12/9/19

11S: llibertat, sobirania, autodeterminació

Per Esquerra Unida i Alternativa l’Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, és una jornada de mobilització per l’avenç dels drets nacionals i socials del poble de Catalunya. Aquest 11 de setembre una gran part d’aquest poble tornarà a ocupar els carrers per mostrar el seu rebuig a un judici polític, i a les portes de la sentència, amb la que l’Estat Espanyol vol emmudir la voluntat majoritària d’exercir el dret a l’autodeterminació.
 
A Catalunya nou anys de grans mobilitzacions democràtiques per la llibertat i la sobirania es troben en un impàs on s’està gestant una nova etapa. La imminent sentència del Tribunal Suprem contra els i les líders sobiranistes i republicanes pels fets de setembre i octubre de 2017, tensa el moviment popular que pressiona per una resposta exemplar massiva i unitària. Creiem que la resposta a la sentència, en el cas de que aquesta no sigui exculpatòria, no només ha de centrar-se en l’amnistia, sinó que ha d’impugnar l’Estat i el seu règim monàrquic. L’esclat de l’1 i el 3 d’octubre viu en la ferma voluntat d’amnistia, llibertat i dret a decidir.

El nostre país es troba en una cruïlla i que en els propers mesos es dimensionarà una nova etapa en la nostra història recent. La ciutadania catalana reclama àmpliament obrir una nova etapa política, iniciar un procés constituent on debatre, deliberar i decidir quin model social, econòmic, ecològic, cultural, polític i democràtic volem per a Catalunya.

Una cruïlla que també travessa la UE amb el Brexit i que amb el G7 van de la mà de la guerra comercial al món, el desastre ecològic de l’Amazònia i la incapacitat dels grans estat i transnacionals per encaminar les necessitats socials, la llibertat i igualtat, de posar fi a l’espoli i les guerres, a les morts a la Mediterrània i a la violència de gènere.

La Generalitat segueix paralitzada entre el bloqueig estatal i la deriva neoliberal amb propostes com la Llei Aragonès o l’actuació punitiva dels Mossos, de tarannà xenòfob i racista, contra els col·lectius de persones migrants més vulnerables.

Mentre, el treball, la precarització i empobriment, els serveis públics, els drets democràtics, la salut, l’ensenyament, queden lluny de les mitjanes europees.

Un govern compromès amb la democràcia republicana hauria de promoure polítiques per la millora de les condicions de vida, col·laborar amb els municipis en les necessitats més properes a la ciutadania, ser sensible a les demandes de les persones pensionistes, dedicar mitjans contra la violència masclista, les agressions sexuals i violacions, en fi, passar de les paraules als fets per afrontar la crisi climàtica, mentre que el govern Torra segueix tant embolcallat en la retòrica i el simbolisme com lluny de cap avenç social i poruc fins i tot d’aplicar les lleis que ha aprovat el Parlament, com la llei contra la pobresa energètica o els desnonaments.

La llibertat i sobirania catalana s’ha de fonamentar en les necessitats de les classes populars i treballadores, s’ha de fonamentar en les necessitats municipalistes, feministes i climàtiques.

El govern de l’Estat es manté en el marc de les imposicions d’austeritat privatitzadora de la UE i dels Pressupostos de Montoro del PP. La negativa de Pedro Sánchez d’un acord programàtic o de govern amb les forces que van permetre foragitar el PP, com Unidas Podemos, les nacionalistes i independentistes basques i catalanes, pot abocar a noves eleccions de resultat ben incert perquè el PSOE, com a partit del règim, prefereix la inestabilitat a iniciar un procés de diàleg per acordar una sortida democràtica al conflicte entre l’Estat i Catalunya. La inestabilitat política, juntament amb la manca d’acord entre les esquerres, dóna esperances a la triple aliança de les dretes i ultradreta del PP-C’s-Vox.

Per EUiA l’11 de setembre té una vessant internacionalista amb l’homenatge anual a Salvador Allende. El Xile popular, socialista i republicà enfront del feixista de Pinochet està gravat en el més profund de la nostra solidaritat i concepcions republicanes.

