23/4/20

Diada de llegenda

Roses i llibres confinats en una Diada de Sant Jordi esvaïda per la pandèmia. Qui assola el món, assumint el rol del Drac llegendari, és un virus mortífer per com funcionen els pobles en la globalització. A diferència de l’imaginari popular qui s’enfronta a primera línia al Covid-19 no és el cavaller/noi sinó la noia/princesa, personificada en les infermeres, les metgesses i les diverses professions feminitzades dedicades a les cures. Estem vivim una lluita cabdal i premonitòria entre els valors del factor social comunal -serveis i recursos públics, llibertats i drets universals, solidaritat i cures- i el fet del tabú del sistema econòmic privat de factura patriarcal. 


Enfrontar-se a la crisi sanitària amb les armes és ridícul i inútil. Ni llances, ni espades ni canons, ni exèrcits, poden amb aquest drac coronavirus. Limitar les llibertats i alimentar l’autoritarisme porta a fomentar les perspectives de tarannà dictatorial. En canvi cal promoure un canvi social on els bens i les necessitats essencials, vitals, siguin públiques, a l’abast de tothom. 

L’ONU, ONU Dones, OMS, OIT, altres organismes alerten de mesures per enfrontar-se a la pandèmia, alhora que per preveure les greus conseqüències econòmiques, socials i morals que succeiran. 

L’anomenada ‘Pandèmia a l’ombra’, segons l’ONU Dones, es refereix a les desigualtats i greuges de les dones i a la violència de gènere. 

Aquests organismes proposen mesures ben necessàries, però que els Estats no apliquen, mentre l’estratègia que les guia és la sostenibilitat del sistema capitalista. Malgrat aquest sistema sigui qui genera les condicions de desequilibri a favor de les finances privades en detriment de les necessitats d’un potent sector públic.

Tot el Planeta està amb l’economia al ralentí. Ara que s’ha parat el món, les dones estan a la primera trinxera de xoc en un aclaparador 80 % en les tasques de cura. Hi ha un impacte de gènere en aquesta pandèmia. Ho confirma que hi hagi més dones infectades del coronavirus, no per ser dones sinó per ser majoria en les professions, ara de risc, feminitzades. Els valors d’aquesta sororitat, compromís i estima, ens porten a recursos públics, a bens comunals i a drets universals.

A Catalunya treballen a la sanitat, a la llar, al treball social, a la neteja, als grup de persones voluntàries:  Infermeria, 85 % dones; Farmàcia (70 %); Residències gent gran (84 %); A serveis socials (80 %); Neteja (90 %); Majoria de metgesses; i Caixeres de supermercat (80 %). A l’Estat, de les 7.359 persones del sector sanitari infectades, hi ha 5.265 (72%) dones (ONU Dones).

Ciència, tècnica, sistema sanitari i farmàcia com a bé públic universal. Cures de la ciutadania i la natura. Regalem propostes de valors públics i promoguem alternatives republicanes. 24 d’abril de 2020

De la Carta de L’Aurora.

17/4/20

Valors i fets

El codi de valors dins el confinament de la pandèmia canvia al compàs de les infeccions i morts. La consciència col·lectiva, i individual, ha passat a valorar com vitals, essencials i bàsiques les cures en general que inclouen uns treballs en el que predominen les dones; son professions feminitzades, salaris a la baixa, retallades a l’engròs, precarització i hores de treball que en molta part ni es compten en les estadístiques econòmiques. Es tracta dels valors dels serveis i recursos públics i dels drets fonamentals. Què diferent de la crisi econòmica de 2008!
Sense mascareta!


Dos dies després del 14 d’abril, aniversari de la República de 1931, podem metabolitzar que els valors republicans profunds, els valors de les llibertats democràtiques, tenen sentit si es concreten en fets socials i ambientals, en condicions de vida suficients i dignes pel conjunt de les persones.

El personal sanitari tant aplaudit, les metgesses i infermeres aclamades com heroïnes, tot el treball que representen les cures i els serveis bàsics, tota feina que és imprescindible per la vida, necessiten fets de mesures polítiques concretes públiques.

La universalitat i gratuïtat de serveis bàsics i públics opera una democratització de les consideracions cíviques i socials així com el seu impacte en el sistema econòmic. Tanmateix, l’economia en que estem immerses totes les persones, poblacions i Estats, la capitalista i financera, valora en primer lloc el capital privat i el seu interès, per sobre de tot, per tant dels serveis públics, la vida i condicions de treball i drets, de les persones i de la natura.

