19/7/19

Llibertats i ultradreta


Confusió i estupor per la repetició, en pla mantra, que no hi ha presos polítics, o que la ultradreta de Vox sorgeix com a reacció de la votació de lliure decisió de l’1 d’octubre del moviment nacional català republicà.
Anem a pams. Una opressió i dominació, amb la repressió per imposar-la, és la causa, no la conseqüència, dels moviments i lluites per alliberar-se, superar i resoldre els sotmetiments.
Les llibertats democràtiques són fonamentals per superar opressions i limitacions dels drets polítics bàsics, individuals, col·lectius, de la ciutadania i dels pobles.
Les classes treballadores defensen el seu sou, condicions de vida i serveis públics, de l’explotació i extorsió del capital; per aconseguir-ho assumeixen les llibertats en general, la democràcia i la transparència en les institucions polítiques, per tant a l’Estat.
Ara bé, resulta que hi ha una crisi econòmica que ho ha desballestat tot, s’ha empobrit i precaritzat la població treballadora i de les classes mitges. L’Estat, la Monarquia i la Constitució de 1978, són en una crisi estructural que esdevé un pou sense fons ni aturador.
La llei mordassa limita les llibertats. Les lleis Montoro ofeguen i sotmeten el municipis. Les reformes laborals condemnen el treball cap a la misèria. El jovent no te perspectives de futur encoratjadores. Les dones reben amb sang el càstig bíblic del patriarcat i el masclisme, pocs drets reals, violència masclista, agressions sexuals i violacions. La crisi territorial autonòmica aflora per arreu. La negació de la plurinacionalitat a l’Estat, el bloqueig i la repressió de la lliure decisió d’autodeterminació, pretén derrotar el moviment d’emancipació catalana. La Monarquia vol assegurar la seva existència contra tota guspira republicana.
La ultradreta i Vox s’alimenten de la crisi estatal i de la involució que provoca de les llibertats. Vox ofereix una alternativa reaccionària de poder per destruir tota aspiració pels drets i llibertats.
És la crisi de la restauració monàrquica, alhora de les dificultats dels moviments per una regeneració democràtica, com el 15 M, el republicà català, o també el municipalisme del canvi, el que fomenta el revival de la ultradreta.
Les grans finances i l’IBEX 35 varen insuflar vida a Ciutadans per aconseguir un Podemos de dretes (Oliu/Banc de Sabadell dixit).
Com que C’s no s’enlairava prou i anava lent, des de la FAES i Aznar es va apadrinar un tomb cap a la ultradreta, tant del PP com de C’s, amb Vox.
Ara, des de les grans finances (Banc de Santander) i patronal defensen dues vies o escenaris. Primer l’acord o dependència governamental del PSOE amb C’s, segon que el nord de la involució el marqui Vox, perquè el rumb l’executi qui tingui el govern. Sigui qui sigui.
Va com l’anell al dit a l’aniversari “del alzamiento nacional”: el cop d’Estat del 17/18 de juliol de 1936, dels generals Sanjurjo, Mola, Queipo de Llano i Franco que, revestit de nacional catolicisme i del falangisme joseantonià, va derrotar la segona república espanyola per imposar a sang i ferro la dictadura.
Sobre les declaracions de Manuela Carmena, que enterboleix el panorama al dir a Barcelona que els presos i preses polítiques no són presos polítics, Catalunya en Comú ha corregut a desmarcar-se de l’ex alcaldessa de Madrid.
A 18 de juliol de 2019 pertoca generar les condicions per enfrontar-se i superar la crisi estatal, democràtica, nacional, econòmica i la feminista. L’alternativa a la dreta i la ultradreta política, va d’estratègies i aliances que obrin processos constituents republicans. 18 de juliol de 2019
De la Carta de L’Aurora.

