La nostra societat està malalta de virilitat patriarcal.
La Judicatura, amb sentències com la de Pamplona, provoca i limita els drets de
les dones al dictaminar la llibertat provisional dels homes de “la Manada”. La violació
és una ignomínia que necessita suport i credibilitat a la violada i rebuig
cívic als violadors.
Pamplona (Sanfermines), la “Nova Manada” a Gran Canàries,
Molins de Rei, no són excepcions ni casos aïllats, sinó els que han sortit a la
llum, els més coneguts. Tampoc és que precisament ara hi hagi una eclosió, sinó
que l’empoderament feminista ja no tolera la impunitat del silenci i la
complicitat. Aquestes violacions múltiples, com les individuals, són una
gangrena masclista que expressa i sosté el poder i domini dels homes sobre les
dones.
La immensa majoria de violacions són a dones, fetes per
homes, a les festes, al carrer, portals i empreses. En molts casos l’agressor
és conegut per la víctima, en altres dins la intimitat de la llar familiar, sense
oblidar les agressions sexuals a nenes i nens en els púlpits de les esglésies,
a les escoles i universitats.
Fàstic d'aquesta virilitat assassina. Tirania d’una moral
hipòcrita. Imperi d’una violència institucional que continua el càstig bíblic a
les dones, se’ls hi nega veu, credibilitat i drets.
Les agressions sexuals son sistemàtiques en tant que un
pilar de la violència de gènere. La cultura existent, el sistema social i la
moral han de fer molt de camí per extirpar aquesta degeneració masclista que ho
impregna tot.
La democratització d’una Judicatura que ens mostra les
seves vísceres i sang neo franquista és una tasca que plana sobre el nou govern
del PSOE de Pedro Sánchez. La depuració del Codi penal ha d’acompanyar-se per la
neteja de les catifes i la formació judicial. Però podríem passar pels
diferents estaments institucionals, militars eclesiàstics, econòmics,
esportius, intel·lectuals, cívics, cap d’ells podria tirar la primera pedra
lliures de complicitat masclista.
L’antídot i la llum esdevé del moviment feminista. Les
dones, les noies i les nenes, prenen consciència de fer front a l’agressió
sexual i a la violència de gènere, te a veure amb els seus drets i emancipació.
La força del “juntes podem”, “germana no estàs sola” i el si “ens toquen a una
ens toquen totes”, és el que pot trencar la cadena de complicitats masculines i
fer dels homes una aliats sincers i compromesos.
Les dones alcen la veu, l’amplifiquen i estenen. La
llibertat, la convivència i un món comuner, republicà i socialista necessita
realitzar aquests valors des del rebuig de les agressions sexuals i
l’erradicació de la violència de gènere.
La germana violada per “La manada” ens ha escrit una
preciosa carta d’agraïment “a tota la gent que sense coneixem va prendre
Espanya i em donà veu quan molts me la intentaren prendre. Gràcies per no
deixar-me sola. Per creurem, germanes. Gràcies per tot, de tot cor”.
Ella posa el dit a la nafra: “Ens tenim de lamentar tots
de la mentalitat que te aquesta societat on això li pot passar a qualsevulla.
Us ho asseguro”. Alhora demana “no podem bromejar amb una violació. És indecent
i està en les nostres mans canviar-ho”.
La filla, neta,
amiga, què és com es defineix la nostra germana, ens proposa compromís de fets,
“Està molt bé condemnar uns fets, però tots tenim que ser partícips del canvi”,
mentre insisteix en “Expliqueu-ho. No us quedeu callats, perquè si ho feu, els
esteu deixant guanyar a ells. Denuncieu. Ningú te que passar per això”.
Ens creiem a les violades, dones, rebutgem i denunciem
els violadors, homes. Trenquem les complicitats. Germana, ho farem. 28 de juny de 2018
De la Carta
de L’Aurora.