El poder de les grans corporacions, fortunes i Bancs, operen en un sentit oposat a les cures, condicions de vida i sosteniment de la natura, doncs les consideren mercaderies a esprémer pel bon fi del capital privat. El poder dels senyors del capital i dels Estats és l’ull de l’huracà mortífer que trontolla davant la catàstrofe actual. “La crisi més gran des del gran crac de 1930” segons el FMI.

Ara bé, la vida, la salut, la societat, la natura i l’economia, estan tant interrelacionades que, dins les seves contradiccions naturals, han de resoldre un futur d'interseccionalitat dinàmica, dialèctica.

Les xarxes de suport mutu veïnals i de jovent, obren pas a una cooperació fraternal arran de terra que marca una direcció i sentit contraposat al de les grans corporacions. Aquestes experiències comunals i les municipalistes han de madurar en proposta política respecte el poder econòmic i dels Estats.

Aquestes setmanes veiem que no és suficient aconseguir representació a les institucions i governs. Cal generar mobilització, organització i perspectiva de futur per la gent treballadora i la majoria de la població, inclosa la precaritzada i la no regularitzada per la Llei d’estrangeria,

Els valors que ara aplaudim els hem de convertir en fets. Els valors de les cures i la salut fonamentar-los en renda bàsica universal, serveis públics, Banca pública. Els valors republicans en llibertats, referèndum per decidir i república.16 d’abril de 2020

De la Carta de L’Aurora.

15/4/20

Decisions cabdals


Tot anirà bé s’ha convertit en un lema mantra que expressa la voluntat ciutadana de reeixir del cataclisme de la pandèmia Covid-19. Tots els nostres desitjos en que així sigui. L’impacte immediat és una emergència sanitària que col·lapsa el sistema econòmic capitalista. Les conseqüències són profundes i van per llarg. Que tot vagi bé dependrà de les mesures que es prenguin per disposar de serveis públics i drets universals, cures de les persones treballadores i de la natura.
 
Cada vespre la ciutadania aplaudeix a les infermeres i personal sanitari, mentre els noticiaris lloen la sanitat pública. Es fa de manera espontània amb una convicció i entusiasme que situa la Salut al lloc que li correspon. Tanmateix, no fa gaire, se’ls retallava sense commiseració (Boi Ruíz, Mas, Aznar). 

Com es comença a parlar de com serà la sortida del confinament, ens hem de plantejar si enfortirem el sector públic, revertirem privatitzacions i nacionalitzarem els sectors i empreses de recursos fonamentals o els poders polítics i econòmics sostindran les empreses i el benefici privat de les grans fortunes, multinacionals i Bancs.

El sistema sanitari i les farmacèutiques, la recerca científica i tecnologia biològica, haurien de passar a qualificar-se recursos vitals públics per a la humanitat, per tant nacionalitzar-ho.

El 2n Comunicat Covid-19 de la OIT del 7 d’abril, considera que “la crisi està tenint repercussions dramàtiques en la força de treball mundial”, tant és així que explica que la pandèmia “supera en escreix els efectes de la crisi financera de 2008-2009”, doncs “més de 4 de cada 5 persones (el 81 % de la població treballadora mundial) de les 3.300 milions... estan essent afectades per tancaments totals o parcials del seu lloc de treball”; segueix que “les conseqüències son devastadores”, “és la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial”.

“Les perspectives actuals es caracteritzen per una incertesa extraordinàriament elevada en quant la magnitud de la crisi vigent en les economies, a la seva duració i a les repercussions a llarg termini per a les empreses i el mercat laboral”. 

L’OIT finalitza amb un advertiment cabdal: “les decisions que prenguem avui afectaran directament la manera en que aquesta crisi evolucionarà així com a la vida de milers de milions de persones”.

Les iniciatives populars de xarxes d’ajuda i suport mutu van apuntant quines decisions convenen. Veiem que un manifest de demandes d’entitats feministes alerten que “La violència masclista no s’atura davant del COVID-19... Les administracions han oblidat l’especificitat de les entitats feministes i de l’Economia Social i Solidària... Necessitem mesures concretes per continuar treballant per l’equitat de gènere i oferir els serveis d’atenció a les dones en situació de violència”.