16/7/19

Convivència per menors migrants


Els drets del jovent i adolescents estrangers sense referències familiars, no acompanyades per adults, coneguts per l’acrònim ‘MENA’, és un nou focus de conflicte utilitzat per la ultradreta, racistes i feixistes, així com per un populisme còmplice i demagògic en els municipis.
El Masnou ha viscut l’últim episodi d’agressió en pla ràtzia o progrom contra una residència d’acollida a jovent menors de 18 anys d’origen estranger.
La majoria d’adolescents i joves en aquesta situació, uns 3.600 arreu de l’Estat, estan en situació de risc i desempara. El gruix procedeix del Magreb (Marroc i Argèlia), tot i que també de l’Africa Subsahariana, Síria, Europa de l’Est i de països en guerra.
Vaja que són persones menors immigrants i refugiades, no són delinqüents la gran majoria (el 82%), com els titlla l’imaginari de les ràtzies ultres i, ben malauradament, certs mitjans en la presentació de les notícies.
A El Masnou la Xarxa d’Acollida Popular del Masnou ha denunciat la ràtzia racista ultra que ha agredit a menors, personal educador del centre d’acollida i activistes, també el resultat grotesc que l’única detenció per part dels Mossos fou una membre de la Xarxa d’acollida. Esperpèntic. L’acusació s’estén al govern municipal (alcaldia ERC) per ‘no atendre les necessitats reals d’aquest col·lectiu i de no estar a l’alçada de la situació’.
Els precedents de ràtzies a Castelldefels i Canet, te un altre contrapunt en el posicionament contra un centre d’acollida a menors no acompanyats per part de l’alcaldessa de Rubí (PSC).
Està contrastat que la ràtzia va aprofitar la violació a la menor de Manresa per encendre l’odi als menors immigrants. No va ser una acció espontània de la població d’El Masnou, sinó que va ser convocada, organitzada i liderada per racistes i feixistes ben coneguts amb ultres d’altres poblacions.
La Generalitat és qui administra els centres d’acollida, la mateixa que dirigeix els Mossos que han estat comprensius o poc contundents amb els ultres racistes, mentre eren més agressius amb les persones defensores dels menors.
La cadena de tolerància, temor i complicitat contra l’agressió racista ultra fomenta una opinió de condemna injustificada a les persones joves acollides.
La convivència i els drets, la defensa de la diversitat i de l’acollida, l’hospitalitat, com a valors democràtics i republicans, són vitals per afrontar una entrada creixent de joves migrants, així com les ràtzies ultres racistes que furguen i divideixen les comunitats dels pobles. Cap tolerància ni complicitat és acceptable. 11 de juliol de 2019
De la Carta de L’Aurora.

Terra cremada


El foc ha arrasat milers d’hectàrees de boscos, conreus i explotacions ramaderes. És fruit d’una conjunció de factors del sistema econòmic, de la desigualtat entre el camp i la ciutat, entre la dispersa i petita producció agropecuària de capital feble i el gran capital de les finances, la industria i el comerç. El canvi climàtic és la guspira que encén el cataclisme anunciat.
Hem viscut un escenari d’abnegació i heroïcitat per part del cos de Bombers, malgrat estar damnat pel continu retrocés de les seves forces en el territori, doncs no hi ha pressupost suficient. Ha esclatat la dedicació de la ciutadania afectada i una gran solidaritat i preocupació de la societat civil de les ciutats.
Hi ha estupor, indignació i ràbia per la incapacitat en afrontar la cura de la natura, el món on vivim.
El que aboca a la terra cremada i al canvi climàtic és la desídia de l’adaptació del poder institucional a uns poders econòmics que malmeten l’equilibri en el territori, destrueixen les capacitats naturals i humanes de subsistència.
La Generalitat prioritza la industria i el comerç sense doldre´s de les agressions al medi natural, com veiem impunement amb la C32, entre altres situacions d’especulació a la costa i a l’interior. Mentre, l’Estat, des del Tribunal Constitucional, tomba 15 articles de la Llei de canvi climàtic de la Generalitat, per afavorir el gran capital extractiu energètic.
Ambdues institucions mostren que són per on cal començar a canviar-los completament per instaurar una concepció de respecte al medi ambient, a l’equilibri territorial i productiu, una visió estratègica comunal, republicana i socialista, revolucionària.
Aquests governs i Estat no convenen per a la salut de la terra, de l’economia, la natura i de la ciutadania.
Les grans concentracions urbanes i industrials viuen d’espatlles de la vida rural, només hi pensen en termes de subministres, lleure i turisme. La consciència ecològica s’estén però es queda a la superfície del problema. La dependència del món rural a la ciutat és part d’una imposició del mercantilisme i el guany del capital privat.
Les persones de les zones afectades, la pagesia i ramaderia, coincideixen en assenyalar el descuit de les administracions en la cura dels boscos; unes veus tracten dels baixos preus a origen per explicar la fuita, la manca dels serveis bàsics per infants, jovent i famílies que renovin el teixit rural.
La Generalitat ha promès un pla de xoc i escoltar les famílies damnades. L’Alcaldessa de Barcelona ha convocat a una Taula per l’emergència climàtica, oberta a les Entitats. Que no quedi en declaracions.
La pagesia afectada reclama que el pla de xoc passi per una línia d'ajuts directes, urgents i a fons perdut i una agilització de la burocràcia. L’actuació quirúrgica és imprescindible d’immediat, però la qüestió de fons és una planificació preventiva efectiva. Ens cal polítiques per guarir la natura. 4 de juliol de 2019
De la Carta de L’Aurora.