Perseverança

Celebrem el preacord aconseguit per la mobilització dels amarradors al Port. Junt a Cadis (Metall) i Salt (neteja) són un bon inici d’any. La lluita perseverant en alguns centres de treball i en diferents indrets, són poques però ben significatives; representen una de les puntes de l’iceberg del malestar soterrat del moviment sindical, social i cívic, del que salten les espurnes que en un dia no tant llunyà aconseguirà unes condicions de vida i treball saludable i lliure.

Les bones pràctiques ens cal estudiar-les i difondre-les. La vaga indefinida dels amarradors ha estat breu però profitosa; s’ha aconseguit: 1-Equiparació dels sous al més alt a cada categoria, 2-Pujada mínima d'un 6,7% del IPC, 3-Assoliment de les pagues extraordinàries, 4-Triennis des de l'1 de gener independentment dia cobrament, 5-Cobertura del 100 % en cas de malaltia comuna fins a 60 dies, 6-Cobertura del 100 % en cas d' accident de treball, 7-Increment dels dies de descans, 8-Es paguen els serveis auxiliars des del primer minut, 9-S' integren plantilles d'extres en millors condicions que les anteriors, 10-Reconeixement a les noves contractacions que en 4 anys assoliran el plus que la resta cobra des del primer any, si surten i reingressen se'ls conta el temps treballat, 11-Assoliment dels 18 treballadors per torn les 24 h.

Una flama persistent és la mobilització de l’Atenció primària per recursos suficients i el 25 % del pressupost de Salut. La pandèmia ha situat la necessitat vital, ineludible, de les cures i del Servei Públic de Salut. Un govern republicà amb mesures polítiques socials ha de desconstruir el conglomerat públic-privat hospitalari mèdic, així com el privadíssim de la indústria farmacèutica. Els diners públics pels serveis i empreses públiques sense derivacions i privilegis al sector del capital privat.

El divendres 29 a Barcelona i el dissabte 30 al País Basc, mobilització sindical i ciutadana per la derogació de la reforma laboral del PP. La reforma actual del govern PSOE-UP, és tímida car les millores en la ultraactivitat i la precarietat no eviten les excessives concessions a la patronal i a Brussel·les, ni que la inflació erosioni el nivell de vida. Aquesta reforma cada dia te més suport patronal i menys de l’esquerra parlamentària del bloc d’investidura. Els sindicats majoritaris haurien de formar part de la mobilització, doncs a la fi és la manera sana, clara i possible de garantir millores ben necessàries.

El MeToo de 25 professores contra l’assetjament i violència de gènere a les Universitats consolida els mitjans per lluitar contra aquesta xacra arreu. La calumnia, persecució i vetos d’antany contra les qui es rebel·laven davant el dret tàcit de pernada de catedràtics, professors i caps, la cadena de conciliacions amb els agressors que aïllaven a les víctimes i les seves defensores, ha donat pas a un compromès “Companyes, us creiem”, per part de la consellera Tània Verge i de la Conselleria d’Igualat i feminismes; en un comunicat inèdit per la claredat es dona suport a les víctimes i denunciants, s’ofereix una revisió dels protocols i confeccionar un Protocol-guia. Au, som-hi!

El futbol femení assegura un altre escenari de petja i qualitat a l’oci, el lleure i els esports. Els fets, la imatge inèdita, ha eclosionat a la final del Barça – Atlètic de Madrid: L’equip guanyador manteja emocionat a la jugadora rival que s’ha incorporat al joc després de dos anys d’un càncer. La portada dels diaris de

referència en són testimoni, alhora un indicador de que els temps estan canviant pel lloc de les dones en espais mantinguts com estrictament masculins. Els valors de les cures, la sororitat i l’estima tindran molt de bon joc. Les dones avancen inexorables. El joc amb equips mixtes estant més a prop, serien més naturals.

La llengua fa camí des de les escoles i les llars. Els suports públics resulten rònecs en els pressupostos. La discriminació i la minorització és la norma estatal vers el català per asfixiar-lo. La llengua va de la ma de la causa republicana, sobirana, autodeterminista i independentista. 27 de gener de 2022

De la Carta de L'Aurora.

Privilegis

La “llicència per edat” -cobrar entre 3 i 5 anys sense treballar abans de jubilar-se- de l’alt funcionariat del Parlament il·lustra privilegis soterrats maldestres. Un escàndol que enrabia. L’entramat públic-privat de serveis és molt poderós, estructurat per la Convergència del frau i la corrupció. Són trets del fons caciquil estatal adaptats a la idiosincràsia patronal catalana. Una ètica mínimament republicana n’ha de fer neteja a fons.

