjunción con la coalición En Comú Podem, los partidos ICV, EUiA, sectores destacados del movimiento Procés Constituent, Equo, Partido Pirata y de Podem. La dirección de Podem ha participado en la confección del Ideario Común y Código ético, llegó a presentar una lista propia a la dirección, pero se descolgó en el momento de la votación y no participó en la asamblea fundacional.
Queda pendiente la resolución de este desencuentro entre Un País En Comú y Podem. La voluntad política de unidad ha de conseguir curar esta fractura para dotarse del máximo de fuerza y crédito.
Un País En Comú aspira a ser la referencia política de la base social que ha impulsado a BComú a la alcaldía de Barcelona, con el sentimiento puesto en representar a la cuarta parte del voto electoral conseguido por En Comú Podem en las dos últimas elecciones estatales. La presencia simbólica pero significativa de miembros de CCOO en la dirección provisional es otra clave importante de que en el nuevo partido está incluida una amplia y plural representación de los variados estamentos populares, de las clases trabajadoras, de todas las comarcas catalanas, y las distintas culturas y tradiciones políticas.
El reto mayor de la nueva formación política reside en la coherencia de la defensa del buen hacer de las prácticas de éxito de la política del común, el encaje de la Barcelona metropolitana con el conjunto de necesidades y sentimiento de los pueblos y comarcas de Catalunya, y el acierto de una política catalana soberana republicana, incluida la necesidad política de efectuar el referéndum para decidir sobre soberanía, independencia, república y qué tipo de relaciones o no con el Reino.
Esta estrategia catalanista social plantea una estrecha relación fraterna con la izquierda española e ibérica y sus pueblos. Una ruptura republicana en Cataluña sería un inmenso paso adelante para la causa democrática, ciudadana popular, en el Estado del Reino de España.
La concepción social de cambio es el elemento político que homogeneiza a las miles de personas activistas. Desde este compromiso y enfoque de radicalidad democrática, se afronta la estrategia y acción política.
La idea es no atarse a las hojas de ruta que estén lideradas o determinadas por la derecha catalanista o un independentismo excluyente, sino buscar y generar las alianzas necesarias y suficientes para que la necesidad social ciudadana tenga peso decisivo en la perspectiva soberana de ruptura republicana.
El lenguaje, discurso y acción busca las necesidades y las perspectivas del común de la ciudadanía y social. Incluso en el proceso soberanista en que está inmersa Cataluña.
Un País En Comú hace camino para establecer una estrategia política del común. 18 de abril de 2017
De la Carta de La Aurora.

20/4/17

3 de cada 4 vol Referèndum


Una majoria de la població vol que es faci el Referèndum. A l’enquesta del CEO 3 de cada 4 persones es mostren disposades a participar-hi (74%), sigui acordat amb l’Estat o només amb legalitat del Parlament de Catalunya.
Les Entitats sobiranistes que han convocat i organitzat les inaudites mobilitzacions dels 11-S, l’ANC i Òmnium, clamen i exigeixen pel Referèndum i la República Catalana.
CCOO en el recent Congrés aposta pel dret a l’autodeterminació, perquè Catalunya pugui decidir amb el Referèndum. UGT també assumeix el Referèndum. 
La majoria del Parlament, JxSí (PDECat, ERC) i CUP, té com compromís de legislatura fer el Referèndum. CSQEP en el seu manifest fundacional proposa el Referèndum i la República Catalana, encara que a vegades els seus portaveus expressin més dificultats que propostes encaminades a promoure que el govern el faci.
Un País En Comú, a la recent assemblea fundacional del 8 d’abril, s’ha definit com a sobiranista i catalanista, per la República Catalana i el referèndum. 
És rellevant que la majoria de partits d’esquerres defensen i proposen el Referèndum: Un País En Comú, ERC, CUP, el socialisme catalanista (MES, Avancem, CSiLl).  
També estan pel Referèndum el partits que junt amb l'activisme social i sindical han impulsat la constitució d’Un País En Comú: BComú, ICV, EUiA, Equo, el moviment Procés Constituent. Inclús Podem. I claríssim L’Aurora. 
S’han manifestat contraris al Referèndum amb diferents raons, PSC, C’s i PPC, minoritaris al Parlament i a la societat. 
Segons el CEO el 70% favorable al Referèndum, acordat o no, avala que el president Puigdemont el convoqui de totes maneres. Fins i tot el 50,3% del conjunt de la població està a favor de convocar un referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya.  
És curiós el que remarca Jordi Matas Dalmasses al desglossar l’enquesta del CEO. Un 42% del vot a Ciutadans, un 25% el PP, i el 53% del vot a PSC, diuen que volen un Referèndum sobre la independència acordat amb el Govern espanyol. Fins i tot un 20% del vot PSC aprova el referèndum unilateral. 
Afegim-hi que gairebé la meitat (48%) del vot a CSQP es mostren partidàries d'un referèndum unilateral perquè el poble català pugui decidir sobre el seu futur.  
Cauen els mites de que la majoria no vol Referèndum, o no aniria a votar si l’Estat el nega i es fa de totes maneres. S’esvaeixen les alarmes apocalíptiques de que no seria legítim. La societat catalana no es parteix pel Referèndum, la trencadissa és pel Regne i la Constitució de 1978.  
Contribuïm el proper 23 d’abril a la mobilització del Pacte Nacional pel Referèndum promovent una recollida de signatures.
Cal, el volem. Signa pel Referèndum. Fem-lo. 20 d'abril de 2017 
De la Carta de L’Aurora.