Un altre manifest, impulsat des de 7 municipis, avança que “som a les portes d’un gran canvi... fins i tot la possibilitat de canvis estructurals que ens permetin invertir prioritats”, afegeixen “Per això proposem, en primer lloc, taules de treball unitàries, a nivell institucional i de societat civil, on poder treballar conjuntament...  compartir junts la recerca de les millors solucions...  on es posi la vida per sobre el capital i s’aposti perquè pa, sostre i treball siguin els tres eixos prioritaris sobre els quals basar les polítiques públiques i reforçant-ne sempre el control democràtic, de la gent”.

Pandèmia i gènere. ONU Dones.
Una Declaració d’ ONU Dones tracta de “La violència contra les dones i nenes”, com “la pandèmia a l’ombra” de la crisi actual. 

L’anomenat lliure mercat i la sàvia financera resulten un caos destructor, insuficients per preveure i aturar els estralls d’una molècula amb proteïna com és el coronavirus.

El 2008 els organismes internacionals i Estats es van bolcar amb centenars de milions d’euros al “rescat” dels Bancs i el sistema financer. Al 2020 ens cal un rescat social de magnituds superiors. Ara bé, la Unió Europea resulta incapaç d’un acord sobre els eurobons.

Hem d’encetar una Era post coronavirus. Les decisions han de començar per un pla de xoc d’emergència social amb renda bàsica, nacionalització d’empreses vitals per la Salut i les necessitats elementals, reprivatització dels Serveis públics i Banca pública. 9 d’abril de 2020

De la Carta de L’Aurora.

www.unwomen.org/es

6/4/20

Primavera confinada

La pandèmia del coronavirus va desbocada. Als tres mesos sembla que comença a baixar a Xina. Tanmateix Itàlia la supera en defuncions. Des d’ahir l’Estat espanyol se situa en segon lloc en aquest podi macabre amb 3.434 persones mortes i 47.610 infectades oficials. El Decret governamental està resultant insuficient, el confinament parcial, a les mesures els hi manca la contundència d’un pla de xoc d’emergència social amb renda bàsica i Banca pública. 
 
Les veus d’alerta són l’altaveu del clam del confinament asimètric. Els aplaudiments dels balcons són un homenatge al personal sanitari i a tots els serveis vitals, així com de crítica a la corrupció i fortuna de la Casa reial el dia de la intervenció del Rei. 

Benvinguts siguin els milions d’euros d’alguns futbolistes insignes. Aquestes donacions fan més punyent que les grans fortunes i el Rei, les empreses i els Bancs, forcin amb avarícia al govern estatal a ajornar un confinament coherent, evitin prioritzar els recursos per la sanitat pública, aplicar una renda bàsica de quarantena, la moratòria de lloguers, electricitat, aigua, gas, préstecs, impostos, intervenir les empreses que convinguin per disposar d’eines mínimes. 

De diners n’hi ha, es necessita una fiscalitat d’emergència i canalitzar les finances a través d’instaurar una Banca pública. 

La militarització i la limitació o suspensió dels drets fonamentals va en direcció contrària a la solidaritat i responsabilitat col·lectiva. 

Es necessita una autoritat competent constituïda per la coordinació i corresponsabilitat del govern estatal, autonòmics i municipals, junt els sindicats i entitats de la societat civil. 

Convé sensibilitat per les infermeres, la neteja, l’alimentació, les persones infectades sense test del virus, les persones treballadores que han de circular sense mascaretes i gels, exposant la seva pell i roba a l’extensió de la pandèmia.

CCOO proposa mesures d’ampliació del decret estatal. El Manifest impulsat per Yayo Herrero desgrana un decàleg de pla de xoc social. Hi ha manca de visió de gènere per les professions feminitzades més exposades o per les famílies monomarentals. 

El dimarts el govern va fer ulls clucs i oïdes sordes al clam de les necessitats vitals socials.

El virus COVID-19 és un element de la natura, innocent i sense intencionalitat, es converteix en mortífer per mitjà del sistema econòmic, social i polític existent que es revela insostenible. El capitalisme i el patriarcat no són un valor de futur pel s XXI.

No es tornarà a la casella de sortida d’aquesta crisi (31 de desembre de 2019), com tampoc a la de 2008. Aprofitem per capgirar valors, realitats de poder i propietat vers un món comú, social, col·lectiu, lliure, republicà i feminista. Un món en igualtat i sense violències, on prevalguin les cures a les persones i natura. 26 de març de 2020

De la Carta de L’Aurora.