EUiA crida i anima a participar a totes les mobilitzacions de l’11 de setembre: Per les necessitats socials, Per la llibertat de les preses i presos i polítics, Per la República Catalana, Per la lliure decisió en referèndum, Per la fraternitat amb la resta de pobles de l’Estat, Per la solidaritat internacional.

VISCA L’11 DE SETEMBRE!!

VISCA LA REPÚBLICA CATALANA!!

LLIBERTAT PRESES I PRESOS POLÍTICS, RETORN DE LES I ELS EXILIATS!!

LLIBERTAT, SOBIRANIA, AUTODETERMINACIÓ!!

dimarts, 10 setembre, 2019

Declaració d'EUiA Onze de setembre.

11/9/19

Amnistia, República, Autodeterminació

Onze de setembre, la Diada Nacional esdevé entre la imminent Sentència, la crisi del Brèxit, el govern estatal inestable i la mobilització nacional republicana. 
 
Les mesures socials, municipalistes, feministes, climàtiques i de lliure decisió sobiranista necessiten resoldre la precarietat, les condicions de treball i salari mínim, els drets i serveis públics universals, l’habitatge i lloguer.

Les mobilitzacions de l’11S s’encrespen amb la propera Sentència del Tribunal Suprem, mentre el poder ciutadà empeny per la independència, la lliure decisió sobirana i referèndum. 

La unitat política del moviment republicà sobiranista, “el 80%”, metabolitza sense defallir les fites àlgides de l’1 d’octubre de 2017 i el magnífic 3-O. Fets que són un símbol i alhora el nord a seguir per aconseguir fer efectiu el procés constituent per una República Catalana. 

Ens cal una estratègia que entronqui fraterna amb la democràcia republicana dels pobles i forces polítiques d’arreu de l’estat, una coordinació cívica i política unitària.

La Generalitat es remou entre el bloqueig i repressió  de l’estat i el xoc amb les necessitats i perspectives socials, municipalistes i feministes, també climàtiques, de la nació catalana.

Nou anys en que la dreta catalanista s’ha situat en el lideratge polític independentista, ajorna, divideix i frena una àmplia unitat cívica social catalana. És temps suficient per copsar que cal fer el tomb a un lideratge d’una entesa de les esquerres coalitzades. Un acord que situï les mesures polítiques i socials com element candent i cabdal.

Enfrontar-se a l’estat vol dir obrir noves vies de fraternitat i aliances; vol dir soscavar els fonaments dels poders financers, industrials, terratinents i comercials; frenar les mesures d’austeritat privatitzadora de la UE; contribuir a l’autonomia i capacitat normativa dels municipis, promoure el retorn als serveis públics de les privatitzacions, donar suport a les remunicipalitzacions; endreçar el territori per frenar el canvi climàtic; una política d’industrialització que millori condicions de treball, vida i coneixement en contraposició a la tercerització i especulació entorn el boom turístic; el govern ha de sortir de l’atzucac de la Llei Aragonès.

La resposta a la Sentència contra els i les representants del moviment de l’1-2017 convé es preveu exemplar. La maror de fons popular cou un nou salt de consciència entre les imposicions del regne i l’anhel de llibertat de l’1 d’octubre, malgrat que el govern, el Parlament i els partits no estant a l’alçada de la perseverança d’aquest poble. 

S’imposa impulsar la reflexió i la maduració d’una nova etapa de la lluita.

Unir la denúncia i lluita contra la sentència per la llibertat dels i les dirigents cíviques i polítiques, amb la perspectiva de procés constituent republicà, i el camí, per giragonses que s’hagin de fer, per aconseguir i fer efectiva la lliure decisió sobre quin estat, la independència, les relacions amb l’estat espanyol i Europa, les llibertats i la república.

Aplegar-se el sobiranisme republicà rupturista del règim del 1978, la Constitució i el regne d’Espanya.