La llibertat de premsa és, amb la d’expressió, un valor que qui pretengui un canvi real republicà ha de preservar amb cura. Així Interior ha esmenat el veto a una periodista; Farà el mateix el Parlament amb el privilegi de cobrar sense treballar? Fins quan el govern de la Generalitat començarà a destriar entre els serveis públics universals i el parasitisme del capital privat que els ofeguen i impedeixen créixer? Quan el 25 % del pressupost de Salut a l’Atenció primària? Fins quan alimentar l’escola concertada religiosa en detriment de la pública? Es podria seguir amb les concessions a les companyies elèctriques, gas, aigua, de residus i neteja. Els Pressupostos no corregeixen pas aquests privilegis de les elits catalanes.

Les espurnes de futur social provenen dels Cadis (Metall exitós), Salt (neteja guanyadora), la lluita desencadenada en el Port per part dels amarradors (tot el suport i desig que segueixi l’estela victoriosa), els Pensionistes sobretot al País Basc, el moviment feminista sense descans, el proper 30 de gener les manifestacions basques contra la reforma laboral (ELA, LAB, ESK), també el 29 a Barcelona des dels sindicats minoritaris. És la mobilització la que pot fer enrere les concessions a la patronal.

La reforma laboral, tot i que no deroga les anteriors, introdueix alguns elements que alleugeren els convenis com la ultraactivitat, ans en global és una concessió a les imposicions patronals i de Brussel·les, situada completament en el marc de supervivència del règim constitucional, de l’estructura neofranquista dels poders econòmics i de les institucions estatals.

El govern més progressista de tota la història des de la transició de 1978 es plega a les imposicions patronals, però el més greu és que no prepara un futur de canvi de règim republicà de llibertats i social que faci pols la columna vertebral del poder econòmic i polític de la ultradreta.

La inflació del 6,5%, agreujada per la perspectiva d’empitjorament durant el 2022 (OCDE), resulta una esmena punyent a la reforma laboral, a la llei d’habitatge, a les diferents partides destinades a apaivagar la precarietat i el treball del jovent.

Mesures que són lloables com el bonus jove de 250 € no resolen la precarietat, doncs tindria més efectivitat la regulació del lloguer i de l’especulació del sol. La devaluació salarial i l’augment del cost de la vida demanden mesures universals com la d’una renda bàsica.

Les opcions estratègiques possibilistes de reforma o sosteniment del règim estan, com una bomba a temps, abocades a explotar en el fracàs; la nostra opció va de preparar el futur republicà, autodeterminista, social i feminista, fent per manera de concretar la necessària ruptura política i les aliances suficients, en el ben entès que el fonament només pot ser des de la mobilització popular treballadora i per les llibertats. 20 de gener de 2022

De la Carta de L’Aurora.

Esquirolatge

Un gruix considerable de la ciutadania treballadora, així com del petit i mitjà estalvi, resultarà colpit i drenat per la pèrdua en general d’un 5% del poder adquisitiu, degut a la inflació del 6,7% i a uns convenis que han perdut l’actualització suficient. En aquest context l’esquirolatge per trencar les vagues treballadores és un recurs traïdor, envoltat d’il·legalitat i violència patronal, emprat a la vaga del metall de Cadis i, aquests dies, a la vaga de la neteja de Salt. La patronal, i l’Estat d’essències ultradretanes, no dubten en l’agressió dels drets fonamentals i l’ús de la violència per sotmetre a la classe treballadora, als pobles i a les dones.

“... tant l’empresa com l’ajuntament hi han comes un delicte greu de vulneració de drets fonamentals”... “volem negociar tantes hores com facin falta per resoldre el conflicte“, declara el comitè de vaga de la neteja de Salt, en relació a la introducció, per part de FCC, de treballadors i màquines alienes a la plantilla de Salt per derrotar la vaga, just després d’amenaces des de l’Ajuntament. L’empresa pretén desanimar, erosionar i dessagnar la moral i la força treballadora, en comptes de negociar i respectar la mediació per aconseguir sous, condicions i eficiència en la neteja del municipi.

Tot el suport a la plantilla de FCC de Salt. Animem a emmirallar-se amb el metall de Cadis. Convé el suport pràctic a la caixa de resistència (ES1401822771380201618452). Ajudaria que CCOO posés com objectius, i motiu de negociació pels Convenis, la recuperació dels índex que evitin que la inflació manllevi el poder adquisitiu i condicions de vida de la població més modesta.