18/4/17

Social, sobirà i republicà


El partit d'Un País En Comú neix amb un ideari rupturista, social, sobiranista i republicà.  
L'Assemblea fundacional del dissabte 8 d'abril, al Pavelló d'Esports de la Vall d'Hebron de Barcelona, ha conclòs un procés inèdit i innovador de confluència participativa. 
Els ingredients han sorgit des del moviment de la rebel·lia 15M, així com del catalanisme pro sobirania i independència 11S.
Les interpretacions maldestres o les ironies ridiculitzadores de l'estratègia política concentrada a l'ideari i al codi ètic, són intents en fals. Els atacs contra Un País En Comú no poden evitar que la nova força política alci el vol amb una convicció àmplia i decidida, disposada a aconseguir les aliances suficients per fonamentar una hegemonia d'esquerres a Catalunya. 
Les posicions polítiques que han estat al centre de les aportacions, debats i acords de l'ideari, giren entorn l'economia del comú, a frenar les polítiques neoliberals i les retallades, la des-privatització i re-municipalització dels serveis i béns d'us públic, a donar suport a l'execució del referèndum i aconseguir les sobiranies en plural i la sobirania nacional catalana. 
La convivència de diferents sentiments nacionals i internacionals és possible amb convicció social, una ètica d'honestedat i transparència, a governant obeint la ciutadania, el rendiment de comptes i del principi d'una persona un vot, en això es concentra el concepte de radicalitat democràtica republicana. 
La força política Un País En Comú està compromesa en el bé comú que faciliti el treball i la vida de la majoria de la població. El nou partit neix confrontat a la minoria de poderosos, als representants polítics de la dreta catalanista i estatal, a un Règim i unes institucions locals, autonòmica i estatal, que perjudiquen a les classes populars i al país.
Qui pacta, defensa i accepta els Pressupostos neoliberals retalladors, submisos a les línies vermelles del PDECat  poc pot criticar i fer escarni de les denúncies sobre la corrupció del 3% o de les reclamacions socials d'Un País En Comú. 
Les aliances supeditades a la política econòmica imposada pel PDECat, que segueix fil per randa les decisions neoliberals de la UE de Brussel·les i les normatives estatals, difícilment permetran aconseguir una majoria social suficient àmplia i forta per cohesionar-se'n la consecució dels drets, la sobirania i la República Catalana. 
Un País En Comú neix amb el suport, compromís i convicció de milers d'activistes, del municipalisme del canvi amb BComú, i amb la coalició i grup parlamentari En Comú Podem. 
L'ideari En Comú aposta ben clar per una política catalana a Catalunya. L'Assemblea fundacional ha consolidat el consens establert amb una formulació magistral incloent; ho va fer amb el rebuig de dues esmenes excloents de tall més independentista una, i federalista l'altra.
Gerardo Pisarello va donar el to a l'inici assembleari al plantejar: “Som aquí per construir un espai catalanista i sobiranista que defensa el referèndum i que vol exercir el dret a decidir sense demanar permís”. 
El contingut adoptat estableix: “República i Estat plurinacional. Considerem com nostra i volem actualitzar la tradició majoritària del republicanisme catalanista i de les classes populars catalanes a partir de la defensa de sobiranies plenes i lliurament compartides.
En aquest sentit, apostem per la creació a Catalunya d'una República social, democràtica i ambientalment justa, com a màxima expressió i realització de la seva sobirania nacional. Aquesta República vol compartir sobiranies amb un Estat de caràcter plurinacional”.
L'activista del nou partit vol i exigeix coherència per unes bones pràctiques en el desenvolupament de l'ideari adoptat. El compromís és actiu i crític. No es vol caure a l'adaptació a les institucions, al sistema polític i econòmic. Hi ha molta sensibilitat per fer els acords i decisions de forma transparent i col·lectiva.
Som a la primavera de la rebel·lia social i de la sobirania republicana. Fem camí En Comú. 13 d'abril de 2017 
De la Carta de L’Aurora.