El govern de Pedro Sánchez menysten acordar un programa i un govern de la majoria que va foragitar el PP i va permetre amb el seu suport que el PSOE accedís al govern estatal, la inestabilitat regna. El trident dretà i ultradretà del PP-C’s-Vox aprofita les turbulències per treure’n pit. Molta part de la ciutadania treballadora es remou doncs cada cop arriba menys a la fi del mes, les eleccions, el congrés i els governs no alimenten. El PSOE actua per supeditar i dislocar a Unidas Podemos fins i tot a costa de perdre la seva pròpia crisma. A Catalunya li nega el pa i la sal. Ni llibertats, ni autodeterminació, ni república.

La proposta del president del Parlament d’un govern d’unitat entre JxCat, ERC, CatComú i CUP, no es percep que fora un canvi cabdal en l’orientació i lideratge cap a les esquerres; més aviat és una nova conciliació d’adaptació que ampliaria el suport a les polítiques de línies roges a les mesures socials, fiscals, municipalistes, mediambientalistes i feministes que imposen les presidències a mans de la dreta catalanista.
L’ANC ha posat com a lema de la gran manifestació de la Diada “Objectiu: Independència”. Siguem conscients que si bé la voluntat d’independència és el motor vital de la mobilització, en canvi no és suficient per moure el sentiments i incloure a la majoria popular i treballadora de Catalunya. 

La majoria àmplia, el que en diem “el 80%”, es mou entorn del rebuig al Judici i per la llibertat dels líders i lideresses empresonades, el rebuig a la monarquia, la voluntat de la lliure decisió i un referèndum, així com el desig de constituir una república.

Omplim aquest Onze de setembre mentre ajuntem el clam nacional republicà sobiranista amb les necessitats cíviques i socials de serveis i drets universals. Amnistia, República, Autodeterminació. 5 de setembre de 2019

De la Carta de L’Aurora.

Seguretat de la ciutadania

La percepció de la seguretat ciutadana s’està sobredimensionant per impulsar una política punitiva i repressiva. Es genera un sentiment d’inseguretat del veïnatge assenyalant les conseqüències que evita acotar i combatre les causes de fons.
El triangle Miquel Buch-Manuel Batlle-Mossos/GUB retornen, una dècada després, a la tolerància zero de l’alcalde de Nova York, Rudolph Giuliani. Malgrat a Barcelona, com també a NY, s’han rebutjat per BComú com perjudicials i inútils les mesures criminalitzadores de l’Ordenança de civisme.
La Generalitat, amb el conseller d’Interior, Buch, que ha negat reiteradament els Mossos que necessitava la Barcelona Comú, fa ara causa conjunta amb el regidor socialista Batlle, per focalitzar la inseguretat en la venda del top manta i els menors immigrants.
Aquests responsables polítics promouen una visió apocalíptica dels carrers i barris barcelonins. El procés per a la lliure decisió i la independència sembla arraconat, essent la font de disbauxa segons l’estat, per la criminalització de segments i col·lectius vulnerables, més pobres i indefensos.
Les polítiques de Buch i Batlle són carnassa que atia el foc de la intolerància, la xenofòbia, el racisme i la manca de convivència.
El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya ha contestat: “l’adopció d’enfocaments preventius basats només en la persecució i la dissuasió policial és preocupant” “l’evidència científica ha demostrat àmpliament els efectes adversos que poden tenir polítiques de seguretat de Tolerància Zero o Finestres trencades a mitjà i llarg termini” “Les millors pràctiques en la prevenció delictiva són aquelles que articulen coherentment respostes a diferents nivells: policial, judicial i social”.
Cal que la concepció Comú de seguretat ciutadana sigui inclusiva per afrontar de forma integral i democràtica les diferents causes: la Violència de gènere, les agressions sexuals i violacions, la pobresa, la gentifricació amb les famílies expulsades de casa seva per les immobiliàries, el treball precaritzat, el petit comerç condemnat per les grans superfícies i franquícies, les grans desigualtats entre els barris.
Prevenció de polítiques socials, drets democràtics i serveis públics universals. Les policies de proximitat, així com els i les agents cíviques són una part vital de l’actuació quotidiana, dins mesures que afrontin les necessitats estructurals i els fonaments de les desigualtats en els municipis. 29 d’agost de 2019
De la Carta de L’Aurora.