Boira i tempestes a l’horitzó quan la pandèmia encara no ha amainat. Incertesa, riscos elevats i desequilibris creixents, desacceleració i amenaça de la incipient recuperació, fracàs de la vacunació a tots els països, la inflació alta en el 2022, millorar els sistemes sanitaris, apuntalar financerament el capital privat; Són conclusions lapidàries de l’Informe de l’OCDE a 1 de desembre. La Covid-Òmicron desconcentra i confon els grans centres d’anàlisi i planificació capitalista. Les receptes de l’economia privada i dels Estats fan menys lliure la producció, el comerç i els drets. El sistema econòmic te una incapacitat congènita que impedeix evitar les crisis i resoldre els seus perniciosos efectes en el conjunt de la població.

A l’estat espanyol ho agreugen la desindustrialització continuada, la taxa de natalitat negativa i la immigració, el desencaix entre l’Estat i Catalunya, però també amb les regions i els municipis, afegint-s’hi el caciquisme, la prepotència estatal, el frau i la corrupció.

Tot i així es rebutgen com a tabú les mesures polítiques per drets i serveix universals (renda bàsica, sol i lloguers i salut pública, llibertats bàsiques), es bloquegen polítiques estructurals comunals (autonomia municipal i hisenda autosuficient); la concepció de cures, igualtat i respecte, que aporta el moviment feminista, queden en els papers, programes i discursos.

Com a cruel gota malaia Villarejo ha declarat que fou un error del CNI/Estat deixar fer a l’Iman de Ripoll per donar un petit ensurt a Catalunya: 16 persones mortes i 152 ferides (17-A 2017). Glaça la sang la impunitat i la tranquil·litat del cinisme dels qui trafiquen amb la seguretat ciutadana. Tot si val per sostenir els senyors de l’economia i la monarquia opressora de la ciutadania i els pobles.

Cal fer net per arreu.  13 de gener de 2022

De la Carta de L’Aurora.

La llum és la lluita

“Hem tingut la imperdonable gosadia de lluitar per no perdre drets ni poder adquisitiu. Un pecat imperdonable en temps de submissió”, són reflexions d’un treballador, dirigent de CCOO, de la neteja de Salt en vaga pel Conveni i per una feina eficient. És consciència concentrada d’una de les diverses espurnes en el decurs de la pugna indomable que expressa el grau de resiliència social treballadora. L’Any 2022 s’enceta arrastrant una llarga, dolorosa i fosca situació transicional, fins i tot absurda i confusa en l’agonia que provoca, on la incertesa de la crisi econòmica i la pandèmia despullen els deus, mitologies i ideologies dominants. El capitalisme va nu de progrés i futur.

Les festes del nou any s’han viscut enmig d’una extensa 6a onada pandèmica i una inflació desbocada del 6,7%. La globalització neoliberal concentra el capital, enriqueix immensament a una minoria poderosa, no resolt les crisis econòmiques, mentre empitjora les condicions de vida i treballadores, manté en el terror patriarcal i moral a la meitat de la humanitat, les dones, i aboca a la destrucció de la natura.

La lluita són desitjos i necessitats concretades en mobilització, fonament de proposta política programàtica i d’acció, pilars d’estratègia social i revolucionària. L’Aurora confiem plenament en la metabolització de les experiències de les classes treballadores. Per això analitzem, treballem la teoria entorn el socialisme, estudiem el llegat revolucionari, doncs els moviments revolucionaris estan destinats a la millora de la humanitat i de la natura en tots els seus dominis.

El socialisme, l’emancipació social, la igualtat i les cures de les dones, els drets i serveis universals, la llibertat dins les diversitats, l’alliberament dels pobles, el pa, treball i sostre, és la realitat material objectiva que es cou a cada espurna que viu i es forja de cada lluita, sigui petita o cabdal, sigui rebel·lió, revolta o revolucionària.

Superar el sistema dictatorial de la ínfima minoria posseïdora dels destins dels mils de milions d’humans, és la sana il·lusió en que encetem cada nou any. Un somni que és un malson pels propietaris dels grans capitals, ans una delícia de felicitat que la lluita social i política popular converteix en futur tangible, ben real i possible, de fet necessari en aquest mateix segle.

Hem d’enfrontar-nos als Estats dels poderosos, des de fora i des de dins, amb totes les eines al nostre abast. Són les milers de milions de persones qui els poden superar destruint-los, fent emergir unes institucions de poder de natura completament diferent, sostingudes per les majories des de les seves llibertats i drets.

No es tracta de miratges, ni d’altres vides, ni indrets, ni temps. El capitalisme està condemnat a la destrucció. El socialisme és el futur proper de vida bonica, creativa i treballadora. 6 de gener de 2022

De la Carta de L’Aurora.