La conferència del
president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet un repàs d’on situa
Catalunya i el moviment catalanista, a un any de les eleccions que van
instaurar una majoria independentista d’esquerres amb un govern entre ERC i
Junts, sense que la CUP-Guanyem acceptés participar-hi. Aragonès s’ha pronunciat
per desbloquejar la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat
referint-se a un horitzó de llibertat, l’amnistia, l’autodeterminació i el
referèndum. L’esforç per plantejar uns grans consensos i un projecte de
Catalunya sencera han donat pas a alertar de la “situació de bloqueig” de la
mesa, del moment de dificultat que viu el procés de negociació i del perill que
descarrili per l’immobilisme.
La CUP-Guanyem no
ha anat a la Conferència d’Aragonès tot mostrant que el pacte CUP-G i ERC no
s’està complint.
Els deu consensos existents
de la Catalunya sencera segons ha desgranat el president: som una nació i
voluntat sobirana, terra d’acollida, el català com a
llengua comuna, país europeista, llibertat, progrés econòmic i el benestar, compromís
feminista, contra el canvi climàtic, defensa l’amnistia i el dret a
l’autodeterminació, es presenten com la base i la primera de set condicions per
un catalanisme que cal transformar en polítiques concretes.
La gran dificultat
per assolir-ho per Aragonès recau en el govern de l’Estat. Tanmateix, aquesta
consideració resulta incomplerta, doncs convé incloure-hi l’acció depredadora,
prepotent i de privilegi del poder econòmic del gran i mig capital privat dins
Catalunya.
El conflicte entre
l’Estat i Catalunya no només descarrila pel bloqueig i repressió estatal, per
les lleis anul·lades pel Tribunal Constitucional, tot i que sigui cabdal, sinó
alhora pel parasitisme econòmic que xucla d’un sistema públic-privat que
impedeix uns drets i serveis públics, una salut, educació i llengua, que
fomenten les desigualtats socials. L’amnistia i autodeterminació, la preparació
del nou embat per un referèndum, les polítiques econòmiques i socials
compromeses amb la CUP-Guanyem, formen part vital del descarrilament en que
també es troba la unitat independentista.
La referència
presidencial a la unitat del conjunt del sobiranisme i l’independentisme,
haurien de ser el ferment d’aliances que apleguessin les mancances
democràtiques i socials, catalanes i estatals, en clau de fomentar des de tots
els estrats socials l’estratègia de mobilització republicana, sobirana i
autodeterminista. En aquest sentit el no compliment del pacte amb la CUP és una
manifestació de que el govern es neutralitza a l’hora de tirar endavant els
aspectes socials, ambientals, educacionals i sindicals.
Un suport actiu a
les remunipalitzacions de l’aigua, Aigua pública, seria un bon exemple per
frenar i fer enrere l’ofensiva d’Agbar; Pressupost per l’Atenció primària
(25%!); Diners suficients per la llengua, facilitats pel seu ensenyament i
aprenentatge; I si es pretén tenir cura del medi ambient i del territori és un
contrasentit uns jocs d’hivern al Pirineu.
Avui donem suport a
la vaga del BUS (TMB) convocada pèl comitè i tots els sindicats: per la
jubilació dels conductors/as als 60 anys; demanar el cessament de Laia Bonet
del seu càrrec de presidenta de TMB i per reclamar l'abonament dels 25,6
milions d'euros que l'empresa reconeix no haver pagat per error de càlcul.
No ens podem quedar
de braços plegats. Cal la mobilització popular, les aliances i la unitat
d’acció sobiranista i independentista republicana. 17 de febrer de 2022
De la Carta de L’Aurora.