Mal averany

El PSOE tempta a la dreta, al PP i C’s, per la investidura de Pedro Sánchez a president del govern. El candidat aprofita la pressió de la ultradreta de Vox, mentre pressiona a Unidas Podemos a desdir-se de les exigències sobre les polítiques econòmiques, socials, democràtiques i del referèndum de lliure determinació catalana. Som davant una investidura sense programa i polítiques conegudes.
La imposició de la renúncia de Pablo Iglesias a formar part del govern expressa el grau de submissió que exigeix el PSOE a Podemos, a UP i a ECP.
Ana Botín del Banc Santander, en Fainé i Oliu, de La Caixa i Banc de Sabadell, se’ls hi deu escapar un somriure sorneguer per sota el nas. Les grans finances, junt la Patronal  i la UE de Brussel·les volen estabilitat. Prefereixen un govern PSOE i C’s. Com que no pot ser pel resultat electoral, mouen cel i terra per bloquejar a UP, o si més no imposar que les necessitats treballadores, feministes, nacional sobiranes catalanes i les climàtiques, no formin part de l’agenda i les polítiques del nou govern.
El règim està amb peus de fang. La Monarquia cada any perd adhesions, sobretot entre la joventut. L’alternativa republicana pugna per emergir, molt lent a l’Estat, impulsada per la immensa i persistent mobilització de la sobirania i de l’independentisme a Catalunya.
L’Estat pateix una crisi estructural que li escapça les arrels, però es manté encara capaç de reprimir i afavorir les necessitats de les classes socials dominants, sostingut pels poders econòmics i la UE.
El menyspreu i la negació del “supuesto pueblo catalán”, que en fa gala Pedro Sánchez, és un altra indici de la incapacitat política de l’hegemonia del PSOE entre les esquerres per resoldre la crisi nacional de l’Estat espanyol respecta les llibertats, sobirania i anhel de decidir de la majoria catalana.
La Monarquia, la Constitució de 1978 i l’Estat estan caducs, situació que no els impedeix resistir aferrissadament a qualsevulla possibilitat d’alternativa republicana.
Conclou una etapa d’una dècada des de l’inici de la gran crisi econòmica de la globalització el 2008. Han estat anys de mobilitzacions continues i creixents -vagues generals, moviment 15M, per la decisió sobirana, independència i referèndum a Catalunya, feminista- que han canviat bona part de l’escenari, els actors i actrius, inclòs el bipartidisme entre el PSOE i el PP. No obstant subsisteix una força estatal que condiciona la irrupció de la nova etapa que es va configurant.
Els cicles electorals s’han succeït sense aconseguir l’estabilitat del règim monàrquic, ara sostingut per un unipartidisme ranquejant del PSOE, amb la pressió involucionista del trident PP-C’s-Vox o el suport temorec d’UP i la dificultat de mobilització sindical. Aquest equilibri en precari aboca a un trànsit, un interregne incert, com preludia una investidura mascarada sense polítiques que pretenguin resoldre els greus problemes existents.
Que se n’ha fet a la investidura de la derogació de la reforma laboral i de l’article 135, de les lleis Montoro, la llei mordassa, l’atenció a l’emergència feminista (assassinades i violades), la recerca i educació, les pensions, al canvi climàtic, al diàleg i el referèndum a Catalunya.
La investidura concentra la dificultat de les esquerres per unir-se entre elles i amb l’independentisme en clau social i republicana. Les forces polítiques que representen les demandes de les grans mobilitzacions i moviments no estan madures o resten exhaustes per generar condicions i liderar una nova etapa.
El moviment treballador i democràtic de substrat republicanista, espanyol i català, encara haurà de fer camí per aconseguir ajuntar forces socials, sindicals, municipalistes, feministes i sobiranes de la lliure decisió, que fomentin un escenari per uns processos constituents republicans. 25 de juliol de 2019
De la Carta de L’Aurora.